Grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola. Comencem el Pana i jo mentre l'Ernest va a preparar coses, que a la tarda continuarà treballant aquí.

Ens posem a la Aresta de la Mola (6a). A peu de via hi toca un sol de justícia, jo m'amago mentre asseguro al company. Ell no ho farà i gairebé es mareja! La via està bé, ja l'havia feta. Té una zona que queda a l'ombra a primera hora, cosa que s'agraeix. Després ve un bon pas de tibar-li i la resta gaudir. Serveix per escalfar.

Després el Pana es vol posar a Grisú (6b+) que ell no la té encadenada. Arriba l'Ernest i s'hi posa. Jo ja la tinc tatxada, amb feines, i la faré en top-rope. També serveix per escalfar.

En Pana, a Grisú.

Després anem al projecte del dia, la La Ruta de l'Interesport (6c+). S'hi posa l'Ernest posant cintes però tibant-ne allà on s'ha d'esforçar una mica. Ell ja l'havia tastada i vol matisar la part final. Jo li faig un top-rope.

 

Intentant la Ruta de l'Interesport.

Els primers metres ja són de tibar-li fort. Després ve una zona més suau, nyaposa, però que es deixa fer. Després ve una zona on s'ha de levitar i tibo en A0. Arribo al sostre i vaig veient formes de fer-ho, però em penjo. Trobo una forma d'aprofitar unes laterals a la dreta que va prou bé per passar després cap a l'esquerra. Després la via té una altra apretada fina que em surt prou bé. M'he deixat algun pas a la part de baix, però la resta surt. Encadenar-la és una altra cosa però!

Després li he fet un segon pegue fins a sota el sostre perquè el temps no dóna més de sí. I ara sí que encadeno la primera meitat. Suposo que podria sortir, matisant-la algun altre dia.

L'Estany

Ho he de reconèixer: em faig un embolic amb els sectors del Berguedà, i això que me'n faig un tip d'anar-hi! Per això, quan en Pana m'ha proposat alternatives entre les que hi havia l'Estany a fer nosequè, li he dit que ok!

Quan ens hem anat acostant al sector m'he adonat de l'error... a l'Estany no hi ha gaire coses a l'abast! Però tot i això, hem gaudit de valent! Passo a l'explicació.

Hem començat escalfant a la única que s'hi pot escalfar, Disneylandia (6a+). Això sí, jugant-te una galeta important per arribar a la primera xapa i sabent molt bé com fer-ho a l'indret de la tercera: vull recordar que aquí hi havia passat en Ae, no A0, no fa gaire... Després la via es deixa fer. Té algunes ziga-zagues i convé treure la cinta que queda més a l'esquerra de la línia una vegada xapada la següent. Via interessant, variada i amb picant!

Escalfant, és un dir, a Disneylàndia. Escalfes de cop!

Curiosament avui hi havia penya escalant per aquí. Quan hem arribat estaven tocant La Selva Esmeralda (6b) i això ha fet que poséssim cintes al 6c. Per sort, quan hem estat baix els 6b ha quedat lliure i hem continuat l'escalfament.

La Selva Esmeralda (6b) és una via xula i exigent. Avui ha estat com tornar a fer-la a vista i l'he hagut de lluitar novament. Uns passos finets de llastretes laterals per pujar peus fins pillar alguna coseta a l'indret del sostret, un cantet bo i remada d'esquerra fins un canto que serveix per xapar. I d'aquí una tibadeta amb tendència a la dreta i intentar encertar algun forat bo. He anat aguantant fins la reunió, ben satisfet!

A La Selva Esmeralda.Un viot, exigent.

Després el Pana s'ha posat a la Variant de l'Edu (6c). Entrem directe amb la tercera xapada perquè l'entrada estàndard és bastant ronyosa. Després d'un parell de xapes més hi ha un muret interessant. Dreta a llastreta, esquerra a lateral, rebotar a un lateral millor més amunt i dreta a una fissureta per xapar. Esquerra al costat i obrir-se cap a la dreta, a pillar un bon forat per la dreta, pujar peus i remada fins forat bo d'esquerra. Aquí el Pana ha fet unes quantes relliscades i al final ha pillat. Jo, que ho he fet en top-rope, m'he anat penjant per matisar moviments. Després ve una zona on es pot seure, literalment, per reposar i atacar el sostre. Moviments molt durs per mi, que no hi estic acostumat. Dreta a un forat bo però dolorós, gairebé millor posar-hi dos dits només. Pujar peus, esquerra on sigui i remada fins a la franja que s'endevina bona. Ajuntar mans i passar a l'esquerra. Esquerra recargolada sobre el bec i mà dreta a una mitja lluna merdosa però que permet, miraculosament, anar a posar els peus a sobre el bloc. Esquerra a l'esperó i més o menys ja està. No m'ha motivat per fer-li un segon pegue.

En Pana a la part de baix i jo sortint del sostre del 6c.

El Pana està eufòric perquè li ha sortit tot i es posa en top-rope a El Llamp i el Tro (7a+) i s'hi baralla una estona. Després m'hi poso jo també. La primera part és comuna amb el 6c i ara encadeno en top-rope. A la zona difícil hi tinc molta feina encara! Passets delicats, de llastretes per anar pujant peus... Amb la idea d'agafar una llastra bona d'esquerra i un canto bo de dreta. Aquí, remada llarga per agafar algun biditet merdós de dreta i anar improvisant una mica... Ho veig complicat de debò! Hi ha uns quants passos que demanen molt i jo, ara, no tinc pas forces. La part final de la via també té el seu què, inclosa l'entrada a la reunió. Això sí que ha sortit.

El company a la part dura del 7a+ i jo al mur inicial. Aquest ha sortit!

Amb tot això ja s'ha fet l'hora de plegar. Hem fet quatre pegues durillos i, ni que tinguéssim temps, no faríem res més de bo! Assegurant hem estat bé, a l'ombra. I escalant, ens hem anat escalfant força. Els peus es queixaven d'això ja...

Més treballs

Avui hem sortit amb el Ramon i ens hem afegit a l'Ernest i el Pana. Es tractava d'anar treballant en el sectoret que estem preparant.

Amb en Ramon hem acabat de netejar i marcar dues vies, aprofitant que l'Ernest acabava de posar-hi la reunió. Sembla que estaran prou bé, una amb una mica de picant i l'altre, amb més picant.

Els companys han fet caure alguns blocs. Anava a escriure blocs inestables però amb la feina que hi han tingut està clar que eren be estables... En tot cas, la cosa ara serà més guapa.

En total hem fet unes quantes pujades en top-rope, netejant i provant...

Berga l'Arcada

Fa uns dies l'Ana tenia ganes de tornar a la roca. Avui he quedat amb ella més el Pep i el Xevi. Tant amb l'Ana com amb el Xevi ha estat un retrobament després de molt de temps. A veure si poc a poc tornen a l'activitat regular.

Hem decidit pujar cap al Berguedà i ens n'hem anat cap a l'Arcada. Jo porto uns dies sense escalar i m'està bé qualsevol opció i en Pep tenia ganes de provar unes vies que ell pensava que no havia fet mai. Després ha resultat que sí, però!

Hem començat fent Terra Lítica (V+). Una vieta d'anar fent amb alguns passos de placa on t'ho has de mirar una mica, per entrar a la reunió cap a la dreta.

L'Ana a l'esquerra i en Pep a la dreta.

Quan baixa l'Ana es posa directament a la dreta, a fer La Prostitució Espanyola (V+) on els companys han estat mentre naltros estàvem a la Terra Lítica. Del mateix estil, amb un pas a l'esquerra interessant i potser una mica més senzilla que l'altra.

I aquí, l'Ana a la dreta el Xavi a l'esquerra.

A continuació hem fet Frizzante (6a+). Via més llarga que les anteriors, estètica i xula, on s'ha d'anar mirant bé per trobar el millor camí. L'Ana s'hi ha posat des de baix i ha fet tots els passos però ha tingut una petita caiguda. Podrà ser un bon projecte per un altre dia!

En Pep ha deixat cintes a Tanti Auguri (6b) i m'hi poso. L'he fet algunes vegades ja i té la seva gràcia, sobretot a la part final, on s'ha de navegar primer per l'esquerra i després per la dreta. Xula.

Com que la corda ve bé, em serveix per fer un top-rope a L'Art de la Guerra (6c). L'havia encadenat fa un temps però ja no recordava gran cosa. M'ho he mirat una mica mentre baixava però no ha estat suficient per encadenar en top-rope. M'he hagut de penjar al moviment de posar els peus a sobre la repisa. Confirmo que el millor és fer-ho amb una llarga remada horitzontal d'esquerra a dreta, a pillar el canto que s'endevina bo. Després però encara hi ha l'apretada agònica, sense peus, per superar el muret compacte. Després, ha anat sortint amb certa fluidesa i tot. Estic content.

Mentrestant el Pep i l'Ana estan treballant a la dreta, a El Poder de l'Aurora. Jo decideixo posar-me a Aquesta No (6c) posant cintes. L'he encadenat però he hagut d'apretar força en diversos llocs. Un, al principi de tot, que és llis, llis! Després, al mur final, hi ha un parell de moviments que costen. Però mirant i remirant he pogut trobar formes de fer-los. En algun lloc he fet caure alguna cosa amb el peu... no sé pas què pot ser. No ha tingut conseqüències.

L'Ana fent El Poder de l'Aurora.

Els companys ja en tenen prou i ens n'anem cap a casa amb una bona collita. Això sí, poques fotos avui!

Això es repeteix com l'all...

Amb el Ramon torno a the Papas and the Mamas! Avui fem, en primer lloc, un parell de vies al sector clàssic. Comencem amb la #7 (V+) fins dalt, una via xula, d'anar fent però que et va demanant fins al darrer pas. El Ramon l'encadena amb solvència.

Escalfant.

Després fem la Kiowas (V+), just a la seva esquerra, i l'allarguem fins dalt també. Aquí el company ha optat pel top-rope...

Escalfant més i ja ens rostim...

A continuació ens n'anem al sector de la dreta, d'on ens va treure la pluja l'altre dia. Em poso a Mulà Humar (6b+). M'hi poso des de baix, a vista i posant cintes... i l'encadeno. Diria que és més senzilla que el 6a. De fet, diria que tot aquest sector està molt mal graduat, com veurem més endavant.

Al 6b+.

El Ramon s'hi posa en top-rope i també la fa sense despentinar-se...

Després ens posem a Llunàtics (6b). Aquesta l'havia fet fa temps amb l'Ernest i recordo que s'havia de treballar. Avui m'hi he posat i he anat pujant, pujant i pujant fins a la sortida del crux on m'he embolicat i m'he penjat. S'ha de saber on anar, per anar bé...

A Lluniàtics.

I baixant encara poso cintes a la de la seva dreta, Herri Batasuna (6b+). L'altra vegada ja em va semblar inhumana. Avui m'ho ha tornat a semblar! La placa inicial és llisa i dura. Després toca passar cap a la dreta superant el desplom, que es pot fer. I la part final desploma i té canto força xic... No li he vist color. Diria que, com a mínim és 6c+. El que és evident és que no té ni punt de comparació amb el primer 6b+ que hem fet aquí...

a Herri Batasuna no hi veig color...

El Ramon ja no s'hi posa i ens en tornem a casa, que ja es fa fosc... Com deia, en aquest sectoret la graduació és peculiar en el sentit que no es preserva ni l'ordre de dificultat. El fet que hi hagi fins a 7c segurament ho explica.
 

Més Mamas amb pluja al final

Ja sabeu com acabarà la cosa, doncs. Avui he sortit amb el Ramon i, al final, hem tornat a parar a The Mamas and the Papas. Hem començat pel mateix sector que l'altre dia i després hem anat cap a la dreta.

Avui per escalfar hem fet Peix de Roca (V+). Via guapa, amb un ressalt al mig i un altre a dalt. Xula i serveix per escalfar!

Escalfem a Peix de Roca.

A continuació, la Iaia Iaia (6b) que volia fer l'altre dia. L'havia fet fa anys però no en recordava res. Sí que vaig veure que la primera xapa era a can pixa i avui li he dit al Ramon que em passés la primera cinta mentre baixava. La via es va fent bé fins a sota la franja horitzontal que ratlla la paret. Aquí hi ha un passet delicat (i un xapatge allunyat). Després, còmodament, es xapa el primer bolt del ressalt i toca mirar com fer-ho. Esquerra a una lateral, pujar peus i remada fins un bec semi-bo de dreta. D'aquí vaig a un forat d'esquerra i canvio mans per xapar amb més comoditat. Veig magnesi a una bústia roma un xic a la dreta i hi vaig, tibo una mica i busco quelcom per les mans... en va. Em deixo anar i faig una bona volada, amb aturada suau, fins tres xapes més avall. Hi torno i veig que el millor és sortir recte amunt: des del forat del que he xapat, pujar peus i anar a buscar una pedra blanca que es fa prou bona, ajudant amb alguna cosa. D'aquí, pujar peus i pillar un bon forat per l'esquerra. Després queda el ressalt final, amb un pas amb nyapa d'esquerra que permet pujar peus cap unes laterals: dreta primer i esquerra després.

La Iaia Iaia ens ha fet treballar. Faltava escalfar una mica més segurament...

El Ramon li fa un pegue sense gaire èxit. Jo li faig un segon i encadeno sense problema. El segon del Ramon surt una mica millor, però només una mica!

Curiosament avui també ha arribat gent, però només un grup de quatre que han estat escalant i comentant la vida, resultats electorals inclosos. Quan hem acabat el segon pegue a la Iaia Iaia ens hem preparat per anar al sector dret i ells també anaven a fer-ho!!! Però quan han vist que hi anàvem han optat per quedar-se allà.

A la dreta hem fet Peluts No (6a). Començament durillo on cal saber llegir bé la manera menys dolorosa de fer-lo. Jo no ho faig i me'n vaig avall inesperadament... Torno a començar i, ara sí, amunt i força! Via xula, amb un ressalt final guapo.

 

A Peluts No. Hi ha més feina del que seria normal!

A continuació ens posem a Mr Danger (6b) que no he fet mai. Surt prou bé, fins i tot diria que és més senzilla que l'anterior (?). El ressalt final potser és el que demana més, però l'he resolt prou bé anant a buscar un bolo marró per la dreta i tibada i amunt.

En canvi, a Mr Danger potser n'hi ha menys.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra però quan en Ramon posa el peu a terra comença a ploure unes gotes prou grans com perquè l'hagi fet en A0-força ventral ràpidament. Pleguem trastos plovent ja i ens remullem bé fins arribar al cotxe. Collonut! M'hagués sabut greu que el dia hagués aguantat després d'haver abandonat!

Això sí, caldrà tornar-hi un altre dia!!!

Pla B: The Mamas and the Papas

Avui, dia d'eleccions, hem sortit amb en Pep. La idea era anar cap al Totxo de Ponent, però un cartell abans d'arribar-hi ens advertia de la prohibició d'escalar-hi fins no-sé-quan. Ens ha fet mandra anar cap al Serrat del Muntaner així que hem enfilat cap al totxo de  The Mamas and the Papas.

Hem començat fent la #5 (V+). Una via llarga, amb diversos ressalts xulos, que serveix per escalfar i on s'ha apretar una miqueta! En Pep també la fa per escalfar i li surt la mar de bé.

 

Escalfant a la #5

A continuació ens hem posat a Iroquesos (6a). Aquí hi ha una mica més de feina. Jo hi he fet una bona apretada tot i que ha sortit. Això sí, un xapatge l'he hagut de fer amb la xapa a la panxa perquè no veia pas com deixar-me anar... Segurament amb la cinta posada es pot xapar abans de fer el pas.

A Iroquesos.

Després he volgut posar-me a la de la seva esquerra, a l'esquerra de tot, la Nyam Nyam (6b+). Aquí cal tibar bastant més! Era com si anés a vista perquè fa un munt d'anys (11 i 7) que la vaig fer... Gairebé m'hagués sortit posant cintes però no he trobat el canto bo que permet sortir de les dificultats. Al segon pegue ha sortit sense massa dificultats. Tot i això, després hi ha un ressalt que se les porta també!

Al segon pegue, surt la Nyam Nyam.

D'aquí hem anat a la dreta de tot perquè la zona s'ha anat omplint a vessar! Segurament tothom ha vingut aquí avui. Hem gaudit d'un bon overbooking!

A la dreta de tot hem fet Aromes de Papiol (6a). La primera xapa està refotudament amunt i és gairebé un suïcidi anar-la a buscar. Però poc a poc hi arribo. Després ve un mur més que compacte que em costa de llegir. Faig un passet agafat d'alguna nyapa d'esquerra i l'arrenco. Me'n vaig avall sense conseqüències més enllà d'una pelada als nusos de la mà. Al cap d'una estona hi torno i encadeno. L'he trobat molt rabiosa!

Després m'he posat a Neurona (6a+) just a la seva esquerra. D'estil similar a l'anterior, surt amb alguna apretada i no se'm trenca res.

Tenia ganes de provar la Iaia Iaia (6b) però està ocupada. Esperem per si queda lliure després del pegue que li està fent un escalador però finalment passa el temps i toquem el dos perquè jo he de ser d'hora a casa avui.

Això ha semblat la rambla però hem pogut escalar la mar de bé. Les vies són bones, ben assegurades excepte alguna primera xapa i la roca bona, malgrat que he petat un canto i algú altre un altre... Seran les pluges d'aquests dies!

Esquivant la pluja a Collbató

Avui hem sortit amb el Pana i hem enfilat cap a Collbató, que la previsió de temps pintava millor que al Berguedà.

Volíem anar cap al Beat, escalfant prèviament a alguna banda. Com que avui el Sr. Murphy no feia festa, els únics escaladors que hi havia a la zona, una parella francesa, estaven on volia escalfar... Total, que ens n'hem anat un xic més amunt, al bony de sota el Beat, on ens hem posat a la #33 (6a) per escalfar. Una via xula, exigent, amb roca que ha estat molt tocada, però amb prou bon tacte malgrat tot.

Escalfant al 6a del bony de sota el Beat.

Després volíem anar cap al Beat, però el Sr. Murphy s'ha esforçat i ha enviat un parell d'escaladors francesos a fer el 6b del Beat que hauria d'haver servit per seguir escalfant. Així que improvisem un pla B i en Pana es posa a la #35 (6b) baixant de la #33. Jo la recordava bloquera de collons i ho és. Tant que tots dos hem fet A0 perquè ens hem entestat a fer-ho més o menys recte o per l'esquerra. Baixant he vist que tocaria anar per la dreta, amb apretades igual, però raonablement dignes.

Després hem anat al Beat, a fer la #38 (6b) que ja està lliure. En Pana la gaudeix i jo també! Baixant poso alguna cinta a la #40 (7a), que era el projecte del dia, on el company francès ha fet unes quantes volades bastant espectaculars.

La #38 (6b) és molt guapa!

Segurament han estat aquestes volades que han fet que el company em proposés de muntar-la jo... Així que, descanso un moment i em poso mans a l'obra. Un primer tram arrampat, de tràmit, fins arribar al primer mur. Aquí hi ha bona presa i en algun moment toca seguir una mica la fissura. Aquí arrenco un canto i me'n vaig avall! Hi torno i vaig fent prou bé fins a sota el primer desplomet, on el francès ha fet la primera volada. Per si les mosques m'he deixat un bon allargo que em permet xapar còmodament. Trobo una manera prou bona de sortir-me'n i segueixo amunt, amb bon canto i zones on reposar. I així m'acabo plantant a sota el desplom final on hi ha tot el tomàquet. Una primera tibada com sigui fins arribar a un bon bolo evident, on hi caben les dues mans. Millor deixar-hi l'esquerra i remar amb dreta a una mini bustieta a la V que forma la paret a la dreta. No és una meravella, però serveix per anar amb esquerra a la cresta evident, que és bona per la part baixa per la mà esquerra (xapar). Aquí el que toca és: dreta a un bidit, esquerra a una regleta força a l'esquerra, dreta a la vora i aquí (xapar aquí) posar peus bé i, idealment, creuar dreta per pillar una bona bústia amb la dreta (o xapar aquí!). Posar-hi la mà esquerra i anar a buscar una altra bústia en lateral amb la dreta, mig creuant. D'aquí, esquerra a un bonyet que permet pujar peus i improvisar qualsevol cosa per xapar la R. 

Jo m'he endut la canya per si les mosques i l'he fet servir perquè la duia. Si no, hagués muntat bé en A0 a la zona difíci (crec!). En Josep li fa un top-rope i baixa emocionat, amb ganes de tornar-hi.

La #40 (7a) ha estat el projecte del dia (i del dia que ve, com a mínim!)

Jo li faig un darrer rop-rope intentant encadenar, però no me'n surto. Les darreres tres xapes són molt dures! Acabo matisant els moviments com m'he apuntat a dalt, però no aconsegueixo encadenar-los... cal més força!

Amb això ens donem per satisfets. El Beat té vies molt llargues, així que hem escalat bastants metres. El bony del principi sols serveix per treure la son! Hi tornarem, perquè el company està on fire! Al final hem estat xerrant i explicant batalletes (el company que jo no sé francès) amb les altres dues cordades que hi havia (a la primera se n'ha afegit una altra) i encara ens han recuperat una cinta que m'havia deixat al 6b!

Al final, el dia ha estat radiant fins l'hora de marxar!

Treballant més

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat direcció al Grau de la Mola, on l'altre dia ja vam estar-hi treballant. Avui l'Ernest ha muntat una reunió i hem estat tastant una via. Una primer meitat curiosa, amb passos xulos fins a un bon repòs. Després, un mur dur, amb un pas d'entrar-hi molt exigent i després algunes apretades més. De fet, no es relaxa gaire enlloc, fins i tot l'entrada a la reunió té la seva tela...

Mentrestant jo m'he despenjat per una altra banda i he estat fent feina de neteja per una fissura interessant. Ha calgut fer caure algun roc inestable i també ha calgut fer uns bons treballs de jardineria perquè els primers metres estaven amagats rere els boixos. Després li hem fet un tast en top-rope i ens ha agradat. Això sí, només l'ha encadenat l'Ernest, cosa que ja ens diu alguna cosa...

De moment, sense fotos.

Calders, les Hectàrees

Aquesta tarda de meteorologia dubtosa ens n'hem anat a Calders, a les Hectàrees. Hi havíem estat fa uns dies, no és una meravella, però està a un minut del cotxe en cas de necessitat. Avui, a més, estreno cas nou, segurament a partir d'ara ja no em veureu amb el Black Diamond de calimero ;)

Avui hem començat per la dreta, amb Percentil (V+). Entrada vertical, amb franges, algunes romes, i alguna apretada. Després se'n va en diagonal a l'esquerra, cosa que li dona alguns metres més. Està prou bé i serveix per posar cintes a la següent.

Escalfant, si és que se'n pot dir així, a Percentil. Maca, però curta.

Amb les cintes posades, em poso a Apreta que Surt (6b). He apretat, i ha sortit! Desploma bastant i toca llegir bé la roca i no petar-se massa. El Ramon l'ha fet en top-rope i ha arrencat un tros de bona presa... Ara és una mica més xica...

Apreta que Surt!

D'aquí hem passat a Canvi de Ritme (6a). És un llarg flanqueig per la part alta de la roca, la de millor qualitat. A l'entrada a la reunió gairebé s'ha de baixar. La roca és bona, però s'ha de desmuntar en top-rope. Serveix per muntar el 7a.

Al llarg flanqueig de Canvi de Ritme, segurament la via més llarga!

A continuació, li faig un tast en top-rope a Trepitja Fort, Roc! (7a). Té un primer tram que es deixa fer, sobre roca molt dubtosa. Després ve un desplomàs brutal que d'entrada no sé ni per on agafar. Poc a poc vaig veient alguns cantos, tots ells a l'esquerra de la línia de xapes. El desplom és tan pronunciat que costa de treballar una vegada t'has penjat i he de despenjar-me i tornar a repetir des del replanet. De mica en mica li vaig veient els passos i al final faig una apretada del tirón, que surt! Ara bé, dubto molt que tingués forces per xapar la penúltima del desplom. La primera, es xapa des del replà. La segona, igual pots pujar a xapar i baixar. Però la tercera... La última del desplom segurament es deixa des del canto bo que hi ha a la visera del desplom. A partir d'aquí, una apretada i una xapa més en terreny vertical. Potser podria sortir...

A Trepitja Fort, Roc! Extraploma que no és broma! Ha sortit en top-rope...

El Ramon no li fa cap tast i es posa a Eufòria (6a). Té una entrada més que dura, que acaba treient prou bé. Després es va fent. Ell complementa amb Xumet (5a) i quan és el meu torn faig també Eufòria (6a).

Fent Eufòria. Entrada bloquera!

A continuació em poso a Sa Panxeta (6b). Van sortint tots els passos prou bé fins la sortida del desplom -com sol passar. Aquí tinc la xapa una mica lluny per xapar-la i dubto una estona. Al final, segueixo amunt i la xapo quan  la tinc a l'alçada de la panxa... Acaba sortint, a vista i posant cintes, però esbufegant de valent!

A Sa Panxeta.

Per acabar la tarda, encara em poso a Ecografia (6b) amb les cintes posades perquè comparteix reunió. Més fàcil doncs, en teoria. Però a la sortida del desplom tinc problemes per trobar bon canto -tot em sembla massa rom com per tibar-li i m'acabo penjant. Surto com puc i acabo la via. Després, baixant, veig una bona franja que hauria servit per sortir de les dificultats... Un altre dia!

La Ecografia no s'ha deixat encadenar a vista...

Mentrestant està tronant de valent i fa estona que el radar marca un nucli vermell molt a la vora. Pleguem trastos i cap a casa amb unes quantes tatxades.

Calders, Roca Dotzena

Després de molts dies, finalment coincidim amb en Pep! Li proposo d'anar cap a Montserrat, però quan hi arribem se'ns posa a ploure... Toca canvi de plans, cap a Moià o Calders. Mentre anem, em parla del sector de la Roca Dotzena, on jo no he estat mai i ell només s'hi va acostar un dia fred i humit. Em sembla una bona idea anar a tastar-lo i cap allà que anem!

La guia del Moianès inclou aquest sector. Ara bé, s'hi han obert vies noves, cosa que dóna una mica de feina per localitzar les vies. Algunes d'elles tenen el nom a peu de via i això ajuda a situar la resta.

Total, que li proposo al Pep de començar fent La Vall (6a). Té un començament vertical, amb canto romo i demana concentració. Passades les dues primeres xapes, la via se'n va cap a la dreta en terreny més senzill però amb distància fins la tercera. Aquí comença el mur final, que dóna més feina de la que tocaria: terreny vertical i tibades de coses xiques, massa xiques pel meu gust! En Pep troba alguna lateral de dretes que sembla que suavitzaria la cosa, però s'ha d'apretar fort!

 

Escalfant a La Vall. S'ha de tibar de valent!

Després ens posem a Roca Dotzena (6a+), que dóna nom al sector. Aquí hi ha una mica d'aire entre les primeres xapes, de fet fins la tercera. Als moments de xapar s'està bé però. Aquesta és més exigent que l'anterior i hi trobem alguns moviments bastant durs, inclosa l'arribada a la reunió. 

 

A Roca Dotzena. Vertical al principi, amb una entrada a la reunió interessant!

Aprofitant la R posem cintes a Llarga Vida al Parabolt (6b). Des de baix intento intuir com s'ha de fer la cosa perquè és més que vertical i s'endevinen molts cantos romos. La via dóna bastanta feina fins agafar una cresta visible des de baix, a la tercera o quarta xapa. Toca tibar de valent, moure peus i anar agafant el millor que es troba. Alguna de les franges romes acaben tenint algun punt bo. També hi ha algun forat-regleta de primera falange raonablement bo. Després de la cresta el terreny es suavitza una mica. Es pot anar resseguint la mena d'esperó amb les mans mentre els peus van per la placa de la dreta. Després, una remada a un pont de roques sikat (com algun altre canto d'abans) i entrada a la reunió igual que l'altra via (així ho he fet jo, segurament s'hi entra des de l'esquerra també...)

Fent Llarga Vida al Parabolt.

En Pep va fent, penjant-se als llocs més complicats. Pensem que les vies estan força collades!

A continuació em poso al Díedre Sal i Pebre (6c). El nom ja deixa entreveure que hi haurà tomàquet i n'hi ha. Entrada de buscar-se la vida per anar a buscar una línia de forats a la fissura on hi ha una figuereta. La mà dreta s'empotra prou bé per xapar la tercera. Ara toca superar un ressalt desplomat i no veig la forma. Em penjo i ho miro i remiro i xapo la següent en A0 per si les mosques. Toca aprofitar un canto que queda al desplom de l'esquerra i tibar en bavaresa d'una regleta paral·lela a la fissura, amb dreta primer i esquerra després. Penso que per xapar caldria allargar bastant la cinta de la quarta, si no, quedes pillat fins bastant més amunt, quan pots agafar bons llocs de la fissura (abans és molt difícil de fer servir). Després es passa a la placa de l'esquerra i es va fent. Hi ha alguns moviments, però van sortint. La sortida de la darrera xapa jo l'he fet per l'esquerra, a buscar canto prop del romaní i resseguir l'esperonet que fa fins la R. Hi havia magnesi per la dreta, però sembla que t'escaqueges.

Al Díedre Sal i Pebre.

Després li faig un segon pegue en top-rope i em surt.

Munto un top-rope a Trauma Nadalenc (7a) a la seva esquerra i li fem un tast tots dos. Primer en Pep, que jo vull descansar una mica, i després jo. L'he trobat molt, molt dura. No he aconseguit veure tots els passos. La zona més inhumana és per passar a l'esquerra des de la primera llastra invertida cap a una altra. M'ha semblat que toca fer-ho sense arribar a la primera llastra invertida, remant en horitzontal des d'un monodit de dreta cap una lateral d'esquerra, tot això en zona desplomada. Una sèrie de rebots seguint la llastra i una remada amb pocs peus fins unes altres laterals altes. Després encara queden molts moviments xungos que, penjant-me constantment he mig intuït... Per mi està molt lluny!

Provant Trauma Nadalenc. No ens hem traumat, però no ha sortit ni en broma!

Amb això hem plegat trastos. El sector està prou bé, amb vies raonablement llargues. L'equipament és amb long-lifes i parabolts, majoritàriament sense excursions. M'ha semblat que el grau està collat. La roca és bona o està ben sanejada però sembla molt tova: o bé les vies són velles o sinó és que s'han sobat amb relativament poc temps, especialment alguns becs de peu. S'hi pot tornar, però no hi ha gaires vies fàcils. N'hi ha de noves que tenen el nom però no en sé el grau. Per exemple, a l'esquerra del 7a hi ha una nova línia que es veu ben guapa i fa pinta de no ser excessivament difícil.

Tarda de Collbató

Avui hem fet una escapada de tarda als Graus amb en Ramon. Hem començat a sota del Beat amb Aitor (6a+), perquè ens hem fet un embolic amb el croquis de les vies... M'ha semblat bastant dura, i no només és perquè estem freds!

Escalfant a Aitor. No és la més senzilla!

A continuació, ens posem a la dreta, a fer la #28 (6a). Aquí hem anat tots dos una mica més relaxats. Les dues són vies molt bones, amb roca sobadeta però que malgrat tot té un grip suficient.

Aquí hi ha excursions però es deixa fer.

D'aquí ens n'hem anat al Beat, que jo tenia la vista posada a la #41, a la que havia fet alguns intents en top-rope fa un temps amb l'Ernest. Algú s'ha pres la molèstia de netejar la canal, de forma que es pot entrar per la xapa de la via, però jo anava amb la idea d'anar-hi directe, com havíem fet les altres vegades. Així queda una primera xapa altíssima, amb un moviment que té un punt de tens per xapar-la... Després venen diversos murets, amb apretades. El més significatiu és el que porta a un desplomet, on toca pillar un bidit amb dretes per xapar a una distància més que considerable de la xapa anterior. Aquí hi trobem un espàrrec sense xapa, algú ha pensat, assenyadament, que l'aleje és excessiu.

Per sortir del desplom hi ha una apretada de pujar peus fins pillar una bona bústia de dreta, una pedra bona d'esquerra i xapar. Després toca anar flanquejant a la dreta i hi ha el segon punt que més em costa de la via: superar un ressaltillo força llis. Després ens plantem a sota el desplom. La primera xapa és fàcil d'assolir. Per la segona ja s'ha d'apretar i és gairebé impossible xapar la tercera. Fins aquí he pujat molt suelto, encadenant, però aquí m'he penjat. Algú ha abandonat d'aquí i ha llaçat les dues darreres xapes i ha deixat un maillon que recupero. No aconsegueixo desfer el nus del cordino però -no portem cap ganivet. Estudio el pas de sortida i després li faré un pegue des de baix.

El segon pegue em surt molt bé fins al desplom. Xapo la primera, xapo la segona des del bidit pillat amb dreta, remada amb esquerra fins una pedreta i mà dreta al costat. Impossible xapar aquí, així que tiro amunt: esquerra a una regleta, dreta a una altra al seu costat, pujar peu dret i passar pes a un bolo a l'esquerra des d'on quedes en terreny més fàcil fins la reunió. Feia temps que no em saltava xapes a un tram difícil, però aquí no hi he vist altra opció. Encadenada!

Al 6c+, que finalment tinc al sac!

El Ramon li ha fet dos pegues en top-rope i ha fet la pràctica totalitat de la via. Al desplom hi ha moviments que se li resisteixen, cosa ben natural!

Poc a poc, van caient projectes!

Treballant

Avui hem quedant amb l'Ernest i el Pana amb la idea d'anar al Grau de la Mola. S'estan treballant noves vies no massa lluny i ens hi hem acostat, a tastar alguna cosa.

El que hem tastat ens ha agradat. Segurament serà un bon 6b+ ben llarg. Jo li he fet un parell de pegues... Després amb en Pana ens n'hem anat al sector dret del Grau de la Mola perquè jo tenia ganes de més. Ell ja ha dit que només m'asseguraria... avui està baldat.

M'he posat a P.Tillas (6b+). Fa uns dies li vaig fer un tast i vaig fallar al pas difícil de dalt. Avui m'hi he posat posant cintes i tot i ha sortit! Els primers metres m'han sortit molt bé. La primera xapa està altíssima però s'hi arriba bé. Després, unes bones tibades però sempre amb bon canto. Passar cap a l'esquerra i tornar a la dreta per encarar el ressalt amb el crux. El Pana m'ha cantat bé la forma de fer-ho: forat rom de dreta, hombro rom d'esquerra, pujar peus i dreta a buscar una bona presa a la fissura. Esquerra a sobre i xapar, raonablement bé. Dreta a rebava pujar peus i pillar canto bo.

Baixant he intentat mirar-me una mica El Diable Angy (6c) però el company tenia moltes ganes de comprar pa a Cercs i no m'hi he pogut encantar gens. A la part de baix he vist el que toca fer, lateral esquerra per pillar una llastreta invertida de dreta que permet agafar una regleta d'esquerra prou bona, pujar peus i remada fins als cantos horitzontals. A dalt, la cosa és diferent, al crux: hi ha bons peus per la banda esquerra, bones franges. Però per les mans s'han d'anar buscant merdetes variades per equilibrar-te. He arribat fins on podria xapar la següent però no he pogut acabar de mirar-ho tot... Per un altre dia encara hi haurà feina!

No hi ha fotos avui...