Xelo Bam a la Roca Narieda

La Xelo-Bam és una via que havia anat quedant per fer. Després del seu reequipament i posterior publicació a les xarxes tothom es va abocar a fer-la i costava trobar algú que no la tingués tatxada. La Cristina l'havia fet en els seus inicis a l'escalada i tenia ganes de tornar-hi per gaudir-ne plenament així que avui han coincidit una gran via i una gran companyia!

Per arribar a peu de paret cal deixar el cotxe a una zona d'aparcament al costat de la carretera (42.199981, 1.340197), abans d'entrar a Figols venint de Coll de Nargó. Caminem unes desenes de metres i seguim la pista on abans es podia circular fins una cadena que barra el pas al Camí de Narieda. Ara hi ha un cartell que ho prohibeix. Atravessem la cadena i seguim la pista fins aquí (42.194576, 1.341015), després d'un revolt tancat a la dreta, i al mig del revolt a l'esquerra trobem unes fites que indiquen un corriol. Cal seguir-lo un bon tros, baixant a vegades, fins arribar al peu de l'esperó on s'inicia la via. Un cordino és visible des del peu de via i aviat es veu alguna cosa més per assegurar la jugada.

Fem que l'atzar decideixi que em toca començar i em poso mans a l'obra. El començament és d'anar fent fins a un petit sostret on hi ha el pas més complicat del llarg (V+). Després la cosa es suavitza i l'arribada a la reunió és un tram prou llarg sobre terreny arrampat i herbós. En total, 50 metres, amb els 20 darrers de tràmit.

Primer llarg

El segon llarg és més curt, però més mantingut. Comença per una placa d'anar fent per entrar a un diedret on cal saber posar-s'hi bé. Entremig hi ha algun moviment un xic més dur (V+)

Segon llarg

Segon llarg

La tercera tirada surt per la dreta. Un tascó protegeix un pas bloquero curt però intens (6a), de decisió, per arribar a un bon canto. Després la tirada es suavitza molt (V), sobre terreny variat i d'anar fent.

Inici del tercer llarg, aquí ja amb bon canto.

La quarta tirada comença per un diedre xulo, que es deixa escalar molt bé (V). Després flanqueja un xic a la dreta per tornar a l'esquerra, amb alguns moviments més fins (V+). A la part final torna a haver-hi un passet curiós, on toca passar cap a la dreta (V+)

A dos llocs de la quarta tirada.

El cinquè llarg és de transició fins la placa de la sisena tirada. La reunió és visible des de força avall.

El cinquè llarg és de transició però dóna uns colors guapos...

La sisena tirada va per una placa molt estètica. S'ha de protegir amb algun catxarro i savines i és un dels llargs més guapos de la via (V).

Bonic sisè llarg. Placa d'anar equipant

La setena tirada torna a ser de transició i la Cristina m'ofereix fer el següent per compensar... El vuitè és un altre dels llargs guapos de la via. L'inici és per un diedre un xic tancat (V). Després s'obre i es deixa pujar la mar de bé fins que comença a posar-se més vertical. En aquest punt el canto de la fissura està gastat, el que fa que calgui una apretadeta. Es posa un bon alien un xic abans del pitó força primet que protegeix el pas clau (6a). Obrint la mà dreta a la dreta apareix alguna presa lateral que permet sortir-ne airós. Després el terreny es tranquilitza molt. Més amunt apareix un altre clau. En total, aquí és on s'han de posar més trastets. A la foto es veu el que he posat fins al primer clau, entre ells dos tascons. Tot es posa amb comoditat i queda la mar de bé.

Vuitè llarg. Cal equipar i tibar.

L'esperó de la novena tirada és molt estètic. Malauradament no estem en condicions de fer-lo en lliure. Diuen que és 7a+ i no evident... El començament es fa bé en lliure. Aleshores hi ha un pas molt estrany per pillar un invertit a partir del qual es pot continuar en lliure força passos més i aquí he fe un A0. He fet en lliure fins passar una V de la que penja un cordino. Del parabolt de sobre hi penja un altre cordino, suposo que és per si algun dia s'arrenca el pitó... Després he fet en A0 fins a sota d'un pitó on ja es pot sortir en lliure amb relativa comoditat (6a). Queden uns quants passos sobre terreny vertical però on van sortint cantos i una tibada final per pillar el darrer pont de roca. Una tirada molt guapa i estètica!

 A la novena tirada... 

...toca ajudar-se del ferro...

... excepte al principi i al final. Roca excel·lent!

La desena tirada comença per la dreta, a buscar un pitó, amb un moviments guapos (V). Després tira recte amunt i aviat va en diagonal cap a l'esquerra. Al final de la diagonal hi ha una xapa i un parell de pitons. Abans es posa alguna coseta. Sobre el paper es podia pensar que seria un llarg de tràmit, sense interès, però ha resultat ser ben estètic i agradable de fer.

Inici de la desena tirada...

 

... que acaba sent ben guapa en conjunt!

Els altres dos llargs, d'uns 40 metres cadascun, sí que són només per arribar dalt. Fem la darrera reunió, pugem uns metres més i recollim els trastos per seguir caminant.

A la darrera reunió! Feina feta!

A partir d'aquí queda encara una mica de feina. Es tracta d'anar endevinant el millor camí a través d'un terreny poc definit. Es troben algunes fites i alguns indicis de corriolets on s'hi ha anat passant, però cal fer algunes eses. En algun punt hem reculat a buscar terreny més obert. Poc a poc anem a parar a un prat. A la dreta hi ha un pendent que puja al cim on s'endevina un corriol. Aquest forma part d'un recorregut de trail running (quins noms més xulos, eh?) que ens portarà a baix si estem atents a seguir-lo. De tant en tant aquest camí té cartells que indiquen al que puja el pendent que té el tram següent. Està força fressat tot i que al principi hem d'estar al cas i cercar fites. Aviat arribem a les corbes del camí que es descriu a altres ressenyes i ben aviat som a la pista. El recorregut de trail permet escapçar algunes corbes de la pista, nosaltres ho hem fet en alguna. En altres llocs ens ha semblat que tenia massa pendent i que seria més còmode anar per la via ampla. Al final hem arribat a l'aparcament on una font ens ha permès refrescar-nos (no hem d'oblidar que avui era el dia del pic de temperatures altes). El riu, un xic més avall, ens ha refrescat més encara i un bon menú a Ponts ha acabat d'arrodonir el dia.

Hem anat fent ben tranquils i hem estat 4h 45m a fer la via. Uns 20 minuts per l'aproximació i un temps indeterminat a la baixada. Amb un fraccionament diferent, els 3 darrers llargs de ben segur que es podrien fer en 2, amb el que es guanyaria una mica de temps sense perdre seguretat. Amb cordes de 70 segurament es poden empalmar llargs, però aleshores caldria vigilar el fregament... 

La via m'ha agradat molt. És llarga (475 metres, diuen) i sense dificultats excessives. Està força equipada però cal portar coses. Amb el semàfor d'aliens (nosaltres duiem també el negre i el gris) i els camalots fins al #1, un joc de tascons i tres bagues savineres n'hi haurà prou. Per l'Ae al primer li pot ser útil un estrep. Nosalters n'hem portat un. El segon passa bé en A0. Hem estat a l'ombra tot el dia. Començant a les 9:30 el sol, només ha tocat una mica als llargs #11 i #12. A la R10 i la R12, a sobre, hi havia ombra -les que m'han tocat a mi :)