diumenge, 9 de novembre del 2025

Bejes - Piedrallana

Hoy he tenido ocasión de salir con cuatro compañeros del SantaRock. Hemos quedado en el párking de la Hermida porque ellos han pasado la noche ahí ya y los cinco hemos subido hacia Bejes con la idea de ir al Sector Piedrallana. Aquí hay sitio para aparcar dos coches, aunque cuando hemos llegado ya no quedaba espacio. Unos metros más hacia adelante también es posible aparcar, fuera de la carretera.

La aproximación es relativamente corta aunque hay que trepar un poquito.  En poco rato estamos a pie de pared y aquí encontramos diversas vías. Nosotros hemos dejado los trastos al pie de tres vías nuevas que no aparecen en las guías (las llamaré #A, #B y #C, de izquierda a derecha) y nos hemos puesto manos a la obra. Bego y Coco atacan la vía de la derecha. Con Ave y con Lauri nos ponemos en la vía del centro, que resultará la más dura de estas tres. Paso al catalán, por facilidad ;)


Además de escaladores, hoy hemos tenido otras compañías... 

Em poso a la primera del dia, la #B. Té una arrencada prou dura, amb un moviment un xic desplomat que obliga a tibar des del primer metre. Després van sortint cantos prou bons però més amunt trobem una placa més llisa on s'ha de mirar una mica i fer alguna tibada. Surt bé, però deixa els braços escalfats ja. En Ave avui farà top-ropes perquè ahir es va petar bastant i gaudirà de la via. La Lauri s'hi posa des de baix i confirma les apretades que hi ha! És una via d'uns 18 metres, amb roca boníssima (i novíssima) i ben assegurada.


La Lauri a la primera del dia. 

Quan els companys baixen de la de la #C ens hi posem nosaltres, aprofitant les cintes. Aquesta és més senzilla que l'anterior, amb un tram una mica més exigent, però que es deixa fer ben bé. 


A la més senzilla d'avui.  

A continuació ens posem a la #A, que també hi trobem les cintes posades. Té un pas de decisió a l'entrada, que a la Bego li ha fet por perquè la caiguda no és massa bona, la veritat. Ha optat per baixar-ne abans d'arriscar-se. Amb l'envergadura meva i de la Lauri no hi ha problema per arribar a un bon canto i tirar amunt. Hi trobem algun passet de mirar-s'ho més, però també surt la mar de bé. La dificultat és intermitja entre les dues anteriors i les tres es mouen entre V+ i 6a/6a+ depenent de quant vulguem apretar la graduació.


La Bego i la Lauri a la #A.

Després anem cap a la dreta i aquí hi trobem vies amb més anys ja. Ens posem a la Sin Nombre #8  (6a), a la dreta de tot d'un grup de 3 vies que comparteixen reunió. Aquí hi trobem uns primers metres bonics i agradables de fer. Després el terreny es redreça i es posa vertical o més. Si vas buscant, apareix bon canto, però. En un moment toca anar a buscar una gota d'aigua al ressalt compacte que hi ha sobre el desplomet i aquest és el moviment més dur. D'aquí ja s'agafa bon canto i només queda un trosset fins la reunió. Aquí hi torna a haver un pas fi: cal flanquejar cap a l'esquerra per acabar agafant una bustieta suficient per remuntar un altre ressalt. La reunió queda molt a l'esquerra, massa perquè les cordes acaben fregant força. En Ave, que no ha volgut fer la #A s'ha animat a provar-la i se n'ha sortit ben bé. La Lauri s'hi ha posat de primera sense dubtar-ho. A la part de dalt però no ha vist com fer el flanqueig cap a l'esquerra si se n'ha anat a remuntar una mica per la dreta i flanquejar després, per dalt, molt marcadament cap a l'esquerra. Han estat uns moments tensos, però tot ha sortit rodó finalment!


En Ave al 6a de la dreta del grup de 3 vies.

Aprofito que el Coco i la Bego han deixat cintes a la Sin Nombre #10 (6b) i m'hi poso. Abans hi he vist una altra cordada penjant-se força estona a diversos llocs i això i la pinta que fa la via ja serveix d'avís. Surto amb la segona xapa passada perquè el primer tram és desplomat i de regletes bastant dolentes. Són uns metres d'apretar fort, fins arribar a alguna regleta millor, des d'on puc xapar la tercera bé. A petició meva, en Coco em va flashejant alguns moviments, cosa que agraeixo ja que aquesta via ja és una altra història. Va sortint tot, però apretant de valent i l'acabo encadenant. He quedat ben satisfet! En Ave ha tancat la sessió i la Lauri s'hi posa en top-rope. S'ha de penjar unes quantes vegades però acaba fent la pràctica totalitat dels moviments. Un viot de debò, però res a veure amb el que hem fet fins ara!


Els companys Coco i Bego al 6b, a dalt i la Lauri a sota. 

I, per acabar la festa, aprofito per fer-li un top-rope a la veïna de la dreta, la Sin Nombre #11 (6b+).  Aquí hi trobem un inici lleugerament desplomat però potser no tan regletero com l'anterior, seguit d'un tram, també lleugerament desplomat, però on van sortint cantos si et saps moure cap aquí i cap allà. Però aviat arribem a una placa gris compacta, on s'ha de fer una bona tibada d'una llastreta pinçada amb la dreta i una orelleta que s'agafa d'espatlla amb l'esquerra fins arribar a unes laterals acceptables si aconsegueixes posar el pes cap a l'esquerra. El moviment no és evident i m'he penjat per mirar-lo. Després ha sortit, però demana bastant! Després es va fé amb una apretadeta per entrar a la reunió.

Baixant d'aquí el sol s'ha amagat i la temperatura ha baixat ràpidament. Entre la temperatura i que ja porto sis vies, és el moment per recollir trastos i baixar cap al pàrking a la Hermida i allà fer un mos, aprofitant les taules i cadires de les furgos. 

Ha sido un dia redondo, con buena temperatura, buena roca y, sobre todo, buena compañía! Muchas gracias a los y las compañeras por haberlo hecho posible!