dissabte, 13 de juny del 2020

Tatxant a Can Guies


Avui hem anat a Can Guies amb en Josep mentre l'altre membre del trio està refent-se... D'entrada jo no tenia massa clar què fer-hi, però en Josep sí, i al final tots dos hem gaudit de valent.

Avui em tocava a mi posar seny, així que hem escalfat com l'altre dia, a l'Agulla Maria de l'esquerra de Can Placa. Avui hem fet les dues que faltaven.

Comença en Josep amb el Senderista Naturista (V). Una via amb una arrencada un xic exigent, però que després es torna plaent, com diria un ex bloguer que recentment ha tancat la parada. Molt recomanable i amb assegurances a dojo.

Escalfant a Senderista Naturista.

Després ens hem posat a Ripoll-Comellas (V+), a la dreta del 6a de l'altre dia. Aquí hi ha alguna tibada més, però es deixa fer molt bé també.

Resseguint un diedret a Ripoll-Comellas.

Després hem anat a buscar coses més intenses. En Josep se n'ha anat a l'esquerra de tot, a Naboo (6b+), la que vaig fer l'altre dia. Ha de lluitar però la treu amb solvència!

A Naboo.

Jo, en canvi, em poso a la #13 (6b+) on no fa gaire li havia fet un tast en top-rope i ni així m'havia sortit. Avui l'he encadenat, gràcies al Josep que ha cantat les preses bones a la zona del desplom. El començament és agònic, amb peus en adherència i algunes gotes d'aigua i dits a gotes d'aigua. L'agonia dura fins la tercera xapa on es pot agafar una mica d'aire. Després toca anar una mica a l'esquerra, superar un ressaltillo aguantant un aleje interessant. Pillar la franja horitzontal bona i posar-hi els peus per encarar el mur i desplomet final. L'aixecada aquí s'ha de fer amb peus en adherència i molt poca cosa de mans fins agafar una pedra a la fissura al fil del desplom. Una remada per empotrar mà dreta pujar peus i pillar un bec dins la fissura. Després ja només s'ha d'aguantar! M'ha fet molta il·lusió encadenar-la posant cintes!

Després en Josep s'ha posat a Pancho Colate (7a) on fa dies que hi ha posat la banya. Sembla que avui es sent prou fort com per encadenar-la posant cintes, però finalment ha hagut de fer alguns reposos. Jo li faig un tast en top-rope, però les tres xapes inicials són inhumanes, amb nyapes molt merdoses i uns peus de pena... Total que decideixo no seguir perquè em queden els dits petats.
En Josep li fa un altre pegue, aquest en top-rope, i la treu... La té madura!


Lluitant el que no està escrit a Pancho Colate.

Per acabar el dia, en Josep em munta la Snob (6b+), sense pretendre encadenar-la (ho ha donat bastant tot a Pancho) una via amb sabor dels '80: dura i amb aire entre químics, tot i que s'ha de reconèixer que estan ben posats. Amb les cintes posades vaig fent les primeres assegurances apretant de valent. M'he fixat bé en com fer-la i vaig encadenant, fins on em diu que s'acaben les dificultats, però encara queda una bona apretada: des d'un forat no massa bo de dretes, una presa pse d'esquerra, pujar peus i una allargada béstia. Pillar franja amb alejillos i una bona opció per reposar. Suposadament ara hi ha bon canto... i n'hi ha, però no pas tan bo com voldria. Malgrat tot, aguanto fins al final i encadeno també!

Arribats aquí donem el matí per tancat. He tatxat 4 vies, dues de les quals ben dures... Mica en mica es van acabant les coses que ara semblen factibles per aquí, aviat tocarà picar més alt!