Can Molsa

Fa un munt de temps que no surto a escalar, en part per la meteo, en part perquè darrerament no hi ha manera d'encaixar agendes per mil raons. Per sort, per aquest cap de setmana amb la Susanna havíem quedat i ben quedat, aquesta vegada per fer esportiva, a petició seva, i, a més, avui l'Ernest i el Pana han pogut sortir. Per tant, hem fet ple! Jo tenia ganes de tornar a Can Molsa i cap allà que hem enfilat. Per sort, l'Ernest se sap bé l'aproximació: amb la meva memòria no hi hagués pas trobat! Queda apuntada aquí.

Aproximació amb restes de neu de la darrera nevada.

Amb la Susanna hem començat fent la Ópera Prima (V) i la Diedret (V). Les dues vies les havia fet fa un munt de temps, el 2015 quan feia poc que les havien obert!

A les primeres del dia.

Després ens hem posat a la Semen Fot (6a+), aprofitant que els companys ens hi han deixat les cintes. Aquí ja s'ha de tibar força, especialment al ressalt on cal creuar un mini-sostret. Aquí toca aprofitar alguna cosa roma amb la dreta i després simplement obrir els ulls i agafar alguna cosa ben bona. Jo no l'he vist i he hagut  d'apretar una mica sobre roms! Bona, bona!

A Semen Fot. 

Després hem fet la Comprant Joventut (6b). Comença a la part dreta del bosquet semi-penjat que hi ha al peu de l'anterior. Comença atacant una zona un xic desplomada amb roca que fa pinta de dubtosa però que és ben sòlida. Més amunt entrem a una placa infinita, on toca gaudir i tibar. Es va fent prou bé fins al ressalt final. Aquí m'ho he mirat per la dreta i no, he tornat a baixar. He enfilat una mica per l'esquerra i sí, he xapat bé la següent. Però he hagut de lluitar bastant, bastant, mentre els braços s'anaven inflant. L'he encadenat a vista però fent gasto de debò! 

Lluitant per encadenar Comprant Joventut. 

Els companys s'han estat barallant amb Guitza (6c) i li han tret l'entrellat (i l'han encadenada, cadascú en el seu estil. L'Ernest em suggereix que m'hi posi des de baix i que la intenti al flash. Però abans m'he inflat bastant i tinc dubtes. Així que m'hi poso en top-rope i... l'encadeno. El tomàquet està als primers metres de la via, desplomats i amb uns passos ben durs. Esquerra a una presa més roma del que voldríem, taló dreta a una safata vermella, tibada i dreta a una bústia (directament o rebotant en una pedra prèvia, jo hi arribo directament). Esquerra al costat, dreta a pedra gris i esquerra a canto rovellat bo, tot això controlant peus. Després toca posar-se a sobre, jo m'he ajudat amb una petita llastreta al terra. Ara es pot reposar! Després toca enfilar-se: a buscar un bidit d'esquerra i una regleta trencada per la dreta i anar a buscar una bona bústia al costat de la xapa. A partir d'aquí la via es deixa fer prou bé fins al ressalt final. Aquí hi ha algun moviment on la presa no es tan bona com voldries i els braços ja estan cansadets... No sé si hagués sortit de primer, potser sí. En tot cas, queda pendent!

La Susanna a Guitza. 

Com a darrer pegue encara li he fet un top-rope a Batzacada (6c+), també en top-rope després que l'Ernest l'encadenés de primer. El començament el fem igual que l'anterior. Després toca anar cap a la dreta i encarar el ressalt que ve. Bidit d'esquerra, dreta a una pedra negra, posar-s'hi bé pujant peus i esquerra a una bona bústia. Després he anat fent prou bé, amb un trosset rom pel mig però que es deixa fer mirant a banda i banda. I el mur final torna a tenir tomàquet. En particular, he fet alguna remada llarga i m'he quedat d'algun canto rom que no sé pas si, anant de primer, m'hagués atrevit. També queda pendent!

A dalt, l'Ernest encadenant com toca la Batzacada. A sota, jo mateix en top-rope. 
Primer al desplom, després al ressalt que el segueix. 

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada que, entre pitos i flautes, hem escalat un munt avui. I amb sol solet, a partir de la tercera via. Un privilegi! Per cert, avui he estrenat corda, una Beal Zenith de color solid pink ben llampant -per ara! (Ho apunto per si em serveix per recordar la seva edat més endavant)

 

 

Més enllà del Malpas de Trevil

Avui hem estrenat l'any amb un magnífic anticicló. I segurament hem triat el millor lloc del món per gaudir-lo: una zona més enllà del Malpas de Trevil. En Pep i en Mario ja hi han anat algunes vegades i avui m'hi han portat. La inversió tèrmica ha fet que, en sortir del cotxe, sentíssim una escalfor primaveral que ara, a l'hivern, s'aprecia profundament.

Fem l'aproximació mig camp a través. Primer, en direcció a l'antena que domina la zona, després seguint la carena i acabem baixant per una lleugera fondalada que ens porta, de baixada, al peu del sector encarat plenament a sud. Una bona passejada però amb recompensa: només arribar-hi, el dia ens ha regalat el següent espectacle!

Espectacular vista des del sector.

En Pep té molèsties al genoll i avui no escalarà. Com que ja n'ha fet un munt, no li farem dentetes... A més, ens farà bones fotos, com la primera d'aquesta entrada!

Comencem per la primera via que trobem, la de més a l'esquerra. Una bona placa de conglomerat a la que m'he hagut d'acostumar després de temps de tastar (poc) calcari. Aviat m'adono que aquí els forats són bons i els còdols no sempre. La via és ben agradable, amb un parell de passos on s'ha d'anar concentrat cap al final de la via. Està assegurada generosament i ens caldran força cintes -avui gairebé que hem fet just. Comparteix reunió amb la seva veïna i aprofitem la baixada per posar-hi cintes.

La primera via (acabada) de l'esquerra. Una placa preciosa!

La següent per la dreta probablement sigui la més senzilla del sector. Això no vol pas dir que sigui menys guapa! N'hem gaudit plenament! La roca és bona però segurament anirà caient alguna cosa fins que s'estabilitzi plenament amb el pas de la gent.

Fent la segona del dia, seguint la fissura.

Després n'hem saltat una i hem fet la de més a la dreta del primer grup de 4. Aquesta és un xic més difícil i una mica més curta, però segueix la tònica de les altres.

En Mario gaudint del sector. A la dreta els companys bergadans.

A continuació hem anat a la següent placa a la dreta, on hi ha unes 5 vies més. Uns escaladors bergadans han arribat poc després de nosaltres i estan provant les de l'esquerra, així que ens posem a la dreta de tot, a la via que va al límit dret d'aquest pany de paret. Comencem amb un pas de tibar-li una mica per superar la panxeta inicial i entrem en una magnífica placa vertical. Aquí cal anar cercant el millor forat i el millor còdol, gaudint dels moviments. Parlant de còdols, n'he arrencat un amb la mà esquerra, sort que estava ben agafat! Al darrer tram, on el terreny es redreça fortament hi ha les principals dificultats. Arribar a la reunió em deixa ben satisfet!

Inici bombat però amb canto.

L'espectacular traca final.

Després d'aquesta ens posem a la que haurà de ser la darrera del dia: la de la seva esquerra. Comparteix començament amb l'anterior -tot i que sembla que la d'abans es pot començar un xic més avall- i se'n separa una mica a la placa. Aquí els moviments són similars, però un xic més difícils per l'absència de l'aresta que abans ajudava en algun moviment. El tram final, però és clarament més difícil. Jo ho encara per la dreta i aviat m'adono de l'error. Després de mirar-ho penjat a la xapa, veig clar que s'ha de fer per l'esquerra, amb una tibada d'un invertit a la dreta per anar a buscar un bon còdol per l'esquerra. Després aguantar i fer una darrera apretada a la última xapa, on cal tibar de canto petit per sortir de les dificultats. Bona i dura!

Tibant-li al crux de la via.

I per avui ho deixem aquí. Tot i que és un sector petit, m'ha encantat! Bona roca, sol, vies llarguetes, ben assegurades i amb feina pendent. Què més es pot demanar? A manca de ressenyes, diria que la darrera és la més difícil de les que hem fet (potser 6b) i la més senzilla la segona (potser V+). Caldrà demanar informació a l'Ernest que és co-autor de la zona!

ATENCIÓ: M'indiquen que es recomana no escalar a la zona durant l'època de nidificació de l'aufrany (del 15 de Febrer al 15 de Juliol). Val la pena limitar voluntàriament l'escalada abans no ens la prohibeixin del tot. (Actualització març de 2015)