dijous, 30 de març del 2023

Les Hectàrees

Les hectàrees és una zona de Calders que no coneixia. Avui el Ramon tenia ganes d'encetar l'horari de tarda i ens hi hem acostat, seguint les indicacions de la guia. Val a dir que, a aquestes alçades estaria bé que les guies tinguessin les coordenades dels aparcaments o, si més no, indicacions acurades. Des del mirador s'ha seguir per la pista asfaltada fins una bifuració triple a 180 metres. Aquí, prendre la pista de terra del mig. Nosaltres hem continuat per la pista asfaltada fins trobar una bifurcació a la dreta com deia la guia i ens hem posat en una pista molt dolenta. Això sí, hem pogut aparcar bé i arribar al sector per sota, caminant 5 minuts.

El sector és molt petit i de poca alçada, com és habitual aquí. La primera meitat de la roca és força dolenta i desplomada i la resta, vertical i amb bon calcari gris. El peu de via és un camí construït al pendent i les vies són molt noves (2020).

Comencem amb Destete (V+). Un ressalt desplomat només començar, replà bo i un tram de placa gris bona.


En Ramon, després de temps, a Destete.

A continuació, fem Quarentena (6a+). Un ressaltillo desplomat, també, una repòs bo i atacar una zona desplomada on cal encertar els cantos fins que la cosa es posa vertical i es deixa fer.


A Quarentena.

Aprofitem per anar posant cintes, cap a la dreta. Ens posem a Ni Blau ni Rosa (6b+). Aquí el ressalt d'entrada és vertical però el desplom desploma de valent. Si s'encerten els cantos, surt, esbufegant, però surt!


En Ramon, al 6b...

Més a la dreta encara, Negre i Vermell (6b+). Similar a l'anterior. Poc a poc els braços es van inflant: tant els del Ramon com els meus!


En Ramon, a l'altre 6b+... No sé si voldrà tornar amb mi...

Anem cap a la dreta per posar cintes al 6c des d'un 6a+, però quan sóc a sota no ho veig gens clar: el pas dur no sembla evident i la xapa està a can pixa, amb caiguda directe a la repisa en cas de fallar. No me la jugo i pujo per Xumet (V) i des d'aquí munto el 6c.


A Xumet, senzilleta.

Després ataco Amb Bolquers (6c). Aquí hi tinc més feina i li he de fer tres pegues perquè no encerto les preses que toquen. Es fa molt bé fins xapar a sota la visera del desplom i aquí ve el crux. Des d'una safata bona, una presa regular de dreta i remada llarga fins un bon canto que permet sortir del desplom. Després queden uns quantes metres encara, en plan plaquero, on s'ha de vigilar, però es deixen fer bé. 


El projecte del dia, Amb Bolquers (6c). Ha costat, però ha sortit!

El Ramon s'ha entretingut fent pegues a No Caiguis (6a+), el 6a+ que fa pànic. Baixant hi poso un allargo quilomètric que permet escalar sense por. L'encadeno sense problemes. És una via guapa, llàstima d'aquest aleje -que no sembla fàcil de reduir perquè la roca no sembla una meravella.


Per acabar, No Caiguis, el nom ja ho diu tot!

Parlant de roca, algun parabolt està sobre roca que sona malament, és el cas de la segona xapa del desplom del 6c (la tercera del total). Per sort, aquí s'arriba a la tercera amb relativa comoditat. Algun bolt té sika a la vora, suposo que per aquest mateix motiu. En resum, el sector està bé per fer-hi un parell de visites, però no és una meravella per la roca i per la relativament poca alçada típica de Calders. Les vies estan molt ben trobades però i l'equipament és bo, amb una sola excepció. S'agraeix que es vagin obrint sectors, però! Han estat 7 vies encadenades i ens ha sobrat llum, que no és pas poc per una tarda ràpida.