Torrent del Pont - Sant Jeroni - Camí dels Francesos

Avui hem fet una circular. Com l'altre dia, es tractava de fer una matinal que no demani llevar-se a hores intempestives i que serveixi per cremar. Per tant, un bon desnivell, un xic més de 750 metres, pel vessant sud de Montserrat.

Hem deixat el cotxe a la Vinya Nova i hem pujat pel Torrent del Pont fins al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Passem per l'ermita i pugem al cim de Sant Jeroni, amb unes vistes excepcionals.

Al cim.

De baixada anem pel camí dels Francesos. A mitja baixada trobem unes marques vermelles que ens portarien novament cap al Torrent del Pont. Algun altre dia les seguirem... Avui, avall pel camí conegut fins a la pista de Can Jorba a la Vinya Nova. Just a l'esquerra un corriolet ens estalvia passar per la pista i anem pel bosc.

La ruta d'avui, marcada en verd.

Una altra escapada ben xula!

Camí dels Francesos

Aquests dies toca treure's l'estrès i per això res millor que una bona caminada. El camí dels Francesos ens permet guanyar el cim de Sant Jeroni pel vessant assolellat de Montserrat i és una bona opció per una matinal sense llevar-se d'hora.

Arribem fins a Can Jorba i agafem la pista en direcció a la Vinya Nova. A uns metres hi ha una esplanada arbrada on podem deixar els cotxes.

El camí ha estat netejat recentment, però només al principi! Es tracta d'anar pujant fins al coll de Moset, allà seguir per la dreta, carena amunt fins arribar al trencall a sota del Camell de Sant Jeroni a l'esquerra (s'ha d'estar atent per veure'l). Seguim pujant fins al coll amb l'Albarda Castellana i aquí agafem el corriol de l'esquerra que ens mena a les escales cimeres de Sant Jeroni.

Les escales cimeres de Sant Jeroni. Al fons, els Gorros.

Avui hem tornat pel mateix camí. La baixada és més ràpida que la pujada, sí :)

Desnivell 750 metres
Temps 2h30 aproximadament

En groc, el recorregut d'avui, Camí dels Francesos de pujada i de baixada.

Bauma de Can Solà

Aquest matí el dia es presentava dubtós. Havíem quedat amb la Cristina que sortiríem, acompanyats de l'Albert i la Queralt. Ens hem trobat al bar Anna on també s'hi ha afegit un altre Albert, de Santpedor i, després d'uns moments de dubtes, hem decidit anar a la Bauma de Can Solà, on no hem estat mai i estarem arrecerats dels elements. Finalment el dia ha estat prou bo, però d'entrada tot pintava força malament: fins i tot els carrers estaven un xic molls encara...

Per arribar-hi cal anar a l'antiga benzinera camí de can Maçana i seguir per la carretera de l'esquerra fins trobar un indicador que diu "Montserrat Park, zona B" a la dreta. Just aquí hi ha un espai per aparcar. Creuem la carretera i seguim el camí evident avall. En un punt cal anar a l'esquerra per un corriolet (fita) i aviat som a peu de parets. Darrerament s'hi han anat obrint algunes vies més de les que marca la guia del Luichy i segurament quedarà una zona ben guapa, tipus Calders: roca un xic dubtosa que es va tornant bona després de sanejar-la i a base de repeticions.

Comencem per les més senzilletes, en un pany de paret vertical. L'Albert II i jo hem fet les tres de l'esquerra: primer Levis (V), després Oriol (6a) i després l'Esperó de la Martina (6a+), la de més a l'esquerra. L'escalada recorda la Roca dels Arcs: vertical i amb passos desplomats, amb bon canto, però sovint arrodonit. Va deixant els braços prou bé!

Jo a l'Esperó de la Martina i l'Albert a Oriol.

A continuació amb l'Albert II ens hem posat al Díedre de la Lucía (6a+). Aqui només hi ha un pas més bloquero al principi i la resta és ben suaveta, d'anar fent.

 L'Albert II a Díedre de la Lucía.

Mentrestant els companys s'han posat a una via nova just a la dreta d'aquesta (6b) i els ha agradat força. També ens hi posem i l'hem gaudit a tope! Aquí ja s'ha de tibar una mica més i de forma continuada. Van apareixent cantos, però la verticalitat faci que s'hagin de dosificar forces (com a mínim jo) aprofitant algun punt on es pot reposar un xic. La reunió queda un xic a la dreta i abans d'arribar-hi es pot trobar bon canto (i repòs) per l'esquerra, per uns cantos prou bons.

Jo al 6b nou.

Després ens hem posat a un 6b+/6c que ressegueix una placa desplomada a la dreta del díedre Díedre de la guia. Aquesta m'ha tombat i he hagut de fer reposos arreu, tot i que els passos son tots factibles. Encadenar-los però és una altra història... Està clar que hauré d'entrenar més! La Cristina, evidentment, l'ha fet sense despentinar-se.

 La Cristina, triomfant al 6b+/6c nou. Els ha semblat senzill...

Després d'aquesta el grup estava ja mitjanament satisfet, però encara s'han fet alguns pegues al Díedre de l'Aran (6c), on el tomàquet està als primers passos, bloquers. Una vegada trobada la sequència, els ha anat sortint. Jo he preferit fer-li un darrer pegue en top-rope a la que m'ha tombat, sense que l'hagi encadanat ni així. La Cristina s'ha barallat en top-rope amb un possible 7a+ a l'esquerra del 6c i amb això ens hem donat per satisfets.

 La Cristina, provant l'entrada del Díedre de l'Aran. La seqüència 

bona comença més per la dreta, però.

Al Bar Anna hi ha les noves vies.

El sector ens ha semblat ben guapo per fer-li alguna altra visita.

Aranya al Serrat de les Garrigoses

Després d'una colla d'anys, amb en Ramon teníem ganes de tornar a l'Aranya. Aquella vegada jo vaig sortir per l'Oucomballa i em faltaven, per tant, les tirades més típiques de l'Aranya.

Després d'alguns dubtes sobre si podíem o no començar la via per baix, pel tema de nidificacions, i comprovar que sí avui hem tornat a fer-la sencera, de baix a dalt. A més, el Ramon em concedeix l'honor de fer la via de primer, cosa que també s'agraeix!

El primer llarg ja el recordava dur de l'altra vegada, que vaig haver de tocar ferro per no encigalar-me més del compte. Avui l'he encadenat, però no és pas un lloc massa guapo com per posar-se a apurar... Al principi es troba un pont de roca i després un pitó (V/V+). Per abastar la primera xapa (ara totes són parabolts, cosa que s'agraeix) ja s'han de fer moviments fins i el mateix toca fer a partir d'ara (6a). Crec que l'altra vegada vaig posar un friend entre els dos parabolts, però avui no m'ha calgut. Sortint del segon, un camalot groc (V+) i més amunt un alien (IV+) perquè el terreny que ve no pinta sòlid. Es fa tracció d'una savina seca que també he encintat i crec que no he posat res més fins la R. No és un llarg senzill, i menys venint fred.

 Al primer llarg.

El segon comença amb un resaltillo (V+) per tornar a buscar la savina-tracció. Després terreny tranquil (IV+) durant uns metres fins una xapa que convida (és un dir) a anar a l'esquerra a seguir una fissureta incipient on hi ha un parabolt. Aquí hi torna a haver un pas delicat, diria que més delicat que cap el del primer llarg. Ha sortit en lliure però després de penjar-me a estudiar-ho: cal buscar coses de mans per la placa de l'esquerra, ben vertical, cosa que no és pas intuïtiva (6a). Un moviment delicat i es xapa una baga que penja d'un pitó i ara ja només queda fer el clàssic: ramonage-diedre (IV+) i anar a buscar (III) el romaní més fort que puguem. Potser apurant la corda a tope s'arriba al caminet de les feixades, però jo no hi he arribat. Pel camí al Ramon li ha anat caient de tot i és que la R1 està al mig del camí de caiguda de totes les pedretes i no tan pedretes que indefectiblement cauen quan algú remena els romanins de més amunt. Sort que té un bon casc!

Mentre munto reunió sento veus al tercer llarg de la nostra via, que molta gent agafa com a primer. Quan en Ramon hi arriba veiem una cordada de les FemMes Tàpia que estan al (nostre) tercer llarg. A partir d'ara compartirem reunions xerrant. Una d'elles és assídua de l'Aranya i ens explicarà força detalls de la via.

La tercera tirada és llarga i tranquil·la comparada amb les anteriors. Trobem un friend abandonat, després un parabolt a la dreta (V+) i tres xapes més (IV+/V). La tirada té algun passet de mirar-s'ho però es controla bé. Jo no he vist la darrera xapa d'entrada i he posat un alien uns metres abans... prescindible i ja no recordo si he posat res més.

 Vista del tercer llarg.

El quart llarg comença amb un pas bloquero (V+) per superar un ressalt. Després se'n va cap a l'esquerra (IV+) (recordo una savina per aquí) i a continuació torna cap a la dreta a atacar descaradament una placa ben vertical tot i que amb canto (V+). Com que les FemMes han fet reunió aquí jo també l'hi he fet per no liar-nos massa, però suposo que és millor continuar fins la següent, com marca la ressenya modificada de rocaineu que adjunto perquè permet arribar a on farem la R5bis directament.

Ressenya modificada de l'Edunz.

El nostre cinquè llarg l'hem fet seguint un díedre ben guapo. Hi ha un parell de xapes i, tot l'aire que hi ha entre elles, no he posat res més. Algun friend després, crec. Quan la dificultat minva trobem una R a la dreta (la que hauria d'haver estat la R4) on he xapat un parabolt amb cinta llarguíssima i després rostollada fins trobar un pany de bona roca on hi ha dues anelles per rapelar.

 Una FemMes al cinquè llarg.

Passejada fins la R5 bis, seguint les pintades. D'aquí es surt per la dreta, posant algun friend. Després una xapa i un alien abandonat. Crec que he posat un friend més però no recordo exactament.

 Des de la R6.

La setena tirada surt per unes plaques a la dreta, protegides per un friend. Una xapa i un pont de roca que queda estrany a la dreta seguit d'una fissureta guapa que mena a una xapa on trobem un passet de bastanta finura (V+) per arribar a la reunió.

Al primer llarg.

La vuitena tirada és molt guapa i està neta. Comença amb una fissura que al principi es corba a l'esquerra i segueix vertical. Es posen un parell de friends boníssims i després es va tirant en terreny guapo i més senzill. He posat alguns tascons i potser un friend més.

 Sortint del díedre guapo.

La novena i darrera tirada comença amb uns passos més que verticals (2 parabolts, V+), suposadament amb bon canto, però cal arribar-hi i creure-s'ho. No hi regalen res aquí! Després ja ve un terreny molt més suau (IV+ i IV), i tres xapes més, espaiades però bé.

 Des de la reunió cimera.

A la reunió cimera ens trobem les 2 FemMes que han continuat fins dalt (una ha hagut d'abandonar a la feixa) i hem compartit cordes per fer els dos ràpels que porten a un terreny des d'on es pot desgrimpar a la feixa. La resta de descens, seguint traces de camí i estant atents a seguir les fites que ens eviten baixar recte avall (ràpel) portant-nos fins gairebé a tocar de la cova gran.

 Fotocim mentre la companya preparava el primer ràpel.

Descendint.

La via és suficientment guapa i va a millor com més amunt. A la part de baix m'hi sobra alguna savina-tracció i la sorreta. D'altra banda, avui en Ramon i jo hem estrenat cordes: unes Beal Cobra II ben xules que espero que durin els mateixos 20+ anys que la que duia fins ara :) I hem tingut ocasió de compartir la via amb molt bona companyia, cosa que li afegeix un plus a l'activitat. De material portava un joc de tascons, el parxís d'àliens, i friends variats des del camalot 0.75 fins al camalot blau. Majoritàriament he posat friends petits, el blau diria que és prescindible fins i tot a baix. Depenent dels catxarros que posem caldran més o menys cintes. En portàvem 15 i sempre me n'han sobrat moltes.

La darrera abans del canvi d'horari...

Avui hem tornat a anar a la banda dreta de The Mamas and the Papas, a aprofitar la darrera tarda "llarga" abans d'entrar al depriment horari d'hivern. Pensàvem que podríem fer la Del Blai (IV+) com a primera del dia, però no ha estat possible perquè no portàvem els friends que li calen... Total que hem fet un puja-i-baixa ràpid...

Per tant, ha toca escalfar amb la que es deixa, la Peluts No (6a). L'altre dia la vam fer i avui hi hem tornat amb la confiança que dóna saber de què va. Maca.

La primera real del dia.

Després, ens hem posat al 6b de la seva dreta, que l'altre dia no vam poder atacar perquè la foscor ens va atrapar abans d'hora. S'ha de tibar fort a les primeres xapes, després hi ha un pas de decisió per arribar a una franja i queda una remada cap a la dreta per sortir de la panxeta on sembla que hi hagi d'haver el passet mirant-ho de baix. Però el més difícil és a la part de baix! Està prou bé!

Fent els deures, avui sí!

Deprés hem fet la Llunàtics (6b). Fa temps la va fer el Pep i em va semblar que havia de ser molt xula. Avui m'hi he posat per primer cop i confirmo que és guapíssima. Malgrat que sembla xunga, hi ha relativament bon canto i si l'encertes vas prou bé! El començament és una placa amb forats verticalota però molt agradable de fer. Per arribar a la franja hi ha un pas llarg guapíssim i s'arriba a una mega-pedra a la dreta on es tiba molt bé per pillar una bústia boníssima. Aquí cal passar un xic cap a l'esquerra i fer una pujada de peus per pillar una bústia fina que baixa una mica en diagonal on els dits queden ben encastats. Després algun pas de decisió i uns passets de finura quan sembla que estàs salvat. Molt maca!

Al començament agraït de la Llunàtics (6b).

Baixant he aprofitat per deixar alguna cinta per provar en top-rope la Herri-Batasuna que va per la seva dreta. La guia diu 6b+, però ha de ser un error perquè he fet 6c molt més senzills! Una placa de roca patinosa a les primeres xapes, amb passos llarguíssims sobre bústietes mínimes, després uns metres assequibles i un interrogant important més amunt. La sortida del desplomet, curiosament, l'he vist i fet, però la resta ni de conya!

Com un porquet a Herri-Batasuna. Si algú me l'explica...

I després d'aquesta hem plegat els trastos i cap a casa!

Ecos

Avui amb la Rosa hem fet una caminada circular per Montserrat. Hem deixat el cotxe al pàrking de davant de l'antic restaurant de Santa Cecília.

Recorregut d'avui

A partir d'aquí hem agafat el GR en direcció a Can Maçana i quan hem estat a sota la vertical corresponent, hem agafat la drecera o el camí del Miracle que puja fins la carena. Allà trobem el camí que va d'Agulles cap al Montgròs, entre altres.

Aquí he dubtat si seguir el camí superior d'Ecos, però hem anat a voltar pel camí més fressat, cap a la balma de les Pruneres i camí avall i amunt. Cal estar atent a agafar un trencall a mà esquerra, amb marques grogues, que mena cap a la miranda dels Ecos.

Poc després trobem marques vermelles que semble travessar el nostre camí. Hem anat a ullar el camí que aniria cap a l'esquerra, però queda tallat damunt de les parets d'ecos (salt de la nina). Total, que s'han de seguir les marques vermelles cap a la dreta!

Aquestes ens porten fins a una cadena que cal remuntar tibant una mica. La Rosa s'ha enfilat prou bé, però m'he esperat al mig per si calia ajudar-la. Un cop arribat al collet hi ha dues possibilitats: grimpar el bony de la dreta, que ja és la miranda dels ecos (hi ha un tronc que ajuda a fer el pas IV+) o bé baixar i pujar per un caminet, cosa que hem fet.

Des del cim de la miranda dels Ecos hem baixat cap a la canal dels micos. La baixada segueix una canal arbrada primer, després trobem un tram més escorxat on ens ajudem d'una corda i aleshores arribem a la instal·lació de la canal dels micos. Primer un cable gruixut per flanquejar i després un cable prim que ens ajuda a  baixar. Un arbre ajuda a anar baixant i finalment uns passos en una xemeneia es porten a terreny més pla. Cal estar atents a anar a l'esquerra on abans hi havia un passamà i arribem a la canal del migdia.

Aquí hem remuntat fins al coll i hem baixat pel vessant nord, a buscar el GR transversal per la part nord i d'aquí al cotxe.

Vinya Nova-Torrent del Pont-St Jeroni-Cami dels Francesos-Can Jorba-Vinya Nova

Avui hem fet una caminada matinal per Montserrat amb la Rosa. Hem aparcat a la Vinya Nova i hem enfilat el Torrent del Pont amunt. Avui ja no es pot escalar a les vies de la nostra dreta, però hi ha uns paios que semblen ignorar-ho. El camí és agradable de pujar, té un pendent constant no massa intens que fa que, probablement, sigui la forma més còmode de fer cim venint per la banda sud.

Quan el torrent s'obre, just abans d'un trencall, parem a fer un mos.

Fent un mos després de sortir del Torrent del Pont

Vista al Coll dels Pollegons. Els Gorros al fons.

Seguim pel trencall de l'esquerra, n'ignorem un altre que surt a l'esquerra i seguim amunt, seguint una carena que ens portarà fins al transitat camí de Sant Joan a Sant Jeroni. 

En poca estona som al cim i gaudim de la bona vista que tenim. Fa un xic de vent, però és suportable. Baixant les escales ens trobem la Cristina, l'Albert i la xica, que finalment han optat per caminar perquè el matí era gèlid i no convidava a escalar.

 Al cim. Tenim bona vista!

 Vista cap a Sant Benet i Gorros. El mar al fons.

Després del revolt que fan les escales cimeres, estem al cas del trencall que surt a la dreta vers el Camí dels Francesos. Anem baixant per un camí conegut i ben marcat. Trobem el trencall que portaria a la canal del migdia a la dreta. L'ignorem i anem avall. També trobem un trencall que baixa a mà esquerra i que desconec... Investigarem perquè al mapa no surt.

 

 Baixant pel camí dels Francesos. Núvols que avui seran fotografiats pertot.

Aviat som prop del Coll de Mosset, i seguim directe avall, fins al començament del camí. No ens arribarem a Can Jorba i agafarem un corriolet que ens menarà al punt de partida evitant la pista.

La primera matinal de l'any

Avui hem tornat a la mateixa zona que l'altre dia: a la Roca del Tambor Gran i el Gerro. Hem començat fent la #6 (V+) de la Roca, per escalfar un xic: avui fa un día rúfol, amb poc sol i als voltants hi bufa el vent. Per sort, nosaltres estem a recer del vent, però malgrat tot els dits queden freds en contacte amb la roca.

Escalfant -o intentant-ho- a la Roca del Tambor Gran.

En Ramon ha tingut bones sensacions, millors que les de  l'altre dia. Per continuar la feina, proposo anar a la part dreta de la cara est de la Veïna del Gerro, on hi ha un 6a+ que no he fet mai. Així que ens posem a Kill da Poma (6a+), una via curteta, però amb un pas bloquero per superar el desplom. He anat un xic per la dreta de la primera xapa del desplom, per després creuar cap a l'esquerra i xapar la segona des de ben amunt, un cop fet els passos durs. Potser es pot xapar abans, però segur que peta més. En Ramon també s'hi ha posat de primer i només s'ha hagut de penjar un cop estudiar els moviments. Bloquera, però serveix per escalfar.

A Kill da Poma.

Baixant he posat cintes a Kimba el Groggy (6c) i m'he mirat la zona xunga, allà on supera el desplom. Per tant, quan en Ramon ha acabat Kill de Poma, m'hi he posat des de sota... i ha sortit a la primera! Sota el desplom hi ha un pont de roca espectacular per la dreta. D'aquí una bústia d'esquerra i una pedra/bústia lateral dreta força separada. Per fer el pas, jo m'he agafat d'esquerres en una rebava lateral i pinçant el dit gros a un monodit. D'aquí, pujar peus, tibada burra fins una pedra que fa baixada, pujar peus i anar a caçar un bolo rovellat bo. Des d'aquí es xapa la darrera i s'acaben les dificultats. El pas està molt concentrat al desplom, però també hi ha tomàquet per sortir de terra, un xic per la dreta de les xapes. Al sac!

En Ramon, a sota del bombo de Kimba...

 

 ... i havent-lo superat i ja en terreny més suau.

En Ramon també li ha fet un intent i li han sortit els passos, però penjant-se força. Baixant, ha passat la corda per la darrera xapa de Mal de Vell (7a) per poder fer-li un top-rope. N'hi he fet dos. El primer, per descobrir els passos i el segon, per intentar encadenar-ne alguns. 

 En Ramon, mirant-se Mal de Vell.

El pas més dur està entre la primer i la segona xapes. Jo m'agafo amb dreta d'un forat gran, primer en lateral i després gairebé en invertit, pujant el peu dret fins una bústia que hi ha a sota i estirant mà esquerra fins un forat-regleta raonable. Després val la pena canviar dreta a un bidit dolent, però que pot ajudar per anar de dretes a unes rugositats acceptables. Canto raonable fins arribar a una bústia enorme i bona. D'aquí s'ha d'anar a buscar una pedra rovellada amunt a la dreta. Per arribar-hi s'ha de moure la mà esquerra a la bústia per agafar-la bé en lateral i d'aquí a la pedra, també en lateral. No anara directament a una bústia sinó a algo intermig i reservar la bústia per la dreta. A partir d'aquí ja es va fent bé. Al segon intent, m'he hagut de penjar bastant, però els passos han anat sortint. Bàsicament m'he quedat sense pell a les primeres falanges -a banda de mancar un xic de potència...

 Jo mateix, al començament de Mal de Vell.

I després de que en Ramon li fes un últim top-rope al Kimba, ens n'hem anat cap a casa. Amb feina feta i feina per fer, que és del que es tracta. A veure si  ara no cal esperar sis anys...

Acabant feina pendent de fa 6 anys

Fa més de 6 anys vaig fer la primera visita al Gerro. Em van quedar deures pendents i vaig fer-hi una visita llampec que, malauradament tampoc no els va resoldre. Després de les bones sensacions d'aquest dimarts, avui podia ser un bon dia...

He aconseguit convèncer al Ramon d'anar a fer esportiva per la zona. Hem començat per la Roca del Tambor Gran, mal anomenada Roca dels Cartutxos, on jo hi havia fet un 6b (la #8 de la guia nova de Montse Sud) el dia de la visita llampec. Avui hem començat per la #6 (V+). Bastants metres de continuïtat sobre bona roca -una via molt recomanable!

 A la primera del dia.

Després hem fet la #7 (6a+). Aquí hi trobem un passet on s'ha de tibar de valent. La resta és molt similar a l'anterior, sobre roca igualment de primera. Ara bé, a totes dues s'hi nota el pas de la gent: la roca es veu sobada, tot i que encara no patina enlloc.

Avui en Ramon també ha portat companyia. Curiosament coneix
quan fem una via senzilla o complicada....

En Ramon al 6a+.

D'aquí hem anat al Gerro o, estrictament, a la veïna del Gerro, a la seva magnífica cara est, a atacar la que jo em pensava que era la Mal de Vell, però que és la Què faig, què fem (6c), que està amb uns químics curiosos. Fa sis anys la tenia ben matisada, però havia caigut dos dies a la darrera xapa. Curiosament, alguna imatge d'aquesta zona no se m'havia esborrat en tot  aquest temps -i pensar que oblido un munt de coses més importants... El que té el nostre cervell!

Sort que a la piada d'aquella vegada em vaig apuntar els moviments claus. Així he pogut passar la nit visualitzant-la! El que no recordava de cap manera és que la paret desploma un colló -de fet, no desploma massa, però Déu n'hi do! Quan he arribat a peu de via m'he cagat en veure el desplom, però després m'he concentrat i li he fet un pegue tranquil, posant cintes i penjant-me arreu. Els passos han sortit sense dificultats i baixant he acabat de matisar-los. En Ramon li ha fet un tast en top-rope i, tot i que li queda lluny, l'ha gaudit.

En Ramon, apretant fort...

...i aquí a punt de sortir de les dificultats!

Ha arribat l'hora de fer-li l'intent bo. El pas més dur és el llançament des d'una bústia bona de dreta al forat gran a la zona entre la primera a la segona xapa i, de fet, he fallat un cop. Total, que baixo i ho torno a intentar, aquesta vegada amb èxit. El canvi de mà per xapar la segona ha sortit, bufant força. Després, el canto d'esquerra, rebot a forat rom, dreta a una rebava plana i estirada fins una pedra marró per sobre de la tercera xapa. D'aquí, anar fent fins la baumeta, pillar la bústia salvadora, xapar i reposar. Amb una pedra invertida d'esquerra he aconseguit reposar la dreta i des de la bústia l'esquerra, així que he encarat el pas psicològicament dur per mi. Esquerra a una bustieta amb un bec de pedra, dreta a una pedra rovellada, pujar peus com toca i xapar la darrera. D'aquí a la R és un passeig i ja la tinc!

En Ramon encara li ha fet un altre intent, aquesta vegada amb menys èxit que l'anterior. Amb aquesta via ja ens hem donat per satisfets. Alguna dia caldrà tornar-hi a fer l'autèntica Mal de Vell (7a)!
 

Collbató, Segon Pis

Avui he sortit amb una bona colla: En Tati i la Gina, als que acompanyaven el Cristian, la Marta i el Jordi. Casualitats de la vida, amb en Jordi coincidim sovint al circuit de relax del Gimbe, però mai no ens havíem trobat a la roca. Després de rumiar-ho un xic, tenint en compte que el Cristian mai ha escalat sobre roca i que el Jordi no fa massa que escala, decidim acostar-nos al segon pis cantó esquerre. Aquí hi ha algunes vies assequibles, però malauradament poques prou interessants perquè en Tati hagi de despentinar-se...

Amb en Jordi comencem per la Si te fot, te fots (V), mentre els altres estan a la Adicció Vertical (V). La fem tots dos sense dificultats -aquestes estan als primers metres de via i després és un passeig sobre bona roca. A continuació ens posem nosaltres a la Adicció Vertical. Aquesta és un xic més atlètica i variada.

Mentre els altres van fent, amb en Jordi ens posem a la Natrix (V+) que jo encara no havia fet. Comparteix inici amb la Espiadimonis i és en aquest inici desplomat on està la dificultat: un pas bloquero que es deixa resoldre prou bé si t'hi poses bé. En Jordi ha pillat als voltants de la segona xapa... una llàstima perquè ja estava la feina feta!

Baixant he deixat les primeres cintes al 7a de la seva dreta perquè després en Tati i la Gina li facin un tast. El començament és durillo i la Gina no arriba bé a les primeres preses. El Tati la fa després sense dificultats.

La Gina i el Tati s'han posat a Tris Tras (6c). L'altre dia en Jortx la va fer i el vaig veure tibant força. Però després de veure'ls, m'hi poso i m'ha sortit! Té un començament estrany, de posar-se bé fins agafar un esperó rom. El pas més difícil és aguantar d'aquest esperó, en un punt on fa una rebava acceptable i anar a buscar un bon forat a l'esquerra. Després, algun passet d'equilibri, però res extraordinari. A tots tres ens ha semblat senzilla pel grau, però qualsevol es posa a decotar-la, amb el que costa fer 6c's!

En Tati a Tris Tras.

Després d'aquesta, la Gina li fa alguns intents a la Orlando Zapata (7a). L'altre dia, jo també vaig fer-li un tiento en top-rope, però em va semblar un xic per sobre de les meves possibilitats.

La Gina, lluitant a Orlando Zapata.

En comptes d'això, em poso a Enderrocs Autori (6b+), la de la dreta del 6b+ senso nom que l'altre dia em va sortir al segon intent. La Enderrocs comença durilla, amb peus justos, fins que la paret de la dreta de la fissura permet anar trobant bons peus. Després, les xapes estan a la placa de l'esquerra, però val la pena continuar per la dreta fins que el terreny convida a passar a la placa. Aquí hi va havent canto fins que s'ha d'anar a buscar una franja horitzontal. Aquí hi ha el crux: presa petita per pujar peus i pillar la franja que és roma pràcticament a tot arreu. Aquí s'ha d'anar cap a l'esquerra, movent peus i aguantant les mans dolentes fins pillar alguna pedra cantelluda d'esquerra. Més a l'esquerra encara hi trobem els cantos que permeten arribar a la R. He encertat això d'anar a l'esquerra de casualitat, perquè anava bastant encegat, i el resultat ha estat una engalomada a vista però ben infladet. Estic eufòric, jeje! Encara que li va gran, en Jordi s'anima a provar-la en top-rope i ha anat fent prou bé! Només ha tingut dificultats a la part final, però la resta ha anat la mar de bé.

En Jordi, a Enderrocs Autori.

He hagut de lluitar més la Enderrocs que no pas la Tris Tras. Segur que hi ajuda el fet d'anar al flash, sabent els passos... en tot cas he quedat ben content. He deixat la resta de la colla tibant encara, però jo volia ser a dinar a casa, ni que fos una mica tard. A més, després de les bones sensacions, qualsevol s'arrisca a perdre-les!

Després de molt de temps... La Griviola Bella!

Després de molt de temps de tenir-la en cartera, de diversos intents fallits, de que els companys l'han anat fent sense mí i moltes altres incidències, avui ha estat el dia de fer la Griviola Bella al Montgròs.

 El nostre objectiu d'avui!

Hi hem anat amb el Ramon, que s'ha enfrontat a la seva primera gran via estrenant peus de gat. El dia ha estat esplèndid, com si volgués compensar-nos per les seves males passades anteriors, i ens ha deixat escalar en màniga curta el dia 19 de desembre, poc abans de les prohibicions.

Hem fet l'aproximació per la banda sud en una hora llarga. Passada la bauma-bivac que queda pujant a la dreta per la canal del migdia cal estar atents a una roca gran a l'esquerra on una pintada indica la paret est del Montgròs. Després trobem alguna corda i només falta seguir la intuïció. Nosaltres hem anat un xic per la dreta i no hem hagut de fer el senglar per arribar al peu de via. Allà, una marca ens confirma que estem al lloc correcte:

No hi ha dubte: som al lloc que toca!

El Ramon em cedeix tots els llargs, cosa que li agraeixo. Començo, doncs, enfilant-me canal amunt. Llaço dos cops el mateix arbre, un a l'arrel i l'altre a la copa i tiro amunt. Un tasconet hagués quedat perfecte en un forat a la dreta, però no en porto i hi he d'entaforar un alien mig mal posat per ajudar a arribar al parabolt que queda al mur. No és difícil, però s'ha d'apretar el culet. Xapat el parabolt queda un pas de decisió per posar-se a la placa de l'esquerra i flanquejar sense pujar fins arribar a la feixa i buscar la nostra reunió.

A la R1 decideixo que pujaré sense motxilla. No hi ha res que em faci més nosa quan he tibar-li, i aquí caldrà fer-ho. La penjarem d'una de les cordes i ja anirà pujant quan recuperi les cordes. El llarg comença vertical, amb presa petita. És qüestió d'anar-ho mirant i no cansar-se més del compte. Passats els primers bolts, la paret es tomba una mica. Però de seguida torna a redreçar-se! Al principi es va fent amb canto raonablement bo. Més amunt ja s'ha d'apretar més i hi ha un alejillo al lloc on algú hi ha deixat un maillon. Es fa bé, però jo poso un tricam per si les mosques. Més amunt encara queda un bon tros que no afluixa -al contrari! Jo m'he anat movent a dreta i esquerra, mirant de reposar un xic, i he arribat a la reunió ben petat, però encadenant. Quin llarg més exigent! He fet passos ben curiosos, tibant de foradets de formes estranyes, en díedre, en placa... vaja, de tot i en quantitat. L'he trobat molt dur!

La pega de pujar la motxilla al final de la corda és que la càmera s'hi ha quedat dins i, per tant, no hi ha fotos d'aquest llarg. I mira que n'és de fotogènic!

Mentrestant el Ramon ha començat prou bé, però en algun moment ha sentit la crida de Newton i ha retornat a la R1. Res que no resolgui un segon intent! Estrenar peus de gat aquí té els seus problemes, i acaba arribant a la R2 veient alguna que altra estrella! En el procés uns francesos que ens han demanat on eren les xapes al primer llarg ja han arribat a la R1 i amenacen amb atrapar-nos!

El tercer llarg és força més senzill. Una arrencada vertical, que val la pena agafar per la dreta, protegida per un parabolt, ens porta a una zona senzilla fins abastar un pont de roca i, uns quants metres més amunt, una segona xapa abans d'entrar a la reunió. Allà on les assegurances allarguen, entre la primera i el pont de roca, hi ha bona presa. El més delicat és als voltants de la segona, per arribar a la reunió.

El quart llarg també té un inici verticalet, amb un parell de bolts que asseguren la jugada. Trobem uns burins a una antiga reunió a l'esquerra i d'aquí val la pena anar un xic a la dreta, on les preses semblen més abundants. Jo he posat un tricam i un alien, (crec, perquè escric això després del dinar de nadal) abans d'un burí que deu tenir 3mm entrats a la roca (a jutjar pel que surt) i on cal posar-hi una plaqueta recuperable. Més amunt he tornat a posar alguna cosa ben bona per acabar d'assegurar els 20 metres restants sobre terreny senzill. La reunió queda a la dreta del gran forat.

Arribant a la R4, al gran forat de la paret del Montgròs

A la cinquena tirada cal flanquejar marcadament a la dreta fins trobar una canaleta. Aleshores es va pujant de forma relativament tranquil·la, posant algun tricam i un bon camalot del #2 abans d'un tros més vertical. Els companys francesos, que anaven amb una mà al davant i l'altra al darrera, ens han implorat que els deixéssim el friend posat i el Ramon els ha concedit el desig -és un tou ;) La reunió es troba allà on s'acaba la canaleta, en un lloc força il·lògic. Tant, que jo no l'he vist -de fet he posat un tricam un metre a la seva dreta- i he tirat amunt, fins al llavi on, segons la meva modesta opinió, seria la ubicació lògica... quan el Ramon m'ha avisat que s'estava acabant la corda. Si s'acaba la corda i el llarg fa, en teoria, 40m, vol dir que l'he liat! He buscat amunt i avall, esquerra i dreta, a veure si trobava alguna reunió de les vies veïnes, sense èxit. Total, que he muntat reunió en un merlet i he fet pujar el Ramon.

Quan ell ha trobat la reunió (i li ha fet una foto perquè jo me'n convencés) jo he continuat amunt fins la següent R -aquesta sí que l'he trobada. En aquest llarg he llaçat un merlet i he posat un alien, més que res per treure'm pes de sobre.

La sisena tirada

D'aquí al cim queda una vintena de metres que jo he encarat anant cap a l'esquerra. Al cim cal buscar un lloc on assegurar el company perquè no hi ha cap reunió.

Com que els francesos s'han fet fotocim, nosaltres no podíem ser menys!

La via ens ha deixat més que satisfets. Pel Ramon ha estat un martiri de peus, fins i tot després de posar-se els gats vells -i comprovar que no s'aguanten tan bé com els nous! Per mi, la segona tirada ha estat una prova ben dura, però superar-la m'ha produït un bon subidón. La resta de la via és ben guapa. Probablement, la tirada més expo m'ha semblat la primera, on no portava el que m'hagués anat bé. 

Val a dir que hem flipat amb la cordada mixta francesa que ens venia al darrera! El paio anava amb cintes exprés i corda simple i prou. Al primer llarg preguntava per on anaven les xapes! Això sí, a la segona ni s'ha despentinat. 

Ara, el millor del dia ha estat el solet, que ha estat un regal. Com ja he dit, devia ser la disculpa dels astres per petites putades que m'havien fet en el passat.

Iniciació a CAM Nou Barris

Feia dies que no sortíem amb la Clàudia i també feia alguns dies que havíem previst sortir aquest pont. Arribat el moment, també s'hi ha afegit la Devi, que no havia escalat mai. La meteo no ha estat la més adequada per un dia d'iniciació, però finalment s'ha aguantat i ha estat un bateig reixit!

Proposo d'anar cap a Collabató i deixo que les nenes triïn: caminar més i estar tranquils o anar més a prop i tenir vida social. Evidentment, han triat l'opció més còmode i hem enfilat cap a CAM-Nou Barris. De lluny es veu gent arreu, tot i que no hem vingut pas gaire tard. Sembla que a la Placa del Pi no hi ha ningú i hem enfilat cap allà.

Com a primera via, ens posem a la Toni (IV). Després meu, puja la Clàudia, que ja sap més que bé com funciona la cosa. Després és el torn de la Devi! Amb les explicacions ben fresques s'hi posa i puja amb força facilitat. Una estrena de primera!

La Clàudia, a la primera via del dia

 I la Devi, en el seu bateig de roca!

Després hem fet la de la seva dreta, Arítjol (IV+). Aquesta és un xic més difícil, amb un pas de finura al mig. Però també ha sortit la mar de bé.

Les vies més senzilles ara estan plenes i ens posem al Totxo de l'Òscar, a la Piccolina (V). Aquí hi ha uns passets més verticals, però amb presa agraïda. Comparteix reunió amb la Cala Lluna, on ara mateix hi ha gent.

 

La Devi, despenjant-se al Totxo de l'Òscar

Mentrestant proposo de fer l'Almogàver Tossut (V+). Els primers metres són verticalots i cal tibar un xic, malgrat que hi ha bon canto. I la cirereta del pastís és l'entrada a la reunió, extraplomada i molt a la dreta, el que causa més d'una dificultat al sector femení. Malgrat això, l'han anat fent prou bé! La veritat és que no pensava pas que la Devi se'n sortís tan bé el primer dia!

 

La Clàudia, entrant a la reunió de l'Almogàver Tossut

Per acabar, ha quedat lliure la Cala Lluna (V) i ens hi hem posat. Aquesta és llargueta en comparació amb les anteriors, d'anar fent amb un parell de llocs on s'ha d'apretar un xic més. Les noies la fan amb una mà a la galta.

Amb aquesta donem per tancada la sessió matinal, sessió d'iniciació més que exitosa per la Devi. Ja sabem què li portaran els reis/tió! Crec que la sortida d'avui ha complert l'objectiu: li hem inoculat el virus, i ara ja no podrà estar sense escalar! Felicitats!

La meteo ens ha fet un xic la guitza al principi, amb boira i fins i tot alguna remulladeta, però al final l'astre rei ens ha regalat unes bones clarianes, de les que s'agraeixen en aquestes èpoques de l'any.