dimarts, 29 de desembre de 2015

Collbató, Segon Pis


Avui he sortit amb una bona colla: En Tati i la Gina, als que acompanyaven el Cristian, la Marta i el Jordi. Casualitats de la vida, amb en Jordi coincidim sovint al circuit de relax del Gimbe, però mai no ens havíem trobat a la roca. Després de rumiar-ho un xic, tenint en compte que el Cristian mai ha escalat sobre roca i que el Jordi no fa massa que escala, decidim acostar-nos al segon pis cantó esquerre. Aquí hi ha algunes vies assequibles, però malauradament poques prou interessants perquè en Tati hagi de despentinar-se...

Amb en Jordi comencem per la Si te fot, te fots (V), mentre els altres estan a la Adicció Vertical (V). La fem tots dos sense dificultats -aquestes estan als primers metres de via i després és un passeig sobre bona roca. A continuació ens posem nosaltres a la Adicció Vertical. Aquesta és un xic més atlètica i variada.

Mentre els altres van fent, amb en Jordi ens posem a la Natrix (V+) que jo encara no havia fet. Comparteix inici amb la Espiadimonis i és en aquest inici desplomat on està la dificultat: un pas bloquero que es deixa resoldre prou bé si t'hi poses bé. En Jordi ha pillat als voltants de la segona xapa... una llàstima perquè ja estava la feina feta!

Baixant he deixat les primeres cintes al 7a de la seva dreta perquè després en Tati i la Gina li facin un tast. El començament és durillo i la Gina no arriba bé a les primeres preses. El Tati la fa després sense dificultats.

La Gina i el Tati s'han posat a Tris Tras (6c). L'altre dia en Jortx la va fer i el vaig veure tibant força. Però després de veure'ls, m'hi poso i m'ha sortit! Té un començament estrany, de posar-se bé fins agafar un esperó rom. El pas més difícil és aguantar d'aquest esperó, en un punt on fa una rebava acceptable i anar a buscar un bon forat a l'esquerra. Després, algun passet d'equilibri, però res extraordinari. A tots tres ens ha semblat senzilla pel grau, però qualsevol es posa a decotar-la, amb el que costa fer 6c's!

En Tati a Tris Tras.

Després d'aquesta, la Gina li fa alguns intents a la Orlando Zapata (7a). L'altre dia, jo també vaig fer-li un tiento en top-rope, però em va semblar un xic per sobre de les meves possibilitats.

La Gina, lluitant a Orlando Zapata.

En comptes d'això, em poso a Enderrocs Autori (6b+), la de la dreta del 6b+ senso nom que l'altre dia em va sortir al segon intent. La Enderrocs comença durilla, amb peus justos, fins que la paret de la dreta de la fissura permet anar trobant bons peus. Després, les xapes estan a la placa de l'esquerra, però val la pena continuar per la dreta fins que el terreny convida a passar a la placa. Aquí hi va havent canto fins que s'ha d'anar a buscar una franja horitzontal. Aquí hi ha el crux: presa petita per pujar peus i pillar la franja que és roma pràcticament a tot arreu. Aquí s'ha d'anar cap a l'esquerra, movent peus i aguantant les mans dolentes fins pillar alguna pedra cantelluda d'esquerra. Més a l'esquerra encara hi trobem els cantos que permeten arribar a la R. He encertat això d'anar a l'esquerra de casualitat, perquè anava bastant encegat, i el resultat ha estat una engalomada a vista però ben infladet. Estic eufòric, jeje! Encara que li va gran, en Jordi s'anima a provar-la en top-rope i ha anat fent prou bé! Només ha tingut dificultats a la part final, però la resta ha anat la mar de bé.

En Jordi, a Enderrocs Autori.

He hagut de lluitar més la Enderrocs que no pas la Tris Tras. Segur que hi ajuda el fet d'anar al flash, sabent els passos... en tot cas he quedat ben content. He deixat la resta de la colla tibant encara, però jo volia ser a dinar a casa, ni que fos una mica tard. A més, després de les bones sensacions, qualsevol s'arrisca a perdre-les!