dissabte, 23 de maig del 2009

Chachi-Piruli


Avui tenia una estona curta al matí i li he proposat a en Jortx d'anar a fer la Chachi-Piruli: una via ràpida i equipada. Preparant el material a casa trobo a faltar el casc. De ben segur el vaig deixar a la repisa per on vàrem rapelar de la nord de la Prenyada fa uns dies. Si algú en sap alguna cosa, li ho agrairé: vaig acostar-m'hi i vaig preguntar al refu però sense èxit. Mentrestant hauré de treure a passejar la meva relíquia...

Hem començat per la via original, amb un primer llarg poc atractiu seguint el que és més o menys el curs de l'aigua (IV). Certament, un llarg poc atractiu però que ens deixa al peu de la segona tirada, bastant més interessant, entretinguda i tècnica.

Aquest segon llarg comença per la placa de la dreta en un terreny d'anar fent amb assegurances espaiades. Després, flanquegem un xic a l'esquerra per agafar un tram bastant més difícil (6a), tècnica, amb presa petita on la distància entre assegurances fa pujar les pulsacions. Després d'uns 10m la cosa comença a afluixar i s'entra a la reunió amb ganes!

Aquí estic xapant el primer bolt de la segona tirada...

... i en Jortx negocia uns passets típics montserratins.

El tercer llarg comença amb una sortida de la reunió durilla (V), amb tendència a la dreta i no té més complicacions.

En Jortx a la tercera tirada...

... i jo mateix, amb el meu casc clàssic.

La quarta tirada va a buscar una canal poc atractiva i acaba amb una entrada plaquera a reunió, assegurada per uns quants bolts (IV+).

El cinquè llarg comença amb una sortida de la reunió durilla (6a+) tot i que generosament assegurada. Algun pas en díedre per acabar progressant ja per la placa, amb dificultad decreixent fins a la reunió. L'inici de la tirada és força vertical i obliga a tibar-li, però es deixa anar fent.

En Jortx, al cinquè llarg

El darrer llarg és força maco, encara que no revesteix cap dificultat especial. Cal anar a buscar un parell de xapes al tram més vertical i amunt cap a la R!


Jo mateix al tram vertical del sisè llarg.

No ens n'hem adonat i ja tenim la feina feta i són les 11. He tingut temps d'anar a investigar la pèrdua del casc, xerrar una estona al refu i anar-nos trobant penya que tot just pujava quan nosaltres ja enfilàvem el camí cap a casa!

A sota penjo una ressenya d'onaclimb... així serveix de backup.

3 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la via,
Nosaltres la varem fer el diumenge i ens va agradar molt. Pel que expliques, veig que val la pena començar per la primera tirada de l'esquerra, que és realment maca, encara que despres s'ha de baixar a buscar la R2

Salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Amb el Toni ens l'apuntem, a veure què dóna de si... Del casc no me'n recordo, no et puc ajudar.

Petrus ha dit...

Joan B, segur que la primera tirada és millor per la variant. El que no sé és si compensa la baixada que s'ha de fer, que es veia bastant guarra.

Gatsaule, aquesta via val la pena per una tarda d'aquestes. El casc suposo que es va quedar a la repiseta on vàrem plegar les coses... si no surt, haurem de visitar una botiga i gratar la butxaca...