Avui he sortit amb el Tati i hem anat a buscar l'ombra cap al Ripollès. Concretament, passat Campdevànol, a les Coves de Ribes. Fa un temps vaig estar al Cingle de les Abelles, que comparteix aparcament amb el sector d'avui.
Baixem uns metres per la carretera i de seguida ens enfilem per un corriol que puja muntanya amunt. Aviat arribem a les vies del tren just quan en passava un, travessem la via i en un parell de minuts més som a peu de via. Tindrem ombra fins a les 13:00 i, a més, hi ha arbres que protegeixen el peu de via. També tindrem mosquits...
Comencem per la dreta de tot, fent Julivert (V+). He preferit que comencés el Tati perquè així jo li veuria l'entrellat a les vies a mida que s'anessin complicant i de seguida m'adono que les cintes de l'arnés li pengen bastant enrere! Fins i tot en aquesta via la cosa és ben vertical! La via és xula, però amb una entrada curiosa i uns quants moviments on agrairies que la presa no fos tan roma... Surt bé, però ens ha avisat!
La primera del dia. Més roma del que voldríem però es deixa...
Aprofitem que comparteix reunió amb El Senyor del Taga (6a). Aquí hi ha una mica més de feina. També hi ha unes xapes posades d'alguna forma peculiar. La via té un passet a l'entrada i un altre moviment un xic més amunt. Més agradable de fer que la primera.
El Senyor del Taga és prou agradable de fer.
Després encara ens hem posat a Abril (6b). Aquí el tram més dur són els primers metres, cosa que ja s'endevina des de baix. Unes apretades regleteres fins trobar un bon canto que permet xapar el segon químic. Després un tram expo on hem xapat temporalment un bolt de la via de la dreta i hem baixat per treure'l després. Després d'això ve un tram molt, molt bonic de fer i realment no massa difícil. Aquí hi ha força herbetes que han anat creixent durant les pluges que fan una mica de nosa, però les anem arrencant.
Apretada forta al principi i anar gaudint de Abril.
A partir d'aquí la cosa s'ha anat emmerdant, com veureu. El Tati s'ha anat mirant el llibre i ha decidit que li venia de gust combinar el primer llarg de Dutxa Matinal (V+) amb Pollo al Chilindrón (6b). Fa la Dutxa sense problemes i ataca el Pollo, que s'enfila per l'esperó de la dreta. Aviat el veig dubtar. Puja, baixa, fins i tot xapa la reunió de la dreta... Tot això per anar a xapar la següent que queda lluny, a l'esquerra i en un lloc inexplicable. L'acaba ben embutifarrat! Veient això jo m'hi poso en top-rope, com és evident. Puc confirmar que la xapa queda extremadament a desmà: pujant segons la lògica, seguint l'esperó, queda lluny, a l'esquerra i abocada al desplom quan per allà no s'hi passa! (Perquè, si passes per allà, t'has de marcar un desplom de pebrots que no sembla 6b ni de conya). Per acabar-ho d'amanir, després trobem un tram amb vegetació amb punxes...
Començant les contorsions. Males sensacions al Pollo...
Després d'aquesta ens posem a La Casa dels Ous (6b). Segueix una xorrera molt bonica i es veu la mar de xula! El company s'hi posa i aviat el veig bufar fort... i penjar-se a la tercera xapa. S'ho mira i aconsegueix sortir-ne. Més amunt ve un desplomet curiós, on hi ha un moviment estrany i cal fer uns quants moviments fins la propera xapa. El company resol amb la canya i jo decideixo, assenyadament, fer-la també en top-rope. A la tercera xapa hi ha tomàquet i m'he de penjar per veure-ho. S'agafa la xorrera desplomada i toca anar agafant laterals de dreta i d'esquerra per guanyar alçada. Esquerra en lateral a una fondalada gris i estirada de dreta a una regleta. Pujar peus, esquerra a regleta sota d'una fissureta i creuar dreta a la fissura i tibar-li amunt. Pot sortir, però és dur de pebrots! Més amunt, el darrer desplom també té gràcia. Amb dreta a bon canto, toca remada d'esquerra a una lateral que queda com a terra de sobre el desplom. Dreta en alguna coseta i esquerra a una altra lateral o invertida que permet pujar peus a sobre el desplom. S'agafa un bon canto que permet xapar, tot i que no es veu des de lluny. Com deia, pot sortir, però apretant. Ens ha semblat estratosfèrica!
Per acabar La Casa dels Ous s'ha de lluitar!
Amb aquests cinc pegues ens donem per satisfets. Probablement s'hi pugui tornar unes quantes vegades perquè les vies són bones. Ara, s'ha de donar la talla! Curiosament, les primeres del dia ens han semblat correctes...
.jpg)
