Escapada al Cargolaire

Aquest matí hem anat a fer una escapada al Cargolaire amb la Rosa, que feia temps que no escalava, entre lesions i queixals rebotats. Hem començat pel díedre de la Tarda de St. Joan (V). Es una via amb bon canto, sense dificultats apreciables llevat de l'entrada a la reunió que queda molt forçada a l'esquerra.

La Rosa a la Tarda de St. Joan (V)

A continuació hem fet la Inevitable destí (V+). Molt més fina que l'anterior, requereix posar-s'hi bé. Com abans, la Rosa l'ha fet sense problemes, tot i que aquí el seu peu dret s'ha començat a queixar i li ha fet posar punt i final a l'actuació d'avui.

Com que la teníem just al costat, m'he decidit a provar l'impressor (6b). L'entrada sempre m'havia fet angúnia vista des de sota, raó per la qual no m'hi havia posat mai. Cal dir que la dificultat està concentrada a la primera part, fins posar els peus a una repiseta on hi ha el primer parabolt. El primer cop m'he hagut de penjar de la primera xapa per estudiar la continuació, que no era pas evident del tot. Sortir del segon parabolt requereix uns passos fins, però ja es pot controlar força bé. Com que li he vist possibilitats, m'he decidit a fer-li un segon intent (com m'estic tornant...) i l'he engalomat però bufant de valent! És el que passa quan estàs batallant tant a prop del teu límit.

Jo, a la part de dalt de l'impressor (6b)

Quedava temps per fer una altra via i he dubtat on ficar-me. Tinc ganes de que caigui algun 6c! Finalment m'he decidit per La seca (6c), que ja havia provat un cop en top rope. Avui li he fet una entrada a sac i he aconseguit aguantar al llançament a la safata bona que hi ha a la sortida del desplom. Emocionat, he anat a buscar l'esperò bo de l'esquerra, però des d'allà no hi ha hagut manera de xapar el segon. Diria que cal fer-ho des de la safata! D'altra banda, m'havia quedat amb la idea de que a partir d'aquí la cosa es podia anar fent... Craso error! El que queda fins dalt continua essent bastant dur: tot i que la cosa és més aviat vertical, no hi ha cap canto bo: tot són roms, nyapes i merdetes i, a més, la roca està coberta de molseta negre perquè la via no es deu repetir gaire (la Rosa es queixava de que li queien coses constantment). El resum: tot i que he fet tots els passos, m'he penjat a tot. Un altre dia serà, tot i que la part de dalt no la veig pas evident. A veure si el seu autor, en Ramon té alguna idea feliç que faciliti el tema!

Aquí estic estudiant la part final de la seca (6c)