Avui hem quedat amb la
Cristina i la Maria, una amiga seva a la que jo no coneixia, que es mou
normalment en el terreny de l'esportiva d'un sol llarg i que tenia ganes
de fer alguna via llarga. La Pastereta matinal és una bona opció i,
entre les vies que ens faltaven per fer a la Cristina i a mi hi havia la
Top Less, que jo tenia apuntada de feia temps.
Camí de la Pastereta, a l'ombra.
Quedem
ben d'hora per poder fer l'aproximació a la fresca i després de la
patejada de rigor ens plantem a peu de via. El segon llarg, de 6c, ens
fa dubtar sobre qui l'ha d'atacar i finalment, per solvència, optem que
el faci la Cristina ;)
Començo jo, doncs, i faig el primer tram de la Funció Clorofílica. Llaço una savina i poso un alien per si les mosques i després toca anar escalant per terreny d'anar fent fins que la Top Less
es separa cap a la dreta. Toca atacar un muret més que vertical i anar
fent. A la primera xapa del mur s'hi arriba prou bé. Després toca tibar
de valent amb tendència a la dreta i van apareixent bústies prou bones
per anar progressant. Les xapes no estan juntes i toca escalar, però es
va fent, apretant això sí! Després de la tercera xapa la cosa es
tranquil·litza i toca anar a la R1 en una bona repisa cap a l'esquerra.
La Maria té un petit ensurt en no encertar la millor combinació de
preses però al final les companyes arriben més que sobrades a la reunió.
La Cristina, arribant a la R1.
Tira
la Cristina al segon llarg i l'encadena la mar de bé. És el que té
estar forta! La Maria i jo també l'encadenem... anant de segons. El tram
lleugerament desplomat que es veu des de la R1 és el més complicat.
S'entra a les xapes d'esquerra a dreta i van sortint bústies prou
evidents i bones per anar progressant. Entre la tercera i la quarta xapa
hi ha un moviment delicat per sortir de la zona desplomada, on el canto
desapareix una mica i jo he anat a cercar-lo per la dreta de les xapes.
Per cert, que m'he petat més del compte perquè he hagut de desgrimpar a
treure una cinta que havia desxapat però no l'havia recuperat! Després
el terreny s'ajeu una mica. La presa es torna petita i l'escalada és
més tècnica i cal donar la talla, especialment en un punt on es torna a
posar verticalet. Mirant, va sortint bé.
La Maria, al tram dur del segon llarg.
Tornem
a fer canvi de cordes i tiro amunt. Pel camí poso un parell de tricams,
un alien i un merlet perquè la Maria es familiaritzi amb aquestes
tècniques i també perquè hi ha unes bones excursions. Hi ha alguna xapa
de la via i després alguna altra, pintada de blau. En un indret hi ha
tres reunions a tocar i vaig a buscar la que queda més baixa, amb cadena
i anella, des d'on rapelarem tres vegades.
Les companyes, al darrer llarg, des de la R3.
Rapelant i rient.
Rapelem fins la feixa i decidim posar-nos a fer la Shoshone,
un sol llarg de 6b, que ataco de primer. Rampa suau per arribar al
primer parabolt i aquí comença un tram lleugerament desplomat. Van
sortint cantos però s'ha de tibar i sovint no és evident on s'ha d'anar.
Em vaig inflant però aconsegueixo aguantar fins que el terreny tomba
una mica i deixa agafar aire. A partir d'aquí, anar fent, sense ser
regalat.
A la Shoshone. A partir d'aquí ja es pot agafar aire.
A
la darrera xapa ha passat quelcom que no havia vist mai. Arribant a la
reunió m'ha costat fer seguir les cordes, res inusual. Però quan he
estat lligat a la R he vist que el mosquetó de baix de l'exprés s'havia
enganxat amb el de dalt! No em puc imaginar què havia de passar per
fer-ho possible... Era una exprés de les llargues, Petzl, amb mosquetons
de tanca de filferro...
La Maria, a la Shoshone.
A tots ens ha semblat que la Shoshone és menys evident que el segon de la Top Less. Potser s'ha de tibar un xic menys, però a la Top Less veus clar les bústies on has d'anar. Aquí, en canvi, hi ha bustietes, alguna regleta... tot plegat menys evident.
Rapelem de nou i li proposo a la Maria que faci el darrer llarg de la Vilmanbar (V), que va al costat de la Shoshone
en plan via llarga, així practica muntar la reunió i assegurar els que
van de segon. Accepta el repte, no pas pel grau (que va ben sobrada)
sinó per la responsabilitat de muntar la R i fer pujar els companys i
tornem a la mateixa reunió per tercera vegada. Aquesta tirada també és
molt bona, tot i que la roca té un punt de dubtosa en alguns llocs.
La Cristina, al darrer llarg de Vilmanbar.
Rapelem
novament fins la feixa i anem a la dreta (mirant la paret) a buscar el
següent ràpel. M'aturo a una reunio intermitja perquè les cordes no
arriben a terra i amb un tercer ràpel ens plantem a baix. Segurament el
que tocava era rapelar del cim fins la R2 de la Vilmanbar. D'aquí
s'arriba a baix i es fan dos ràpels en total. Tot sigui per practicar
ràpels! Quan hem arribat a peu de via començava a tocar el sol a la Zoe
que era un altre possible objectiu del dia, però ens ha fet mandra
rostir-nos massa i estàvem més que satisfets amb la feina feta.
L'equip d'avui a la R cimera.
Resum del dia: un 10! Hem fet unes vies boníssimes! En retrospectiva ens ha semblat que el segon llarg de la Top Less potser és més suau i que el primer potser és més dur del que diu la ressenya. La roca és absolutament bestial però. La Shoshone també ens ha encantat i el darrer de la Vilmanbar està prou bé també. Bones vies, bona roca i millor companyia! Què més es pot demanar?
