Aquesta tarda hem anat a la Moretona amb en Tati. Sols hi havia estat una vegada i d'això en fa un munt d'anys. L'escalada moretonenca és just al contrari que els desploms calderins, cosa que ja va bé: de tant en tant toca posar a punt la finura...
Hem començat amb una via que queda a l'esquerra de la Passarell -deu ser la sense nom (V+). D'aquí hem passat a la Passarell (6a+). M'he hagut de mirar dues vegades (còmodament penjat) la tibada d'una llastreta vertical que constitueix el crux de la via. Seguint cap a la dreta, ens hem posat a l'obra d'en Jortx, la Panolieta (6b). He caçat prou bé a la primera la regleta d'esquerres que hi ha al pas xungo, però m'he penjat per estudiar el que venia. Vista la seqüència he tirat bé fins la darrera xapa des d'on, recte amunt, només he aconseguit tocar la R sense valor per xapar-la. Sembla que la cosa és per la dreta...
A continuació crec que hem visitat el sector psiquiàtric [és que sols tinc un croquis de fa 20+ anys (l'adjunto a baix, no en recordo la font, demano disculpes)... Jortx, estem impacients per una ressenya digna :)] i crec que he fet la cultisme (6a). Té una entrada molt potent però la resta és una disfrutada contínua i agraïda on cal tibar sense excessos bo i buscant l'itinerari addient.
La darrera que he provat ha estat malalts manresans (6b). Una de les vies clàssiques del sector, que comença a acusar un xic de patinosi i que resulta bastant durilla. Tot i que entro ben decidit, acabo reposant a totes les xapes menys la primera. He hagut de trobar una manera còmoda per agafar la gran llastra lateral-invertida que queda a l'esquerra perquè la forma òbvia no m'ha sortit. Resum: regleta ínfima d'esquerra, pla triangular per la dreta, pujar peus i caçar la llastra. D'aquí peus amunt i estirar fins a una mega-gota d'aigua /tridit poc profund i creuar amb l'esquerra cap a l'esquerda. A la darrera xapa, uns passos de pujar peus amb mans dubtoses i viatjar fins a la R.
En Tati, a més de fer alguna de les que he fet jo, s'ha dedicat als seus projectes, essent el més destacat el trobar una variant d'entrada d'una via d'en Parra. Ha vist una seqüència bona tot i que té algun moviment per escagarrinar-s'hi.
I no, aquest post no té fotos, la càmera s'ha mort de fàstic a la motxilla :(
Un croquis prehistòric
La darrera que he provat ha estat malalts manresans (6b). Una de les vies clàssiques del sector, que comença a acusar un xic de patinosi i que resulta bastant durilla. Tot i que entro ben decidit, acabo reposant a totes les xapes menys la primera. He hagut de trobar una manera còmoda per agafar la gran llastra lateral-invertida que queda a l'esquerra perquè la forma òbvia no m'ha sortit. Resum: regleta ínfima d'esquerra, pla triangular per la dreta, pujar peus i caçar la llastra. D'aquí peus amunt i estirar fins a una mega-gota d'aigua /tridit poc profund i creuar amb l'esquerra cap a l'esquerda. A la darrera xapa, uns passos de pujar peus amb mans dubtoses i viatjar fins a la R.
En Tati, a més de fer alguna de les que he fet jo, s'ha dedicat als seus projectes, essent el més destacat el trobar una variant d'entrada d'una via d'en Parra. Ha vist una seqüència bona tot i que té algun moviment per escagarrinar-s'hi.
I no, aquest post no té fotos, la càmera s'ha mort de fàstic a la motxilla :(
Un croquis prehistòric
4 comentaris:
Bo bo bo! Així m'agradeu!
La Panolieta té l'inconvenient que el que li posa les cintes pateix arribant a la reunió, mentre que amb les cintes posades aquest pas és anecdòtic... Potser algun dia pujaré la reunió per obligar el pas... tot i que igualment la xixa és a sota.
De moment les ressenyes noves estan en procés (potser espero al post 200... estic al 18x), però com a excusa de moment tinc que em falten els noms de les vies noves del Mesas i el Parrita!
Pot ser que el Tati també hagi fet la Directíssima Iugoslàvia? No em va quedar clar al sms que em va enviar...
Ja em va comentar en Tati que volies pujar la reunió de la Panolieta... com t'agrada fer patir la penya :)
Tema Directíssima Iugoslàvia: no en tinc idea perquè no em va dir el nom de la via. És possible però sols sé que era una de les "que ha obert últimament aquella gent"
Fer petir a la penya és l'objectiu amagat (mai ser si es diu implícit o explícit); el principal és aprofitar fins l'últim centímeter l'altura de la paret!
La Drectíssima és la 2a via a l'esquerra del V+. Una entrada dura amb bidits fins a una repisa mooooooolt còmode i fàcil fins dalt. Et sona?
Jo tinc bastant mala memòria per les vies, sobretot si no les faig :)
De tota manera, la via sí que estava uns metres a l'esquerra del V+ i tenia una entrada de bidits bastant dura pel que es veia. La part de dalt era senzilla. Per tant, sembla que coincideix!
Publica un comentari a l'entrada