Cargolant...

Aquest matí hem sortit amb en Ramon cap al Cargolaire. Ell feia temps que no sortia i la zona li era gairebé nova així que he fet de guia!

Hem començat per la sempre magnífica Tarda de Sant Joan (V), amb la seva entrada a la reunió característica. El Ramon li ha tirat de primer amb èxit, però les ganes de seguir així se li han esvait estranyament...

A continuació hem fet l'Inevitable destí (V+), fineta i de posar-s'hi bé. Baixant he aprofitat per fer-li una ullada a la Panxeta dels Collons (6b+), que havia tastat fa un temps (gairebé un any). Aquesta vegada li he vist possibilitats i m'hi he ficat. Primer intent i em penjo a la primera xapa. Segon intent i arrenco un de les poques preses de peu: avall, una rascadeta i ja està. Tercer intent i surt: una agonia total però ja la tinc al sac! Projecte del dia aconseguit.

Jo mateix a la primera xapa de la Panxeta dels ...

Després ens hem ficat a La Barraca (6a) amb el seu pati característic. Confirmo que l'entrada a la reunió és el pas més burro.

En Ramon a La Barraca

Baixant d'aquesta m'he decidit a tastar la seva veïna, L'orgia de la tarda (6b). Des de baix estudio la sortida de la segona xapa quan en Ramon em comenta que arribar a la segona es veu finet, finet. M'hi poso i aconsegueixo arribar bé a la segona, tot i que sóc incapaç de recordar com ho he fet. La sortida de la segona és xungilla de debò. Diria que cal tibar d'unes regletes bastant nyaperes, pujar peus i caçar un pla mig bo que queda a l'esquerra. Aquí pot ser un bon lloc per xapar o aguantar un xic més fins tenir una llastreta més boneta per la dreta. Després, una estirada i salvat! Cal dir que aquesta teoria l'he elaborada penjat còmodament de la segona i xapant la tercera en A0. Ara que els passos han acabat sortint! Queda pendent per la propera visita!

Com que en Ramon en volia més -i tampoc era qüestió d'arribar massa d'hora a casa- encara hem fet el Diedretnotanfacilet (V+). L'entrada continua essent el pas més dur, amb diferència. Després és qüestió d'anar fent.

En Ramon a l'entrada no gesns facileta del Diedretnotanfacilet

I per acabar, aprofitant que ens quedava de camí encara hem fet la Mercisu (V+). Aquesta vegada he tornat a sortir seguint la bavaresa invertida del sostret, en comptes de passar a la placa com feia al principi. Diria que és bastant més còmode així.

Jo mateix a la Mercisu

En acabar i fer recompte, hem quedat sorpresos de la quantitat de feina feta en aquest magnífic matí de tardor.