Amb en Pana ens tornem a acostar a la Desdentegada, que ens van quedar vies per fer i ganes de fer-les! Avui fem l'aproximació com toca, sense baixar a la vall entre la Desdentegada i la Cova de l'Arcada, i arribem amb força més comoditat.
Escalfem a la placa dels quintus i comprovo que, a la segona versió de la Guia de Montserrat Sud, les vies estan graduades com toca. Són vies una mica arrampades però amb passos de finura de la bona! Ens posem, per ordre, a la segona començant per la dreta (V+ o 6a) i a la primera començant per la dreta (6a o 6a+). Serveixen per escalfar una mica!
Escalfant a la "placa dels quintos".
A continuació ens n'anem una mica cap a l'esquerra, a una roca força més vertical on hi ha les vies #8 a la #13. Jo ni he escalat mai, aquí. Ens posem a la #12 (6c) de la mà del company. La via té un primer tram vertical (o més) durillo, on s'ha de donar la talla. Després ve una zona més suau, una mica tombada i, per acabar, ve una altra zona lleugerament desplomada.
El company munta la via penjant-se i sense dubtar a tibar de ferro perquè no és gens evident com fer-ho. Després, baixant, s'ho mira una mica millor i li treu parcialment l'entrellat. Jo li faré un primer pegue per acabar de trobar-ho i al segon, en top-rope també, l'encadeno!
El projecte del dia, la #12 (6c)..
Per arribar a un pont de roca característic es pot anar fent més o menys bé. Aquí jo l'agafo amb l'esquerra, invertint-lo i tot. Remada fins a un forat bidit de dretes que no es veu gaire. Una ajuda per l'esquerra i acabar d'arribar amb esquerra a un bon canto. Ara toca pujar peus, en bicicleta mirant a l'esquerra fins agafar un pla de dreta i alguna cosa millor per l'esquerra. I aviat, una bona bústia. Ara no recordo massa bé ja com s'ha de fer però cal anar a buscar una pedra marron gran amb esquerra. Val la pena tenir ben controlats aquests moviments fins a poder posar-s'hi al damunt. Si no, et fons! A partir d'aquí el terreny es tomba una mica. Però hi ha algun tram bastant fi, on cal pujar de peus amb poques mans. Aviat s'arriba al ressalt final. Jo hi entro per la línia de xapes. Van apareixent cantos i toca anar a buscar un forat enorme prou bo amb esquerra en lateral. Ara hi ha un pas dur amb poca presa fins arribar a la darrera xapa. D'aquí un pas llarg per anar amb esquerra a una pedra d'un color característic, remada amb dreta a alguna pedra bona i esquerra a una pedra lateral per entrar a la R. Si hi torno un altre dia i aconsegueixo recordar-ho tot, crec que pot sortir!
El Pana hi fa un darrer intent en top-rope i tampoc no aconsegueix encadenar-la. Quan és el meu torn demano a la cordada que té muntat el 7a de la dreta, la #13, si em deixen fer-hi un top-rope. Ells hi han estat lluitant una bona estona i ara està reposant. Amablement em deixi i m'hi poso i vaig investigant. La via té tres zones com la que hem fet nosaltres. La primera, la més dura, comença amb un ressalt lleugerament desplomat. Aquí s'ha de tibar d'una lateral gris clar per remar llarg fins a una bústia. Aleshores esquerra a una bona regleta, dreta al costat, pujar peus i semi-llançament a una L que fa cap a la dreta. Primer s'agafa una zona roma, toca rebotar i anar a buscar un lloc bo. Després cal anar a buscar un forat bo d'esquerres. Aleshores jo he fet una ziga-zaga per anar progressant en terreny vertical on van sortint alguns cantos i forats però cal treballar fort. M'he penjat algun cop però tots els moviments han sortit! Després ve la zona més tombada que es va deixant fer. I a la part final torna a haver-hi tomàquet. Jo he anat fent fins la darrera xapa, on anava més que inflat ja. He optat per baixar-ne per no fer esperar massa els companys. Em diuen que caldria anar per l'esquerra, pel fil de l'esperó desplomat i comenten que la part complicada és a baix... Un altre dia ho mirarem. A la part de baix li he vist possibilitats!
Final de festa a la #13 (7a).
Quan hem arribat el sol ja tocava bé a la paret i quan hem marxat començava a entrar l'ombra en algun punt. Hem estat la mar de bé, però no hem estat pas sols, avui! Malgrat la caminada, hi ha gent que s'anima a venir per aquí. I, la veritat, és que ho entenc perfectament!
