dimarts, 19 d’agost del 2025

Roc Negre

Avui hem sortit amb el Pep, el Mario i el Manel amb destinació Berguedà. Com que el dia estava tapat, teníem totes les opcions obertes i ens hem decantat pel Roc Negre.


Semblem escaladors professionals i tot!

Fem cordada el Manel i jo per una banda i el Mario i el Pep per l'altra. Amb en Manel ens posem a la Nandu Multumesc (6a). Després comprovarem que la Nandu Multumesc realment comença a l'esquerra i després flanqueja cap a la dreta... Però mentrestant el Manel enfila recte amunt per terreny una mica llastrós fins arribar al díedre on hi ha els passets més tensos i interessants de la via. Mentre baixo, puc fer-li algunes fotos al Pep: ells estan a la Jarto de To (6a).


Els companys a l'esquerra i nosaltres, a la dreta. Després canviarem els papers!


A la primera del dia,



En Pep a la Jarto de To (6a). Bona perspectiva!

Ens canviem els papers i ataquem la Jarto de To (6a), tot i que la part de baix és la que correspon a la via anterior... El pas més difícil és l'entrada a la reunió, on els companys han hagut de lluitar de valent i nosaltres també. Ens surt, apretant!




A la Jarto de To (6a). Bona foto la darrera, que m'ha fet el Pep baixant!
 

Baixant d'aquesta via li dic al Manel si vol que fem la de l'esquerra. Diu que sí sense que cap dels dos siguem conscients de que és durilla, Amics Inseparables (6b+) diu la guia quan baixo i m'homiro! El Manel s'hi posa a vista i se'n surt prou bé excepte a la part final on s'ha de penjar. L'entrada és força atlètica però segueix molt la via de la seva dreta i es deixa fer millor del que sembla. Després ve un terreny més suau, d'anar-se buscant la vida. El ressalt final és el més dur. Toca anar per la dreta de les xapes, a buscar el terreny més vertical però amb millor canto, proper a la via anterior. Com que el Manel ho ha descobert jo he pogut encadenar. Ja l'havia fet una altra vegada, però no recordava res. 

Mentre escric aquest post em rellegeixo el meu blog i acabo de comprovar que amb el Manel precisament ja havíem fet aquestes tres vies i en aquest mateix ordre precisament! Coses de l'edat! 







Diversos moments del Manel i meu a Amics Inseparables. Avui l'he encadenat!

Els companys, mentrestant, han estat fent algunes vies i tenen un top-rope muntat a la xxx (6b). El Manel prefereix fer un dels quintus de l'esquerra però jo aprofito i li faig un pegue al 6b, en top-rope. La via és d'anar fent fins a la placa final. Aquí hi ha un tram llis de pebrots. Seguint indicacions dels companys, vaig una mica per la dreta per tornar a l'esquerra a la zona més llisa i retorno a la dreta per acabar d'enfilar la reunió des d'aquí. S'ha d'apretar!!


En top-rope a la darrera del dia.




Els companys a algunes de les vies que han fet.

Després d'aquestes vies optem per recollir trastos. Ha estat un matí ben aprofitat!!


dissabte, 9 d’agost del 2025

Homedes al Gat, Pedraforca

La Homedes al Gat és una via que mig tenia ullada des de feia temps. Una via ideal per a l'estiu que avui hem recorregut amb la Susanna, a la que li va encantar la proposta.

Ens trobem al parking del mirador de Gresolet a l'hora dels senyors, a les 9:30, agafem trastos i comencem l'aproximació. Passem pel refugi i enfilem el camí del Verdet. Al cap d'uns minuts, veiem algunes fites que marquen un petit corriol que s'enfila pendent amunt, poc abans d'un torrent-tartera. Per si les mosques, anàvem seguint el track de l'Arañita

Cal pencar una bona estona i estar atent a les ziga-zagues que ens van portant pel millor camí. Jo havia fet l'aproximació de la Pany algunes vegades, però d'això en fa moltíssims anys -més que el blog. Quan ens acostem a la paret ja es veu una pintada blanca que indica Homedes. La pintada va acompanyada d'una fletxa que no indica la direcció correcta -cal començar per la mena de díedre i després anar cap a la dreta.


A peu de via! 

Arribem a peu de via bastant cansadets, és el que té no fer muntanya de fa temps. A més, portem material de sobres, d'aquest per-si-de-cas... Però quan ens hem posat els trastos i enceto l'activitat (la Susanna ha dit que avui em tocava començar a mi) ja em poso en mode escalada sense problemes.

Trobar el camí no és senzill, però la intuïció i anar sempre a cercar el camí més senzill seran la guia que tocarà seguir en tot moment. I val a dir que no ens hem embolicat enlloc. El primer llarg comença pel díedre i després cal desviar-se cap a la dreta, per terreny senzill i anar tornant en diagonal cap a l'esquerra fins a sota d'un ressaltet que ens menarà a la reunió, en una plataforma còmode (IV+, III, IV+).



Primer llarg. Díedre i aventura! Són les 11:50.

D'aquí cal seguir en diagonal cap a l'esquerra, a buscar un pitó i una xapa que protegeixen un dels dos passos difícils de la via. La Susanna s'ho ventila en lliure sense problemes i jo faré el mateix després. La tirada segueix per la zona del díedre al principi però se'n torna a la placa de la dreta (III, V+, IV+).



El primer crux de la via.

El tercer llarg fa una llarga diagonal cap a la dreta. Anem trobant alguns pitons i es posen flotants al gust. També hi trobem un friend abandonat, uns metres abans de la reunió. Llarg preciós! (IV/IV+)


Diagonal d'anar fent.

La quarta tirada té el que s'anomena "pas de la Z". Trobem alguns pitons a la fissura que va cap a la dreta i una xapa. La companya li fot morro i va fent, aprofitant el que troba de mans i la poca adherència de peus que hi ha. No té opció de xapar l'expansió i tira amunt fins que troba bon canto i un pitó. Després, uns pocs metres sense massa dificultats. Un llarg curt, 20m, però intens. També l'encadeno, però fent uns quants ui-ui i ai-ai. A les ressenyes hi posen V+/A0 i en lliure és un pas bloquer durillo fins pillar un bon canto (6b, IV+, 20m).


Quarta tirada. Per encadenar hi ha un bloc dur.

La cinquena tirada va en diagonal cap a l'esquerra, amb  intenció d'acostar-se al díedre però sense arribar-hi mai. Costa posar flotants, però el terreny és senzill. Tot i això, alguna presa és mòbil i cal anar amb compte! Trobem algun pitó i poso un bon friend i alguna coseta més (III, IV).


Llarg de transició (5è) 

El sisè llarg comença en diagonal cap a la dreta fins arribar al que sembla una aresta i aleshores cal seguir-la (diagonal esquerra mirant des de la R de sota) (III, IV-).


Més llarg de transició (6è). Tot i això, bonic! 
 

El setè llarg surt més o menys en vertical, un xic per la dreta potser i retorna a la vertical de la reunió o amb lleugera tendència a l'esquerra. Més endavant hi ha l'opció d'arribar al díedre -cosa que no he fet- o bé enfilar un ressalt vertical que es veu ben atractiu i fàcil de protegir -cosa que sí he fet. (III, IV)


El 7è també és un llarg de transició però m'ha encantat!

La vuitena tirada va més o menys vertical fins cercar la base de la següent paret. La Susanna ha sortit una mica per la dreta, en terreny una mica més dur del que seria per l'esquerra. Arribats a la base de la paret, toca flanquejar cap a la dreta, descendint i tot en algun punt. (III, IV-, 45m)


Anant a buscar la paret final. Són les 14:30. 
 

La novena tirada se'n va a buscar una mega-díedre enorme, tombat, i el ressegueix un tram. Si es continua par la placa de la dreta hi trobem l'escapatòria fàcil. Si et desvies cap a l'esquerra amb la intenció de fer "el Gat" et trobes la R, en una plataforma aèria sobre el díedre (II, 40m). 


En aquesta reunió ja som "al Gat". 15:20.

Quan hem arribat a peu de via hem vist una cordada que estava a la 3a reunió. No els hem vist més però hem anat sentint algú de tant en tant. Resulta que hi havia una cordada de 3 i una altra de 2 que els anava al darrera. A la reunió post-escapatòria hi trobem la cordada de 2 i encara es veu algú a la part final del Gat. M'espero una estona a fer arribar la Susanna perquè no té massa sentit que ens acumulem aquí.

El següent llarg (10è) comença descendint uns metres per després atacar un díedre. Al mig hi trobem algun pas prou atlètic! Hi ha un bon pont de roca llaçat i es pot acabar d'amanir al gust amb flotants. (IV, V, IV+ 20m) 



Al primer llarg del Gat hi ha algun moviment atlètic...

L'onzena tirada va a buscar un díedre marcat on hi podrem posar el camalot #3 si el portem, com diuen les ressenyes. Jo, fins i tot l'he posat abans, que no fos que no el poséssim enlloc, jeje. Hi trobem algunes assegurances al pas difícil i la resta es protegeix ben bé. A la part final toca anar marcadament en diagonal cap a la dreta. (IV, V, IV).



Penúltima tirada. Molt bonica també!

Aquesta reunió és prou àmplia i còmode com per fer-hi arribar la Susanna mentre l'altra cordada està lluitant amb la darrera tirada, triant el recorregut, gestionant el fregament, cercant la reunió cimera, etc. La Susanna opta per no esperar-se i improvisa una variant, sortint per l'esquerra de la reunió. La reunió cimera és un clau a la banda oposada, que es pot reforçar com calgui. La variant té una entrada d'apretar-li i després ressegueix el mateix terreny descompost que l'original. Aquí hi ha hagut diverses pluges de rocs que, per sort, no m'han tocat tot i anar ben encarats. (V/V+, IV 30m)


La companya, sortint de la darrera R per una variant. Atrevida! 16:45.

Fem reunió cimera i ens movem cap al ràpel. La cordada que ens precedeix ens ofereix les seves cordes per rapelar, cosa que aprofitem i agraïm. Recollim trastos, ens posem les bambes i encetem el camí de baixada. Toca anar seguint traces de camí fins que, en diagonal cap a la dreta, anem a buscar el camí "nou" (jo no l'havia fet servir mai, crec) que baixa de l'enforcadura.

Arribem al refugi, agafem aigua i la Susanna s'hi queda a sopar i fer-hi nit. Jo enceto el camí de tornada fins al cotxd, baldat per l'activitat, però més que content!  Hem fet 12 tirades i un munt de metres. La majoria són metres d'anar fent, però s'ha d'anar cercant l'itinerari i s'han de posar trastos. Parlant de trastos, nosaltres portàvem un joc de tascons del que hem aprofitat les peces més grans. Un parxís d'aliens del que també, com a molt, hem aprofitat el vermell. Uns totems que hem posat a dojo i també portàvem els camalots #1, #2 i #3. El #3 l'hem posat perquè el portàvem, els altres han treballat. Els tricams també han fet l'ascensió però no els hem fet servir. Les ressenyes parlen de 10 cintes i nosaltres en portàvem unes 16 i hem anat ben sobrats. Restringint una mica haguéssim reduït pes, però més val tenir que penedir, diuen.





Imatges del descens- l'activitat continua una bona estona encara! A la selfie són les 18:00

La via m'ha agradat molt. Al Gat hi havia pujat fent l'aresta que porta fins al Calderer, crec, però no havia escalat mai a la seva banda nord. Aproximadament hem estat 10 hores de cotxe a cotxe, tot inclòs. 

diumenge, 20 de juliol del 2025

Callbató - Pell Roja

Avui hem sortit amb el Pep, finalment cap a Montserrat. Hem anat a buscar l'ombra al sector Pell Roja de Collbató i hem estat ben bé!

Hem començat per la Placa de l'Indi, on hem fet un parell de vies, diria que un V i un V+ que està a la seva esquerra. La cosa està sobada, sobada, però tot i això hem gaudit. 

 
 


Escalfant a la Placa de l'Indi. Sobamenta total!

Després hem fet un parell de vies a la dreta de la placa pròpiament dita. A la guia en surt una, però n'hi ha dues. La de la dreta deu ser l'Esperó de la Martina (V+) i la de l'esquerra és força més difícil, potser 6a+/6b? Aquesta darrera és força estranya de fer: primer s'ha d'anar per la dreta de la línia de xapes i després toca passar cap a l'esquerra en terreny vertical i exigent. Crec que l'havia feta feta fa temps, però no recordo massa bé. El Pep ha preferit guardar forces i no fer-la.




Fent les vies del costat de la Placa de l'Indi.

D'aquí hem passat al Totxo de la Nela, més a la dreta i avall. Aquí el Pep s'ha posat a Bròquil Tòxic (V+). Via bonica, amb un pas estrany per superar el ressalt. Una vegada s'arriba a una mena de llastra enorme, la cosa està salvada. Jo també l'he feta. Bonica! 



A Bròquil Tòxic.
 

Després m'he posat a Jefe Ouray (6b+). L'havia feta fa temps però no recordava res de res. Té un començament bloquero, que he resolt anant en diagonal de dreta a esquerra. Després ve un terreny d'anar fent, controlant, fins al ressalt final. Aquí toca encertar-ho bé! He pujat una mica per la dreta, aprofitant algun còdol evident, però he vist que no tenia sortida bona després i he desgrimpat per recuperar forces. Després he fet la seqüencia bona fins a un punt on no he vist que s'havia de pillar una bustieta un xic a sota d'un còdol al que jo he arribat massa forçat i m'he hagut de penjar. Després he fet la seqüencia bona, sense massa problemes. Tot i no haver encadenat, estic content d'haver pogut aguantar la primera desgrimpada i haver trobat (gairebé) la seqüència guanyadora. Com ha dit el noi d'una cordada que s'ha acostat, a vista aquesta via s'encabrita molt!



La cirereta del dia, Jefe Ouray.

En aquest darrer pegue el sol ja comença a entrar i, a més, sentim que ja hem fet prou feina per avui. Així que, ben contents, cap a caseta!