Can Guies

Avui hem pujat cap a Berga amb el Josep i li proposo d'anar a Can Guies, per anar descobrint sectorets nous. 

Quan arribem a lloc i comencem a situar vies ja m'ensumo que les coses no aniran massa bé... Comença en Josep amb el primer llarg de Del Pigui (6a), una via d'aspecte molt verdonià... i que realment acaba sent-ho! Avui estreno gats, cosa que segurament no és el més recomanable precisament aquí, però dubto que la feina que em suposa la via sigui només per culpa d'això. Hi ha alguns passets de gotes d'aigua ben durillos! (I una entrada a la reunió on s'ha de fer força de veritat) Per sort, l'encadeno però serà l'únic encadene del dia. I no es pot dir que al company li hagi anat millor...

Murs verdonians compactes a Del Pigui.

A continuació ens posem a Petits Miracles (6a+). Abans d'arribar a la secció final que és on hi ha el tomàquet, pel camí trobem dos alejes inexplicables de collons. Al segon, a més, hi ha un moviment tonto per xapar la següent. Una caiguda aquí seria bastant cabrona. En fi, inexplicable. D'altra banda, el tram dur de la via ho és de collons. Em comenta el company que per l'esquerra, seguint les xapes, encara és el més factible... Després de mirar-ho i remirar-ho sí que apareix alguna lateral que permet fer algun moviment agònic i anar pujant... Però en cap cas m'esperaria haver de fer aquestes levitacions en un 6a+!

La part de baix es deixa fer. Després s'han de fer Petits Miracles.

Després d'aquí hem anat cap a l'esquerra, a Stock Options (6a+). Des de baix ja es veu que els primers metres seran molt més exigents que això. Amb feines i treballs el company va fent i acaba muntant la via reposant aquí i allà. Jo faig més o menys el mateix: Als primers metres m'he de penjar per intentar trobar la forma de fer-ho. Després la cosa es suavitza i es va fent. Més amunt, un altre aleje incomprensible en una via d'esportiva, per més suau que sigui el terreny. A partir d'aquí entrem en un mur vertical, exigent, amb presa petita i moviments poc evidents. Els acabo treient penjant-me per estudiar-ho. Encara queda un flanqueig exigent cap a la dreta amb els peus en adherència i acabar de sortir de les dificultats. Tots dos li hem fet un segon pegue en top-rope i aleshores hem encadenat, infladets, però: el que solem fer quan provem algun 6c. Però els primers metres m'han semblat duríssims i el muret de més amunt és molt més exigent que el que toca en un 6a+.

Mur guapissim però exigent a Stock Options.

Per acabar el dia, el company es posa a la #13 (6b+), que va quedar sense nom al seu moment i no el va recuperar a la nova guia, una llàstima. Als primers metres s'endevina tomàquet i n'hi ha per donar i regalar: moviments de gota a gota i tiro porqué me toca amb peus en adherència precària. Després ve una zona més humana on també hi ha un aleje que no s'entén massa. I a la part del ressalt no hi he vist possibilitats: la roca coral·lina tan sols dóna monodits de mitja falange, cap d'ells especialment atractiu, per anar a pillar un canto que treu el cap al mig de la fissura. Després, una remada fins un canto bo amagat dins la mateixa fissura, pujar peus en adherència i roms de mans per acabar d'entrar a la reunió. Una agonia que he completat en top-rope, caient i reposant. I, per amanir-ho, la reunió, incompleta des del 2008. 

Murs verdonians compactes a Del Pigui.

La zona m'ha recordat una mica l'Estany, on fa un temps vaig haver de fer Ae per superar un 6a+... En tot cas, és una zona de la vella escola, amb diferències enormes amb sectors veïns, tant pel que fa a equipament com a graduació, dos factors essencials per gaudir amb l'escalada. L'un perquè en escalada esportiva en principi no esperes haver de jugar-te una nata. L'altre, no perquè et pugi o et baixi l'ego, sinó per poder posar-te a una via o una altra amb coneixement de causa.