No havia estat mai al sector de la Gravera i aquesta tarda ens hi hem acostat amb en Josep. N'havia sentit a explicar algunes històries, no sempre agradables: vies antigues, roca sobada, grau collat... Però s'ha de conèixer per poder opinar!
Aparquem i arribem al sector en uns pocs minuts, cosa que s'agraeix infinitament. A l'hora de triar la primera via, em deixo guiar pel company, que proposa la Lluna Bruna (6b+), assegurant-me que és més assequible que algun 6a de la zona. Em deixo convèncer, tot i que la línia ja s'endevina que no la regalen... En Josep s'hi posa i, amb alguna esbufegada i tibant més del que em sembla desitjable per una primera via arriba a la R. Ja fa una estona que he decidit fer-la en top-rope i el company també m'ho recomana així que li faig més que cas! No tinc ganes de petar-me, així que vaig fent, penjant-me de tant en tant. I sí, és dura!
Escalfant (?) a la Lluna Bruna (6b+).
Després hem anat cap a la dreta, a fer la Sapastrús, continuant per la Roc-Kuyóns, dues vies que es creuen per algun motiu però que fem sense creuar. La sortida de la Roc-Kuyóns té un pas bastant cabronet que surt a la segona. Estrany...
Després fem la combinació contrària Roc-Kuyóns i Sapastrús. Si no recordo malament, perquè escric això al cap d'unes setmanes, aquesta era més agradable de fer...
A continuació ens posem a Plujim Plujam (6b). L'entrada s'ha de mirar bastant, però el tomàquet està al desplom. En Josep s'ho sap de memòria i fa una remada llarguíssima des d'una franja no massa bona fins un canto impressionant. Jo ho faig en top-rope, que no vull prendre mal, i acabo fent-ho una mica més per la dreta, que sembla més humà. Es tracta d'anar a buscar un bon canto que queda un xic per la dreta. Molt bloquera!
En Josep a Plujim Plujam (6b).
Jo mateix a dos llocs de la mateixa via.
Per acabar el dia, ens posem a la Diagonal du Yul que ara és 6b. Abans, quan els escaladors eren escaladors de veritat (sarcasme) això era 6a... Veient la sobamenta i el company com treballa, decideixo fer-la en top-rope, molt encertadament. La via havia de ser bona en el seu moment. Ara és tensa i cal esforçar-s'hi de valent. Surt, però esforçant-se :)
En Josep a Diagonal du Yul (6b).
I jo, com un covard, a la mateixa via.
He conegut un nou sector. Els itineraris que hem fet són antics, sobats i collats. Això sí, hi toca l'ombra a la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada