Gelida

Avui hem tornat a quedar amb en Tati per fer una escapada matinal. Amb les temperatures que hi ha optem per anar cap al sud i li proposo d'anar a Gelida, on feia just 10 anys de la darrera visita i amb el mateix company!

Ahir em vaig mirar les ressenyes a The Crag i vaig veure que s'han desequipat les vies del sector clàssic. Sembla que els propietaris hi tenen a veure però la cinta de prohibició l'han posada els rurals, sembla que per algun ocell. No hi havia escalat mai, crec, i la cosa quedarà així.

Ens hem vist obligats a repetir una mica el mateix de la darrera visita, començant pel totxo dels Corbs a la dreta de la Paret de Vallverdina. Aquí ens posem a Big Love (6a), a la dreta de tot. Bonica de fer, amb algun pas de tibar-li al principi i una zona més fina més amunt.

A Big Love.

Després hem seguit amb la veïna de l'esquerra, Babel (6a). Aquesta ja és més picant i regletera! L'altra vegada crec que li vam donar un bon plus i potser se'l mereix!

A Babel.

Aquí faltava per fer Cap Vespre (6a+). Segurament faltava perquè impressiona bastant. El principi és super desplomat. Hi ha bon canto, però s'ha de tibar bastant fort. Després ja no desploma tant però tampoc no hi ha tant canto... no sé pas què prefereixo. A partir de la tercera xapa s'aprofita una bona llastra per la dreta i s'agafa algun forat bo a la placa. Després toca moure's cap a l'esquerra i això m'ha costat bastant. Per sort, al final m'he decidit perquè m'anava fonent. La via acaba d'una forma estranya, de fet al Tati li ha costat trobar la darrera xapa perquè queda, inexplicablement a la paret esquerre, desplomada, d'un díedre que segurament ni tan sols faries servir de forma natural. Coses dels aperturistes! La via m'ha agradat però m'he inflat un munt!

Un desplom bestial a l'inici de Cap Vespre. Després, es va fent, però segueix tirant molt!

Després hem anat a cercar altres coses a la paret de l'esquerra, la Paret de Vallverdina. Després de remirar-ho tot ens posem a un raconet on hi ha una bona colla de vies, més de les que diu la guia i això ens ha fet ballar el paraigües. Al final, creiem que ens hem posat a One Republic (6a+). Via amb alguna apretada a la placa a mitja via, on s'ha de tibar de regletilles cabronetes i una altra apretada a la part final. Aquí s'ha de creuar d'esquerra (per on entres de forma natural) cap a la dreta, a buscar un esperonet. I per arribar a la reunió, un passet bastant cabró que el Tati s'ha estat mirant molta estona fins que s'ha decidit. No ajuda el fet que la xapa queda ja una mica lluny. Per sort, m'ha deixat una cinta llarga des de la R i jo he xapat abans i he pogut fer al pas sense passar por.

Moviments ben interessants a One Republic.

A continuació hem fet la de la seva dreta. Si seguim la guia, hauria de ser Sultains of Swing (6b) però ens ha semblat més dura que això. De fet, el company s'ha hagut de penjar i això no passa gaire sovint... A la vista d'això, opto per fer-li un top-rope i ha estat una decisió assenyada perquè m'ha hagut de penjar una mica. Entrar a les dificultats ja té la seva pròpia dificultat: terreny amb poc canto, entrant amb equilibri d'esquerra dreta fins arribar a un canto vermellós sobat. Ara cal fer un creuament i passar mà dreta a una fissura i tibar-li en lateral per anar a buscar una regleta. D'aquí a un bidit raonable i un dau d'esquerra prou bo. Aquí es pot xapar. I ara una tibada bastant burra, pujant molt peus fins agafar una pinça nyaposa d'esquerra, una regleta de dreta i agafar algun canto millor. I ara una bústia-orella de dreta, prou bona com per tibar-li a sac fins pujar els peus fora de la zona vertical. Després ve un tram de díedre amb algun moviment estrany i anar fent. Ha sortit tot, però la via té els seus alejes. No la torno a fer. El Tati li fa un top-rope per encadenar els moviments amb la informació que he extret.

A la dura del dia...

Per aquí també hi ha alguna via més, que no sabem situar. A la guia surt un 7a i entremig un 6b.  El 7a podria ser una línia per roca vermellosa que passa per l'esquerra del sostre, però aleshores sobra una línia! En fi...

Per acabar, jo em poso a una via que va pel díedre de l'esquerra de One Republic. No sabem quina via és. És la més evident de la zona però podria ser que fos la més nova, perquè La Grange (6a), que ens pensàvem que era aquesta, sembla que va una mica més a l'esquerra. En tot cas, he fet la via xxx i és la més senzilla de les que hem fet avui, segurament (V+).

La zona ens ha agradat. Marxant hem anat resseguint la paret cap a l'esquerra i hem anat fins a un nou sector, més a l'esquerra encara. Hi ha unes quantes vies amb els noms i graduacions escrits, entre 6a i 7b. Fa bona pinta! Ara bé, el sol hi entra tard també... A l'hivern aquí és millor venir-hi a partir de les 12 perquè si no hi ha poques opcions. També cal estar atent a aparcar on toca: hi ha un cartell que prohibeix la circulació als no-residents i hi ha una bona esplanada per aparcar, indicada. Després toca caminar una mica més que fa uns anys...

De cara a una altra visita, sembla que Touch (V+) i potser Sexual Healing (6a), a la part esquerra de la paret, podrien ser interessants de fer, a banda d'algun projecte més seriós. Però cal una mica més de temperatura -o arribar més tard si és l'hivern.

Gelida - Paret dels Corbs

Avui hem sortit amb en Tati, company d'excepció amb qui feia molts dies que no coincidíem escalant. La previsió d'avui era de vent molt fort. Però nosaltres hem decidit comprovar-ho en primera persona... Total, que després de voltar amunt hem tornat avall fins a Gelida, i la veritat és que ho hem encertat: a la paret no hi feia ni gota de vent!

Ens hem acostat a la paret dels Corbs, a l'esquerra de la zona clàssica. Jo ni hi havia estat mai -de fet, sols recordo una visita a les vies antigues fa molts anys. No portàvem ressenyes, només una indicació vaga i imprecisa de que les vies no passaven de 6b... A posteriori s'ha comprovat que, a més de vaga i imprecisa era inexacte!

Arribem a la paret a una esplanadeta al peu de la via Del Corb. Un primer cop d'ull sembla suggerir que hi ha una via senzilleta, que comença en un esperó i em vaig posant els trastos. Ja començant, pregunto al Tati: 

-"Escolta, la via surt per l'esquerra o per la dreta del sostre?" -perquè només veig les primeres xapes.

-"No sé, però ves tirant. Segur que no passa pas pel mig"

Però aviat veig una xapa a l'inici del sostret, senyal inequívoc del nostre error. Total, que la que havia de servir per escalfar ja apreta! M'ho miro per una banda on hi ha magnesi i hi ha bon canto a sobre del sostret, però s'han de pujar els peus de forma molt burra i no tinc ganes de tibar-li tant estant fred. Em penjo i veig una seqüència millor... M'hi poso i amunt, amb bon canto, però tibant fort. Una xapa més amb tensió i després la R. La via ha resultat ser la Bastarda (6b) i és una passejada fins al sostre i només té aquest tram curt de dues xapes on s'ha d'apretar. En Tati puja després i veient-lo no semblava pas que el sostre fos més difícil que la rampa de baix...

El company corre tant que ja és dalt quan he tret la càmera!

Escarmentat, decideixo assegurar la jugada i busco una via amb més bona pinta. Aquesta acaba sent la Babel, probablement 6a+. És guapa, contínua i es deixa anar fent. Em deixa ben satisfet! 

Quan baixa en Tati em deixa les cintes a la del costat, Big Love. Aparentment sembla igual, però resulta més senzilla i discontínua (V+/6a). De fet, només hi ha un passet tens on s'ha d'anar un xic a l'esquerra en encarar el muret final.

A Big Love, la de més a la dreta

En Tati opta per no fer-la i es posa a la que ha resulta ser la Del Corb 6b. Ja veig que hi ha algun pas curioset, però decideixo posar-m'hi aprofitant que tinc les cintes posades, una d'elles llarga per facilitar-me el xapatge al crux. Aquí he hagut d'apretar de valent doncs la via resulta mantinguda i amb algun canto lleugerament sobat. El pas més dur és en una zona on els peus són francament dolents i s'ha de tibar d'un lateral no massa bo per pujar peus ben amunt. Després, bon canto i un bon repòs abans d'encarar el mur final. Aquí m'hi he estat una bona estona perquè la inflada que portava segur que m'hagués fet fracassar. Ben inflat, però ha sortit!

Just havent superat el crux de la Del Corb...

... i tibant al mur final, amb bon canto -per sort!

A continuació ens hem posat a la de la seva esquerra, que està amb spits i que ha resultat ser la Del Riki. A la nova guia està graduada de 6a, però és tant o més difícil que l'anterior i té alguna alegria entre xapes. Això més el fet que m'ha semblat més difícil que l'altre m'han portat a fer-la en top-rope i he hagut de penjar-me en un punt. És d'estil alpí on segurament hi ha algun truc amagat que simplifica algun moviment, però jo no ho he vist! Guapa i contínua, però dura i amb aire (per la xarxa he vist que algú hi afegeix un friend).

En Tati, a la Del Riki

Per acabar, com que ens queda una mica de temps i pila ens n'anem més cap a l'esquerra, amb la referència dels 6b's que comentava. Ens posem en una via que comença per una rampeta, encara una panxeta amb bons cantos, continua per una placa regletosa, flanqueja a esquerra per sota d'un desplom amb peus delicats i supera el desplom per una zona amb bons cantos que sobtadament s'acaben! Aquí he fet alguna contorsió per mantenir-me a la roca i equilibrar-me per continuar. Però el tram final fins la R tampoc no el regalen i hi ha uns passets ben durillos! Intentant localitzar la via a posteriori, diria que ens hem posat a Killer Kranki Diamond (6c) i no cal dir que l'he feta en top-rope. Això sí, ha sortit!

A Killer Kranki Diamond (?)

I amb sis vies ben guapes donem per acabada la sessió d'avui. Novament he tingut el privilegi d'escalar amb una màquina... A veure si se m'enganxa alguna cosa!