Tatxant al Serrat d'en Muntaner

Avui hem tornat al Serrat d'en Muntaner. Hem estat el Victor, el Pana i l'Ernest i ha estat un bon canvi de tipus de roca per tots.

Amb l'Ernest tenim deures pendents, així que fem cordada els dos i comencem per la Petit Guifré (6a+). En esportiva s'empalmen els dos llargs sense problemes, però l'Ernest tenia ganes de fer l'alpinista i se n'ha anat fins dalt de tot. A l'hora de despenjar-se, ha hagut de fer R intermitja... Està clar que a mi m'ha tocat fer el mateix. El tercer llarg és prescindible...

A Petit Guifré.

A continuació ens hem posat a Orgull Mapuche (6b). Aquí hi ha un tram difícil al principi i una zona més suau després. Pensava que amb els nous parabolts s'hauria reequipat la via però no. A la fissura hi continua havent una aleje important, més si tenim en compte que hi ha un pitó (que l'Ernest no ha vist) que no deixa mosquetonejar-se -caldria una baguetilla. S'entén perquè és una "via llarga", però això (i la brutícia que hi cau) la fa desaconsellable en plan esportiu.

El Pana, treballant la seva via.

A Orgull Mapuche.

Després, cap al projecte del dia, Artengo (6c+). L'Ernest s'hi posa, posant cintes. Jo li vaig cantant tot el que recordava (gràcies al blog) i la treu sense despentinar-se. Jo li faig un top-rope per recordar els passos muscularment parlant. Surt tot. A continuació li fa un pegue el Víctor. Gràcies al meu flash li surt, apretant a tope. Després m'hi torno a posar per sota...

Ha estat un pegue molt dur. Notava que no controlava la respiració i que m'havia d'anar recordant: pensa en respirar :) He anat fent bé fins la bústia d'esquerres des d'on es xapa la tercera. Aquí he hagut de fer un llençament per pillar la bústia gran de dretes: no he controlat gens bé els peus. La remada fins l'altra bústia, que normalment em sortia sense esforç, m'ha costat Déu i ajut ara que anava tocat. I encara he hagut de fer un altre llençament per pillar els bolos semi-bons que permeten arribar a la bústia per xapar la darrera. Per sort, d'aquí he sortit bé, improvisant una mica, però! En fi, ha sortit, que és el que compta! Però puc certificar que ho he donat tot!

Finalment, m'he emportat Artengo (6c+). No, no en el pegue de la foto, sinó al següent ;)

Els companys encara s'han entretingut amb una via més. Jo ja en tinc prou per avui i arribem al cotxe sobre el temps previst.

En Víctor, lluitant JR Bastidas. Llàstima d'una caiguda! L'Ernest, en canvi, l'ha clavat!