Les escales són traïdores: quan menys t'ho esperes, t'apareixen més graons quan penses que ja els has baixat tots. I aleshores toca parar una temporada i que els lligaments es vagin refent. Avui era un bon moment per comprovar que tot segueix a lloc, així que amb en Pep ens hem acostat a la zona d'Els Graus. Poca aproximació, roca que s'asseca ràpid i vies per escalar sense haver de patir molt.
Hem començat per l'Agulla dels Marges, amb la Bronko (V+). La primera del dia, la primera després de molts dies. Quan toca fer força amb el peu, apareixen dubtes però poc a poc es van esvaint. Bona via!
A continuació, em poso a Maleïda Al·lèrgia (V+). Roca molt sobada, però segueix sent cantelluda.
Aprofitem per posar cintes a la veïna de l'esquerra, Soldado Azul (6a+). Té els primers metres delicats. Després una zona més suau i un ressalt on hi ha bon canto.
Seguim amb Rhinoceroscript (V+), amb una zona vertical interessant que en Pep resol per l'esquerra i jo per la dreta.
Posem cintes a Poma Poma (6a+). Aquesta és força més atlètica, amb una tibada forta per pillar un bidit a la fissura. D'aquí ja es pot anar a buscar una bona bústia. Jo segueixo per l'esquerra, però segurament es pot seguir recte, també amb bon canto.
No m'he recordat que la reunió era compartida amb la veïna de la dreta, Tsunami sobre Bono (V+). Aquí hi ha la segona xapa a desmà i després venen algunes tibades xules.
Tenim companyia a la dreta i ens n'anem a la roca de sobre, la Placa de la Poma, on fem Gamarús Alegre (6a). Li suggereixo a en Pep que s'hi posi i la treu sense despentinar-se, malgrat el desplomet que demana una mica. Avui l'he fet per l'esquerra, com ell. Diria que és més agraït així.
I per acabar, fem la Pinxos no Morunos (V+). Guapa via, amb la primera xapa a can pixa.
I amb això ens donem per satisfets: hem fet 8 vies, no molt llargues, però que demanen que hi escalis. He tingut bones sensacions, tot i que el peu se m'infla una mica. Poc a poc, podré tornar-hi!