Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cantabria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cantabria. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de novembre del 2025

Bejes - Piedrallana

Hoy he tenido ocasión de salir con cuatro compañeros del SantaRock. Hemos quedado en el párking de la Hermida porque ellos han pasado la noche ahí ya y los cinco hemos subido hacia Bejes con la idea de ir al Sector Piedrallana. Aquí hay sitio para aparcar dos coches, aunque cuando hemos llegado ya no quedaba espacio. Unos metros más hacia adelante también es posible aparcar, fuera de la carretera.

La aproximación es relativamente corta aunque hay que trepar un poquito.  En poco rato estamos a pie de pared y aquí encontramos diversas vías. Nosotros hemos dejado los trastos al pie de tres vías nuevas que no aparecen en las guías (las llamaré #A, #B y #C, de izquierda a derecha) y nos hemos puesto manos a la obra. Bego y Coco atacan la vía de la derecha. Con Ave y con Lauri nos ponemos en la vía del centro, que resultará la más dura de estas tres. Paso al catalán, por facilidad ;)


Además de escaladores, hoy hemos tenido otras compañías... 

Em poso a la primera del dia, la #B. Té una arrencada prou dura, amb un moviment un xic desplomat que obliga a tibar des del primer metre. Després van sortint cantos prou bons però més amunt trobem una placa més llisa on s'ha de mirar una mica i fer alguna tibada. Surt bé, però deixa els braços escalfats ja. En Ave avui farà top-ropes perquè ahir es va petar bastant i gaudirà de la via. La Lauri s'hi posa des de baix i confirma les apretades que hi ha! És una via d'uns 18 metres, amb roca boníssima (i novíssima) i ben assegurada.


La Lauri a la primera del dia. 

Quan els companys baixen de la de la #C ens hi posem nosaltres, aprofitant les cintes. Aquesta és més senzilla que l'anterior, amb un tram una mica més exigent, però que es deixa fer ben bé. 


A la més senzilla d'avui.  

A continuació ens posem a la #A, que també hi trobem les cintes posades. Té un pas de decisió a l'entrada, que a la Bego li ha fet por perquè la caiguda no és massa bona, la veritat. Ha optat per baixar-ne abans d'arriscar-se. Amb l'envergadura meva i de la Lauri no hi ha problema per arribar a un bon canto i tirar amunt. Hi trobem algun passet de mirar-s'ho més, però també surt la mar de bé. La dificultat és intermitja entre les dues anteriors i les tres es mouen entre V+ i 6a/6a+ depenent de quant vulguem apretar la graduació.


La Bego i la Lauri a la #A.

Després anem cap a la dreta i aquí hi trobem vies amb més anys ja. Ens posem a la Sin Nombre #8  (6a), a la dreta de tot d'un grup de 3 vies que comparteixen reunió. Aquí hi trobem uns primers metres bonics i agradables de fer. Després el terreny es redreça i es posa vertical o més. Si vas buscant, apareix bon canto, però. En un moment toca anar a buscar una gota d'aigua al ressalt compacte que hi ha sobre el desplomet i aquest és el moviment més dur. D'aquí ja s'agafa bon canto i només queda un trosset fins la reunió. Aquí hi torna a haver un pas fi: cal flanquejar cap a l'esquerra per acabar agafant una bustieta suficient per remuntar un altre ressalt. La reunió queda molt a l'esquerra, massa perquè les cordes acaben fregant força. En Ave, que no ha volgut fer la #A s'ha animat a provar-la i se n'ha sortit ben bé. La Lauri s'hi ha posat de primera sense dubtar-ho. A la part de dalt però no ha vist com fer el flanqueig cap a l'esquerra si se n'ha anat a remuntar una mica per la dreta i flanquejar després, per dalt, molt marcadament cap a l'esquerra. Han estat uns moments tensos, però tot ha sortit rodó finalment!


En Ave al 6a de la dreta del grup de 3 vies.

Aprofito que el Coco i la Bego han deixat cintes a la Sin Nombre #10 (6b) i m'hi poso. Abans hi he vist una altra cordada penjant-se força estona a diversos llocs i això i la pinta que fa la via ja serveix d'avís. Surto amb la segona xapa passada perquè el primer tram és desplomat i de regletes bastant dolentes. Són uns metres d'apretar fort, fins arribar a alguna regleta millor, des d'on puc xapar la tercera bé. A petició meva, en Coco em va flashejant alguns moviments, cosa que agraeixo ja que aquesta via ja és una altra història. Va sortint tot, però apretant de valent i l'acabo encadenant. He quedat ben satisfet! En Ave ha tancat la sessió i la Lauri s'hi posa en top-rope. S'ha de penjar unes quantes vegades però acaba fent la pràctica totalitat dels moviments. Un viot de debò, però res a veure amb el que hem fet fins ara!


Els companys Coco i Bego al 6b, a dalt i la Lauri a sota. 

I, per acabar la festa, aprofito per fer-li un top-rope a la veïna de la dreta, la Sin Nombre #11 (6b+).  Aquí hi trobem un inici lleugerament desplomat però potser no tan regletero com l'anterior, seguit d'un tram, també lleugerament desplomat, però on van sortint cantos si et saps moure cap aquí i cap allà. Però aviat arribem a una placa gris compacta, on s'ha de fer una bona tibada d'una llastreta pinçada amb la dreta i una orelleta que s'agafa d'espatlla amb l'esquerra fins arribar a unes laterals acceptables si aconsegueixes posar el pes cap a l'esquerra. El moviment no és evident i m'he penjat per mirar-lo. Després ha sortit, però demana bastant! Després es va fé amb una apretadeta per entrar a la reunió.

Baixant d'aquí el sol s'ha amagat i la temperatura ha baixat ràpidament. Entre la temperatura i que ja porto sis vies, és el moment per recollir trastos i baixar cap al pàrking a la Hermida i allà fer un mos, aprofitant les taules i cadires de les furgos. 

Ha sido un dia redondo, con buena temperatura, buena roca y, sobre todo, buena compañía! Muchas gracias a los y las compañeras por haberlo hecho posible!


 

diumenge, 2 de novembre del 2025

Finestra de bon temps a Bejes

A molts llocs del planeta la gent s'ha d'adaptar a les condicions meteorològiques per sortir a la muntanya. Segurament a casa nostra som una excepció i podem sortir sempre (gairebé) que volem. Aquí a Cantàbria hi ha dies i dies. Ahir, per exemple, teníem una meteo plujosa. Feia dies que anàvem mirant si hi hauria finestra de bon temps i sí, semblava que avui, diumenge, n'hi hauria. Després d'algun intent per anar a un lloc nou, amb en Simón decidim assegurar la jugada i anar-nos-en a Bejes - Pueblo altra vegada. Ara feia dies que no tocava roca -també perquè durant la meva escapada a Manresa al final no va cristal·litzar res ;)

Avui hem començat per l'esquerra de tot. Ens hem posat a La Covoja (V), que serveix perfectament per començar a entrar en matèria. Fa uns 25 metres amb la qual cosa s'escala bastanta estona!


Escalfat al quintu de l'esquerra de tot.

Baixats d'aquí ens n'anem a cercar quelcom més picantó. Hem fet la Callabrosa (6a). Bona via, com totes les que farem avui! La única pega és que és una mica més curta (21 metres, diu la guia, la més curta). Hi trobem passets de tot tipus. Variada i bonica i es deixa fer la mar de bé.


A la Collabrosa

Seguim les passes d'una altra cordada que es coneix bé el sector i continuem amb la veïna de la seva dreta, la Cualmayor (6a). Aquesta és de l'estil de l'anterior, però l'he trobat una mica més dura. Un festival de metres també!


El 6a central, el llarg. 

D'aquí hem canvia de grau i ens hem posat a la Surbutrera (6b). El company hi havia estat una vegada en top-rope i comenta que hi ha un pas bloquero. L'altra cordada també diu el mateix i per això m'hi he fixat una mica quan la feien ells. Amb aquesta informació la via surt ben bé! Al crux s'ha de tibar d'una regleta més xica del que voldries per pujar peus i anar a buscar una punxa per la dreta, pujar més peus i agafar una regleta que permet xapar -creuat, però permet xapar. Ara ve una estirada fins agafar bon canto. El company s'hi ha posat de primer i ha fet algunes volades aquí, la primera una mica més considerable perquè ha intentat fer l'estirada a pillar el bon canto sense haver xapat abans...


A punt d'atacar el crux de Surbutrera (6b). 

Per acabar la sessió ens hem posat a la següent cap a la dreta, Hedrás (6a+). Segons els coneixedors de la zona és similar a l'anterior, cosa que em fa estar concentradet! Té un primer tram amb alguna apretada ja abans d'entrar en matèria. Després, una zona estranya on s'ha d'aprofitar un diedret i unes llastretes xiques per entrar-hi. Després ve una zona d'anar-s'hi posant bé, un xic per l'esquerra de la línia de xapes. Toca creuar la vertical i tirar amunt per terreny més que vertical, intuint on hi haurà bon canto. N'hi ha però s'ha de trobar! Un tram molt guapo i exigent. Després ve una zona de placa que es deixa fer millor del que semblaria i encara ve un desplomet curiós, també amb canto però de mirar-s'ho! Un viot, llarg (30 metres) i ben variat. Segurament la millor de totes les que hem fet! El company s'hi ha posat en top-rope perquè a la via anterior ho ha donat tot i s'ha buidat. Aquí ha hagut d'esforçar-se per sortir-se'n però ho ha fet! 


Acabant la collita de vies a Hedrás.

I amb cinc vies al sarró i un munt de metres escalats enfilem el camí de tornada no sense fer un mos vora un rierol un xic més avall del poble. 

Mentrestant uns altres companys del rocòdrom estaven a Urdón. El sector està abans d'arribar a la Hermida i suposadament hi ha algunes vies assequibles. En aquesta època hi ha sol entre 14:30 i 16:30. Si no fa molt fred, s'hi pot estar. Potser un altre dia!


diumenge, 12 d’octubre del 2025

Hacer temblar las paredes

Sigo con la costumbre de empezar este post en Castellano, esta vez en atención de Simón con quien he tenido el inmenso placer de compartir escalada. Con él hemos coincidido algún dia en el SantaRock, el mejor rocódromo de la Avenida Honduras de Santander ;) 

Hace unos días contactamos para quedar para salir un día y hoy ha sido ese día. Nos hemos acercado a Bejes, donde ambos ya hemos estado una vez porque ahí tenemos trabajo pendiente aún -y lo que nos ha quedado! El caso es que hoy, además, hemos adoptado el grito de guerra "a hacer temblar las paredes" de Simón y sus colegas y que sirve de título para este post. Nos ha traído buenas cosechas!

Passo al Català, qué m'és molt més senzill per piar! Avui hem començat fent la Daniela (V+). Mentre preparo els trastos dubto sobre quantes cintes endur-me perquè la via fa 30 metres. Al final m'emporto les 16 cintes que porto i me'n sobrarà alguna però poquetes! La via és un VIOT amb majúscules. Bona roca, moviments bonics, ben assegurada. No es pot demanar més! El pas difícil està en un ressalt bastant al principi, on s'ha d'investigar una mica...


En Simón, a la primera del dia.

A continuació ens posem a la veïna del seu costat, la Lacasitos (6a). Aquesta és una mica més curta que l'anterior. Hi trobem un parell de passos durs, al primer terç. Un per anar a agafar un bon forat cantellut per les dues mans i l'altre per sortir-ne. El primer tram l'he fet anant a buscar una lateral de dreta per poder pujar peus. El segon l'he fet amb una remada intensa a pillar una altra lateral de dreta. D'aquí encara s'ha d'aguantar per arribar a una fissura diagonal que s'ha de fer treballar tibant cap a l'esquerra (i vens de la dreta). A partir d'aquí, terreny una mica alpí, amb algun pas de díedre i tal. La reunió queda un xic a la dreta de la línia que portem. 


Aquí comencen les dificultats, fins a la zona taronja. 

Després tocava anar incrementant les dificultat, en teoria només una miqueta. I m'he posat a Cualliceri (6a+). Als primers moviments ja es veu que això és una altra història, jeje, tot i que es deixa fer bé. Arriba un primer ressalt curiós que es resol pujant peus poc a poc fins agafar un bon canto. Sortir-ne té el seu què, al final l'opció guanyadora ha estat per la dreta. Un tram d'anar fent i arriba un segon pas dur, on s'ha de fer treballar molt bé els peus. M'ha recordat algun sector Berguedà, per cert! Aconsegueixo superar aquest tram i posar-me sobre un dauet per al peu. Però a partir d'aquí, dubtes i més dubtes! M'ho he mirat per l'esquerra, recte, un xic per la dreta... He fet una apretada i m'han relliscat els peus tot i que m'he pogut recuperar... Però he estat molta, molta estona per trobar la forma de sortir-ne. Al final, un xic per la dreta, aprofitant algun romet lateral que m'ha permès pujar una mica. Tot i això encara queda un trosset dur per la xapa. Al final, agonitzant, he aconseguit arribar-hi. Buff, quin gasto que he fet! Ara queda un passet més, molt més senzill i després un festival de canto bo fins la reunió. La via m'ha semblat molt, molt dura per ser un 6a+ (l'algorisme de TheCrag li posa 6b, veig ara), però és una via molt, molt bonica al mateix temps. El company, que fins ara ha tirat de primer també, ha optat per fer-la en top-rope.  


Placa força més compacta, a Cualliceri.

Canviem de banda i ens n'anem cap a l'esquerra de tot i ens posem a la Butrera (6a). Aquesta és una via molt diferent, de continuïtat, només amb un passet  una mica exigent en un ressalt que té una fissura que costa de fer treballar bé perquè els peus s'han de mirar una mica. Però la resta és un festival! També és una via psicològica perquè va atacant ressaltets desplomats on penses "aiaiai com ho farem" però on van apareixent cantells que permeten resoldre pas rere pas. Tot i que abans ho he donat tot, vaig prou bé i també l'encadeno, de fet senses massa problemes. Gran via també! En Simón també l'ha gaudit tot i que ha caigut en un lloc on s'ha embolicat una mica.


El company, a la darrera.

Amb aquestes quatre vies ben llargues ens donem per satisfets, en part perquè portem prou metres escalats i en part també perquè el sol apreta de valent! Un altre dia començarem per l'esquerra, que hi queden un munt de vies que fan una pinta espectacular!

El grito de guerra nos ha  dejado disfrutar de cuatro vías excelentes, sobre roca excelente. A destacar, las incrustaciones negras que hay de vez en cuando que parecen puestas ahí para que los humanos podamos disfrutar de estas paredes. Ha sido una salida 10, Simón, repetiremos seguro!
 

dissabte, 27 de setembre del 2025

La primera a Cantabria: Bejes

Hoy escribo la introducción en Castellano en atención a Roberto y Yoli, cordada de Segovia que me han adoptado en el día de hoy por lo que les estoy infinitamente agradecido. Me he acercado a Bejes con tres planes: Plan A, a ver si encuentro un alma caritativa que me deje escalar con ellos. Plan B, hacer alguna ferrata. Plan C, hacer un pateo por la zona, que tiene una muy buena pinta para ello también. Con Yoli y Roberto hemos coincidido durante la (corta) aproximación. Ellos no habían estado nunca en la zona, yo tampoco. Ellos tienen una guía, yo tengo una foto panorámica y entre todos acabamos situando los diversos sectores.

Ellos van al sector Bejes Placas y a mi me parece una excelente idea! Situamos la primera vía, Llauma, un supuesto IV aunque ya se ve claro que habrá que esforzarse mucho más que eso! Ahí es cuando pregunto si estarían dispuestos a asegurarme y recibo respuesta afirmativa. Tengo plan A! Así que voy al coche a coger los trastos y en poco rato (la aproximación es corta, corta) estoy de nuevo con ellos. Y a partir de aquí, sigo en Catalán ;)


La zona on hem estat avui: Bejes Placas, sector "d'iniciació";)

Quan arribo novament a peu de via, en Roberto està fent els primers metres de Llauma (IV). Ja es veu que al principi hi ha un moviment raret i després, a l'entrada de la reunió, n'hi ha un altre. Els quarts són un passeig, normalment. Aquí, no! La Yoli fa només un parell de mesos que escala i gaudirà en top-rope d'aquesta i d'algunes de les posteriors, tot i que tenen passos bastant difícils!


A la primera del dia.

Fem la via tots tres i a continuació ens posem a Milar (V). Aquí hi ha uns passo de força finura en un ressalt llis bastant al principi. Després la via es va deixant fer. Em surt bé, però val a dir que m'ha ajudat molt veure en Roberto lluitar-ho!


Milar (V), segona via.

Seguim la tònica d'anar cap a la dreta i ens posem a Pajolar (V+). Aquí hi ha un parell de llocs on s'ha de llegir bé la roca i apretar una mica! Algun pas plaquero que recorda el Berguedà! La via, com totes les que farem, està molt ben trobada, sobre bona roca i equipament amb químics.

Després d'aquesta és el torn de Panizales (V+), a la seva dreta. Aquesta ens ha semblat més dura que l'anterior!




Apretant una mica més...

A continuació és el torn de Espenillas (6a). Baixant ho miro una mica mentre poso cintes i sembla que es deixarà fer. I la veritat és que és així. Hi ha un tram un xic desplomat i al final d'aquí cal fer una obertura cap a la dreta perquè recte no hi ha res. Després d'aquesta apretada la resta de via és ben amable.


Entrant al desplomet de Espenillas.
 

Per acabar la matinal, encara ens posem a El Caleru (V+), a la seva dreta. Sí, hem anat tatxant tot el que hi havia, de forma sistemàtica, jeje. Aquesta via no es veu tan atractiva des de sota i, la veritat, és que no ho és. Té un pas bloquer a la zona del ressalt lleugerament desplomat que està a l'alçada del crux de la via anterior. I, la veritat, és que jo l'he trobat més exigent! Després, a més, hi trobem un parell d'alejes en zona senzilla però amb una mica de vegetació que fa la guitza. La part final torna a ser bonica!

La Yoli opta per no fer aquesta darrera. A les d'abans ha fet fins als passos difícils que estan fora del seu abast, sobretot després que s'hagués fos en alguna de les primeres vies. En Roberto ha anat descobrint els entrellats de cada via, no sense dificultats! I així, sense adonar-nos-en, hem acabat vent sis vietes prou bones! Qui ho havia de dir!!

Ha sido un placer enorme compartir este día de escalada con vosotros! Me he sentido muy a gusto, como si nos conociéramos de toda la vida casi. Muchas gracias! Espero que el arroz de la noche haya sido memorable ;) Hasta la próxima! 


A sobre del poble de La Hermida crida l'atenció aquest esperó... Info aquí!