Les Hectàrees

Les hectàrees és una zona de Calders que no coneixia. Avui el Ramon tenia ganes d'encetar l'horari de tarda i ens hi hem acostat, seguint les indicacions de la guia. Val a dir que, a aquestes alçades estaria bé que les guies tinguessin les coordenades dels aparcaments o, si més no, indicacions acurades. Des del mirador s'ha seguir per la pista asfaltada fins una bifuració triple a 180 metres. Aquí, prendre la pista de terra del mig. Nosaltres hem continuat per la pista asfaltada fins trobar una bifurcació a la dreta com deia la guia i ens hem posat en una pista molt dolenta. Això sí, hem pogut aparcar bé i arribar al sector per sota, caminant 5 minuts.

El sector és molt petit i de poca alçada, com és habitual aquí. La primera meitat de la roca és força dolenta i desplomada i la resta, vertical i amb bon calcari gris. El peu de via és un camí construït al pendent i les vies són molt noves (2020).

Comencem amb Destete (V+). Un ressalt desplomat només començar, replà bo i un tram de placa gris bona.

En Ramon, després de temps, a Destete.

A continuació, fem Quarentena (6a+). Un ressaltillo desplomat, també, una repòs bo i atacar una zona desplomada on cal encertar els cantos fins que la cosa es posa vertical i es deixa fer.

A Quarentena.

Aprofitem per anar posant cintes, cap a la dreta. Ens posem a Ni Blau ni Rosa (6b+). Aquí el ressalt d'entrada és vertical però el desplom desploma de valent. Si s'encerten els cantos, surt, esbufegant, però surt!

En Ramon, al 6b...

Més a la dreta encara, Negre i Vermell (6b+). Similar a l'anterior. Poc a poc els braços es van inflant: tant els del Ramon com els meus!

En Ramon, a l'altre 6b+... No sé si voldrà tornar amb mi...

Anem cap a la dreta per posar cintes al 6c des d'un 6a+, però quan sóc a sota no ho veig gens clar: el pas dur no sembla evident i la xapa està a can pixa, amb caiguda directe a la repisa en cas de fallar. No me la jugo i pujo per Xumet (V) i des d'aquí munto el 6c.

A Xumet, senzilleta.

Després ataco Amb Bolquers (6c). Aquí hi tinc més feina i li he de fer tres pegues perquè no encerto les preses que toquen. Es fa molt bé fins xapar a sota la visera del desplom i aquí ve el crux. Des d'una safata bona, una presa regular de dreta i remada llarga fins un bon canto que permet sortir del desplom. Després queden uns quantes metres encara, en plan plaquero, on s'ha de vigilar, però es deixen fer bé. 

El projecte del dia, Amb Bolquers (6c). Ha costat, però ha sortit!

El Ramon s'ha entretingut fent pegues a No Caiguis (6a+), el 6a+ que fa pànic. Baixant hi poso un allargo quilomètric que permet escalar sense por. L'encadeno sense problemes. És una via guapa, llàstima d'aquest aleje -que no sembla fàcil de reduir perquè la roca no sembla una meravella.

Per acabar, No Caiguis, el nom ja ho diu tot!

Parlant de roca, algun parabolt està sobre roca que sona malament, és el cas de la segona xapa del desplom del 6c (la tercera del total). Per sort, aquí s'arriba a la tercera amb relativa comoditat. Algun bolt té sika a la vora, suposo que per aquest mateix motiu. En resum, el sector està bé per fer-hi un parell de visites, però no és una meravella per la roca i per la relativament poca alçada típica de Calders. Les vies estan molt ben trobades però i l'equipament és bo, amb una sola excepció. S'agraeix que es vagin obrint sectors, però! Han estat 7 vies encadenades i ens ha sobrat llum, que no és pas poc per una tarda ràpida.

Tatxant al Serrat d'en Muntaner

Avui hem tornat al Serrat d'en Muntaner. Hem estat el Victor, el Pana i l'Ernest i ha estat un bon canvi de tipus de roca per tots.

Amb l'Ernest tenim deures pendents, així que fem cordada els dos i comencem per la Petit Guifré (6a+). En esportiva s'empalmen els dos llargs sense problemes, però l'Ernest tenia ganes de fer l'alpinista i se n'ha anat fins dalt de tot. A l'hora de despenjar-se, ha hagut de fer R intermitja... Està clar que a mi m'ha tocat fer el mateix. El tercer llarg és prescindible...

A Petit Guifré.

A continuació ens hem posat a Orgull Mapuche (6b). Aquí hi ha un tram difícil al principi i una zona més suau després. Pensava que amb els nous parabolts s'hauria reequipat la via però no. A la fissura hi continua havent una aleje important, més si tenim en compte que hi ha un pitó (que l'Ernest no ha vist) que no deixa mosquetonejar-se -caldria una baguetilla. S'entén perquè és una "via llarga", però això (i la brutícia que hi cau) la fa desaconsellable en plan esportiu.

El Pana, treballant la seva via.

A Orgull Mapuche.

Després, cap al projecte del dia, Artengo (6c+). L'Ernest s'hi posa, posant cintes. Jo li vaig cantant tot el que recordava (gràcies al blog) i la treu sense despentinar-se. Jo li faig un top-rope per recordar els passos muscularment parlant. Surt tot. A continuació li fa un pegue el Víctor. Gràcies al meu flash li surt, apretant a tope. Després m'hi torno a posar per sota...

Ha estat un pegue molt dur. Notava que no controlava la respiració i que m'havia d'anar recordant: pensa en respirar :) He anat fent bé fins la bústia d'esquerres des d'on es xapa la tercera. Aquí he hagut de fer un llençament per pillar la bústia gran de dretes: no he controlat gens bé els peus. La remada fins l'altra bústia, que normalment em sortia sense esforç, m'ha costat Déu i ajut ara que anava tocat. I encara he hagut de fer un altre llençament per pillar els bolos semi-bons que permeten arribar a la bústia per xapar la darrera. Per sort, d'aquí he sortit bé, improvisant una mica, però! En fi, ha sortit, que és el que compta! Però puc certificar que ho he donat tot!

Finalment, m'he emportat Artengo (6c+). No, no en el pegue de la foto, sinó al següent ;)

Els companys encara s'han entretingut amb una via més. Jo ja en tinc prou per avui i arribem al cotxe sobre el temps previst.

En Víctor, lluitant JR Bastidas. Llàstima d'una caiguda! L'Ernest, en canvi, l'ha clavat!

Grau de la Mola

Tots tres, l'Ernest, el Pana i jo hem estat uns dies allunyats de la roca, cadascú per motius diferents. Avui tocava tornar-hi!

L'Ernest proposa Grau de la Mola i cap allà enfilem. Comencem escalfant a vies que el Pana coneix. Jo em poso a La Família (6a+).  Comença i acaba igual que la Mirikikeku. La part final, per cert, té el seu què!

A La Família (6a+)

A continuació faig la #26 de la guia (6b). Aquí hi ha una apretada al muret, on toca aprofitar la fissura en bavaresa i buscar un bon forat a la dreta. La resta, anar fent.

Fent la #26.

 

L'Ernest també ha fet el seu escalfament a Fracus.

Després ens n'hem anat cap a la dreta, bastant a la dreta, on s'hi estan obrint vies. Hem començat per un 6b+. Ens ha sortit molt bé a tots i hem arribat a un cert consens que està lleugerament sobrecotada. Es diu Meningioma (6b).

A continuació ens hem posat al 6c+. Té un primer tram atlètic, que es pot agafar per l'esquerra o pel centre sense canviar massa la dificultat. Després un muret amb alternatives també: per la fissura o per la dreta. I després, una placa d'anar navegant. M'ha sortit anant des de sota. També aquí pensem que està sobrecotada. Es diu Amnèsia (6b+/6c). Aquí hi poden sortir algunes vies més, a veure què ens depara el futur.

Vilada

Avui he sortit amb el Víctor, amb qui ens vam conèixer la setmana passada, i l'Enric, de la Pobla de Lillet. Hem quedat per anar a Vilada, al sector del Castell de Roset.

Hem començat fent la Dues Figues i Tres Fulles (6a), que serà la única cosa que encadenaré avui. Una via amb un primer tram exigent i lleugerament patinós. Després ve una zona més atlètica, on s'ha d'anar tibant però amb bon canto. I el pas més difícil és l'entrada a la reunió. S'ha de remar fins un bon canto que jo he agafat amb l'esquerra. Amb feines i treballs he anat fent un canvi de mà per anar a buscar un canto més bo a la dreta i superar el ressalt. Durilla, i la prova és que s'atravessa a algun company.

Els tres mosqueters, a la primera del dia.

La segona ha estat Faig i Branca (6a+). Començament molt més franc que l'anterior fins a sota el bloc desplomat. Aquí el Víctor ha fallat i s'ha hagut de penjar. Jo m'ho miro i m'ho remiro i també m'acabo penjant. L'Enric, en canvi, sí que li treu l'entrellat: toca encarar el bloc desplomat pel mig i anar a buscar canto lateral a la dreta (jo intentava buscar-ne a dalt i hi ha una remada que se'm feia impossible). L'entrada a la reunió, comuna amb l'anterior. Ara ho he fet tibant del canto amb dreta, pujar peus i pinçar una mena de canaleta que surt amb l'esquerra -delicat.

L'Enric serà l'únic que s'emportarà la via.

Després el Víctor s'ha posat a Risk (6b+). Veient-lo ja tinc clar que li faré un top-rope. Hi ha un pas molt delicat per xapar la segona: bavaresa amb la dreta, pujar peus en adherència per evitar la porta, pillar canto a sobre del desplomet. Després ve un tram d'anar fent i un moviment difícil per superar un ressalt, que et deixa en una zona delicada per anar a xapar la següent. Després ve un tram d'adherència delicat, que jo he atacat per l'esquerra sense pujar gaire. I per entrar a la reunió, torna a haver-hi uns passets més que delicats. Surt tot, però encadenar-ho seria un problema!

En Victor, al risk de xapar la segona.

En Victor, treballant de valent.

A continuació hem fet el mateix amb Raspinell (6b+). Entrada curiosa de posar-s'hi bé. Després uns moviments amb més bon canto per posar-se a sota el sostre. Convé pillar ràpidament canto a sobre, si no, s'embolica més. Després un tram amb bon canto i blocs desplomats. I el pas que més m'ha costat és a una placa que no té literalment res: Sols una lateral d'esquerra baixa i un peu d'esquerra que fa baixada. Els companys no sé com s'ho fan per elevar-se aquí, jo he hagut de fer A0 anant en top-rope. Després queden uns metres de placa fina que se les porta!

L'Enric, a la zona suau.

 

L'Enric, fent contorsions que jo no sé fer al crux.

Un matí assolellat, en bona companyia, gaudint de bones vies. Grau molt collat, com ja sap tothom.

Esquivant la pluja...

Avui hem quedat amb l'Ernest i el Pana més la companyia d'en Victor, amb qui no havia coincidit mai. És un membre de la colla d'escaladors de Navàs.

Havíem planificat anar a Montserrat Sud, però a les 8:30 a Manresa hi estava plovent. Després de rumiar-ho, hem seguit els savis consells del nostre gurú i guia espiritual, l'Ernest i hem enfilat cap a Fígols, al Grau de la Mola on, suposadament havíem d'estar bé.

Quan ens hi hem acostat però estàvem a sota de zero graus amb el cel ben tapat. Així que, sense que serveixi de precedent, ens n'hem anat a esmorzar al Pic i Pala, al museu de les mines de Cercs on hi ha qui s'ha fotut un esmorzar de forquilla i tot. Sortint-ne anàvem fent plans d'anar a caminar perquè el dia seguia cobert. Però hem anat carretera amunt i s'ha obert el cel, quedant un dia espatarrant! La boira ha fet intents de pujar però hem pogut escalar la mar de bé.

Arribem a peu de sector i el Victor i jo ens posem al peu de La Reina de les Flors (6a). Decidim que comenci ell mentre triem el material, quan m'adono que m'he oblidat el boudrier a casa! Toca improvisar una reunió en algun tronc de boix i assegurar des d'aquesta reunió. Uff! Avui he estat més que despistat, no només amb això. La via és ben guapa, amb alguns trams més tensos que jo he resolt d'una forma i el Victor d'una altra.

Al costat hi puja Fracus (6b) i hi deixem cintes baixant. El Victor s'hi posa i la treu sense despentinar-se. A mi la zona tensa em costa una mica més, especialment el xapatge que ja ens havia advertit l'Ernest. Amb una cinta llarga he xapat però sense que sobrés res. Si hagués hagut de fer un moviment més, m'hagués molestat perquè és prou durillo.

A Fracus.

Els companys han estat fent feina i tenen les cintes posades a Mirikikeku (6b+). El Victor s'hi posa a vista i la treu! Jo prefereixo fer-li un top-rope, tot i que he vist al Pana passar-hi sobrat, al segon intent. L'Ernest també li ha de fer un altre pegue, això vol dir alguna cosa... La via té un tram dur al voltant del sostret de la tercera xapa. Esquerra a una lateral, dreta a una regleta lateral i remada fins una bustia bona, però de primera falange. Des d'aquí s'han de pujar peus a sobre el sostre però a mi m'ha relliscat un peu, que he posat en adherència massa a l'esquerra. Toca aprofitar una rebava que fa a l'esquerra del bolt, penso. Aquest pas em costa un munt, perquè no hi ha res digne per la mà dreta i toca remar fort fins una franja que té bons cantos. D'aquí una altra estirada en diagonal a la dreta per ajuntar-hi mans i pujar amunt. Després la via es va fent, amb alguna apretada, però res de l'altre món. Tot molt concentrat en un metre, vaja.

En Victor, a dalt i jo mateix, a baix. Un triomfant i l'altre intentant-ho en va en
top-rope. A baix, al metre-crux.

A continuació ens n'hem anat al sector principal on hi toca més el sol i el Victor es posa a Bad-2 (6c). Metres d'anar fent, mirant, això sí, fins a sota el sostret. Aquí comença el tram dur però es deixa fer bé (jo ho he fet en top-rope però) fins al moviment clau. Amb la mà dreta en una bústia cantelluda però que fa baixada toca pillar alguna regleta bona per l'esquerra, pujar peus (suficients) i agafar una pinça roma gran per la dreta. Ara toca posar el peu dret a la bústia que ha servit per la mà dreta abans i pillar uns cantos suficients. Després toca anar fent. Una mica més amunt, al díedre, he obert la mà esquerra a una fissura... i n'he arrencat un tros! Per sort no he tocat ningú! Un bon ensurt. Més amunt també toca anar esquivant les coses que es poden moure, sense massa dificultats. Bona via i factible. Segurament més senzilla que la Mirikikeku.

A Bad-2. Un nom curiós...

Avui ha tocat escalar amb boudrier de préstec... Quin cap, sinyor! Malgrat això, i per sort, hem acabat escalant la mar de bé. Això era el que tocava després de 3 setmanes de no fer-ho... I en bona companyia!

 

Serrat d'en Muntaner

Avui a l'Ernest li he proposat d'anar a Montserrat. Ell fa temps que no hi ha estat i jo tampoc és que hi hagi anat gaire darrerament. Volia anar a la Piula, però hem pensat que potser estaríem massa frescos a primera hora i hem anat al Serrat d'en Muntaner. Jo hi havia estat no fa gaire amb la Cristina, però hi tinc feina a fer encara.

Hem començat per Cutlas (6a), una placa amb arrencada curiosa, zones finetes i una superació del desplom més senzilla del que podria semblar d'entrada però que obliga a apretar una mica. Llarga, bona i serveix per escalfar.

A Cutlas.

A continuació ens hem posat a Ceba Traïdora (6b). Té les primeres xapes força delicades. Després es va fent. La via fa moltes eses i acaba superant el desplomet que es veu des de baix. Aquest pas es fa prou bé, però entrar a la reunió té un puntet! Surt perfecte!

A Ceba Traïdora.

Després jo tenia ganes de fer la Josep Estruc (6c). Però tot i mirar i remirar el croquis que duia, ens hem posat a Babareza Güeca (6c)! En alguna entrada del blog tenia anotat que comparteixen entrada... però no és així! Sembla que Josep Estruc comença una mica més amunt, a la dreta, anant cap a la Artengo...

Cap problema però, perquè fa molt temps que l'havia feta. L'Ernest s'hi ha posat i l'ha tret a vista. Jo m'hi he posat, m'ha cantat el canto clau que permet entrar a la placa (pedra blanca que s'ha de tibar en lateral i que des de baix no és massa bona), i així al flash ha acabat sortint sense problemes també. Molt guapa!

A Babareza Güeca.

Això sí, un altre dia tocarà fer la Josep Estruc, que entra a la mateixa reunió venint des de la dreta!

Després d'aquesta ens hem posat a Artengo (6c+). S'hi posa l'Ernest i s'ha de penjar a diversos llocs. Veient el panorama, m'hi poso en top-rope i em vaig penjant a cada xapa, però els passos van sortint tots. El segon pegue de l'Ernest hagués estat bo si no hagués fallat en un pas... ha fet una bona volada! Jo he optat per fer el segon pegue en top-rope i ha sortit amb solvència -igual hagués sortit fent-lo de sota.

Acabant el dia a Artengo. Una foto ben xula feta per l'Ernest!

La cosa: Entrar a la placa dura des d'una pedra grogosa lateral invertida de dreta. Esquerra a una regleta diagonal, moure peus i rebotar mà dreta primer a un bolo i després a un altre. Esquerra a una bústia horitzontal estreta bona. Xapar. Dreta a bidit. Esquerra a bolo ample horitzontal. Creuar dreta per sota fins pedra-regleta diagonal. Obrir peus i mà esquerra a bolo gris dolent. Pujar peus i esquerra a bidit molt bo. Xapar aquí o després: Dreta a forat bo. Xapar. Pujar peus i esquerra a bidit. Dreta a forat bo. Ajuntar esquerra al mateix forat. Xapar. Remada a bustieta de dretes. Creuar esquerra a bolos bons i dreta al costat. A partir d'aquí toca sortir. Hi ha una pedra gris que ajuda i algun foradet. Entrada a la reunió en roca coberta de liquen. Hi veig possibilitats!

El matí ha donat per fer 5 pegues a cadascun, no està malament perquè cada via és un viot!

Més grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola amb l'Ernest i el Pana i amb la companyia del Tati també, que ha arribat un xic més tard. Tots tenim compromisos a l'hora de dinar així que va perfecte ser parells!

Avui comencem escalfant a l'Aresta de la Mola (6a). Una via llarga, guapa i estètica i farcida de xapes. Avui la única pega és que la via gira de vessant en un punt i, com que fa un fred que pela, ens deixa els dits glaçats. La via té una arrencada curiosa i després es deixa fer més o menys bé, però no pots confiar-te enlloc! De fet, té un passet curiós per superar una balmeta -al Pana se li ha travessat, sobretot pel fred, però alguna cosa vol dir!

A l'Aresta de la Mola.

A continuació hem fet la #23 V+. És una vieta de dos llargs, prou disfrutona. La pega és que entre el primer i el segon llarg hi ha una feixa que li treu al·licient a la via.

Fen el quintu de la dreta de tot.

Després m'he posat al projecte del dia, la Grisú (6b+). L'Ernest la va fer fa uns dies però jo no li havia fet cap tast. Així que m'hi poso, des de baix i posant cintes. El primer tram em surt prou bé gràcies a que l'Ernest m'ha indicat un canto d'esquerra alt i amagat que permet resoldre amb certa solvència. Després ve un flanqueig difícil però que em surt prou bé. Xapar la tercera té gràcia perquè hi ha un bon alejillo. Ho faig bé i encaro el que sembla que serà un nou passet dur. L'Ernest només m'ha dit que hi posés decisió... Sense més pistes he buscat com fer-lo però no m'he decidit i m'he penjat. Es tracta de pillar un bec d'esquerra, un pla dolentíssim de dretes, pujar peus i llançar-te al canto de la fissura. D'aquí pillar l'aresta de la dreta pujar peus i xapar. La resta de la via té algun alejillo i alguns passets delicats però es deixa fer.

A Grisú. Ha sortit a la segona!

Després li faig un segon intent i em surt flotant... Com canvia saber on anar! Segurament amb més informació m'hauria sortit al flash, però no ha pogut ser!

El Tati també l'ha fet, sense despentinar-se, en part per la info del meu primer pegue, però sobretot perquè està fort com el vinagre!

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra. El Tati ha fet Opi (6b) i jo li he fet un top-rope per acabar el dia. Avui he sortit recte amunt de la darrera xapa, fins i tot un xic per la dreta. És ben factible i molt més senzill que per l'esquerra.

El Tati gaudint de l'Opi...

I l'Ernest i el Pana han anat fent coses per la dreta... Com aquesta:

Algun dels 6c's de la dreta.

I compte contat, ja s'ha acabat!

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna, esperant trobar-hi condicions de temperatura dignes. La veritat és que al final ens n'hem sortit, però ha trigat una estona!

El Pana va fanàtic i comença amb Poliki Poliki (6b+). S'ha de penjar, com si no hagués escalfat! Calla, ves que no sigui això el que li ha passat ;)

Escalfant a la primera del dia.

Jo prefereixo anar en plan tranquil i em poso a QWERTYPOIUY (V+). La bellesa del nom és proporcional a la bondat de la roca, tot i que la via és ben estètica. Serveix  per escalfar. L'Ernest em segueix les passes en top-rope.

Suaument, és com escalfem els altres.

Després em poso a L'Oruga Confusa (6a). Té una entrada molt fina que cal fer per l'esquerra. Després es torna molt agradable d'anar fent. Comparteix reunió amb  Esperó del Crostó i aquí ens hi entretindrem tots un moment o un altre.

Continuo en plan suau amb el 6a...

En el meu cas, ara toca posar-me a Poliki Poliki (6b+). Primer li faig un tast en top-rope perquè ja recordo haver-la tastat fa temps i embolicar-me! Li vaig treient els passos i després li faig un pegue des de baix... i encadeno! Quina il·lusió tatxar-ne una d'aquí! Això passa molt de tant en tant...

Encadenada, finalment!

I després m'afegeixo als pegues en top-rope a Esperó del Crostó (6c+). Aquí li acabem trobant la forma de fer-la. En Pana la treu en top-rope al segon intent. Jo n'hi faig un i m'he de penjar en algun lloc però em vaig capaç de fer-la algun dia. I l'Ernest també li farà el pegue final del dia, també amb èxit.

Esperó del Crostó, una línia mega-estètica!

Ell, però, encara s'ha posat a La Gata Folla (6c+).

L'Ernest, treballant de valent!

El dia ha donat prou de sí, no ens podem queixar! Jo m'he tret l'espina del 6b+ que havia provat fa molt de temps i, a sobre, tinc un bon projecte a punt!