Per a molts, les vacances són l'època de més fanatisme... Aquest any, per a mi han estat unes setmanes de desconnexió total amb les rutines de l'any. Això vol dir que també m'he desconnectat de la roca i m'he dedicat a altres plaers, entre els que la vagància hi ocupa un lloc destacat :)
Així que avui, ja amb un notable síndrome d'abstinència he quedat amb en Jortx (sí, sí, el que ja no pot sortir a la tarda) i en Tati per anar a fer una tibadeta. La proposta del Tati era a Calders, sector Vista Pirineu. Com que era un lloc que no havia visitat, m'ha semblat perfecte tot i la manca de vies assequibles: Un V+, un 6a i un 6b+. La resta, de 7b en amunt... En arribar al dipòsit ja em trobo a en Tati, acompanyat de l'Esther. Al cap d'un instants apareix en Jortx i ens posem en marxa.
Aquí trobareu més informació d'aquest sector, petit, però que bé es mereix una visita.
Vàrem començar per la Bicoca (6a). Després de tants dies de no fer res -ja feia broma dient que ni tan sols em sabria encordar- ha sortit però ja m'he inflat un xic buscant com solucionar el pas tonto que té als volts de la segona xapa. L'arribada a la reunió també té interès però no ha costat pas tant.
En Tati a la Bicoca
Com que no m'han donat oportunitat de tastar el V+, després d'aquesta hem atacat la Trifulga (6b+). Des de baix ja es veia que aquí caldria tibar de valent i per això li he deixat al Jortx l'honor de posar les cintes. Després de que el sibucot l'ha fet sense despentinar-se m'hi he posat jo... i m'he despentinat! Es fa raonablement bé fins a la darrera xapa. A partir d'aquí cal buscar una xorrera per la mà dreta i després s'obren diverses possibilitats, cap de les quals té el canto suficient pel meu gust. He fet diversos intents, quedant-me a un pas del canto final salvador però cada vegada he vist que no hi havia prous turrons... Baixo i més endavant faig un segon intent. Aquesta vegada he anat més decidit però novament he fracassat al darrer pas difícil (cal dir que hi ha un bon vol). Finalment, en Jortx l'ha tornat a fer i l'he desmuntat en top-rope, arrossegant-me vilment... està clar que tants dies de repòs no proven :)
En Jortx encarant els darrers metre de la Trifulga...
En Jortx encarant els darrers metre de la Trifulga...
... i jo, intentant fer el mateix
Entre intent i intent en Tati ha anat provant un del seus projectes inhumans... Quan he marxat, encara s'hi estava barallant!
4 comentaris:
El Tati encara hi deu ser-hi! Tal com es ...
Interessant lloc
Ni a la tarda ni al matí puc sortir jo... en general!
Que a vegades hi ha excepcions (aquesta tarda tenia pràctiques i les van treure perquè és la primera setmana de curs).
Un intent més del Tati a la via nova i ja vam plegar; no va sortir, però va treure un mètode al final que li facilitarà les coses. Segur que se la treu aviat =)
Apa ens anem veient!
Ben tornat, Pere!
Com costa aguantar-se de llocs que abans ens semblava facil eh?
Birdio: Aquests lolos no paren!! Pel que fa al lloc és petitó però val la pena!
Jortx: Ja se sap que totes les regles tenen excepcions... I aquesta, com més en tingui, millor! Ah, i a disfrutar de la festa major!
PGB: Tens raó que costa: avui encara tinc agulletes als avantbraços!! Però superat el cop inicial ara toca anar a sac!
Publica un comentari a l'entrada