Avui hem fet una escapada de tarda als Graus amb en Ramon. Hem començat a sota del Beat amb Aitor (6a+), perquè ens hem fet un embolic amb el croquis de les vies... M'ha semblat bastant dura, i no només és perquè estem freds!
Escalfant a Aitor. No és la més senzilla!
A continuació, ens posem a la dreta, a fer la #28 (6a). Aquí hem anat tots dos una mica més relaxats. Les dues són vies molt bones, amb roca sobadeta però que malgrat tot té un grip suficient.
Aquí hi ha excursions però es deixa fer.
D'aquí ens n'hem anat al Beat, que jo tenia la vista posada a la #41, a la que havia fet alguns intents en top-rope fa un temps amb l'Ernest. Algú s'ha pres la molèstia de netejar la canal, de forma que es pot entrar per la xapa de la via, però jo anava amb la idea d'anar-hi directe, com havíem fet les altres vegades. Així queda una primera xapa altíssima, amb un moviment que té un punt de tens per xapar-la... Després venen diversos murets, amb apretades. El més significatiu és el que porta a un desplomet, on toca pillar un bidit amb dretes per xapar a una distància més que considerable de la xapa anterior. Aquí hi trobem un espàrrec sense xapa, algú ha pensat, assenyadament, que l'aleje és excessiu.
Per sortir del desplom hi ha una apretada de pujar peus fins pillar una bona bústia de dreta, una pedra bona d'esquerra i xapar. Després toca anar flanquejant a la dreta i hi ha el segon punt que més em costa de la via: superar un ressaltillo força llis. Després ens plantem a sota el desplom. La primera xapa és fàcil d'assolir. Per la segona ja s'ha d'apretar i és gairebé impossible xapar la tercera. Fins aquí he pujat molt suelto, encadenant, però aquí m'he penjat. Algú ha abandonat d'aquí i ha llaçat les dues darreres xapes i ha deixat un maillon que recupero. No aconsegueixo desfer el nus del cordino però -no portem cap ganivet. Estudio el pas de sortida i després li faré un pegue des de baix.
El segon pegue em surt molt bé fins al desplom. Xapo la primera, xapo la segona des del bidit pillat amb dreta, remada amb esquerra fins una pedreta i mà dreta al costat. Impossible xapar aquí, així que tiro amunt: esquerra a una regleta, dreta a una altra al seu costat, pujar peu dret i passar pes a un bolo a l'esquerra des d'on quedes en terreny més fàcil fins la reunió. Feia temps que no em saltava xapes a un tram difícil, però aquí no hi he vist altra opció. Encadenada!
Al 6c+, que finalment tinc al sac!
El Ramon li ha fet dos pegues en top-rope i ha fet la pràctica totalitat de la via. Al desplom hi ha moviments que se li resisteixen, cosa ben natural!
Poc a poc, van caient projectes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada