Cavall Bernat. Desiree

Avui hem anat a fer via llarga amb en Jortx. Ens feia gràcia fer la Punsola però li vaig comentar a en Jortx: agafem una ressenya de la Punsola i una de la Desiree per si hi ha massa penya a la Punsola...

En Jortx m'ha passat a buscar a les 9 i ens hem dirigit cap a Montserrat. Aparquem a Sta. Cecília, ens posem els trastos i enfilem cap al Cavall. Mentre caminàvem hem vist que hi havia una cordada ben amunt, semblava que encarant el primer llarg sencer d'artificial. Comentem: "Bé, si aquests ja estan allà dalt, no tindrem problemes". A sota diables, veiem que una altra cordada treu el cap per l'aresta... "Bé, aquests també estan força amunt...". Arribem a peu de via i just aleshores començava una altra cordada... "Jortx, crec que haurem d'anar a la Desiree si no volem empassar-nos una espera interminable". Dit i fet. [Més endavant han vingut encara dues o tres cordades més, sembla que sols hi hagi una via al Cavall. Nosaltres, per sort, hem estat completament sols]

Hem pujat per la Canal del Cavall fins trobar el cable (polèmic) que ens mena a un peu de via raonablement còmode. Allà en Jortx ha decidit que em tocava a mi fer el llarg d'artificial, el 4rt, i s'ha posat mans a l'obra.

La primera tirada comença en lliure finet (V) que es va complicant progressivament fins a la sortida d'un forat. A partir d'aquí tirem majoritàriament en A0 amb algunes sortides de V+.

En Jortx, a la primera tirada

Jo mateix, entrant a la primera reunió

La segona tirada surt per la dreta de la reunió seguin un parell de xapes. A0 al principi i s'agafa una magnífica llastra (prima) que superem en bavaresa (IV+). Una bagueta en una xapa indica que algú ha baixat en un tram on hi ha un alejillo curiós que es resol bé anant per la dreta. Un tram més vertical ens mena a les dues darreres xapes (V+) que cal deixar a dalt i a la dreta per anar en lliure. Aquí també ha calgut un pas d'A0.

Agafant la llastra de la segona tirada

Els darrrers metres abans d'entrar a la R2

La tercera tirada té un inici d'A0 i ben aviat ens deixa en una magnífica placa de dificultat decreixent (V+/6a a IV+). La tirada es redreça en un punt on la roca empitjora lleugerament (V/V+) i aviat flanqueja a l'esquerra per sota d'un desplomet. A partir d'aquí, bon canto seguint la fissura fins a la reunió (IV+).

Arribant a la R3

La quarta tirada no ha tingut cap misteri: Artificial de principi a (pràcticament) fi. Jo portava un estrep i fifí i he anat de conya. En Jortx, que no està avesat a aquests mitjans :), ha tirat en A0. Portàvem un total de 20 cintes. He anat xapant alternativament una sí i una no i ens han sobrat un parell de cintes extra per cada reunió. Cal dir també que he tingut l'honor de xapar el famós merlet que es troba als 2/3 del llarg aproximadament. La tirada comença amb un lleuger desplom i progressivament es va posant vertical. L'entrada a la reunió no té problemes especials llevat de la mandra que fa canviar de mitjà de progressió (V).

Jo mateix, pedalant al desplom de la quarta tirada

En Jortx, a punt d'entrar a la R4

La cinquena tirada és molt guapa. Surt per la dreta de la reunió anant a buscar uns bons cantells més a la dreta de les xapes (V). En una petita panxeta hi trobem un pas durillo (6a) fins agafar una magnífica pedra blanca. Terreny més tranquil i aviat anem seguint una fissura on hi ha un parell de claus en bon estat que costen de veure des de baix. Algun pas curiós (V+) quan s'acaba la fissureta per anar a l'esquerra on aviat en neix una altra amb molt bon canto (IV+) fins a la reunió a uns 10 metres del cim.

La Moreneta amb un dels protagonistes...

... i aquí amb qui escriu això

Un darrer mini-llarg ens porta a xapar (literalment) la moreneta del cim. Un ràpel (25m) fins a sobre la berruga i un altre (45) fins a l'arbre a peu de la via normal, seguits d'una desgrimpadeta, configuren el descens.

Comentaris: Via molt recomanble, una llegenda montserratina. La via està totalment equipada llevat del merlet del 4rt llarg. Hi ha les assegurances que calen als llocs adequats. Cal portar unes 20 cintes, estrep opcional. Es una via molt recomanable, tot i que els Ae poden fer baixar la seva cotització per alguns. Avui hem comprovat que el Cavall és un important focus d'atracció: cal demanar tanda amb antelació en algunes vies.

Més comentaris: Des del cavall es té una vista impressionant sobre la paret de diables. Curiosament, hi havia uns sapastres a la GAM de diables, malgrat la prohibició vigent, coneguda i ben retolada a l'inici del camí d'aproximació. Personatges com aquests faran que aviat algú ens prohibeixi escalar-hi sempre.

Cargolaire: Primer 6c i escalada tradicional

Aquest matí hem anat al Cargolaire amb la Rosa i la Clàudia. Avui ha estat un dia perfecte: ha caigut el meu primer 6c i he fet tres vies ignorant les xapes i posant-me jo mateix les assegurances. Anem a pams:

Escalada tradicional al Cargolaire

Hem començat visitant el sector nou equipat per en Sebastià on havíem anat fa uns dies amb en Tati. Avui, pensant en la Clàudia, he decidit fer les dues de més a la dreta: Nasredin i Babaiaga, dos IV's ideals per la canalla. Com que els he vist possibilitats clares per fer-les clean (llevat de la reunió), m'hi he ficat. A la Nasredin he posat tres tascons i a la Babaiaga dos.

Fent el diedret de la Nasredin, que sembla talment demanar tascons a crits

La Clàudia a la Nasredin

La Rosa, després de recuperar el material a la Babaiaga... una experiència nova per a ella!

La Clàudia a la Babaiaga

En acabar el matí, hem passat per sota de la Mercisu (V+) i també l'he fet amb la mateixa tècnica. Aquí he posat dos tascons a la part del díedre-bavaresa, un camalot del 0.5 en un forat a sota el sostret on comença el flanqueig i un friend mitjà al sostret. Ha estat una bona experiència que intentaré repetir de tant en tant.

Jo mateix al primer tram de la Mercisu

La Mercisu, autoequipada

El primer 6c!

Però el plat fort del dia ha estat el Vistassu (6c)! La vaig provar fa uns dies i em va semblar que li veia possibilitats així que avui m'hi he ficat. Han calgut alguns intents ràpids per trobar la manera bona d'anar de la primera a la segona xapa. Quan m'ha sortit aquest tros, he acabat caient anant des de la invertida bona a la llastra lateral d'esquerres, però l'he acabat de muntar bé. He baixat, i després d'una reposadeta, li he fet un pegue a mort... i ha sortit! No vull ni imaginar-me la sensació que em farà quan faci el primer 7a, si és que arriba!

A continuació vé un extracte del megareportatge que m'ha fet la Clàudia, la nostra fotògrafa de luxe d'avui:

Els primers passos del Vistassu. La Rosa, ben atenta, que ja sap el pa que hi donen!

Havent fet el llençament entre la 1a i la 2a xapa

Canto bò abans d'agafar l'invertida

Xapant la darrera... Ja està!

Calders: Primers deures acabats

Després d'uns dies d'inactivitat rockera, aquesta tarda s'ha pogut fer una escapada que ha servit per acabar uns deures pendents de fa uns dies. Ens fem un truc amb en Tati i quedem directament a Calders-Desploms perquè jo he de tornar més d'hora. Poc després d'arribar-hi apareixen en Javi i en Oriol.

Mentre arriba en Tati, en Javi m'assegura a la primera via de la tarda: La Calavera (6a). Bonica via que segueix un diedret, amb canto a tot arreu i on cal espatarrar-se un xic de tant en tant. Surt sense dificultats, com l'altra vegada que m'hi havia enfilat.

Ja amb en Tati, ens fiquem a la Entrerrocs (6b). Aquesta no l'havia provada mai i estava entre les "assequibles" pendents. Un inici verticalillo amb tendència primer un xic a la dreta i després flanquejant marcadament cap a l'esquerra per agafar un enorme bloc-llastra (sembla que aguanta) i anar pujant entre un diedrillo i un esperonet fins a la reunió. Força bonica també.

Després d'això ja tocava el projecte del dia: la dels Xais (6b+) que els lolos habituals de la zona fan saltant i que en una visita anterior va ser objecte de dos intents per part meva. Avui he anat molt bé posant les cintes fins al xapatge de la darrera abans de la primera reunió. Allà no he sabut posar-m'hi bé i m'he petat molt xapant. Tant, que quan ha tocat sortir han fallat les piles i m'he hagut de penjar. Un repòs i cap amunt, fins a la segona reunió, el que permet allargar un xic la via.

Com que li he vist clarament color, l'he deixat muntada i he reposat una bona estona mentre els bous feien de les seves (Balrog, Examen Final, Miracle) per la zona. Cal dir que hi havia una oferta d'entrepà de calamars associada a l'engalomament del Miracle... no sé pas com haurà acabat la cosa!

Després d'un bon descansillo, li he fet un segon intent a la dels Xais, aquest cop amb èxit! Aquesta vegada, al xapatge on abans m'havia complicat, m'hi ha posat bé creuant peus a l'esquerra i ha sortit molt millor. D'altra banda, ajuda molt recordar bé cada pas així com no haver de posar cintes!

Finalment, mentre en Tati s'enfilava per la seva banda, en Javi s'ha ofert per assegurar-me a alguna via... No era el moment de provar res més seriós i he decidit fer la enderrocs (6a+) que sols havia fet un cop i en top-rope. Ha sortit bé tot i que a la segona xapa he tingut alguna que altra dificultat.

He deixat els lolos tibant cadascun al seu projecte i cap a casa ben content!
 

Paret de l'aeri. Easy Rider

Avui hem fet l'Easy Rider a la paret de l'aeri amb en Jortx. Una retrovada amb aquesta magnífica via que jo havia fet l'any 1982 i no havia repetit fins avui.

L'Easy Rider: diedre, sostret, plaques, esquivar desploms i esperó final

Aquest matí en Jortx s'ha despertat sobresaltat i sense que sonés el despertador i m'ha passat a recollir. Teníem molt clar que havíem de fer els deures que van quedar pendents la vegada anterior, així que hem enfilat cap a Sta. Cecília i d'allà cap al peu de la paret.

La incògnita de saber si estaríem acompanyats s'ha aclarit ben aviat: avui sols érem nosaltres i una cordada de tres a la Electric Ladyland (també hi havia algú a la dels sostres, però els hem vist baixar de la primera reunió). Per tant, a gaudir de la via!

El primer llarg (V) té l'inici un xic trencat però ben aviat la roca millora i forma un bon díedre que ens acompanya fins la 1a reunió i més enllà.

L'inici del segon llarg és l'antic artificial on jo he fet 2 passos aïllats d'A0 en un parell de punts on la roca es torna molt llisa de peus (6a/A0). Quan la fissura s'acaba i la via se'n va un xic a la dreta comença una placa molt bona la dificultat de la qual va baixant progressivament (V+ ... IV+) -a l'igual que la densitat d'assegurances- fins a l'entrada de la R2.

En Jortx, poc abans d'entrar a la R2

La tercera tirada (IV+) té la primera xapa força lluny, just abans de superar el sostret característic. Sort que a en Jortx li he fet una classe llampec de com assegurar-se en merlets. Així n'ha llaçat un a un parell de metres de la reunió. El pas del sostre és senzill però molt espectacular. A partir del sostret, una placa farcideta de bons bolos ens mena a la R3.

La quarta tirada surt en diagonal a l'esquerra fins a trobar la primera xapa a una desena de metres. A partir d'aquí se'n troben tres més en una placa que es va tornant vertical i exigent. Ullant la ressenya que en vaig fer el 1982 tinc apuntat "V molt legal", amb la qual cosa ja està tot dit. Al cap de 35 metres entrem a la R4 que es troba a la vertical de la darrera xapa (en contra del que indica alguna ressenya que volta per internet que la situa en un flanqueig a la dreta).

I aquí, sortint del muret vertical de la 4a tirada

El cinquè llarg surt per la dreta de la reunió amb una lleugera tendència posterior a l'esquerra fins trobar una xapa que protegeix un pas curiós (V) que ens mena a una savina des de la que ataquem un diedre amb algun altre pas interessant que es pot protegir amb un friend. Es llaça una segona savina per continuar per la placa de l'esquerra una desena de metres fins a la R5.

En Jortx, a la 5a tirada

El sisè llarg (IV+) surt en la vertical de la reunió tibant d'uns bons bolos per continuar cap a la dreta per un replanet i una fissura terrosa. Segueix una placa abans d'entrar a la selva i flanquejar cap a la R6. En aquest llarg en Jortx hi ha vist una xapa -l'única del llarg- que jo m'he saltat! He posat un friend a una bústia a la placa i he llaçat una savina abans de la selva.

Jo mateix (aquí li he passat la càmera al company) al principi del 6è llarg

A partir d'aquest punt comença l'eperó final. El setè llarg (IV+) té dues xapes a les repises on es podien posar còmodament i una llargada d'uns 35m. Bona roca amb canto llevat d'alguns passets on cal mirar-s'ho amb calma.

Qui escriu això, gaudint de l'esperó de la 7a tirada

He empalmat els llargs 8 i 9 perquè des de la R8 fins al cim amb prou feines hi ha 15 metres. El vuitè llarg (IV+) atravessa una franja vegetal on es llaça una savina per trobar, uns metres més amunt, una xapa. Més endavant he postat un friend en una zona on la roca presenta uns bons forats, he xapat la R8 i una savina pràcticament al cim de la via.

Jo mateix arribant al cim

Hem fet la reunió a la instal·lació del ràpel de 15 metres que ens porta a un collet. Des d'aquí, un llarg un xic terrós primer i selvàtic després ens porta a zona apta per caminar amunt.

Guapa via!
 

Montserrat - Desdentegada

Avui teníem intencions d'anar a fer tàpia montserratina amb en Jortx, però quan m'ha passat a recollir a les 9 del matí Montserrat gairebé no es veia. Després d'una parada a Sta. Cecília hem decidit enfilar cap al vessant sud, confiant en que allà el temps seria millor.

Així que hem anat cap a la Desdentegada, que en Jortx sols hi havia estat una vegada. La veritat és que l'hem encertada. Tot i que no es pot dir que hagi fet bo, s'ha estat prou bé. Fins i tot hem gaudit d'algunes ullades de sol.

Hem escalfat a les vies 17 i 18 (V+/6a), plaques montserratines típiques, on cal mirar bé on es posen els peus i buscar preses raonables entre un mar de possibilitats menys raonables. El tret més destacable d'aquestes vies és la llargada (entre 25 i 30 metres) així com l'equipament generós.

En Jortx a la via #17.Jo a la via #18 ...

... i en Jortx a la mateixa via #18

A continuació hem fet la via #14 (6a+). Es tracta d'una via molt recomanable, on ja cal fer alguna tibadeta amb certes ganes. Aquí també es fa una trentena de metres amb un bon nombre d'assegurances.

Jo mateix a la guapíssima via #14.

Després d'aquí hem enfilat cap a la placa de les vies 26-28. Aquí jo havia fet la #26 (6a+) amb un repòs degut a l'embotifarrament dels braços. Avui el repte del dia era provar la #27 (6b) a vista... i ha sortit! Una magnífica via de 30 metres de continuitat on cap pas és excessivament més difícil que la resta. Pura pila.

En Jortx a la via #27

A continuació he fet el mateix a la #28 (6c) i gairebé que també surt a vista. Malauradament he anat a fer un xapatge forçat i en no poder passar la corda m'he hagut d'ajudar amb l'altra mà. Però malgrat aquest incident al crux de la via (passat el sostret de l'esperó de la dreta) la resta ha anat sortint molt bé. Estic més que satisfet: està ben madura! Vies d'aquest estil deixen un excel·lent gust de boca: es fan un munt de metres i tots ells molt ben aprofitats. No cal dir que en Jortx les ha fet com qui res.

Jo mateix a la via #28

A partir d'aquí hem canviat d'estil de via en visitar la placa de les vies 30-34: més curtes i bloqueres. Animat pels èxits anteriors he provat la #33 (6b+) i no hi ha hagut manera. Les primeres 2 xapes són molt bloqueres i les que segueixen no es queden pas massa enrera. En resum: m'he penjat pràcticament arreu i encara hi ha algun pas que no ha sortit. Vull pensar que el cansament acumulat m'ha passat factura tot i que no em sentia pas inflat.

En Jortx ha passat d'aquesta via i s'ha fet la #32 amb una mà a la galta. Jo l'he provada en top-rope però l'he vist molt dura.

Finalment, en Jortx ha acabat la festa passejant-se per la #31 (6c+) mentre que jo m'he abstingut de provar-la. Un altre dia, potser...

En Jortx a la via #31

Després d'això, ha tocat plegar els trastos. Entre pitos i flautes, avui hem escalat un bon grapat de metres! Arribant al cotxe hem comprovat que la part alta de la muntanya estava emboirada, fet que ens ha tranquilitzat novament la consciència: avui no era dia per fer tàpia.

Escapada al Cargolaire

Aquest matí hem anat a fer una escapada al Cargolaire amb la Rosa, que feia temps que no escalava, entre lesions i queixals rebotats. Hem començat pel díedre de la Tarda de St. Joan (V). Es una via amb bon canto, sense dificultats apreciables llevat de l'entrada a la reunió que queda molt forçada a l'esquerra.

La Rosa a la Tarda de St. Joan (V)

A continuació hem fet la Inevitable destí (V+). Molt més fina que l'anterior, requereix posar-s'hi bé. Com abans, la Rosa l'ha fet sense problemes, tot i que aquí el seu peu dret s'ha començat a queixar i li ha fet posar punt i final a l'actuació d'avui.

Com que la teníem just al costat, m'he decidit a provar l'impressor (6b). L'entrada sempre m'havia fet angúnia vista des de sota, raó per la qual no m'hi havia posat mai. Cal dir que la dificultat està concentrada a la primera part, fins posar els peus a una repiseta on hi ha el primer parabolt. El primer cop m'he hagut de penjar de la primera xapa per estudiar la continuació, que no era pas evident del tot. Sortir del segon parabolt requereix uns passos fins, però ja es pot controlar força bé. Com que li he vist possibilitats, m'he decidit a fer-li un segon intent (com m'estic tornant...) i l'he engalomat però bufant de valent! És el que passa quan estàs batallant tant a prop del teu límit.

Jo, a la part de dalt de l'impressor (6b)

Quedava temps per fer una altra via i he dubtat on ficar-me. Tinc ganes de que caigui algun 6c! Finalment m'he decidit per La seca (6c), que ja havia provat un cop en top rope. Avui li he fet una entrada a sac i he aconseguit aguantar al llançament a la safata bona que hi ha a la sortida del desplom. Emocionat, he anat a buscar l'esperò bo de l'esquerra, però des d'allà no hi ha hagut manera de xapar el segon. Diria que cal fer-ho des de la safata! D'altra banda, m'havia quedat amb la idea de que a partir d'aquí la cosa es podia anar fent... Craso error! El que queda fins dalt continua essent bastant dur: tot i que la cosa és més aviat vertical, no hi ha cap canto bo: tot són roms, nyapes i merdetes i, a més, la roca està coberta de molseta negre perquè la via no es deu repetir gaire (la Rosa es queixava de que li queien coses constantment). El resum: tot i que he fet tots els passos, m'he penjat a tot. Un altre dia serà, tot i que la part de dalt no la veig pas evident. A veure si el seu autor, en Ramon té alguna idea feliç que faciliti el tema!

Aquí estic estudiant la part final de la seca (6c)
 

Sant Benet

Avui hem decidit fer alguna clàssica de Sant Benet amb en Jortx i en Ramon. La via escollida ha estat la Gómez-Xalmet a la Prenyada. Es tracta d'una via clàssica i molt recomanable que segueix un marcat díedre en diagonal que acaba enfilant-se al bombo de la prenyada. Ressenya aquí.

Jo l'havia feta per primer cop l'any 1981. Aquella vegada, a la 2a tirada vàrem fer bastant d'artificial, com es pot veure a la foto de sota. A la ressenya que vaig fer aleshores hi tinc marcades les assegurances que vàrem trobar: 2 pitons a cada un dels llargs del díedre (3r i 4rt) i l'artificial equipat. Val a dir que ara (fa uns tres anys vaig tornar-hi i està igual) la via està molt ben assegurada amb parabolts -alguns en llocs on es podria protegir fàcilment amb tascons, però no seré jo qui inciti una incursió pirata :)

El meu company, en Pep Vinyoli, a la 2a tirada (any 1981)

Avui hem fet el que eren originalment les dues primeres tirades en una, com sol fer la majoria de gent. En resulta un primer tram amb uns passos verticalillos que es tomba per arribar a un arbre on es feia reunió. A partir d'aquí la cosa es complica: primer un xic de ramonage per sortir en díedre una mica extraplomat (6a). Aquesta vegada ha sortit en rotpunkt, tot i que he hagut de bufar de valent. He posat un friend en el primer tram, abans d'arribar a l'arbre, més per alleugerir pes que per qualsevol altra cosa.

Jo mateix a la part dura del primer llarg

En Ramon arribant al tram desplomadet

En Jortx, sense ni despentinar-se a la sortida del primer llarg

El segon llarg és un díedre en el que es progressa majoritàriament per la placa de l'esquerra. Dues savines i un bon nombre de parabolts fan que quedi ben assegurada (V).

En Ramon iniciant el 2n llarg

El principi del tercer segueix la tònica del segon fins que el terreny s'ajeu fins arribar a un bon arbre on hem fet la reunió. Tampoc no hi manquen assegurances (V).

La quarta tirada surt en vertical de l'arbre i flanqueja cap a l'esquerra fins situar-se a la vertical del darrer llarg (IV). Aquest consisteix en uns primers passos verticals amb bon canto que aviat ens menen al cim per terreny més arrampat (IV+).

El descens és un ràpel de 25 metres.

La ventolera que feia ens ha fet desistir d'empreses més agoserades i finalment hem optat per anar a fer la normal de la momieta, que jo encara tenia pendent!

Arribem a peu de via i -ja és mala sort- trobem una cordada que just s'estava preparant per fer-la. Decidim esperar el nostre torn i agafar paciència.

La primera tirada és un flanqueig assegurat amb parabolts que va seguint una lleixa fins pràcticament a la reunió. El més complicat és al principi. No és especialment difícil, però no s'hi val a badar (IV+).

Jortx al flanqueig del primer llarg

La segona tirada és una típica placa montserratina de posar-s'hi bé (V). Està assegurat correctament amb parabolts i un pont de roca que li dóna el caire montserratí. Hi ha una reunió uns 5 metres abans de l'enorme forat característic i és on l'hem fet nosaltres, tot i que aquí no ho recomanen i potser tenen raó: val la pena fer una visita al mega-forat!

Jo mateix, arribant a la 2a reunió

D'aquí es surt en terreny progressivament més senzill (IV+,IV, III) fins arribar a una reunió en un bon replà a dos metres del cim. Des d'aquí amb cordes de 60m es podria baixar amb un sol ràpel fins al peu de via. Nosaltres ho hem fet en dos trams, un fins al collet amb la Mòmia on hi ha una bona instal·lació i l'altre fins baix.

I seguint amunt, al tercer i darrer llarg del dia

I ben contents de la feina feta, cap a casa! El dia m'ha deixat un molt bon gust de boca. Caldrà tornar a fer quelcom similar ben aviat!
 

Tarda de Moretona

Aquesta tarda hem anat a la Moretona amb en Tati. Sols hi havia estat una vegada i d'això en fa un munt d'anys. L'escalada moretonenca és just al contrari que els desploms calderins, cosa que ja va bé: de tant en tant toca posar a punt la finura...

Hem començat amb una via que queda a l'esquerra de la Passarell -deu ser la sense nom (V+). D'aquí hem passat a la Passarell (6a+). M'he hagut de mirar dues vegades (còmodament penjat) la tibada d'una llastreta vertical que constitueix el crux de la via. Seguint cap a la dreta, ens hem posat a l'obra d'en Jortx, la Panolieta (6b). He caçat prou bé a la primera la regleta d'esquerres que hi ha al pas xungo, però m'he penjat per estudiar el que venia. Vista la seqüència he tirat bé fins la darrera xapa des d'on, recte amunt, només he aconseguit tocar la R sense valor per xapar-la. Sembla que la cosa és per la dreta...

A continuació crec que hem visitat el sector psiquiàtric [és que sols tinc un croquis de fa 20+ anys (l'adjunto a baix, no en recordo la font, demano disculpes)... Jortx, estem impacients per una ressenya digna :)] i crec que he fet la cultisme (6a). Té una entrada molt potent però la resta és una disfrutada contínua i agraïda on cal tibar sense excessos bo i buscant l'itinerari addient.

La darrera que he provat ha estat malalts manresans (6b). Una de les vies clàssiques del sector, que comença a acusar un xic de patinosi i que resulta bastant durilla. Tot i que entro ben decidit, acabo reposant a totes les xapes menys la primera. He hagut de trobar una manera còmoda per agafar la gran llastra lateral-invertida que queda a l'esquerra perquè la forma òbvia no m'ha sortit. Resum: regleta ínfima d'esquerra, pla triangular per la dreta, pujar peus i caçar la llastra. D'aquí peus amunt i estirar fins a una mega-gota d'aigua /tridit poc profund i creuar amb l'esquerra cap a l'esquerda. A la darrera xapa, uns passos de pujar peus amb mans dubtoses i viatjar fins a la R.

En Tati, a més de fer alguna de les que he fet jo, s'ha dedicat als seus projectes, essent el més destacat el trobar una variant d'entrada d'una via d'en Parra. Ha vist una seqüència bona tot i que té algun moviment per escagarrinar-s'hi.

I no, aquest post no té fotos, la càmera s'ha mort de fàstic a la motxilla :(

Un croquis prehistòric

Terradets, CADE

Feia temps que tenia ganes de fer una bona tàpia i la CADE de Terradets figurava entre les favorites. Repassant el meu quadern de piades, vaig veure que l'havia fet fins a la feixa per primera vegada el desembre de 1981. Diria que es tractava de la sortida avançada d'un curset d'escalada i aleshores la vaig fer tota de primer perquè jo era el monitor (curiositat: aleshores jo tenia 15 anys i l'edat mínima per inscriure's -amb autorització paterna- eren 16). Uns anys més tard la vaig fer fins dalt, però d'això ja en fa una estona llarga.

He tingut el privilegi de comptar amb en Kim com a company. Ja havíem comentat la possibilitat de fer-la fa un temps i, finalment, aquest cap de setmana ha estat l'escollit. Hem quedat per trobar-nos al bar del llac perquè ell ha estat a la zona els darrers dies. Quan he passat per la font de les Bagasses, feia una rasca impressionant: pel congost baixava una llengua de boira i el vent fred feia trontollar el cotxe... Uff quin panorama! Sortosament després d'esmorzar i fer un xic de temps, quan ens hem plantat novament al parking de la font hem vist que a peu de via ja hi tocava el sol. El vent, però, no ens ha abandonat fins estar ben bé al peu de paret. A la primera tirada ja hem anat en màniga curta, com ha de ser a Terradets!

La via comença sobre el túnel, al costat de la Supertramp, una de les línies blanques més marcades que es veuen mirant la paret a distància. Cal dir que per seguir la via va bé portar una bona ressenya. Alguna de les que es troben per internet estan, senzillament, malament. Per això n'he penjat una d'elaboració pròpia més avall. A continuació descric el més rellevant de cada llarg, que són uns quants.

1r. Una rampa senzilla ens mena a un muret on hi ha un parabolt. Després es remunta el diedret fins arribar a la R en una còmoda repisa.

2n. Sortir per la dreta de la repisa a buscar un parabolt. A partir d'aquí anem progressant verticalment en una placa amb algun pas delicat. Hi va havent assegurances tot i que he posat un tascó i un friend.

En Kim a la part final del 2n llarg

3r. La tercera tirada va bastant cap a la dreta, flanquejant i en diagonal ascendent.

4rt. Diedret d'anar fent.

5è. La tirada va en diagonal cap a l'esquerra, a buscar el díedre que forma el dau característic. Té uns passos delicats i patinosos però ben assegurats. Es fa R al terç superior del díedre.

6è. Sortida pel díedre per arribar dalt del dau. Es continua amb uns passos fins que menen a un segon díedre patinós lleugerament inclinat a l'esquerra. Arribem a una feixeta que queda a l'alçada de la falsa feixa i seguim a l'esquerra per trobar la R sota un petit díedre que conforma la tirada següent.

7è. Puja en vertical fins arribar a una altra feixeta. Nosaltres hem fet una R intermitja perquè la ressenya més decent de les dues que portàvem (l'altre no quadrava per enlloc) indicava reunió a l'esquerra en una savina. Arribats a aquesta la feixeta cal seguir amunt, (parabolt visible) en un tram patinós (V) on és una incògnita saber si els peus aguantaran. La reunió queda un xic a la dreta.

8è. L'antic llarg de A1 que en Kim ha fet (volia dir "s'ha polit", però polida ja n'era prou -i massa- la roca) evidentment amb soltura en lliure (6b, diuen). Jo he fet un A0 al primer parabolt (no podia pas tibar prou per arribar a una llastra relativament bona per la dreta) i a una bagota que penja d'un clau. Per la resta de passos m'hagués calgut una provisió constant de magnesi per minorar la patinosi... Superat aquest tram, la resta és un passeig fins la reunió.

En Kim passejant-se en el desplom (antic A1)

9è. La sortida de la reunió és un pas ben potent, agafat de cantells no excessivament bons i bastant patinosos. Fet aquest pas, queda una placa on he posat un tascó i un friend. Després es va fent bé fins un arbret en una feixeta on hem muntat reunió.

10è. La via original sembla que va un centenar de metres a la dreta seguint la feixa on s'ha fet reunió. Nosaltres, en canvi, hem anat a buscar un parabolt que queda uns 15 metres a l'esquerra, que s'ha de xapar enfilat a un tronc mig mort (quina por). Una tibadeta (V) i ens plantem a la feixa, on caminem un centenar de metres fins trobar un arbre al peu del díedre que forma un bloc adossat a la paret. Veurem un parabolt uns metres a sobre, al mig d'una placa tombada.

11è. Llarg de tràmit, amb dos parabolts a la placa tombada i un flanqueig horitzontal fins la reunió.

12è. Tirada de IV amb una marcada tendència a l'esquerra fins a una reunió al principi d'una placa més vertical i compacte.

13è. Llarg preciós amb magnífiques gotes d'aigua. El principi del llarg és el més durillo, primer en la vertical de la reunió, seguint una fissura i després flanquejant a l'esquerra. Després la cosa es tranquilitza en agafar un diedret a la sortida del qual cal anar en diagonal a l'esquerra fins la reunió que queda uns metres a l'esquerra d'una savina. He posat un tascó després del diedret. La resta està equipada. Sols cal controlar les ziga-zagues de la corda per evitar el fregament.

Jo mateix sortint de la R12

14è. Aquí hem empalmat dos llargs. El primer tram (25m) és un llarg flanqueig (III) cap a l'esquerra fins a trobar un arbre inmens al peu d'un dauet (reunió opcional). Es puja pel díedre de la dreta del dau fins coronar-lo i aquí comença una magnífica placa vertical. Hi va havent canto, però cal saber trobar-lo i navegar a esquerra i dreta adequadament. Un llarg guapo i exigent (V/V+)

Jo mateix als darrers metres del 14è llarg

15è. Llarg de tràmit en diagonal a la dreta fins a un arbre magnífic on fem reunió.

16è. Comença en diagonal a la dreta per unes plaques taronja mig trencades fins arribar a un diedret. Pugem un parell de metres pel díedre i continuem essencialment per la placa de la seva esquerra, on hi ha alguns passos finets però correctament assegurats.

17è. La darrera tirada! Comença flanquejant a la dreta per anar a buscar un esperonet. Es segueix en vertical per un terreny un xic trencat per sortir al cim per uns blocs entre desplomets. La sensació de passar de la vertical a l'horitzontal és impressionant.

Jo mateix als primers metres de la darrera tirada

El darrer pas de la via vist des del cim amb el pati corresponent

Els protagonistes

Malgrat el tacte extremadament patinós d'alguns trams, (especialment el tram des de la falsa feixa fins a la feixa) la via ens ha deixat un excel·lent gust de boca. Ara sols hem de pensar quina serà la propera!

A continuació penjo una ressenya de la via. Sols he marcat els parabolts que són clau per orientar-se en algun moment. N'hi ha un bon munt més, acompanyats de pitons i de savines (bé, similars a savines). Com a molt hem posat dues assegurances més en algun llarg. Jo he posat tascons (m'encanten) i algun friend petit (i també hem posat un grapat de bagues savineres). Nosaltres hem tardat 5 hores i quart.