Després de molt de temps... La Griviola Bella!

Després de molt de temps de tenir-la en cartera, de diversos intents fallits, de que els companys l'han anat fent sense mí i moltes altres incidències, avui ha estat el dia de fer la Griviola Bella al Montgròs.

 El nostre objectiu d'avui!

Hi hem anat amb el Ramon, que s'ha enfrontat a la seva primera gran via estrenant peus de gat. El dia ha estat esplèndid, com si volgués compensar-nos per les seves males passades anteriors, i ens ha deixat escalar en màniga curta el dia 19 de desembre, poc abans de les prohibicions.

Hem fet l'aproximació per la banda sud en una hora llarga. Passada la bauma-bivac que queda pujant a la dreta per la canal del migdia cal estar atents a una roca gran a l'esquerra on una pintada indica la paret est del Montgròs. Després trobem alguna corda i només falta seguir la intuïció. Nosaltres hem anat un xic per la dreta i no hem hagut de fer el senglar per arribar al peu de via. Allà, una marca ens confirma que estem al lloc correcte:

No hi ha dubte: som al lloc que toca!

El Ramon em cedeix tots els llargs, cosa que li agraeixo. Començo, doncs, enfilant-me canal amunt. Llaço dos cops el mateix arbre, un a l'arrel i l'altre a la copa i tiro amunt. Un tasconet hagués quedat perfecte en un forat a la dreta, però no en porto i hi he d'entaforar un alien mig mal posat per ajudar a arribar al parabolt que queda al mur. No és difícil, però s'ha d'apretar el culet. Xapat el parabolt queda un pas de decisió per posar-se a la placa de l'esquerra i flanquejar sense pujar fins arribar a la feixa i buscar la nostra reunió.

A la R1 decideixo que pujaré sense motxilla. No hi ha res que em faci més nosa quan he tibar-li, i aquí caldrà fer-ho. La penjarem d'una de les cordes i ja anirà pujant quan recuperi les cordes. El llarg comença vertical, amb presa petita. És qüestió d'anar-ho mirant i no cansar-se més del compte. Passats els primers bolts, la paret es tomba una mica. Però de seguida torna a redreçar-se! Al principi es va fent amb canto raonablement bo. Més amunt ja s'ha d'apretar més i hi ha un alejillo al lloc on algú hi ha deixat un maillon. Es fa bé, però jo poso un tricam per si les mosques. Més amunt encara queda un bon tros que no afluixa -al contrari! Jo m'he anat movent a dreta i esquerra, mirant de reposar un xic, i he arribat a la reunió ben petat, però encadenant. Quin llarg més exigent! He fet passos ben curiosos, tibant de foradets de formes estranyes, en díedre, en placa... vaja, de tot i en quantitat. L'he trobat molt dur!

La pega de pujar la motxilla al final de la corda és que la càmera s'hi ha quedat dins i, per tant, no hi ha fotos d'aquest llarg. I mira que n'és de fotogènic!

Mentrestant el Ramon ha començat prou bé, però en algun moment ha sentit la crida de Newton i ha retornat a la R1. Res que no resolgui un segon intent! Estrenar peus de gat aquí té els seus problemes, i acaba arribant a la R2 veient alguna que altra estrella! En el procés uns francesos que ens han demanat on eren les xapes al primer llarg ja han arribat a la R1 i amenacen amb atrapar-nos!

El tercer llarg és força més senzill. Una arrencada vertical, que val la pena agafar per la dreta, protegida per un parabolt, ens porta a una zona senzilla fins abastar un pont de roca i, uns quants metres més amunt, una segona xapa abans d'entrar a la reunió. Allà on les assegurances allarguen, entre la primera i el pont de roca, hi ha bona presa. El més delicat és als voltants de la segona, per arribar a la reunió.

El quart llarg també té un inici verticalet, amb un parell de bolts que asseguren la jugada. Trobem uns burins a una antiga reunió a l'esquerra i d'aquí val la pena anar un xic a la dreta, on les preses semblen més abundants. Jo he posat un tricam i un alien, (crec, perquè escric això després del dinar de nadal) abans d'un burí que deu tenir 3mm entrats a la roca (a jutjar pel que surt) i on cal posar-hi una plaqueta recuperable. Més amunt he tornat a posar alguna cosa ben bona per acabar d'assegurar els 20 metres restants sobre terreny senzill. La reunió queda a la dreta del gran forat.

Arribant a la R4, al gran forat de la paret del Montgròs

A la cinquena tirada cal flanquejar marcadament a la dreta fins trobar una canaleta. Aleshores es va pujant de forma relativament tranquil·la, posant algun tricam i un bon camalot del #2 abans d'un tros més vertical. Els companys francesos, que anaven amb una mà al davant i l'altra al darrera, ens han implorat que els deixéssim el friend posat i el Ramon els ha concedit el desig -és un tou ;) La reunió es troba allà on s'acaba la canaleta, en un lloc força il·lògic. Tant, que jo no l'he vist -de fet he posat un tricam un metre a la seva dreta- i he tirat amunt, fins al llavi on, segons la meva modesta opinió, seria la ubicació lògica... quan el Ramon m'ha avisat que s'estava acabant la corda. Si s'acaba la corda i el llarg fa, en teoria, 40m, vol dir que l'he liat! He buscat amunt i avall, esquerra i dreta, a veure si trobava alguna reunió de les vies veïnes, sense èxit. Total, que he muntat reunió en un merlet i he fet pujar el Ramon.

Quan ell ha trobat la reunió (i li ha fet una foto perquè jo me'n convencés) jo he continuat amunt fins la següent R -aquesta sí que l'he trobada. En aquest llarg he llaçat un merlet i he posat un alien, més que res per treure'm pes de sobre.

La sisena tirada

D'aquí al cim queda una vintena de metres que jo he encarat anant cap a l'esquerra. Al cim cal buscar un lloc on assegurar el company perquè no hi ha cap reunió.

Com que els francesos s'han fet fotocim, nosaltres no podíem ser menys!

La via ens ha deixat més que satisfets. Pel Ramon ha estat un martiri de peus, fins i tot després de posar-se els gats vells -i comprovar que no s'aguanten tan bé com els nous! Per mi, la segona tirada ha estat una prova ben dura, però superar-la m'ha produït un bon subidón. La resta de la via és ben guapa. Probablement, la tirada més expo m'ha semblat la primera, on no portava el que m'hagués anat bé. 

Val a dir que hem flipat amb la cordada mixta francesa que ens venia al darrera! El paio anava amb cintes exprés i corda simple i prou. Al primer llarg preguntava per on anaven les xapes! Això sí, a la segona ni s'ha despentinat. 

Ara, el millor del dia ha estat el solet, que ha estat un regal. Com ja he dit, devia ser la disculpa dels astres per petites putades que m'havien fet en el passat.