Tarda de Can Guies

Avui, amb l'Ernest i el Josep hem tornar a terres berguedanes. Els companys proposaven Can Guies i cap allà hem anat. Ahir va ploure a bots i barrals però aquest matí ha fet bon temps i trobarem la roca perfecte.

Amb en Josep baixem cap a l'Agulla Maria, a l'esquerra de Can Placa, per poder escalfar en alguna cosa mitjanament digne mentre l'Ernest fa de les seves. Comencem per El Gaucho Català (V), que comença a la part baixa de l'agulla i va per l'esquerra. Es veu similar a la de la seva dreta, però potser la línia sembla més interessant. Té una entrada curiosa i la resta és d'anar fent.

A la primera del dia, El Gaucho Català.

Mentre estem fent la via apareixen uns coneguts que també es posaran per aquí. Nosaltres pugem uns metres i jo em poso a Megapubilla (6a). Hi ha algun passet de mirar-s'ho una mica, però m'ha semblat molt similar a l'anterior. En Josep no la fa i ens n'anem a Can Guies, a l'esquerra de tot.

Aquí en Josep es posa a Weeds (6b) i la fa sense entrebancs. Jo també m'hi poso i vaig fent bé fins la zona on la placa es redreça i es torna una mica més compacte. Curiosament, van apareixen alguns bonyets per als peus, alguna lateral i algun rom i vas pujant com per sorpresa. Després d'això queden algunes xapes en una zona de fissuretes verticals, on s'ha navegar bé per no tibar massa. Tot i així, per assegurar l'encadene, jo acabo infladet, tibant en bavaresa i aguantant l'aire en alguns punts, també a l'entrada a la reunió, prou tensa. L'encadeno, però!

En Josep, a dalt, i jo mateix a Weeds.

Després que l'Ernest també l'encadeni, deixa cintes a la del costat, Naboo. Després que en Josep s'entretingui una estona amb el seu projecte, jo em poso a Naboo (6b+). Des de sota ja s'intueix tomàquet a una placa compacte, amb un arbret característic. Per arribar-hi primer hi ha uns metres d'anar fent, però aviat toca controlar molt bé peus, equilibri i adherència fins arribar al crux. Aquí aconsegueixo posar-m'hi bé per reposar i intentar veure una seqüència bona. Trobo una lateral roma però suficient per passar peus una mica a l'esquerra per una mena de franja roma i estirant-me puc trobar un bon canto d'esquerra i sortir de les dificultats. El cor s'accelera: ja he fet el que semblava el més difícil, ara toca la part final, de característiques similars a Weeds, de fet els darrers metres són comuns. Aquesta vegada m'ho munto una mica millor, potser és que vaig més decidit, i arribo a la R. Un bon encadene!

Arribant, més que satisfet, a la R de Naboo.

Baixant d'aquí encara li faré un tast al projecte dels companys i aviat donem la sessió per tancada. Avui marxo amb un molt bon gust de boca, amb una bona colla de vies a vista a la butxaca, en un entorn perfecte!