Calders, Roca Dotzena

Després de molts dies, finalment coincidim amb en Pep! Li proposo d'anar cap a Montserrat, però quan hi arribem se'ns posa a ploure... Toca canvi de plans, cap a Moià o Calders. Mentre anem, em parla del sector de la Roca Dotzena, on jo no he estat mai i ell només s'hi va acostar un dia fred i humit. Em sembla una bona idea anar a tastar-lo i cap allà que anem!

La guia del Moianès inclou aquest sector. Ara bé, s'hi han obert vies noves, cosa que dóna una mica de feina per localitzar les vies. Algunes d'elles tenen el nom a peu de via i això ajuda a situar la resta.

Total, que li proposo al Pep de començar fent La Vall (6a). Té un començament vertical, amb canto romo i demana concentració. Passades les dues primeres xapes, la via se'n va cap a la dreta en terreny més senzill però amb distància fins la tercera. Aquí comença el mur final, que dóna més feina de la que tocaria: terreny vertical i tibades de coses xiques, massa xiques pel meu gust! En Pep troba alguna lateral de dretes que sembla que suavitzaria la cosa, però s'ha d'apretar fort!

 

Escalfant a La Vall. S'ha de tibar de valent!

Després ens posem a Roca Dotzena (6a+), que dóna nom al sector. Aquí hi ha una mica d'aire entre les primeres xapes, de fet fins la tercera. Als moments de xapar s'està bé però. Aquesta és més exigent que l'anterior i hi trobem alguns moviments bastant durs, inclosa l'arribada a la reunió. 

 

A Roca Dotzena. Vertical al principi, amb una entrada a la reunió interessant!

Aprofitant la R posem cintes a Llarga Vida al Parabolt (6b). Des de baix intento intuir com s'ha de fer la cosa perquè és més que vertical i s'endevinen molts cantos romos. La via dóna bastanta feina fins agafar una cresta visible des de baix, a la tercera o quarta xapa. Toca tibar de valent, moure peus i anar agafant el millor que es troba. Alguna de les franges romes acaben tenint algun punt bo. També hi ha algun forat-regleta de primera falange raonablement bo. Després de la cresta el terreny es suavitza una mica. Es pot anar resseguint la mena d'esperó amb les mans mentre els peus van per la placa de la dreta. Després, una remada a un pont de roques sikat (com algun altre canto d'abans) i entrada a la reunió igual que l'altra via (així ho he fet jo, segurament s'hi entra des de l'esquerra també...)

Fent Llarga Vida al Parabolt.

En Pep va fent, penjant-se als llocs més complicats. Pensem que les vies estan força collades!

A continuació em poso al Díedre Sal i Pebre (6c). El nom ja deixa entreveure que hi haurà tomàquet i n'hi ha. Entrada de buscar-se la vida per anar a buscar una línia de forats a la fissura on hi ha una figuereta. La mà dreta s'empotra prou bé per xapar la tercera. Ara toca superar un ressalt desplomat i no veig la forma. Em penjo i ho miro i remiro i xapo la següent en A0 per si les mosques. Toca aprofitar un canto que queda al desplom de l'esquerra i tibar en bavaresa d'una regleta paral·lela a la fissura, amb dreta primer i esquerra després. Penso que per xapar caldria allargar bastant la cinta de la quarta, si no, quedes pillat fins bastant més amunt, quan pots agafar bons llocs de la fissura (abans és molt difícil de fer servir). Després es passa a la placa de l'esquerra i es va fent. Hi ha alguns moviments, però van sortint. La sortida de la darrera xapa jo l'he fet per l'esquerra, a buscar canto prop del romaní i resseguir l'esperonet que fa fins la R. Hi havia magnesi per la dreta, però sembla que t'escaqueges.

Al Díedre Sal i Pebre.

Després li faig un segon pegue en top-rope i em surt.

Munto un top-rope a Trauma Nadalenc (7a) a la seva esquerra i li fem un tast tots dos. Primer en Pep, que jo vull descansar una mica, i després jo. L'he trobat molt, molt dura. No he aconseguit veure tots els passos. La zona més inhumana és per passar a l'esquerra des de la primera llastra invertida cap a una altra. M'ha semblat que toca fer-ho sense arribar a la primera llastra invertida, remant en horitzontal des d'un monodit de dreta cap una lateral d'esquerra, tot això en zona desplomada. Una sèrie de rebots seguint la llastra i una remada amb pocs peus fins unes altres laterals altes. Després encara queden molts moviments xungos que, penjant-me constantment he mig intuït... Per mi està molt lluny!

Provant Trauma Nadalenc. No ens hem traumat, però no ha sortit ni en broma!

Amb això hem plegat trastos. El sector està prou bé, amb vies raonablement llargues. L'equipament és amb long-lifes i parabolts, majoritàriament sense excursions. M'ha semblat que el grau està collat. La roca és bona o està ben sanejada però sembla molt tova: o bé les vies són velles o sinó és que s'han sobat amb relativament poc temps, especialment alguns becs de peu. S'hi pot tornar, però no hi ha gaires vies fàcils. N'hi ha de noves que tenen el nom però no en sé el grau. Per exemple, a l'esquerra del 7a hi ha una nova línia que es veu ben guapa i fa pinta de no ser excessivament difícil.