Pla de Manlleu - Can Fonoll

Avui he sortir amb l'Ernest i el Ramon que, malgrat la neu, s'ha animat a escalar avui. Inicialment havíem previst visitar les terres d'en Pana, però finalment no pot venir i decidim navegar cap al sud on el temps apunta que serà millor.

Dubtem d'on anar i jo recordo que en Tati ens havia parlat del Pla de Manlleu. Faig una cerca ràpida al Climb Around, localitzo unes vies i un aparcament i cap allà que anem! Després ens adonarem que Pla de Manlleu és un disseminat de sectors i que jo he triat el que queda més allunyat: Can Fonoll. Però ho descobrirem quan ja estarem mans a l'obra!

Seguin les indicacions de l'App localitzem bé l'aparcament i l'inici de l'aproximació. Curiosament veiem que al darrera ens ve una parella i ells estan més sorpresos que nosaltres de trobar companyia aquí. Resulta que estem al cul del món i que aquí només hi venen els locals... si és que hi venen! Però ens va de conya tenir companyia per situar les primeres vies. Busquem dos suposats cinquens que no trobem. Bé, en trobem un només! Pensem que el de l'esquerra segurament ha estat desequipat perquè a la part de dalt ha caigut un roc del tamany d'una nevera... I aquest, segons la guia del Luichy seria un 6a.

Ens posem, doncs, mans a l'obra a Fertxu  (V+). Una via curiosa, lleugerament desplomada en diversos punts, amb presa molt petita i que ens ha sorprès per la dificultat! A més l'Ernest, que fa de guia avui, té problemes per xapar alguna assegurança perquè ha de fer un passet més que nosaltres, que trobarem la cinta posada. Ens ha sorprès, com he dit (val a dir que la noia de l'altra cordada que hi havia ja ens havia avisat d'això...).

A la primera del dia. Més dura del que sembla!

D'aquí l'Ernest proposa fer un top-rope a la veïna de l'esquerra, Arácnidos Escalatus (6a) segons la guia, i desequipada per fer amb friends, segons la guia també. Vet aquí la solució de l'enigma! A mi m'ha semblat més franca que l'anterior. Serà que m'hi he pogut posar bé. Això sí, als darrers metres ara no s'hi podria posar res perquè ha caigut el gran bloc que dibuixa la guia i que, segurament, tenia fissura a tot el seu volt...

Un top-rope a la via "desequipada"... que s'ha de fer amb friends!

Després ens posem a Nora (6a), la del mig de les tres que hi ha a la placa de l'esquerra on som. Aquesta es deixa fer la mar de bé: sols una entrada tensa i algun moviment de mirar-s'ho una mica per la placa. La roca ens ha recordat la de Vallirana aquí.

Franges tipus Vallirana a Nora. 

I ara li toca el torn a la de l'esquerra, Quim (6b). L'Ernest llegeix l'entrada la mar de bé i se'n surt amb una ma a la galta. Quan és el meu torn no veig com agafar-me per anar a buscar una bústia invertida que salva la situació i em penjo. Torno a baixar i a la segona surt, amb la segona xapada, això sí... A partir d'aquí la via es deixa fer molt bé i només cal una mica de decisió a la part final. Bonica, com l'anterior!

Després d'una entrada rabiosa, la resta de Quim es deixa fer.

Una mirada al rellotge ens convenç de que toca retirada. Entre que hi ha un tros conduint per carreteretes, l'aproximació, que hem situat les vies i tal no tenim temps per més. El sector ens ha agradat, malgrat una aproximació una mica llarga (20 minuts) i que no hi ha una infinitud de vies (19, diu el Luichy). Al sector principal, just on s'arriba, hi ha unes quantes vies que es veuen ben potents, potser massa. El mur es veu molt espectacular! Queden algunes vies assequibles, però. No descarto pas una altra visita algun dia.

El que segur que intentarem és anar a visitar algun dels altres sectors del Pla de Manlleu!