Hoy escribo la introducción en Castellano en atención a Roberto y Yoli, cordada de Segovia que me han adoptado en el día de hoy por lo que les estoy infinitamente agradecido. Me he acercado a Bejes con tres planes: Plan A, a ver si encuentro un alma caritativa que me deje escalar con ellos. Plan B, hacer alguna ferrata. Plan C, hacer un pateo por la zona, que tiene una muy buena pinta para ello también. Con Yoli y Roberto hemos coincidido durante la (corta) aproximación. Ellos no habían estado nunca en la zona, yo tampoco. Ellos tienen una guía, yo tengo una foto panorámica y entre todos acabamos situando los diversos sectores.
Ellos van al sector Bejes Placas y a mi me parece una excelente idea! Situamos la primera vía, Llauma, un supuesto IV aunque ya se ve claro que habrá que esforzarse mucho más que eso! Ahí es cuando pregunto si estarían dispuestos a asegurarme y recibo respuesta afirmativa. Tengo plan A! Así que voy al coche a coger los trastos y en poco rato (la aproximación es corta, corta) estoy de nuevo con ellos. Y a partir de aquí, sigo en Catalán ;)
La zona on hem estat avui: Bejes Placas, sector "d'iniciació";)
Quan arribo novament a peu de via, en Roberto està fent els primers metres de Llauma (IV). Ja es veu que al principi hi ha un moviment raret i després, a l'entrada de la reunió, n'hi ha un altre. Els quarts són un passeig, normalment. Aquí, no! La Yoli fa només un parell de mesos que escala i gaudirà en top-rope d'aquesta i d'algunes de les posteriors, tot i que tenen passos bastant difícils!
A la primera del dia.
Fem la via tots tres i a continuació ens posem a Milar (V). Aquí hi ha uns passo de força finura en un ressalt llis bastant al principi. Després la via es va deixant fer. Em surt bé, però val a dir que m'ha ajudat molt veure en Roberto lluitar-ho!
Milar (V), segona via.
Seguim la tònica d'anar cap a la dreta i ens posem a Pajolar (V+). Aquí hi ha un parell de llocs on s'ha de llegir bé la roca i apretar una mica! Algun pas plaquero que recorda el Berguedà! La via, com totes les que farem, està molt ben trobada, sobre bona roca i equipament amb químics.
Després d'aquesta és el torn de Panizales (V+), a la seva dreta. Aquesta ens ha semblat més dura que l'anterior!
Apretant una mica més...
A continuació és el torn de Espenillas (6a). Baixant ho miro una mica mentre poso cintes i sembla que es deixarà fer. I la veritat és que és així. Hi ha un tram un xic desplomat i al final d'aquí cal fer una obertura cap a la dreta perquè recte no hi ha res. Després d'aquesta apretada la resta de via és ben amable.
Entrant al desplomet de Espenillas.
Per acabar la matinal, encara ens posem a El Caleru (V+), a la seva dreta. Sí, hem anat tatxant tot el que hi havia, de forma sistemàtica, jeje. Aquesta via no es veu tan atractiva des de sota i, la veritat, és que no ho és. Té un pas bloquer a la zona del ressalt lleugerament desplomat que està a l'alçada del crux de la via anterior. I, la veritat, és que jo l'he trobat més exigent! Després, a més, hi trobem un parell d'alejes en zona senzilla però amb una mica de vegetació que fa la guitza. La part final torna a ser bonica!
La Yoli opta per no fer aquesta darrera. A les d'abans ha fet fins als passos difícils que estan fora del seu abast, sobretot després que s'hagués fos en alguna de les primeres vies. En Roberto ha anat descobrint els entrellats de cada via, no sense dificultats! I així, sense adonar-nos-en, hem acabat vent sis vietes prou bones! Qui ho havia de dir!!
Ha sido un placer enorme compartir este día de escalada con vosotros! Me he sentido muy a gusto, como si nos conociéramos de toda la vida casi. Muchas gracias! Espero que el arroz de la noche haya sido memorable ;) Hasta la próxima!
A sobre del poble de La Hermida crida l'atenció aquest esperó... Info aquí!
.jpg)
