Torrelletes

Portem molt temps de mal temps i hi ha ganes boges de sortir. Estic content pels pantans i tot això, però la salut mental comença a ressentir-se de tants cap de setmana limitats pel que fa a la meteo... No oblidem que un dels elements claus perquè sigui xulo viure on visc és el bon temps, si no, hi ha molts llocs on es viu millor!

Feta la pataleta, comença l'explicació d'una sortida que apunto una setmana més tard i , per tant, la memòria segur que no és massa fina... En tot cas, hem sortit l'Ernest el Tati i jo mateix i ens n'hem anat a Torrelletes. 

Allà hem començat escalfant pels suposats V perquè tots estem en mode d'anar fent. Així que hem tatxat novament Pica'm l'Ullet (V) i El Trencall (V). Boniques de fer, però demanen estar a l'alçada.

L'Ernest, possiblement a El Trencall..

Després ens hem posat a Reventa Calderes (6a+) a proposta de l'Ernest, que la ha encadenat fa poc. Avui em toca encetar itineraris així que vaig a vista. Per sort, xapem la primera amb la canya i, també per sort, he deduït la seqüència bona a l'entrada, on hi ha una bona apretada. Després hi ha un tram amb millor canto, un tram senzill però amb una galeta fins a terra i, per acabar, un ressalt bonic que es deixa llegir i fer prou bé. 

Entrada de Reventa Calderes.

L'Ernest no la fa i  s'ha posat a Danmesi (6a+), just a l'esquerra. I sort que ho ha fet perquè si no arribem a veure com ho fa l'entrada no hagués pas sortit. És menys evident que l'anterior i, sens dubte, més difícil. Més amunt s'ajunta amb la que ve per l'esquerra i el mur final potser és més suau que l'anterior.

Aquesta potser és la Danmesi.

A partir d'aquí hem passat a Baixa Si Vols Fumar (6a).  L'Ernest l'ha provada fa uns dies i avui es sent amb motivació per fer-la des de baix, i se'n surt! Jo també m'hi poso, i no me'n surto. Hi ha un pas, molt dur, que se'm resisteix de mala manera. En un parell d'ocasions em quedo a un pas de decisió per anar a buscar un canto bo, però no m'atreveixo. Sensacions que mai no he tingut fent un 6a i és que tots opinem que està molt desfasada. Potser un altre dia...

Al·lucinant a Baixa Si Vols Fumar.

El Tati no s'ha volgut embolicar i s'ha posat a Ja Ho Veurem.

I per acabar, ens posem a Tivali Murtro (6a), la via que queda a la dreta de la de químics. Diria que l'altre dia ens vam fer un embolic amb els noms de les vies, perquè em pensava que la tenia tatxada i no, vam fer la Ja Ho Veurem (6a). La Tivali surt prou bé, tot i que m'hi he posat amb molt poc convenciment després de la bufetada anterior. Dels tres 6a que que estan de costat, aquest és el més fàcil, seguit per Ja Ho Veurem i seguit per Baixa Si Vols Fumar que és més difícil que qualsevol dels altres 6a+ que hem fet. Segurament, 6a, 6a+ i 6b.

Gaudint de Tivali Murtro.

I amb això pleguem trastos. A sota més fotos, que no aconsegueixo situar amb precisió...

Agulla de l'Arbret

Avui he sortit amb la Susanna, una amiga de la Cristina. Ella és una escaladora de via llarga i a mi m'agrada fer via llarga, encara que no ho sembli pel que vaig penjant al blog. A més li encanta Montserrat i això és una combinació poc freqüent! Li he proposat de fer alguna cosa suau, que jo fa temps que no em moc per aquest terreny: L'Agulla de l'Arbret. Aquí hi ha la Om Mani Padme Hum, la Aitor i l'Aresta Brucs. Les primeres són dues vies que ja he fet alguna vegada, però que no m'importa repetir perquè són molt bones. L'Aresta Brucs em queda mooolt llunyana a la memòria... crec que la vaig fer fa un munt d'anys, però només ho crec.

Fem l'aproximació pel refugi d'agulles i enfilem el camí més marcat que surt del refu en direcció a Les Bessones sense guanyar alçada al principi. Però de fet, és millor agafar el corriolet que puja més tieso al principi, anant a buscar la roca, i que ens estalviarà haver de remuntar una part de la canal, com hem fet nosaltres. Coses de no saber bé tots els caminets...

Arribem a peu de via i bufa un aire d'allò més emprenyador. A més, encara no ens toca el sol perquè les Bessones projecten la seva ombra. Tot plegat fa que l'Aresta Brucs no sigui una opció i ens n'anem una mica més avall. Decidim posar-nos a la Om Mani Padme Hum i la Susanna demana començar. Ella enceta l'escalada d'avui, ben abrigada però fins i tot així acaba amb poc tacte a mans i peus. Per sort, la via es deixa fer prou bé, amb una desena d'assegurances que permeten no preocupar-se de res. La reunió és a la dreta d'un forat característic i aquí hi toca el sol i no hi fa vent, ideal! En aquest llarg la principal dificultat està al voltant d'un forat gran que es mig creua de dreta a esquerra. Això i acostumar-se a la roca d'agulles, quan fa temps que no hi has escalat!

La Susanna al primer llarg. Clima hivernal que deixa mans i peus glaçats!

El segon llarg comença amb un ressalt més vertical i té algun altre ressalt més amunt que és on t'has de concentrar més. La resta, anar fent, amb molt bona roca. Faig reunió a uns bolts amb anelles, tot i que intueixo que uns metres més amunt, a una feixeta, hi ha d'haver una altra reunió.

La Susanna es posa al tercer llarg i, efectivament, aviat troba un parell de parabolts a terra, al replanet on també hi ha una savina desmillorada. Segueix amunt fins una reunió prop del ràpel. Aquí, buscant una mica, potser es pot posar alguna cosa. Ella tira amunt perquè el terreny és prou senzill, tot i que cal anar atent. Me'n vaig fins a la instal·lació de ràpel, força incòmode per treballar-hi, però que ofereix un camí sense entrebancs a la recuperació de les cordes. Baixa la Susanna i jo la segueixo fins tocar terra a una canal. D'aquí tornem al camí i decidim la següent jugada.

A la tercera tirada. El sol s'agraeix força!

Davant de l'alternativa Aresta Brucs o Aitor, al final ens decantem per aquesta darrera. Aquesta vegada començo jo, en part perquè és la seqüència lògica i en part perquè així faré de primer les tirades que vaig fer de segon la vegada que vaig anar-hi amb la Cristina.

El primer llarg té la primera xapa molt amunt, en la línia de via molt menys equipada que recordava. Després se'n van trobant allà on toca. També recordava que la via tenia una tendència a anar cap a l'esquerra. Tots dos records m'han portat a posar un bon tricam en un forat, abans de veure que la següent xapa em quedava a la meva dreta, sobre la vertical de l'anterior. Segurament no hagués calgut posar-lo però més val que sobri que no pas que falti. A partir d'aquí trobem xapes on toca amb una excursioneta per arribar a la reunió.

Al primer llarg de la Aitor.

La companya es posa al segon llarg, que surt més o menys en la vertical de la reunió. Algunes xapes costen de veure d'entrada, però n'hi van havent. Això no ens estalvia haver d'escalar algun tram amb més aire del que voldríem i ella ha posat un tricam abans d'una xapa que queda en tendència a l'esquerra.

Al segon llarg s'ha de navegar una mica...

Tiro jo al tercer. Aquí també hi trobem una zona que requereix una mica de concentració pel terreny més vertical i després cal escalar una mica. Es van trobant assegurances però no abunden. Em planto a la reunió que abans no he fet mentre estàvem a la Om Mani. Per tant, a la companya li torna a tocar el mateix llarg que abans, ara fins la mateixa instal·lació de ràpel. D'aquí repetim la jugada i en poca estona estem amb els trastos recollits i a punt per fer el camí de retorn. Ara arribem al refugi per la banda correcte i d'aquí fins al cotxe, el passeig de rigor.

Acabant la feina a la tercera tirada. Sols (escalant) en aquest indret màgic d'Agulles.

Una bona primera sortida per entrar en contacte plegats. Repetirem! La meteo no ens ha acompanyat tant com ens hagués agradat... Hem hagut de pujar abrigadets... més del que semblava deduir-se de les prediccions, però hem pogut escalar bé.

Gelida

Avui hem tornat a quedar amb en Tati per fer una escapada matinal. Amb les temperatures que hi ha optem per anar cap al sud i li proposo d'anar a Gelida, on feia just 10 anys de la darrera visita i amb el mateix company!

Ahir em vaig mirar les ressenyes a The Crag i vaig veure que s'han desequipat les vies del sector clàssic. Sembla que els propietaris hi tenen a veure però la cinta de prohibició l'han posada els rurals, sembla que per algun ocell. No hi havia escalat mai, crec, i la cosa quedarà així.

Ens hem vist obligats a repetir una mica el mateix de la darrera visita, començant pel totxo dels Corbs a la dreta de la Paret de Vallverdina. Aquí ens posem a Big Love (6a), a la dreta de tot. Bonica de fer, amb algun pas de tibar-li al principi i una zona més fina més amunt.

A Big Love.

Després hem seguit amb la veïna de l'esquerra, Babel (6a). Aquesta ja és més picant i regletera! L'altra vegada crec que li vam donar un bon plus i potser se'l mereix!

A Babel.

Aquí faltava per fer Cap Vespre (6a+). Segurament faltava perquè impressiona bastant. El principi és super desplomat. Hi ha bon canto, però s'ha de tibar bastant fort. Després ja no desploma tant però tampoc no hi ha tant canto... no sé pas què prefereixo. A partir de la tercera xapa s'aprofita una bona llastra per la dreta i s'agafa algun forat bo a la placa. Després toca moure's cap a l'esquerra i això m'ha costat bastant. Per sort, al final m'he decidit perquè m'anava fonent. La via acaba d'una forma estranya, de fet al Tati li ha costat trobar la darrera xapa perquè queda, inexplicablement a la paret esquerre, desplomada, d'un díedre que segurament ni tan sols faries servir de forma natural. Coses dels aperturistes! La via m'ha agradat però m'he inflat un munt!

Un desplom bestial a l'inici de Cap Vespre. Després, es va fent, però segueix tirant molt!

Després hem anat a cercar altres coses a la paret de l'esquerra, la Paret de Vallverdina. Després de remirar-ho tot ens posem a un raconet on hi ha una bona colla de vies, més de les que diu la guia i això ens ha fet ballar el paraigües. Al final, creiem que ens hem posat a One Republic (6a+). Via amb alguna apretada a la placa a mitja via, on s'ha de tibar de regletilles cabronetes i una altra apretada a la part final. Aquí s'ha de creuar d'esquerra (per on entres de forma natural) cap a la dreta, a buscar un esperonet. I per arribar a la reunió, un passet bastant cabró que el Tati s'ha estat mirant molta estona fins que s'ha decidit. No ajuda el fet que la xapa queda ja una mica lluny. Per sort, m'ha deixat una cinta llarga des de la R i jo he xapat abans i he pogut fer al pas sense passar por.

Moviments ben interessants a One Republic.

A continuació hem fet la de la seva dreta. Si seguim la guia, hauria de ser Sultains of Swing (6b) però ens ha semblat més dura que això. De fet, el company s'ha hagut de penjar i això no passa gaire sovint... A la vista d'això, opto per fer-li un top-rope i ha estat una decisió assenyada perquè m'ha hagut de penjar una mica. Entrar a les dificultats ja té la seva pròpia dificultat: terreny amb poc canto, entrant amb equilibri d'esquerra dreta fins arribar a un canto vermellós sobat. Ara cal fer un creuament i passar mà dreta a una fissura i tibar-li en lateral per anar a buscar una regleta. D'aquí a un bidit raonable i un dau d'esquerra prou bo. Aquí es pot xapar. I ara una tibada bastant burra, pujant molt peus fins agafar una pinça nyaposa d'esquerra, una regleta de dreta i agafar algun canto millor. I ara una bústia-orella de dreta, prou bona com per tibar-li a sac fins pujar els peus fora de la zona vertical. Després ve un tram de díedre amb algun moviment estrany i anar fent. Ha sortit tot, però la via té els seus alejes. No la torno a fer. El Tati li fa un top-rope per encadenar els moviments amb la informació que he extret.

A la dura del dia...

Per aquí també hi ha alguna via més, que no sabem situar. A la guia surt un 7a i entremig un 6b.  El 7a podria ser una línia per roca vermellosa que passa per l'esquerra del sostre, però aleshores sobra una línia! En fi...

Per acabar, jo em poso a una via que va pel díedre de l'esquerra de One Republic. No sabem quina via és. És la més evident de la zona però podria ser que fos la més nova, perquè La Grange (6a), que ens pensàvem que era aquesta, sembla que va una mica més a l'esquerra. En tot cas, he fet la via xxx i és la més senzilla de les que hem fet avui, segurament (V+).

La zona ens ha agradat. Marxant hem anat resseguint la paret cap a l'esquerra i hem anat fins a un nou sector, més a l'esquerra encara. Hi ha unes quantes vies amb els noms i graduacions escrits, entre 6a i 7b. Fa bona pinta! Ara bé, el sol hi entra tard també... A l'hivern aquí és millor venir-hi a partir de les 12 perquè si no hi ha poques opcions. També cal estar atent a aparcar on toca: hi ha un cartell que prohibeix la circulació als no-residents i hi ha una bona esplanada per aparcar, indicada. Després toca caminar una mica més que fa uns anys...

De cara a una altra visita, sembla que Touch (V+) i potser Sexual Healing (6a), a la part esquerra de la paret, podrien ser interessants de fer, a banda d'algun projecte més seriós. Però cal una mica més de temperatura -o arribar més tard si és l'hivern.

Torrelletes

L'Ernest feia temps que tenia ganes de que el portés a conèixer Torrelletes. Avui ha estat el dia i hem anat amb el Pana també, que ha aconseguit abandonar el Berguedà per un dia... i sembla que, com que li ha agradat, potser hi torna i tot!

Ara fa poc vaig estar aquí amb en Ramon i avui els he proposat d'anar cap a la banda esquerra. Aquí hi ha vies de tots els graus, que cadascú de nosaltres està en una fase diferent. 

Per exemple, en Pana, que està fort com un bou, comença a escalfar directament amb Tivali Murtro (6a). El dia està tapat, fa fresqueta encara i la via té el seu què, això fa que ell esbufegui fort, però la treu.

En Pana, escalfant de cop al 6a.

Per la meva banda, jo començo més suau, amb El Trencall (V). M'hi poso pel grau, no pas per la pinta que fa la via, que passa de la vertical en algun punt... Tot i això, va sortint prou canto com per no patir massa. Ara bé, quintu a seques no sé jo...

Jo mateix, a El Trencall un quintu guapo.

Per la seva banda, l'Ernest encara comença més suau, amb Pitu Canals Masseling(V), que sí que sembla quintu. Sembla que té un passet al primer ressalt, la resta d'anar fent, xapant un pitó a la part final de la via.

L'Ernest, a Pitu Canals.

El Pana se'n va a Tele Marinera (6b) i s'ha de penjar a la segona xapa, que hi ha un tram llis llis. Després progressa sense problemes.

En Pana, a la part de dalt de Tela Marinera.

Per la meva banda, jo em poso a Pica'm l'Ullet (V), al costat de la que he fet abans. Té una tònica similar, però m'ha costat molt més el primer ressalt. M'he embolicat anant massa per l'esquerra, pel que sembla, quan després l'Ernest també s'hi posarà. Perquè ara ell ja aprofitat el top-rope a la primera que he fet.

L'Ernest, a la segona del dia. 

Després el Pana fa al segon pegue a Tela Marinera i la treu, després d'haver vist una nyapa minúscula que li serveix per fer el pas.

En Pana, encadenant de Tela Marinera a la segona.

Jo em poso a Tivali Murtro (6a), ara que ja em sento escalfat. I la trec, però apretant de valent en un parell de llocs. Té una certa dificultat, trobo...

Jo mateix a Tivali Murtro. 

L'Ernest segueix les meves passes en top-rope i en Pana es busca dificultats més dificultoses, jeje, i es posa a Dos Cañitas y un Champú (6c+). El comentari de la guia és "bloque de entrada" i sí, tant bloquera és que ha de fer-li un A0... Després, més amunt, va fent, penjant-se en algun punt...

L'Ernest.

A dalt, en Pana, muntant el 6c+. A baix, provant l'entrada al segon pegue.

Quan és el meu torn, jo em poso a Tela Marinera (6b) i l'encadeno gràcies a saber la seqüència a l'entrada. Amb la dreta a un bon forat, pujar molt els peus, agafar la nyapa d'esquerra, un bidit-nyapa de dreta i acabar-se d'aixecar sobre peus raonables fins agafar alguna cosa millor. A partir d'aquí, la via es deixa fer sense problemes.

Jo mateix a Tela Marinera.

L'Ernest es posa a La Fosca (V+), aquest cop des de baix perquè no ens hi hem enfilat encara. Està conservador, que ja li convé.

L'Ernest, encadenant La Fosca.

El Pana li fa un segon intent en top-rope a les Cañitas, sense èxit. Baixant passarà la corda per GM'LA (6c) que és el meu objectiu ara. M'hi poso, en top-rope, naturalment i la vaig estudiant. Entrada raonablement assequible fins a sota la primera panxeta. Aquí m'acabo penjant perquè no veig pas la forma de fer-ho. Provo alguna remada llarga fins a uns roms però impossible quedar-m'hi. També provo una bona bústia lateral d'esquerra, però acabo al mateix lloc que abans. Fins que, al final, trobo una opció un xic per la dreta. Toca anar a buscar un bec gris, pujar molt peus i agafar un rom del que sí que m'aguanto. A partir d'aquí unes bustietes que permeten pujar peus i agafar una lateral a sota el sostre. De la lateral, remada llarga d'esquerra fins a una bona bústia. Aquí es pot reposar una mica i atacar la sortida: esquerra a la bústia bona, dreta a una regleta, pujar peus i remada d'esquerra a una bústia alta, però bona. Ara ja, pujar peus bé i sortir de les dificultats. Queda una passejada fins dalt.

Al final, tant en Pana com jo mateix acabem encadenant en top-rope la GM'LA.
Queda com a projecte per un altre dia!

L'Ernest crec que acaba fent Danmesi (6a+) aprofitant el top-rope que li queda, el Pana li fa un pegue a GM'LA en top-rope i l'encadena i jo acabo fent-li un segon pegue, també en top-rope i també l'encadeno. Ara bé, fer-la des de baix... no sé, no sé. Podria sortir!

N'Ernest a Danmesi. 

Tot i anar tres, hem fet un munt de pegues, el Pana i jo, sis i l'Ernest un menys. Bona feina per una matinal! Hem pogut escalar malgrat el dia hivernal que feina, sort del solet que ha fet alguna petita sortida...