diumenge, 8 de març de 2015

Grau dels Matxos


Avui ens n'hem anat al Grau dels Matxos. Jo hi havia estat un cop fa sis anys (com passa el temps!) i em va agrador molt. Suposo que hi va contribuir el fet que hi vaig anar amb uns guies deluxe, que van mostrar-me el bo i millor.
En Pep hi ha estat força vegades i avui té ganes d'investigar les darreres que s'han obert a l'esquerra de tot. Aquí les vies són més curtetes -per alguna cosa són les darreres que s'han obert.

Comencem per un díedre del que ara no recordo el nom i que probablement sigui 6a. L'inici té un tacte força sorrenc que millora ràpidament quan estem a mitja via. El tram central és de moviments de posar-s'hi bé, prou bons. Al final torna a haver-hi un xic de terra. La via està prou bé.

A la primera del dia: un diedret interessant

D'aquí ens n'anem un xic a la dreta, a una placa força neta situada a la torrentera. És impressionant el treball que han fet els equipadors arreglant els peus de via: fins i tot hi ha passamans fets amb troncs per fer evitar el perill d'anar avall. Felicitats! Ens posem a la via Muntanyes d'Emocions (6a). Té un inici fi en diagonal a la dreta amb algun pas curioset. Després la cosa es tranquilitza i torna a haver-hi un passet de decisió per sortir d'una espécie de llastra, amb poc o gens canto. Estressant! De fet, prefereixo tibar més i no patir tant!

Estrès, una de les emocions de la Muntanyes d'Emocions.

D'aquí ens n'anem a la de la seva esquerra, Dana Up (V+). Aquesta és força més franca: canto on toca, amb algun moviment interessant, però canto en general!

Terreny agraït a la Dana Up.

Per acabar, ens hem posat a la Amb el Somriure, la Revolta (6b+), seguint la idea de que val més tibar... El començament té una seqüència de passos on, per anar bé, s'ha d'encertar la seqüència millor. Després ve un tram tranquil fins a sota el desplom i aquí comença el tomàquet. Primer, més o menys recte amunt, agafant algun canto bo i algun lateral. Després s'agafa una seqüència de bons cantos que permeten moure's horitzontalment a l'esquerra. Una tibada llarga i anar a caçar un forat bo per la dreta. D'aquí cal anar a un altre forat a l'esquerra i la cosa es comença a tranquilitzar. Però queden un parell de llocs amb passos sense canto, un d'ells en el darrer moviment abans d'arribar a la R. L'he fet en top rope i m'he penjat força... Caldrà menjar sopetes de les bones!

No l'hem feta amb un somriure, sinó apretant molt, però és ben guapa!

I el matí no ha donat més de sí!