Calders, Roca Dotzena

Després de molts dies, finalment coincidim amb en Pep! Li proposo d'anar cap a Montserrat, però quan hi arribem se'ns posa a ploure... Toca canvi de plans, cap a Moià o Calders. Mentre anem, em parla del sector de la Roca Dotzena, on jo no he estat mai i ell només s'hi va acostar un dia fred i humit. Em sembla una bona idea anar a tastar-lo i cap allà que anem!

La guia del Moianès inclou aquest sector. Ara bé, s'hi han obert vies noves, cosa que dóna una mica de feina per localitzar les vies. Algunes d'elles tenen el nom a peu de via i això ajuda a situar la resta.

Total, que li proposo al Pep de començar fent La Vall (6a). Té un començament vertical, amb canto romo i demana concentració. Passades les dues primeres xapes, la via se'n va cap a la dreta en terreny més senzill però amb distància fins la tercera. Aquí comença el mur final, que dóna més feina de la que tocaria: terreny vertical i tibades de coses xiques, massa xiques pel meu gust! En Pep troba alguna lateral de dretes que sembla que suavitzaria la cosa, però s'ha d'apretar fort!

 

Escalfant a La Vall. S'ha de tibar de valent!

Després ens posem a Roca Dotzena (6a+), que dóna nom al sector. Aquí hi ha una mica d'aire entre les primeres xapes, de fet fins la tercera. Als moments de xapar s'està bé però. Aquesta és més exigent que l'anterior i hi trobem alguns moviments bastant durs, inclosa l'arribada a la reunió. 

 

A Roca Dotzena. Vertical al principi, amb una entrada a la reunió interessant!

Aprofitant la R posem cintes a Llarga Vida al Parabolt (6b). Des de baix intento intuir com s'ha de fer la cosa perquè és més que vertical i s'endevinen molts cantos romos. La via dóna bastanta feina fins agafar una cresta visible des de baix, a la tercera o quarta xapa. Toca tibar de valent, moure peus i anar agafant el millor que es troba. Alguna de les franges romes acaben tenint algun punt bo. També hi ha algun forat-regleta de primera falange raonablement bo. Després de la cresta el terreny es suavitza una mica. Es pot anar resseguint la mena d'esperó amb les mans mentre els peus van per la placa de la dreta. Després, una remada a un pont de roques sikat (com algun altre canto d'abans) i entrada a la reunió igual que l'altra via (així ho he fet jo, segurament s'hi entra des de l'esquerra també...)

Fent Llarga Vida al Parabolt.

En Pep va fent, penjant-se als llocs més complicats. Pensem que les vies estan força collades!

A continuació em poso al Díedre Sal i Pebre (6c). El nom ja deixa entreveure que hi haurà tomàquet i n'hi ha. Entrada de buscar-se la vida per anar a buscar una línia de forats a la fissura on hi ha una figuereta. La mà dreta s'empotra prou bé per xapar la tercera. Ara toca superar un ressalt desplomat i no veig la forma. Em penjo i ho miro i remiro i xapo la següent en A0 per si les mosques. Toca aprofitar un canto que queda al desplom de l'esquerra i tibar en bavaresa d'una regleta paral·lela a la fissura, amb dreta primer i esquerra després. Penso que per xapar caldria allargar bastant la cinta de la quarta, si no, quedes pillat fins bastant més amunt, quan pots agafar bons llocs de la fissura (abans és molt difícil de fer servir). Després es passa a la placa de l'esquerra i es va fent. Hi ha alguns moviments, però van sortint. La sortida de la darrera xapa jo l'he fet per l'esquerra, a buscar canto prop del romaní i resseguir l'esperonet que fa fins la R. Hi havia magnesi per la dreta, però sembla que t'escaqueges.

Al Díedre Sal i Pebre.

Després li faig un segon pegue en top-rope i em surt.

Munto un top-rope a Trauma Nadalenc (7a) a la seva esquerra i li fem un tast tots dos. Primer en Pep, que jo vull descansar una mica, i després jo. L'he trobat molt, molt dura. No he aconseguit veure tots els passos. La zona més inhumana és per passar a l'esquerra des de la primera llastra invertida cap a una altra. M'ha semblat que toca fer-ho sense arribar a la primera llastra invertida, remant en horitzontal des d'un monodit de dreta cap una lateral d'esquerra, tot això en zona desplomada. Una sèrie de rebots seguint la llastra i una remada amb pocs peus fins unes altres laterals altes. Després encara queden molts moviments xungos que, penjant-me constantment he mig intuït... Per mi està molt lluny!

Provant Trauma Nadalenc. No ens hem traumat, però no ha sortit ni en broma!

Amb això hem plegat trastos. El sector està prou bé, amb vies raonablement llargues. L'equipament és amb long-lifes i parabolts, majoritàriament sense excursions. M'ha semblat que el grau està collat. La roca és bona o està ben sanejada però sembla molt tova: o bé les vies són velles o sinó és que s'han sobat amb relativament poc temps, especialment alguns becs de peu. S'hi pot tornar, però no hi ha gaires vies fàcils. N'hi ha de noves que tenen el nom però no en sé el grau. Per exemple, a l'esquerra del 7a hi ha una nova línia que es veu ben guapa i fa pinta de no ser excessivament difícil.

Tarda de Collbató

Avui hem fet una escapada de tarda als Graus amb en Ramon. Hem començat a sota del Beat amb Aitor (6a+), perquè ens hem fet un embolic amb el croquis de les vies... M'ha semblat bastant dura, i no només és perquè estem freds!

Escalfant a Aitor. No és la més senzilla!

A continuació, ens posem a la dreta, a fer la #28 (6a). Aquí hem anat tots dos una mica més relaxats. Les dues són vies molt bones, amb roca sobadeta però que malgrat tot té un grip suficient.

Aquí hi ha excursions però es deixa fer.

D'aquí ens n'hem anat al Beat, que jo tenia la vista posada a la #41, a la que havia fet alguns intents en top-rope fa un temps amb l'Ernest. Algú s'ha pres la molèstia de netejar la canal, de forma que es pot entrar per la xapa de la via, però jo anava amb la idea d'anar-hi directe, com havíem fet les altres vegades. Així queda una primera xapa altíssima, amb un moviment que té un punt de tens per xapar-la... Després venen diversos murets, amb apretades. El més significatiu és el que porta a un desplomet, on toca pillar un bidit amb dretes per xapar a una distància més que considerable de la xapa anterior. Aquí hi trobem un espàrrec sense xapa, algú ha pensat, assenyadament, que l'aleje és excessiu.

Per sortir del desplom hi ha una apretada de pujar peus fins pillar una bona bústia de dreta, una pedra bona d'esquerra i xapar. Després toca anar flanquejant a la dreta i hi ha el segon punt que més em costa de la via: superar un ressaltillo força llis. Després ens plantem a sota el desplom. La primera xapa és fàcil d'assolir. Per la segona ja s'ha d'apretar i és gairebé impossible xapar la tercera. Fins aquí he pujat molt suelto, encadenant, però aquí m'he penjat. Algú ha abandonat d'aquí i ha llaçat les dues darreres xapes i ha deixat un maillon que recupero. No aconsegueixo desfer el nus del cordino però -no portem cap ganivet. Estudio el pas de sortida i després li faré un pegue des de baix.

El segon pegue em surt molt bé fins al desplom. Xapo la primera, xapo la segona des del bidit pillat amb dreta, remada amb esquerra fins una pedreta i mà dreta al costat. Impossible xapar aquí, així que tiro amunt: esquerra a una regleta, dreta a una altra al seu costat, pujar peu dret i passar pes a un bolo a l'esquerra des d'on quedes en terreny més fàcil fins la reunió. Feia temps que no em saltava xapes a un tram difícil, però aquí no hi he vist altra opció. Encadenada!

Al 6c+, que finalment tinc al sac!

El Ramon li ha fet dos pegues en top-rope i ha fet la pràctica totalitat de la via. Al desplom hi ha moviments que se li resisteixen, cosa ben natural!

Poc a poc, van caient projectes!

Treballant

Avui hem quedant amb l'Ernest i el Pana amb la idea d'anar al Grau de la Mola. S'estan treballant noves vies no massa lluny i ens hi hem acostat, a tastar alguna cosa.

El que hem tastat ens ha agradat. Segurament serà un bon 6b+ ben llarg. Jo li he fet un parell de pegues... Després amb en Pana ens n'hem anat al sector dret del Grau de la Mola perquè jo tenia ganes de més. Ell ja ha dit que només m'asseguraria... avui està baldat.

M'he posat a P.Tillas (6b+). Fa uns dies li vaig fer un tast i vaig fallar al pas difícil de dalt. Avui m'hi he posat posant cintes i tot i ha sortit! Els primers metres m'han sortit molt bé. La primera xapa està altíssima però s'hi arriba bé. Després, unes bones tibades però sempre amb bon canto. Passar cap a l'esquerra i tornar a la dreta per encarar el ressalt amb el crux. El Pana m'ha cantat bé la forma de fer-ho: forat rom de dreta, hombro rom d'esquerra, pujar peus i dreta a buscar una bona presa a la fissura. Esquerra a sobre i xapar, raonablement bé. Dreta a rebava pujar peus i pillar canto bo.

Baixant he intentat mirar-me una mica El Diable Angy (6c) però el company tenia moltes ganes de comprar pa a Cercs i no m'hi he pogut encantar gens. A la part de baix he vist el que toca fer, lateral esquerra per pillar una llastreta invertida de dreta que permet agafar una regleta d'esquerra prou bona, pujar peus i remada fins als cantos horitzontals. A dalt, la cosa és diferent, al crux: hi ha bons peus per la banda esquerra, bones franges. Però per les mans s'han d'anar buscant merdetes variades per equilibrar-te. He arribat fins on podria xapar la següent però no he pogut acabar de mirar-ho tot... Per un altre dia encara hi haurà feina!

No hi ha fotos avui...

L'Os de la Cova

Avui l'Os de la Cova se'ns ha menjat la tibantor. Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat fer unes tibades de tarda, i recoi si hem tibat, sense triomfar gaire però!

Hem començat escalfant a La Bella Easo (6b+). L'havia fet fa un temps i recordava l'entrada cabrona que té i que a la part de dalt no ho regalen... L'Ernest la monta sense despentinar-se. A mi el pas d'entrada em costa i he de baixar i tornar a intentar-ho. Penso que no cal fer remada fins trobar el canto bo a sobre. Des de la dreta baixa, esquerra a la zona roma de la llastra, pujar peus i després rebotar l'esquerra a la nansa bona que queda darrera. Després d'aquí toca anar seguint el magnesi, sort n'hi ha hagut. Hi ha alguns passets de mirar-s'ho, però va sortint prou bé. Al final hi ha un bon alejillo fins la R, amb més bon canto, però compte! Una via montserratina al 100%!

A La Bella Easo. Una arrencada bloquera i placa montserratina després.

Després ens n'anem a atacar Frikialpí (7a). L'Ernest la monta, penjant-se i tibant bastant a les primeres xapes. Passat el sostret, va encadenant excepte en un punt on es pilla. Quan és el meu torn m'hi poso en top-rope, evidentment! Els primers metres són una agonia infinita. De fet, gairebé no surt ni en A0! La placa de l'esquerra és absolutament llisa i el que no està llis està patinós. La fissura de la dreta és dolenta excepte en llocs comptats... Total, que les tres primeres xapes no surten ni en pintura. Després la cosa es deixa fer. Per superar el sostre hi ha alguna invertida a l'esquerra que facilita fer bavaresa amb la dreta i anar a buscar un altre forat bo per l'esquera a fora, a la placa ja. Toca passar a la dreta. A partir d'aquí, anar negociant: placa de la dreta, placa de l'esquerra i fissura durant molts metres! Tot això ha sortit sense penjar-me, cosa que m'ha deixat ben satisfet. Al final arribes a la R havent escalat una bona colla de metres sense cap pas fàcil!

Ni idea de com s'han de fer els primers metres de Frikialpi...

M'ha agafat molt mal de peu -ja fa dies que me'n sento. Així que no li faré cap més pegue. L'Ernest li fa un segon pegue en top-rope i tampoc no aconsegueix resoldre les primeres xapes. El Pana, ídem.

Per tant, ens n'anem amb la cua entre cames però havent lluitat de valent. No hem tatxat, però ens hem esforçat! L'Ernest ha llegit en alguna banda (jo no he sabut trobar-ho -ara sí: aquí) que, si no t'hi poses bé, és 9a . Està clar que no ens hi hem posat bé!

Tatxant a l'Esquellot

Avui la meteo estava dubtosa i hem decidit (l'Ernest, el Josep i jo mateix) anar cap a l'Esquellot, que jo hi tinc feina pendent.

Comencem escalfant a L'Esquellot (6a), una via llarga, on calen un munt de cintes! Tenim dubtes de si arribarem amb la meva corda, un 70, però hem confirmat que sí, justet però! Després vindrà una altra cordada amb un 80 i no els sobrava gaire més... això ens ha creat algun dubte! En tot cas, hi ha recursos fàcils per acabar d'arribar a terra, si cal.

Escalfant a L'Esquellot.

Després hem fet Educa'm Berguedà (6b). L'havia fet fa un parell d'anys i recordava que hi havia un pas dur. Avui m'ha sortit molt bé, però sí, amb una apretada forta a l'indret de la darrera foto:

Seguim escalfant a Educa'm Berguedà.

I després, cap al projecte del dia Buenos Aires (6c+). Baixant del 6b hem posat cintes i l'Ernest li fa un pegue i se la treu a la primera. Jo li faig un top-rope per recordar els moviments perquè hi ha diversos llocs on s'ha de ser eficient. En Pana fa el mateix.

Al tram dur del projecte del dia.

L'Ernest em cedeix el torn i li faig un pegue des de baix i encadeno! Hi ha dos murets a la part de baix que jo faig diferent que els companys. I a la part de dalt, la dura, ho resolem igual. Al principi del mur, uns passets per pillar una llastreta bona que permet tibar-li fort fins a bons cantos. Després, uns passets de finura cap a l'esquerra, agafant una "conxa" amb la dreta i pujant peus a una bona presa i col·locar-se molt bé. Hi ha una crosta per l'esquerra que permet xapar. Després, lateral-invertida de dreta i pujar molt peus fins una bona lateral d'esquerra, pujar peus i bona lateral de dretes. I la remada final fins la reunió, on vaig fallar la darrera vegada.

És molt més dura que Dan Petri, també 6c+, al seu costat.

I la matinal ha quedat tancada aquí... Avui he tatxat, cosa que no vaig fer dijous ;)

Tarda al totxo de l'Oscar

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a Collbató, CAM Nou Barris, Totxo de l'Oscar. Comencem amb L'Alguer (V+). En Ramon s'hi posa, pensant que fa el V del costat i hi té algunes dificultats. La veritat és que la mica més d'alçada meva facilita les coses...

 

Escalfant al V+

A continuació he fet Poema Menor (6a+), a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada i encertar el lloc. Jo no ho he encertat i m'he hagut de penjar. Surt bé: cal no guanyar alçada quan toca superar la panxeta i anar un xic a l'esquerra. Objectiu: la pedra característica a l'esquerra molt amunt!

Feina a Poema Menor

Tampoc no encadenaré la veïna de l'esquerra, Pásame el Cachirulo (6b). De la mateixa tònica que l'anterior, amb uns quants passos de bustietes xiques i encertar-les. Sabent-les, cap problema.

El Cachirulo també s'ha d'encertar, per anar bé...

Aprofito per posar cintes al projecte del dia, Crisi en el Circ Cric (6c+). Li havia fet un tast fa molts anys. Per ser exactes, 10 anys!!! La via s'hauria d'anomenar Crisi a seques perquè és el que es devia estar patint quan es va equipar. La primera, alta però acceptable. La segona, a uns 8 metres de terra, és a dir, espatxurrada segura. També tinc dubtes de què passaria caient mentre es xapa la quarta i darrera. És a dir, que és un suïcidi intentar-la per baix sense allargar molt la segona xapa. Però això serà quan estigui tota matisada, cosa que encara no tinc clar després de dos pegues en top-rope.

La cosa va més o menys així: mur inicial d'anar fent fins regleta per les dues mans, esquerra a regleta de tres dits i anar a buscar bolo a la fissura horitzontal. A la dreta, un bolo millor que el primer que es troba. Mà dreta a bústia, xapar, esquerra a una pedra bona pinçada. Aquí, dues opcions: creuar dreta per sobre a unes pedretes que formen una bústia raonable, mà esquerra a bustia roma, pujar peus i remada per pillar bustia roma gran per l'esquerra i bustieta amb pedreta cantelluda per la dreta. A partir d'aquí fet. Segona opció: dreta a bolo xic, esquerra a les pedretes que fan la bústia raonable, pujar peus i dreta a la bustieta amb pedreta XD. No ho he encadenat en cap dels dos intents.

A la bústia bona del 6c+. Aixecar peus aquí té gràcia...

El Ramon ha anat fent vies de primer i acaba la sessió a Almogàver Tossut (V+), amb dificultats per arribar a la R. Jo també acabo la sessió aquí.

Acabem amb Almogàver Tossut (a baix), un altre V+ per tancar la tarda.

No he encadenat res per sobre del V+ però he fet exercici... Avui hem estat sols aquí.

Cova de l'Arcada

Feia dècades que no havia estat a la Cova de l'Arcada fent esportiva. Al blog hi tinc una entrada d'un dia que vaig fer Artifo en solitari. Però la darrera i única visita és de va una vintena d'anys, quan sortia amb en Toni S. i d'això fa tot aquest temps!

Fa uns dies havia parlat al Pana d'aquesta zona que ell no coneixia. Ahir va proposar d'anar-hi i avui ens hi hem acostat amb l'Ernest. Som conscients de que l'aproximació és més llarga, així que haurem d'estirar el dia pel davant i pel darrera...

Aparquem al Bruc i comencem la caminada. En 20 minuts arribem a l'antic aparcament i en 45 minuts som a peu de via. Hem optat per posar-nos a la Debutants (6a). Per sort aquí hi ha els noms a peu de via i veiem que el començament és comú amb Brut Natura (6b+) però després se'n va a la dreta. S'hi posa el nostre líder, l'Ernest i va fent, tot i que més lent del que és normal en ell... A continuació m'hi poso jo. Fa fred (!!) i tinc els dits sense tacte, me'ls he d'escalfar de tant en tant... La via m'ha agradat molt, s'ha de treballar bastant, però. També té algun alejillo. Jo ni m'hi he fixat mentre pujava però el Pana ens ho ha fet notar.

Escalfant a Debutants, que és el que som!

Després ens n'anem cap a l'esquerra a continuar la progressió. Però al peu de la Namasté i companyia acabem sent 10 escaladors (per 5 vies)!! Jo que pensava que aquesta zona havia quedat en l'oblit des que s'ha de caminar força... Doncs resulta que hi ha més fanàtics com nosaltres! Per sort, hem anat fent el que volíem. Però ha estat una sorpresa veure-hi tanta penya aquí.

Hem començat per Aresta Brucs (6b). No és una aresta fins a la part final, que segueix un esperonet. En canvi, és una placa compacta i bona de baix a dalt. Uns passos tensos a la part de baix i més possibilitats de moure's cap a dalt. Toca mirar-s'ho bé. Hi ha canto i forats i també peus suficients. Cal saber-los veure però, sobretot els forats de peu! Tant l'Ernest com jo l'hem gaudida, en Pana no s'acaba de trobar a gust per aquí diu.

A Aresta Brucs. Una molt bona via!

Seguim amb Pas a Pas (6b). Aquí els primers metres són durs. I després hi ha un parell de trams on s'ha de treballar la finura. A mi m'ha semblat bastant més difícil que l'anterior. En Pana encara recorda com ha hagut de levitar en una secció que ha fet diferent a com ho he fet jo. Com la via anterior, com més amunt, més es deixa fer. Però sense baixar la guàrdia!

Lluitant cada metre de Pas a Pas.

S'acaben buidant les vies i ens podem posar a Namasté (6b+). La graduació sembla que balla, hi ha llocs que li posen 6c però no sembla que ho sigui. A mi m'ha semblat que li escau 6b+. El primer tram és més amable que les altres que hem fet. Després ve un ressalt amb una panxeta primer i un tram més vertical a continuació. Aquí s'ha de fer alguna tibada! Des d'una franja vermellosa, remada amb dreta fins a una regleta, pujar peus i decidir: jo he anat amb esquerra a un bon forat tot i que amb dreta hagués quedat més bé. Però no les tenia totes de si podria fer-ho! Aquí et pots col·locar bé i fer bé els següents metres. Per sortir de l'altre mini-panxeta o mini-franja he buscat un xic per la dreta, que hi ha magnesi ;) Els peus es van posant bé i només s'ha d'anar aguantant fins a la reunió. A l'Ernest li ha costat l'entrada a la R. Jo hi he entrat des de la dreta i no m'ha costat especialment. En Pana ha optat per no fer-la que s'està fent una mica tard.

A Namasté. L'Ernest, a dalt, als primers metres. Jo, a baix, al crux.

A mi m'ha encantat escalar aquí i m'han quedat moltes ganes de tornar-hi. Fins que ha entrat el sol, a la darrera via, hem estat justos de temperatura. De fet, quan he començat la segona jo estava tremolant, tot i el plumes. El ventet ha fet de les seves. D'aquí uns dies, quan la temperatura pugi uns graus, s'hi estarà de conya. I tocarà atacar projectes més ambiciosos també...

Enganxo aquí la ressenya del blog d'en Fernando, que està molt bé. Excepte la #21, que no hem sabut localitzar. Potser és una errada (?)