Pas de la Mala Dona

Avui hem anat al Pas de la Mala Dona. Només hi havia estat una vegada fa un munt d'anys i recordo l'esplanada amb vistes al mar. Hem aparcat al port de Garraf, en una esplanada voltada de zona blava. En arribar hem deixat el cotxe gairebé sol i, en tornar, estava farcit -fins i tot hem dubtat si s'havia deixat lliure l'accés... Per sort, no tot eren escaladors. De l'aparcament cal anar a buscar un túnel que ens porta a una pedrera-pàrking de maquinària. Aquí cal anar pujant lleugerament fins trobar un tram de pista molt pendent, formigonat, que ens menarà a la carena. Aquí s'hi troba el camí que ve del pàrking de la carretera i surt un corriol en direcció mar, que ens porta a peu de parets.

Hem començat pel primer sector que es troba i per la primera via, la més senzilla: Vumker (V). Serveix per entrar en contacte amb la roca. També serveix de via d'iniciació... de fet ha vingut una cordada precisament per això.

Després ens hem posat a la del costat, Tócame (V+). Una placa ben guapa, amb moviments estètics, per disfrutar-la amb tranquilitat!

A la segona del dia.

D'aquí hem anat a la de l'esquerra, La Clua (6a). Una placa mantinguda, estètica i guapísima. En tot aquest sector, la roca no està gens sobada, a diferència de les vies més clàssiques...  Molt recomanable!

En Pep a la magnífica La Clua...

... i jo pràcticament al mateix lloc!

Després ens hem mogut uns metres a l'esquerra, a buscar una columna desplomada en una zona que recorda Kalymnos. Aquí hem fet la Chapeau Melon et Botes de Cuir, graduada de 6a. No té res a veure amb la placa de La Clua. En Pep s'hi ha posat i ha anat fent fins que s'ha fos al xapatge de la penúltima i s'ha hagut de penjar. A sobre, no es veu la darrera xapa i fins la R hi ha un bon tros. Cal mirar-s'ho força per sortir-ne i finalment troba uns passos amb bon canto però ben desplomats! A la vista de l'èxit, opto per posar-m'hi amb la corda per dalt, perquè encara volem fer-ne altres! Sabent per on cal anar i sense encantar-se surt prou bé, però per fer-la a vista cal anar mooolt sobrat...

Kalymnos al Garraf!

Per acabar el dia, ens n'anem a la zona clàssica, on tot està sobat, sobat! Decidim posar-nos a Bulevard Rosa (6a). En Pep està fos i m'hi poso jo. Els primers passos estan poc protegits: s'ha d'aprofitar un químic de la de la dreta i jo afegeixo un friend -clàssic, ja que som a un lloc clàssic! La paret està com un marbre i s'ha de fer una força descomunal fins arribar a una zona arrampada. Després torna a venir un lleuger desplom i una arribada a la R de tibar-li. Si no fos per la sobamenta de baix, seria guapa!

Al Boulevard Rosa, amb el mar al fons. Idílic, si no fos per la sobamenta!

Un xic més amunt. Queda la segona part, més tranquila.

El dia ens ha acompanyat. Hem fet unes quantes vietes ben guapes i encara arribem a casa a dinar... Dia perfecte!