Quan les cintes pengen...

...sense tocar la paret, vol dir que la via desploma!

Aquesta tarda hem tornat al Berguedà amb en Josep. Ell tenia intenció d'anar al Roc de l'Alou i ens hi hem acostat. Però just davant nostre hi portàvem un cotxe que també s'hi ha parat, i ja n'hi havia un altre. Hem tret el nas i ha semblat que hi hauria massa gent, així que ens n'hem tornat a anar a Can Guies.

Aquí hem escalfat amb vies diferents, en Josep amb la Petits Miracles (6a+), on s'han de fer alguns petits miracles per treure-la i jo amb la Te la Dedico (6a) a la dreta de tot. D'aquesta en tenia el record que era d'anar fent i realment s'ha de fer una mica més que això. Molt bona, i bona per escalfar.

En Josep, fent la tatxada actual a Petits Miracles. Jo no tenia pas
ganes de passar por i tensió i me n'he triat una de més suau...

Després d'aquí, cap al plat fort, la Rasca i Pica (6c). És el segon dia que fem aquests salts, escalfant poc, però encara ens n'hem sortit prou bé fins ara... En Josep ja l'havia fet alguna vegada, s'hi ha posat i l'ha fet posant cintes sense massa complicacions. El meu pegue ha costat bastant més! El començament és molt finet sobre roca peculiar, trencada però sanejada, amb alguna incertesa fins pillar un canto invertit a la fissura. Aleshores toca resseguir-la i sortir recte amunt. Aquí m'he embolicat, intentant fer-ho una mica per l'esquerra de la fissura i m'he inflat ràpidament. M'he penjat i he vist que toca anar recte amunt, a un bec d'esquerra i a un bloc enorme que sembla que hagi de caure però que no ha caigut fins ara i segurament no ho farà... D'aquí flanqueig a esquerra, d'anar fent amb bon canto i repòs de mans i peus per atacar el desplom que mena al díedre. Aquí també s'ha de mirar, amb una presa d'esquerra bona fins un canto sortit on s'han de creuar mans i passar la dreta a unes laterals/pinces. Em torno a penjar per estudiar-ho. Després ja s'entra al díedre ben curiós. Bastants passos amb poca mà i peus raonables, alguna presa invertida que convé aprofitar i algunes dificultats per arribar a una llastra invertida. De fet, aquí he estat una bona estona buscant la seqüència, perquè no em sortia. Quan pilles l'invertida amb les dues mans, ja està: estirada amb l'esquerra a una fissura bona i pujar peus, xapar la darrera i tràmit fins la reunió. He quedat ben inflat!

A continuació en Josep se n'ha anat al seu projecte, la Pancho Colate (7a) i s'hi ha barallat una mica més. L'ha anat fent, però penjant-se. Ja al primer moviment ha vist que avui no era el dia de l'encadene, així que s'ha anat enfilant, matisant els passos i intentant recordar-la per una altre dia.

En Josep, a Pancho Colate. El dia que tingui la ràbia per fer els primers
metres, li sortirà!

Després d'això jo li he fet un segon pegue a la Rasca i Pica (6c) i ha sortit! Quina diferència entre saber on vas i on no! En aquest intent, la primer part ha sortit ràpid, el que ha permès arribar al repòs no tan petat. L'entrada al díedre l'he resolt bé, tibant de laterals, sense por de pujar peus. Al primer intent m'ha costat molt decidirme! I pel díedre he anat fent bé, fins i tot he vist una lateral que abans no havia tastat i he arribat a la invertida final molt bé. I d'aquí a la R, un passeig! Tot i això, en aquesta via hi ha moltes cintes que pengen, sense tocar la paret!

Jo mateix, a Rasca i Pica. Sabent on cal anar surt prou be. Sense... no!

Després d'això, en Josep ha tornat a fer-li un tast a Pancho, sense gaire convenciment. I jo m'he encordat i he fet el gest de tastar-la... No sóc capaç d'aixecar els peus de terra, aquí. S'ha de fer una tibada molt béstia d'una mini regleta lesiva, amb els peus en adherència... massa difícil per mi! La veig impossible, de fet!

Tot i això, els dos marxem del sector amb un molt bon gust de boca, perquè treballar, hem treballat!

Bona collita a l'Arcada

Avui li he proposat al Josep d'anar a l'Arcada, a la Cinglera dels Esqueis. Jo hi havia estat un parell de cops i havien quedat coses pendents i em semblava que avui la cosa podia anar bé. Hem fet l'aproximació per baix, seguint la pista amunt fins trobar les marques del GR cap a la dreta. Ens hem enfilat i hem baixat a la dreta, entrant al sector per la part esquerra. Les altres vegades havia vingut per la zona del berenador. Segurament el millor encara és pujar per la pista fins l'Amfiteatre i seguir per peu de paret. A veure si la propera vegada encara me'n recordo...

A la dreta del subsector Arcada quedaven un parell de vies per fer, així que m'he posat a la Prostitució Espanyola (V+). Una via ben divertida de fer, amb els primers metres molt característics de la zona. Xula, tot i ser senzilla.

A la Prostitució Espanyola.

En Josep no s'hi posa i ataca la Tanti Auguri (6b) que ja he fet un parell de cops. Pel mig troba un escurçó petitet i fa una variant per evitar ensurts... Quan és el meu torn jo no el trobo per enlloc, molt millor! La via és contínua, d'anar fent, molt maca i variada i amb el tram final un xic més exigent.

En Josep, a Tanti Auguri.

Aprofitem per posar cintes a un dels projectes del dia, l'Art de la Guerra (6c). Baixant m'he mirat una mica la zona complicada, on l'altre dia vaig fer un intent fallit... S'hi posa el Josep i la treu! Curiosament ell i jo fem la zona del crux ben diferent: jo he posat el peu a la vira venint de l'esquerra, tibant d'una lateral amb la dreta (la presa bona avui estava molla) i d'una gota d'aigua amb l'esquerra. Després toca aixecar-se per agafar unes invertides i un canto arrodonit amb la dreta per pillar una fissureta curta però bona des d'on es xapa. Després jo m'he embolicat bastant i m'he quedat bastant pillat amb una invertida bona i peus en adherència. Per sort, ho he resolt i he anat recuperant forces fins la darrera xapa, on torna a haver-hi una bona apretada fins la R. Al sac!

Avui hem triomfat amb l'Art de la Guerra.

Baixant poso cintes a Amazing (6c). En Josep s'hi posa i la fa amb solvència. Darrera seu vaig jo i també l'encadeno a la primera. El pas que m'ha costat més és superar el primer sostret on he fet unes bones apretades perquè no he encertat les regletes bones per sortir-ne amb més dignitat... Després un tros d'anar fent fins a sota el sostre gran, que es passa una mica per la dreta. Un bec rom d'esquerra i una estirada fins una lateral de dretes permet pujar peus i xapar des d'un bon pont de roca. Després, terreny suau fins la reunió. L'altre dia hi havia una colla que comentava que era un 6c més senzill que l'anterior i també ens ho ha semblat a nosaltres.

A Amazing també s'ha de tibar. A la foto de baix,
jo mateix encarant el primer crux. A dalt, en Josep a punt d'encarar el
desplom gran.

Després d'aquestes bones sensacions ens n'hem anat cap al Gendarme i ens hem posat a Tenemos que Hablar (6b+). En Josep jura i perjura que l'havia intentat fa temps, però a la guia diu que és del 2015... un misteri. Es veu una via exigent i ho és. En Josep va fent fins a sota un desplomet que hi ha a la paret dreta del díedre i des d'aquí toca passar mans a una vira que se'n va a l'esquerra i aquí s'ha de penjar. L'acaba i m'hi poso jo, també des de sota. Vaig fent bé fins on hi ha el crux i em decideixo a provar-lo. L'he trobat extra-mega-dur! Un bidit prop de la fissura estava moll i he creuat dreta fins un foradet no massa bo, amb el peu esquerra en una depressió en adherència. He fet força amb tot, creuant mans, movent una mica peus, rebuscant mans... Finalment, he pogut pujar una mica el peu dret i, amb esforços, acabar pillant alguna cosa acceptable a l'esperó. Després toca tornar cap al díedre però ja hi ha millor canto. He esbufegat com una bèstia, però ha sortit, també. 

A Tenemos que Hablar.

Després, en Josep li ha fet un segon pegue i també l'ha tret. Ens ha semblat igual de difícil que les d'abans, aquesta amb un aire més clàssic. Amb aquesta hem arrodonit un dia de collita excepcional :) A veure si dura una mica la bona ratxa post-confinament... Per cert, avui sí que tinc fotos on surto jo ;)

Tatxant a Can Guies

Avui hem anat a Can Guies amb en Josep mentre l'altre membre del trio està refent-se... D'entrada jo no tenia massa clar què fer-hi, però en Josep sí, i al final tots dos hem gaudit de valent.

Avui em tocava a mi posar seny, així que hem escalfat com l'altre dia, a l'Agulla Maria de l'esquerra de Can Placa. Avui hem fet les dues que faltaven.

Comença en Josep amb el Senderista Naturista (V). Una via amb una arrencada un xic exigent, però que després es torna plaent, com diria un ex bloguer que recentment ha tancat la parada. Molt recomanable i amb assegurances a dojo.

Escalfant a Senderista Naturista.

Després ens hem posat a Ripoll-Comellas (V+), a la dreta del 6a de l'altre dia. Aquí hi ha alguna tibada més, però es deixa fer molt bé també.

Resseguint un diedret a Ripoll-Comellas.

Després hem anat a buscar coses més intenses. En Josep se n'ha anat a l'esquerra de tot, a Naboo (6b+), la que vaig fer l'altre dia. Ha de lluitar però la treu amb solvència!

A Naboo.

Jo, en canvi, em poso a la #13 (6b+) on no fa gaire li havia fet un tast en top-rope i ni així m'havia sortit. Avui l'he encadenat, gràcies al Josep que ha cantat les preses bones a la zona del desplom. El començament és agònic, amb peus en adherència i algunes gotes d'aigua i dits a gotes d'aigua. L'agonia dura fins la tercera xapa on es pot agafar una mica d'aire. Després toca anar una mica a l'esquerra, superar un ressaltillo aguantant un aleje interessant. Pillar la franja horitzontal bona i posar-hi els peus per encarar el mur i desplomet final. L'aixecada aquí s'ha de fer amb peus en adherència i molt poca cosa de mans fins agafar una pedra a la fissura al fil del desplom. Una remada per empotrar mà dreta pujar peus i pillar un bec dins la fissura. Després ja només s'ha d'aguantar! M'ha fet molta il·lusió encadenar-la posant cintes!

Després en Josep s'ha posat a Pancho Colate (7a) on fa dies que hi ha posat la banya. Sembla que avui es sent prou fort com per encadenar-la posant cintes, però finalment ha hagut de fer alguns reposos. Jo li faig un tast en top-rope, però les tres xapes inicials són inhumanes, amb nyapes molt merdoses i uns peus de pena... Total que decideixo no seguir perquè em queden els dits petats.

En Josep li fa un altre pegue, aquest en top-rope, i la treu... La té madura!

Lluitant el que no està escrit a Pancho Colate.

Per acabar el dia, en Josep em munta la Snob (6b+), sense pretendre encadenar-la (ho ha donat bastant tot a Pancho) una via amb sabor dels '80: dura i amb aire entre químics, tot i que s'ha de reconèixer que estan ben posats. Amb les cintes posades vaig fent les primeres assegurances apretant de valent. M'he fixat bé en com fer-la i vaig encadenant, fins on em diu que s'acaben les dificultats, però encara queda una bona apretada: des d'un forat no massa bo de dretes, una presa pse d'esquerra, pujar peus i una allargada béstia. Pillar franja amb alejillos i una bona opció per reposar. Suposadament ara hi ha bon canto... i n'hi ha, però no pas tan bo com voldria. Malgrat tot, aguanto fins al final i encadeno també!

Arribats aquí donem el matí per tancat. He tatxat 4 vies, dues de les quals ben dures... Mica en mica es van acabant les coses que ara semblen factibles per aquí, aviat tocarà picar més alt!

Tarda de Can Guies

Avui, amb l'Ernest i el Josep hem tornar a terres berguedanes. Els companys proposaven Can Guies i cap allà hem anat. Ahir va ploure a bots i barrals però aquest matí ha fet bon temps i trobarem la roca perfecte.

Amb en Josep baixem cap a l'Agulla Maria, a l'esquerra de Can Placa, per poder escalfar en alguna cosa mitjanament digne mentre l'Ernest fa de les seves. Comencem per El Gaucho Català (V), que comença a la part baixa de l'agulla i va per l'esquerra. Es veu similar a la de la seva dreta, però potser la línia sembla més interessant. Té una entrada curiosa i la resta és d'anar fent.

A la primera del dia, El Gaucho Català.

Mentre estem fent la via apareixen uns coneguts que també es posaran per aquí. Nosaltres pugem uns metres i jo em poso a Megapubilla (6a). Hi ha algun passet de mirar-s'ho una mica, però m'ha semblat molt similar a l'anterior. En Josep no la fa i ens n'anem a Can Guies, a l'esquerra de tot.

Aquí en Josep es posa a Weeds (6b) i la fa sense entrebancs. Jo també m'hi poso i vaig fent bé fins la zona on la placa es redreça i es torna una mica més compacte. Curiosament, van apareixen alguns bonyets per als peus, alguna lateral i algun rom i vas pujant com per sorpresa. Després d'això queden algunes xapes en una zona de fissuretes verticals, on s'ha navegar bé per no tibar massa. Tot i així, per assegurar l'encadene, jo acabo infladet, tibant en bavaresa i aguantant l'aire en alguns punts, també a l'entrada a la reunió, prou tensa. L'encadeno, però!

En Josep, a dalt, i jo mateix a Weeds.

Després que l'Ernest també l'encadeni, deixa cintes a la del costat, Naboo. Després que en Josep s'entretingui una estona amb el seu projecte, jo em poso a Naboo (6b+). Des de sota ja s'intueix tomàquet a una placa compacte, amb un arbret característic. Per arribar-hi primer hi ha uns metres d'anar fent, però aviat toca controlar molt bé peus, equilibri i adherència fins arribar al crux. Aquí aconsegueixo posar-m'hi bé per reposar i intentar veure una seqüència bona. Trobo una lateral roma però suficient per passar peus una mica a l'esquerra per una mena de franja roma i estirant-me puc trobar un bon canto d'esquerra i sortir de les dificultats. El cor s'accelera: ja he fet el que semblava el més difícil, ara toca la part final, de característiques similars a Weeds, de fet els darrers metres són comuns. Aquesta vegada m'ho munto una mica millor, potser és que vaig més decidit, i arribo a la R. Un bon encadene!

Arribant, més que satisfet, a la R de Naboo.

Baixant d'aquí encara li faré un tast al projecte dels companys i aviat donem la sessió per tancada. Avui marxo amb un molt bon gust de boca, amb una bona colla de vies a vista a la butxaca, en un entorn perfecte!

Racó Tranquil

Seguim visitant sectors berguedans amb l'Ernest i en Josep. Avui ens n'hem anat al Racó Tranquil, esperant tenir bon temps i tranquil·litat. Però hem passat fresca i hem constatat que aquí també hi arriba la penya!

Hem començat per la Mas de Gats (6a), al roc de la dreta del sector Racó Tranquil (2) de la guia, amb un peu de via inclinat. La via comença amb un pas de mirar-s'ho però acaba fent-se prou bé. Roca verdoniana d'adherència però d'anar fent fins al mur vertical on s'ha de tibar de valent i cercar la millor forma de resoldre'l. La presa és petita i més val decidir-se ràpid perquè si no et vas inflant a base d'anar tastant aquí i allà... Així que toca apretar i amunt! Déu n'hi do per ser la la primera del dia!

Al muret de Mas de Gats s'ha d'apretar...

A continuació, l'Ernest proposa fer la de la seva esquerra, Passarell (6b). Té algunes xapes comunes amb l'anterior però segueix cap a l'esquerra. Allà on se separa hi ha uns passos d'adherència ben curiosos. Després també toca atacar el mur on, aquí també, hi ha el crux de la via. Novament no val a badar i s'ha de tibar fort. Potser és més evident on s'ha d'anar, però la feina hi és.

 

Els tres protagonistes d'avui a Passarell.

Després d'aquesta ens hem posat a Simfonia Alpina (6b+). Hi havia fet un tast en top-rope fa mooolts anys, 12 exactament, quan encara estava de 6c. L'Ernest l'ha fet havent-s'ho de mirar una mica, cosa que m'ha fet dubtar, però m'hi he posat des de baix. Qüestió d'anar fent fins a sota el mini-sostret a sota del mur on ja s'endevina que hi ha feineta. Aquí he xapat posat cinta a la cinta posada, tot i que hagués pogut xapar esforçant-me una mica. Des d'un bon canto d'esquerra toca anar a la dreta per uns plans que s'han de tibar de costat i pillar un bec o forat que queda a la dreta. Aquí m'he penjat perquè no veia clara la continuació: toca obrir la mà esquerra a un esperó rom amb els peus sobre unes preses raonables. Després hi ha una regleta bona per la dreta i una lateral d'esquerra que permet pujar els peus a sobre del sostre. Per xapar la següent m'he posat malament i m'he penjat -l'encadenada ja estava perduda. Toca moure els peus a la dreta, amb el dret primer, mig abraçar el bloc de la dreta i estirar-se a pillar un bon canto per la dreta amagat a l'esperó de la dreta. Després és qüestió d'anar fent fins la reunió.

En Josep la treu sense despentinar-se massa i jo, que li he vist possibilitats, li he fet un segon intent quan ha estat el meu torn. He anat força bé fins al crux però aquí he pujat massa els peus i no he aguantat bé amb la dreta al foradet... i m'he penjat! En comptes del foradet, al bec, i en comptes de pujar tant els peus, mantenir-los més baixos: s'arriba a l'esperó rom de l'esquerra i a la regleta! Anotat per la propera! 

Aquí ja es poden posar els peus sobre el sostret! Crux superat.

I aquí es supera el segon crux...

La mateixa via, des de sota.

Mentrestant els companys havien muntat Dilluns de Pasqua (6b+), l'Ernest encadenant-la i en Josep fent-li un bon intent però fracassant al crux. Jo m'hi he posat en top-rope i encara no veig la manera de fer-lo amb solvència... Per mi, un bon 6c!

A Dilluns de Pasqua.

I l'Ernest encara ha tingut força per tastar el 7a de l'esquerra en top-rope, no fins dalt perquè aprofitava la reunió de Dilluns de Pasqua. Diu que en surt una variant ben xula!

Amb aquesta feina feta ens hem donat per satisfets ja que també tocava dinar a casa... El 6b+ s'ha resistit, tocarà tornar-hi!

Segona visita a Can Guies

Fa uns pocs mesos vam anar a Can Guies amb en Josep. Avui hi hem tornat amb ell i amb l'Ernest, que tenia ganes d'escalar-hi i aprofitar per fer un arreglillo. Aquella vegada no vam encadenar gairebé res, així que avui anava un xic encongit, tot i la promesa de l'Ernest que triomfaríem!

Hem començat per la dreta de tot, amb la Te la Dedico (6a). Vista des de baix sembla un rostoll sense interès, però la via està prou bé. A més, serveix per escalfar perquè hi ha algun passet tens, tot i que es deixa fer ben bé.

Començant la feina a Te la Dedico.

 

A continuació l'Ernest s'ha posat a Petits Miracles (6a+). L'altre dia vam haver de fer filigranes per sortir-ne i no la vam pas encadenar. L'Ernest la treu amb soltura i comenta que la roca està "al punt"... En Josep ha de penjar-se a la penúltima perquè ell fa l'opció per l'esquerra i no ha encertat el lateral bo. Jo segueixo les passes de l'Ernest, un xic per la dreta i xapo bé la darrera. Per sortir-ne, però he de fer Petits Miracles en roms... L'encadeno però agonitzant!

A Petits Miracles.

Després d'aquí ens hem posat a Esplendor Geométrico (6b+). L'Ernest la fa sense massa dificultats i em deixa un allargo en un parell de xapes. En Josep s'hi posa en top-rope i la fa ben bé: diu que se'n recorda de fa unes setmanes quan va venir-hi. Finalment és el meu torn i la provo des de baix. La via s'enfila a un gendarme separat i després cal entrar a l'agulleta pròpiament dita per on va la via. Als primers metres s'aprofita l'esperó de la dreta, i hi ha alguns passets de colocar-se amb finura. Després ve el tram complicat, on la cosa es redreça. Aquí cal anar mirant bé peus i aprofitar alguna presa a la paret de la dreta i quedes en un punt on encara hi ha un moviment tens fins pillar un canto bo. Aquí he aprofitat l'allargo per xapar i treure tensió: realment sols és un moviment més, però la xapa queda una mica llunyet... Per arribar al sostret queden uns moviments curiosos encara. Jo ho he estat lluitant una bona estona, amb una mà dreta en una presa xica que mica en mica em va inflant. Per sort, trobo una posició on puc espolsar-me una mica i agafo confiança per fer una tibada de dreta, agafar una esquerra acceptable i una rebava per la dreta que permet xapar. Una remada fins un bec amb l'esquerra i estic a la fissura on em dic que no he de caure passi el que passi. Vaig inflat a tope i queda un moviment dur que acabo fent bé. Després bon canto, més suau i xapar la darrera (alejillo) i d'aquí un pas i la reunió. Encadenada, però donant-ho tot! Buff!!

L'Ernest (a dalt) i jo mateix Esplendor Geométrico.

Després d'aquesta l'Ernest volia fer la Gampiro (6c+). Aquí hi ha hagut una baga que penja d'un parabolt des de la seva obertura perquè hi ha una nata dolenta contra una rampa. Avui tocava corregir això però abans li ha fet un pegue a mort i l'ha tret! En Josep li havia fet un parell d'intents fa unes setmanes i avui, en top-rope, l'ha fet excepte un moviment on s'ha equivocat. Jo m'hi he posat en top-rope també perquè no estic totalment recuperat i, a més, és dura de pebrots. El començament és de passos ben llargs on has de saber on anar. Primer, a pillar un canto amb dreta, després moure peus per l'esquerra i pas llarg fins pillar unes punxes amb la dreta. A partir d'aquí hi ha peus i gotes d'aigua que permeten anar pujant fins a la zona desplomada. Aquí toca espatarrar-se en díedre, ajudant-se amb una regleta d'esquerra i fer una estirada a una presa que no aconsegueixo veure per molt que me la cantin. Em penjo després d'una relliscada, m'ho miro i veig la presa per la dreta. Després toca mà esquerra a una regleta vertical per moure els peus cap a la dreta, a sobre d'un bony on es pot agafar una mica d'aire. (A la dreta hi ha un bon esperó i l'esquerra queda mig bé en una invertida). Invertida d'esquerra, pujar molt els peus i pillar una lateral amb la dreta, millor la de sobre, n'hi ha dues i la de baix no m'ha estat suficient per tibar amb dignitat. Després pinça per mà esquerra a la dreta del parabolt, una lateral per la dreta i anar a buscar la llastra invertida a l'esquerra (els companys van de la pinça fins dalt d'un bony, jo no hi he vist color). Des d'aquí pujar peus i llençar-se a un forat per la dreta des d'on s'agafa la reunió... M'ha semblat molt dura. Un altre dia, més fresquet, potser ho trobo diferent...

L'Ernest resolent (a dalt) i jo tastant Gampiro.

Hem deixat l'Ernest treballant i nosaltres ens n'hem anat a Stock Options (6a+) on l'altre dia tampoc vam encadenar. Avui ha sortit, però amb aiais i uiuis! Els primers metres són de bavaresa amb peus en (poca) adherència (el company ha fet un parell de patinades...) fins pillar una franja bona des d'on xapar la segona. Moure peus en adherència a la dreta però ara amb bon canto i anar fent. Queden uns passos interessants, un aleje de collons i s'entra al mur on s'ha de donar la talla. Per l'esquerra hi ha una fissura vertical però cal moure's cap a la dreta per anar seguint les xapes. El moviment a la dreta és molt exigent per la manca de peus prou bons i aquí he tingut algun dubte sobre les meves forces. Per sort no se m'ha obert la pinça d'esquerra creuada i aconsegueixo pillar canto i posar-me fora de perill. Per entrar a la reunió queda un moviment curiós, però relativament suau. 

Avui he tatxat, finalment, Stock Options.

Amb aquesta via ens donem per més que satisfets. Fotre cinc pegues ja està prou bé, tenint en compte que el del 6b+ m'ha semblat que ja seria la darrera cosa bona que faria en el dia! Baixant he agafat aigua a al font de la Salamandra i hem arribat a dinar a casa. Matí rodó, amb quatre vies tatxades!

Per cert, la meteo ha estat curiosa: al principi sol a tope, després algun núvol, després tot núvol i en baixar algunes gotes...

Vinga, vinga a Malanyeu

Avui havíem quedat amb en Jordi i en Xevi, però finalment en Jordi ha fallat per culpa dels virus d'aquests dies. Després de rumiar un xic, decidim anar cap a Malanyeu, a la paret de l'Altar, on jo encara no he escalat, a fer la Vinga, Vinga, de la qual jo no tenia referències però en Xevi sí. Ell la tenia a la llista des de feia algun temps i a mi m'ha fet el pes quan hem cercat alguna ressenya.

Aquí hi trobareu una ressenya i descripció com arribar-hi. Després de fer un bon tram de la carretera que puja a Malanyeu, trobem un trencall a mà esquerra que indica La Caseta. Ens desviem a un trencall a l'esquerra que baixa a una obaga. Quan la pista creua un rierol la pista està encimentada. Aviat passem pel davant d'una casa i passem de llarg, seguint per la pista que continua pujant, fent algun revolt i passant per un parell de cases aïllades. Al poc de passar per sota de la via trobem una esplanadeta a mà dreta on deixem el cotxe.

Com que en Jordi ens fa matinar hem hagut d'esperar una estona a que el sol toqués a la paret: estàvem a 2º (positius, això sí) i no teníem ganes de patir fred... Per arribar a peu de via s'ha de tenir un xic d'intuïció, però ens n'hem sortit prou bé. De fet, trobem alguna fita (i alguna que hem afegit de baixada) que poden servir d'orientació. El bosc és prou penetrable, però, i tampoc no s'ha de fer gaire el senglar si no ho encertes. Nosaltres hem arribat just a peu de via, però no hem vist les xapes fins al cap d'una estona...

Començo jo a acariciar la roca. El primer bolt queda amunt, però s'hi arriba molt bé, com de fet a tot el llarg. Es tracta d'una tirada llarga, mantinguda en el V, ben protegida per no patir gens. Fa alguna petita ziga-zaga, però va força recte fins la reunió, a sobre d'una repiseta. En Xevi es posa a la feina i ben aviat es queixa de mal a l'espatlla... Em tocarà seguir de primer al segon llarg també.

Esplèndida primera tirada.

El segon llarg comença en lleugera diagonal a l'esquerra a buscar el primer bolt, també un xic amunt. Després, passos similars al primer llarg, gaudint en tot moment. Quan sembla que s'acabi la roca bona toca flanquejar en diagonal a la dreta i enfilar-se a un nou tram de bona roca que acaba en terreny un xic més dubtós per acabar d'arribar a la R2.

El poble de Malanyeu, darrera la cresta.

En Xevi a la darrera part de la segona tirada.

En Xevi fa el canvi de reunió fins a l'inici del darrer llarg i em comenta que faci el llarg i rapeli, que ell ja ha escalat prou per avui: l'espatlla continua donat signes d'enrabiament i cal fer-li cas!

Agafo una vintena de cintes i em poso al darrer llarg. Un primer tram un xic trencat i d'anar fent porta a una zona ben vertical on van sortint alguns passets ben xulos. Res excessivament complicat, però es van acumulant bastants metres molt guapos i mantinguts. Quan la cosa s'arrampa una mica toca anar en diagonal a la dreta, cap a una savina enorme on hi ha qui fracciona el llarg. Jo no puc fer-ho i ataco el mur final, on ja es veu que hi haurà feina!

Sortir de la savina ja té la seva complicació, però al final veig una forma un xic per l'esquerra al principi fins poder tornar a la línia i xapar la segona. Després venen uns quants metres un xic menys intensos, però on cal controlar bastant també, fins una xapa molt girada cap a la dreta i que he de girar a mà perquè la cinta treballi bé. Aquí estic bastanta estona buscant la continuació però sempre em quedo pillat. Em penjo i ho estudio unes quantes vegades fins que decideixo fer A0 fins la següent i mirar-ho amb la calma que dóna tenir la corda passada ja. Després d'algun intent ho faig anant cap a la dreta des de la xapa anterior i pujar tibant de laterals fins un rom merdós des d'on no hagués pogut pas xapar. També m'he mirat la opció d'anar en vertical i flanquejar després (la xapa queda molt a la dreta) però tot plegat és ben llis de peus... Sortir d'aquesta xapa torna a tenir el seu què. Faig el pas però em pillo per xapar la següent i reposo. Queda una xapa més i tampoc no es veu evident. Finalment ho resolc per la dreta, havent de tornar a l'esquerra amb una certa agonia agafant-me a roca no massa bona... 

La ressenya que portàvem deia Ae i que alguns passos eren llargs... En lliure m'ha semblat bastant difícil però molt assegurat. Gairebé massa juntes a la primera xapa on m'he penjat on he agafat la corda per sota de la xapa anterior i he desfet l'embolic a posteriori. Els passos han sortit, però crec que no podria encadenar-la. Tal com ho he fet, hi ha algunes tibades laterals amb pocs peus i alguns moviments sobre bidits roms que m'han semblat molt durs, potser hi ha algun truc... El llibre diu que el llarg és 6c i m'ho ha semblat ben bé. Per fer-lo en lliure penso que val la pena fraccionar el llarg i assegurar des de la savina. Si no, tenir el company 30 metres més avall no dóna la seguretat que cal, especialment als primers metres on et jugues una caiguda a la repisa o una enforquillada a la savina, a banda de que has de carretejar 20 cintes (jo m'he saltat un clau i un bolt a la primera part)

Des de la reunió cimera he rapelat fins la R2. Ha baixat en Xevi també i des de la R2 fins al terra, sobrant un parell de metres de les nostres cordes de 60+.

Una via ben guapa! Nosaltres hem deixat trastos a peu de via i hem rapelat, però es pot baixar caminant, sembla, seguint la carena a la dreta fins una casa i retornant per la pista. Rapelant hem pogut deixar el plomes, les sabates... Cosa que s'agraeix!

Roc de l'Alou

Avui ens n'hem anat al Roc de l'Alou amb l'Ernest i en Pana. Feia molt temps (des del 2007) que no li havia fet una visita i, de fet, va ser la única... Avui el dia està tapat, amb núvols alts que emboiren la part de dalt del Berguedà. Pensàvem que s'esvaïrien, però no ha estat així i hem estat apretant... les dents tot el dia!

Hem començat tatxant Xufli (V). Comença en lleugera diagonal a l'esquerra i té un parell de ressalts més verticals. Però és ben guapa, llarga i variada. Ben xula!

A la primera del dia, Xufli.

A continuació hem fet una nova via, Sonewall (6a+) (entre la #13 i #14 de la guia) que comença igual que Xufli, però l'abandona a l'alçada de la tercera xapa per continuar vertical amunt (ressenya aquí). Hi ha una zona on s'ha de vigilar un xic més, a un ressalt vertical a mitja via, abans d'un arbre que hi ha a mitja via. Després, la part final, ben vertical, encara es deixa fer prou bé aprofitant l'esperó de l'esquerra. Molt recomanable també (i roca gens sobada, a diferència de les clàssiques d'aquí).

Sonewall, una via nova molt recomanable.

A continuació hem fet una altra via nova, la Pollas3 (6a). L'Ernest s'hi posa i la treu d'una forma prou complicada com perquè jo m'ho plantegi diferent. Efectivament, amb unes tibades laterals de mans molt baixes, es pot pujar peus a la fissura i negociar bastant bé el xapatge del tercer bolt. Aquí hi ha una bona apretada d'equilibri i aviat s'arriba a la reunió. Vieta curta, però prou bona tot i que costa sentir-se els dits amb la rasca que està fent!  

A Pollas3 s'ha de fer alguna filigrana a sobre el desplom.

Després l'Ernest s'ha posat a un suposat 6b (Vine al Racó) (ressenya aquí). Aviat s'ha fet evident que no és un 6b sinó un bon Ae cosa que, venint d'ell, vol dir que és més de 7a, sobretot si en un segon intent, en top-rope tampoc no hi ha manera. En Josep també li fa un tast en top-rope i no li veu color...

Caldrà més informació sobre Vine al Racó.

En comptes d'embolicar-me amb això, jo em poso a un via que m'atrau a l'esquerra de la Pollas3, que ha resultat ser Poseso (V). Via d'anar fent, amb un pas bloquero molt dur a la part final, on la paret està negre de refregar-hi els gats... Apretant molt surto d'aquest metre difícil i la resta ja és anar fent fins la reunió. Per fer el crux d'aquesta via amb dignitat diria que cal fer 6b, si no, arrossegar-se vilment o escapar-se... He de dir que m'hi he posat perquè semblava que hi havia d'haver una via nova de 6a... però no hi és enlloc! I, baixant, he posat cintes a una via nova a l'esquerra de Pollas3, que he fet després i que ha resultat ser Tarttalo IV+. Una via ben guapa, però senzilla.

Per acabar l'Ernest proposa fer l'Efecte 2mil (6b). S'hi posa en Josep però abandona al crux on s'ha de passar l'esperó. S'hi posa l'Ernest i també ha de penjar-se i mirar-s'ho i reminar-s'ho... Així que jo li faig un top rope! Hi ha un primer tram recontrasobat, amb un passet curiós on val la pena aprofitar presa que hi ha a la dreta. Després, zona vertical, però assequible i s'arriba al crux, on cal creuar un esperonet. Jo he provat de pujar amb les dues mans a unes preses que fan baixada a la dreta de l'esperó, mig tibant en bavaresa, però no trobava la forma de passar el pes a la presa bona de peu dret. Potser toca aprofitar algun lloc de la xorrera de l'esquerra... En tot cas, toca pillar una regleta roma vertical, tibant-li de costat per poder passar el pes a la dreta. Després, novament anar fent fins la R. Val a dir que aquí els dits estaven totalment sense tacte, i és que el dia ha estat molt fred perquè el sol no ha aconseguit sortir.

Lluitant a la part sobada de Efecte 2mil.

Amb aquesta activitat feta, decidim tirar avall, que jo tinc compromisos gastronòmics... El dia ha servit per canviar d'aires. No hem triomfat gaire, però amb les condicions que hi havia no es podia demanar molt. Tot i així, ens emportem algunes vies ben xules! I l'Ernest mirarà de trobar l'explicació de per què Vine al Racó està de 6b si sembla que hi ha fracassat gent de nivell molt superior al seu, fins i tot... En fi, misteris!

Per Nadal, cada ovella al (seu) Corral

La darrera escalada del 2019 ens ha portat amb l'Ernest cap al Corral, als Rasos de Peguera. Jo hi havia estat una vegada amb la Clàudia, on havíem fet les vietes més senzilles. Avui l'Ernest en portava alguna de cap...

Hem començat a la part esquerra, on encara hi tocava el sol, però poquet perquè a aquesta època va baix i els arbres de fora hi fan ombra. Jo m'he enfilat per la via Sóc Raider (6a). L'Ernest em comenta que és més senzilla que la Lindo Pulgoso (V+) que vaig fer l'altra vegada i realment m'ha semblat així.

Sóc Raider passa la panxeta que es veu al centre de la imatge.

L'Ernest no s'hi posa i en canvi escalfa a Lindo Pulgoso. Jo també la faig i corroboro que, per mi, és més dura. Especialment l'entrada a la reunió on s'ha de fer una bona apretadeta.

A Lindo Pulgoso ja s'ha de tibar més...

A continuació baixem cap a la nevera per fer la Alderaan (6b) que a l'Ernest li ha de servir per muntar el seu projecte del dia. Aquí no hi toca el sol i tenim alguna clapa de neu als peus, total que fa fresqueta de la bona! La via té un megasostre on veig l'Ernest fent unes apretades molt i molt burres. Total, que decideixo fer-la en top-rope. El pas del sostre és estrany i no trobo cap manera còmode de passar-lo. S'ha de tibar de forma bastant salvatge i aconseguir pujar peus a sobre com puguis. Després hi ha alguns roms encara però es pot anar fent...

A la nevera de Alderaan. Comença la festa...

...hi trobem un sostre, sostre,...

... que dóna feina fins i tot en top-rope.

L'Ernest es posa a Jo Ta Ke (6b+), el seu projecte, i acaba encadenant-lo. Jo ni tan sols m'ho plantejo...

El projecte del dia per al company.

Passem de la Cara Est a la Cara Sud on hi fa un sol collonut. Animat per l'Ernest, em poso a Replicante (6c) a veure què hi donen... Vaig a vista i posant cintes, per tant, absolutament al límit... El començament és vertical, amb un passet curiós fins agafar una bona fissura a la dreta. Pujar peus i situar-se en terreny molt rom per xapar la segona. Després un xic a l'esquerra on he pogut reposar una mica i mirar per on atacar el mur desplomat que ve. A la dreta de la línia de xapes hi ha un bon bec i des d'allà aconsegueixo xapar la quarta però aquí no veig clara la continuació i em penjo. Tinc bastants dubtes de com anar a buscar un altre bec bo (vull dir positiu, tot i que la roca és més que dubtosa) i acabo anant-hi tibant de la cinta. D'aquí es xapa prou bé però torna a haver-hi un pas molt estrany per la fissura: és ample i dolenta i només aconsegueixo pujar empotrant el braç esquerra de forma bastant guarra. Una vegada pujats peus es xapa la darrera i queda una apretada. Baixant em miro el primer crux i decideixo que la forma de fer-lo és pillant una fissura roma i ampla a la dreta amb la dreta en un punt que deixa tibar en lateral. Pujar peus, obrir esquerra a una regleta en baixada, ajuntar dreta i pillar el bec.

Després li faig un tast en top-rope i aquesta seqüència em surt bé (molt apretada però) i fallo a la fissura de dalt. No és pas senzilleta, no!

 

Primer tram de El Replicante. S'ha d'apretar, però vaig fent encara...

 ...més o menys fins aquí. Ara ve un ressalt estrany...

...i aquí hi tornava a haver un passet!

Malgrat les aparences, desploma de valent!!!

Mentrestant, l'Ernest ha fet alguns pegues a vies intenses...

El company a un 6b+ nou...

... i a Anacleto (7a).

Amb els meus cinc pegues que inclouen el gasto fet a Replicante jo ja em dono per satisfet i tirem avall, abandonant el sectoret. No m'hi queden gaire coses per fer aquí, però potser encara pot caure alguna visiteta, ni que sigui per tatxar la Replicante...