L'Os de la Cova

Avui l'Os de la Cova se'ns ha menjat la tibantor. Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat fer unes tibades de tarda, i recoi si hem tibat, sense triomfar gaire però!

Hem començat escalfant a La Bella Easo (6b+). L'havia fet fa un temps i recordava l'entrada cabrona que té i que a la part de dalt no ho regalen... L'Ernest la monta sense despentinar-se. A mi el pas d'entrada em costa i he de baixar i tornar a intentar-ho. Penso que no cal fer remada fins trobar el canto bo a sobre. Des de la dreta baixa, esquerra a la zona roma de la llastra, pujar peus i després rebotar l'esquerra a la nansa bona que queda darrera. Després d'aquí toca anar seguint el magnesi, sort n'hi ha hagut. Hi ha alguns passets de mirar-s'ho, però va sortint prou bé. Al final hi ha un bon alejillo fins la R, amb més bon canto, però compte! Una via montserratina al 100%!

A La Bella Easo. Una arrencada bloquera i placa montserratina després.

Després ens n'anem a atacar Frikialpí (7a). L'Ernest la monta, penjant-se i tibant bastant a les primeres xapes. Passat el sostret, va encadenant excepte en un punt on es pilla. Quan és el meu torn m'hi poso en top-rope, evidentment! Els primers metres són una agonia infinita. De fet, gairebé no surt ni en A0! La placa de l'esquerra és absolutament llisa i el que no està llis està patinós. La fissura de la dreta és dolenta excepte en llocs comptats... Total, que les tres primeres xapes no surten ni en pintura. Després la cosa es deixa fer. Per superar el sostre hi ha alguna invertida a l'esquerra que facilita fer bavaresa amb la dreta i anar a buscar un altre forat bo per l'esquera a fora, a la placa ja. Toca passar a la dreta. A partir d'aquí, anar negociant: placa de la dreta, placa de l'esquerra i fissura durant molts metres! Tot això ha sortit sense penjar-me, cosa que m'ha deixat ben satisfet. Al final arribes a la R havent escalat una bona colla de metres sense cap pas fàcil!

Ni idea de com s'han de fer els primers metres de Frikialpi...

M'ha agafat molt mal de peu -ja fa dies que me'n sento. Així que no li faré cap més pegue. L'Ernest li fa un segon pegue en top-rope i tampoc no aconsegueix resoldre les primeres xapes. El Pana, ídem.

Per tant, ens n'anem amb la cua entre cames però havent lluitat de valent. No hem tatxat, però ens hem esforçat! L'Ernest ha llegit en alguna banda (jo no he sabut trobar-ho -ara sí: aquí) que, si no t'hi poses bé, és 9a . Està clar que no ens hi hem posat bé!