Cap de setmana a Margalef /2

Avui hem tingut alguns dubtes sobre on anar. Una opció era Can Regino. Però al final ens hem decantat pel Camí de l'Ermita. Jo hi havia escalat un parell de vies fa molts anys i en guardava un bon record.

En el record també hi havia una gentada impressionant i avui també hi havia overbooking. Costa d'imaginar que segurament això és així dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any... Quina plaga que som els escaladors!

Hem escalfat amb la més senzill de la zona, Flor de Llit (V+)

Gaudint de la primera del dia.

 Després hem fet la seva veïna de l'esquerra, que té una entrada ben tensa i comparteix reunió amb ell, Flor de Nit (6a). Passats els primers metres, la resta és d'anar fent, ben suau.

A Flor de Nit hi ha una arrencada molt dura i una passejada després.

Seguidament ens n'hem anat a un viot més a la dreta, Sóc Roig (6a). Aquí trobem un primer tram d'anar fent i el tomàquet ve a la part final, quan la via entra al mur ataronjat. Aquí s'ha de tibar bastant i s'ha de navegar una bona miqueta! En particular, cal encertar la millor manera de fer els metres finals, un xic per la dreta. Per sort o per desgràcia, tot està tan magnesiat que s'acaba veient clar. Ara bé, la vi infla bastant. Força dura pel grau!

Cal encertar bé la part de dalt de Sóc Roig.

Després la placa de 6b, La Chinita de al Lao (6b). Ja s'intueix que aquí no regalaran res i així és! Placa de forats, la majoria no massa bons i algun peu clau sobat no, el següent! Em penjo en algunes xapes però els passos van sortint, mirant-ho bastant però. Segurament sortiria en un segon pegue però no es tracta pas d'això avui.

La Chinita no ens ha deixat encadenar-la.

Després d'aquí, veient les opcions disponibles, que són poques per la massificació, ens n'anem a fer, per acabar, tres vies a l'esquerra de tot.

La primera d'aquest trio és Badabadoc(V+). Placa bonica de fer.

Molt bonica, la Badabadoc.

La segona, Pelacanyes (V+). Aquí hi ha una entrada bastant rabiosa i alguns moviments curiosos més amunt. Bastant més difícil que l'anterior!

A Pelacanyes ja s'ha de tibar més.

I la tercera del trio final, Sac de Gemecs (6a). Entrada dura i sobada, un tram finet de posar-s'hi bé i un tram ben exigent que et fa rumiar i treballar. Però s'ha de tibar fortet aquí també!

Acabem la feina amb Sac de Gemecs.

Amb set vies, senzilles, al sac, ens n'anem més que contents. 

Les impressions són diverses. D'una banda, jo guardava molt bon record de la meva anterior visita. Aquesta vegada no ho he gaudit tant. Probablement hi jugui el meu baix estat de forma. L'altra vegada tot em va semblar fàcil i, en canvi, ara gairebé tot m'ha semblat difícil, jeje. També és veritat que alguna via està sobada de veritat i això no ajuda gens. També hem de comptar amb no estar sols ni de tros! El primer dia, vam estar envoltats de guiris en un 50% aproximadament, fins i tot als llocs fàcils on estàvem nosaltres. Entre els visitants i els locals aquí s'hi acumulen unes gentades que fa una certa basarda. 

Ara bé, la roca sembla feta per ser escalada i hi ha unes línies impressionants. Per tant, hi tornarem, ja veurem com, però hi tornarem!

 

Cap de setmana a Margalef

Amb en Ramon teníem planificat de fa mooolt temps de fer un cap de setmana de a Margalef. Finalment, aquest any, sí!

Hem anat a la Punta de les Espadelles perquè l'orientació és bona i, sobre el paper, hi ha coses factibles. Per escalfar ens hem posat a I tu de qui ets, Xiquet (6a+), perquè és el més assequible que hi ha. M'hi poso i vaig fent, però apretant bastant. La roca se'm fa estranya, fa temps que no tibo de bústies amb els dits ni tampoc que em veig obligat a aprofitar-les per als peus... Total que m'acabo penjant en un ressaltillo. Mirant-ho bé tot va sortint... però més amunt encara em torno a penjar perquè m'estic embutifarrant. Déu n'hi do el que m'ha costat entrar en el joc!

Escalfant, o intentant-ho, a la primera del dia.

A continuació, la segona via del dia ha estat Un Petó de Marieta (6a+). Aquí hi ha una entrada durilla seguint un diedret i després tot sembla indicar que continua més suau per la placa. La veritat és que és així, però abans toca agafar-se per uns forats de la placa de la dreta, més que vertical. Jo no ho he fet i he tornat a acabar penjant-me, jeje. Més amunt la via ja és bastant més suau. És més senzilla que l'anterior, però tampoc no queda encadenada!

Aquí hi ha més joc, però s'ha d'encertar també!

Per aquí ja només queden coses més cares i optem per baixar una mica el nivell i anar cap al Totxo de les Espadelles, que ens queda ben a la vora. Comencem amb Malditos Roedores(V+). Aquí sí, ja encadeno i toca gaudir, simplement!

Al Totxo ja comencem a encadenar alguna cosa.

També fem la veïna de la dreta, Gallo Claudio (V+). Aquí hi ha un pas més vertical al principi.

Al Gallo Claudio.

D'aquí hem anat a fer la Lindo Gatito (6a). Ja s'ha de vigilar una mica, perquè és fina de pebrots en algun punt, però es deixa fer.

Un Lindo Gatito...

I per acabar amb bon gust de boca, ens posem a la Lagarto Juancho (6b). Me l'he mirada una mica baixant de l'anterior, per tenir alguna opció d'encadenar-la Hi ha un tram bastant exigent, però quan faig el pegue em surt tot bé. Ara bé, sort d'haver-ho estudiat abans! A vista hagués estat completament impossible perquè s'ha d'encertar tot i no sobra res. El grau màxim d'aquest any!

L'encadene del dia, Lagarto Juancho.

Amb aquesta via feta pleguem trastos i ens n'anem a veure els escaladors de veritat, que fan de les seves al Racó de les Espadelles. És espectacular de veure!

Baixem cap al poble i pernoctem a la zona habilitada al mateix poble i hi estem la mar de bé.