dissabte, 10 d’agost del 2019

Sant Romà de la Clusa


Avui amb en Josep ens n'hem anat a Sant Romà de la Clusa, on Déu va perdre les espardenyes. Bromes a banda, cal passar Vilada i seguir una pista amunt i més amunt. Anant hem agafat la primera pista que puja. Hem anat fent, però no està en massa bones condicions. En tot cas, val la pena seguir una mica més enllà i trobar una altra pista més ben condicionada que enllaça amb l'anterior no massa enllà.

Només havia estat una vegada per la zona de Vilada i recordava bones vies, bona roca, però graus apretats. Avui, a la zona de L'Hereuet, també hi hem trobat d'això però també coses més normals. Anem a pams:

Hem començat per Lo Somni (6a). Des de sota ja es veu que serà la més senzilla de les del voltant i, efectivament, així és. Tot i això hi ha més feina de la que sembla d'entrada i hem hagut d'apretar. Millor cercar-ne una altra per escalfar...

Escalfant, o intentant-ho, a Lo Somni.

Baixant, posem cintes a la veïna de l'esquerra L'Heura (6a+). Baixant ja es veu que aquí n'hi haurà molt de tomàquet. En Josep decideix que la farà en top-rope i quan jo l'he vist a ell, he decidit el mateix. No surt ni en top-rope, cosa que no deixa de sorprendre pel grau proposat. Després de tastar-ho tot, mirar i remirar, fem un altre intent en top-rope. Aquesta vegada a mi m'ha sortit, però fent filigranes. Probablement s'acosti més a 6b+/c.

L'Heura. Un suposat 6a+ estratosfèric.

Ben atonyinats rumiem per on continuar. En Josep recordava que hi havia un parell de 6b's que es deixaven fer i es posa a Anouk (6b). Aquesta via té l'entrada exigent -en Josep resol com pot- i després es deixa anar fent. Amb les cintes posades i havent vist al company, decideixo posar-m'hi de sota i ha sortit! L'entrada es pot resoldre amb una mica de decisió i aviat estàs en una placa més o menys còmode. Després hi ha un ressalt més vertical on he estat a punt de pringar. Per sort el company m'ha indicat que anés un xic per l'esquerra, per una zona de roca més gris, i aleshores me n'he sortit. A continuació toca flanquejar cap a la dreta. Sabent que hi ha una lateral baixa de dretes, la cosa surt. Si no, hagués llepat aquí també. I per acabar, toca superar el desplom, que té canto, però s'ha d'aguantar, especialment el restabliment d'entrar a la reunió. He quedat ben satisfet!

A Anouk, una via molt bona, més llarga, de moviments variats.

Aprofitant la corda en top, el company prova Drako (6b). Veig que, a banda de l'entrada, es pot fer i decideixo provar-la des de baix. Resolc l'entrada bastant bé però a la tercera xapa he sortit una mica per l'esquerra i he flipat fent uns quants passos d'adherència de peus i mans romes que he al·lucinat. Per sort, m'he aguantat però ho he donat tot! Després toca anar negociant, per la placa un xic més agraïda però probablement tota ella un xic més difícil que l'anterior. Per arribar a sota el desplom trobo uns passos d'adherència fins però m'hi aguanto. He anat a buscar el canto salvador que m'havia tret de els dificultats a la via anterior però des d'aquí, amb l'esquerra, és dolent de collons. Estic per penjar-me però aconsegueixo desgrimpar una mica i poder fer un altre intent, ara un xic més per la dreta. No encerto els cantos bons de mans i acabo anant-me'n avall. Quan ho estudio, veig que hi ha un tridit de primera falange prou bo per agafar amb dreta i, aleshores, remada llarguíssima fins sobre el sostre a pillar bon canto. Llàstima de no haver-ho encertat. Potser és pel desgast de la via anterior i de l'entrada d'aquesta, però m'ha semblat un xic més dura que Anouk.

En Josep, superant el desplom final de Drako.

Jo mateix, refent-me després de l'entrada.

Després d'aquestes proeses decidim que podem enfilar el camí de tornada! El sector té vies ben interessants, llàstima que la graduació proposada no sempre ens ajudi a triar les vies adequades. De fet, és per l'únic que serveix graduar, oi? A banda d'això, un lloc per tornar-hi, a buscar les vies assequibles. N'hi ha, tot i que no moltes.