diumenge, 19 de setembre de 2021

Carboneres

Matinal a Carboneres amb en Pep després de la refrescada. Comencem força a la fresca, a la banda esquerra, amb una vieta suau, la És millor un Osu (6a). Via molt suau, que com a molt deu ser V+ per una arribada a la reunió una mica més delicada. Fa un fred que ens refreda els dits, fins i tot.


Escalfant, o intentant-ho, a ...Osu.

Decidim anar cap a la dreta, que ara ja hi entra el sol. I aquí repeteixo la Drak Inerte (6a). Té alguns moviments amb la roca humida, però es deixa fer. Hi ha algun passet on s'ha de mirar una mica. Molt guapa i ben trobada.


A Drak Inerte.

A continuació, toca la Bàrbara Trash (6b). És una via guapa, d'anar mirant a la part de baix. A l'entrada de la reunió hi ha un pas inhumà si es fa recte, que és com ho he intentat jo. Toca fer una remada i pillar una llastra invertida en pinça i no m'acabo de decidir i vaig desgrimpant de tant en tant. En un intent fins i tot se'm trenca una mica de la part del polze de la pinça... M'hi he penjat i tot, avui! El que toca és anar una mica per l'esquerra... En Pep la fa gairebé saltant! En tot cas, és per escalfar!


En Pep a Baàrbara Trash.

Després em poso a Samalé (6b+), a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha tot el tomàquet a la primera part de la via. Després d'uns primers metres suaus, toca anar pujant peus mig en díedre i investigar què fer. Poc a poc, he trobat una orella bona per pinçar amb la dreta. Per l'esquerra, una pinça àmplia i molt roma que permet posar peu esquerre a la vertical del cos, obrir peu dret a sobre un canto bo i buscar un lateral un xic més a la dreta. Aquí ja he pogut pujar peu dret i xapar la següent... Molt delicat, però m'ha deixat molt satisfet! En Pep s'hi ha barallat una bona estona però no aconseguia trobar l'equilibri necessari.


A Samalé.

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra, a fer Díedre (6a+). Aquí la cosa canvia radicalment: via clàssica i grau molt ajustat. Toca anar pujant, aprofitant la placa de l'esquerra, a llocs un punt desplomada, però sobretot la de la dreta (i la fissura, molla de tant en tant). Hi ha un pas prou durillo al mig. Després ja es va fent fins la reunió, que comparteix amb la veïna de la dreta.


Fent Díedre, exigent!

Ens hi hem posat. Es tracta Dels Avianesos (6b). L'entrada té uns passos estranys fins la primera xapa, on hem deixat cinta i allargo que he fet servir per no arribar a terra en cas de caiguda. Superar la primera xapa té el seu què, però es fa prou bé encara, un xic per la dreta. Venen uns metres suaus i toca un ressaltillo. Fer-lo recte per la xapa sembla inhumà i una cordada m'indica que ells l'han fet per l'esquerra, cosa que també faig. Deixa sensació d'haver-te escapat, però ja dic que recte no és 6b ni de conya: hi ha unes gotes d'aigua minúscules que potser es deixarien fer però deixant-hi de tot... Molt més difícil que l'altre 6b que hem fet avui.


Els Avianesos devien estar molt forts... o no.

Amb aquesta via tanquem la sessió, que també s'ha tapat el sol i ara ja refresca una mica. He tatxat unes quantes vies més d'aquí. M'ha sorprès la disparitat de graduacions, però les vies són bones!