diumenge, 21 de juny del 2020

Bona collita a l'Arcada


Avui li he proposat al Josep d'anar a l'Arcada, a la Cinglera dels Esqueis. Jo hi havia estat un parell de cops i havien quedat coses pendents i em semblava que avui la cosa podia anar bé. Hem fet l'aproximació per baix, seguint la pista amunt fins trobar les marques del GR cap a la dreta. Ens hem enfilat i hem baixat a la dreta, entrant al sector per la part esquerra. Les altres vegades havia vingut per la zona del berenador. Segurament el millor encara és pujar per la pista fins l'Amfiteatre i seguir per peu de paret. A veure si la propera vegada encara me'n recordo...

A la dreta del subsector Arcada quedaven un parell de vies per fer, així que m'he posat a la Prostitució Espanyola (V+). Una via ben divertida de fer, amb els primers metres molt característics de la zona. Xula, tot i ser senzilla.

A la Prostitució Espanyola.
En Josep no s'hi posa i ataca la Tanti Auguri (6b) que ja he fet un parell de cops. Pel mig troba un escurçó petitet i fa una variant per evitar ensurts... Quan és el meu torn jo no el trobo per enlloc, molt millor! La via és contínua, d'anar fent, molt maca i variada i amb el tram final un xic més exigent.

En Josep, a Tanti Auguri.

Aprofitem per posar cintes a un dels projectes del dia, l'Art de la Guerra (6c). Baixant m'he mirat una mica la zona complicada, on l'altre dia vaig fer un intent fallit... S'hi posa el Josep i la treu! Curiosament ell i jo fem la zona del crux ben diferent: jo he posat el peu a la vira venint de l'esquerra, tibant d'una lateral amb la dreta (la presa bona avui estava molla) i d'una gota d'aigua amb l'esquerra. Després toca aixecar-se per agafar unes invertides i un canto arrodonit amb la dreta per pillar una fissureta curta però bona des d'on es xapa. Després jo m'he embolicat bastant i m'he quedat bastant pillat amb una invertida bona i peus en adherència. Per sort, ho he resolt i he anat recuperant forces fins la darrera xapa, on torna a haver-hi una bona apretada fins la R. Al sac!


Avui hem triomfat amb l'Art de la Guerra.

Baixant poso cintes a Amazing (6c). En Josep s'hi posa i la fa amb solvència. Darrera seu vaig jo i també l'encadeno a la primera. El pas que m'ha costat més és superar el primer sostret on he fet unes bones apretades perquè no he encertat les regletes bones per sortir-ne amb més dignitat... Després un tros d'anar fent fins a sota el sostre gran, que es passa una mica per la dreta. Un bec rom d'esquerra i una estirada fins una lateral de dretes permet pujar peus i xapar des d'un bon pont de roca. Després, terreny suau fins la reunió. L'altre dia hi havia una colla que comentava que era un 6c més senzill que l'anterior i també ens ho ha semblat a nosaltres.


A Amazing també s'ha de tibar. A la foto de baix,
jo mateix encarant el primer crux. A dalt, en Josep a punt d'encarar el
desplom gran.

Després d'aquestes bones sensacions ens n'hem anat cap al Gendarme i ens hem posat a Tenemos que Hablar (6b+). En Josep jura i perjura que l'havia intentat fa temps, però a la guia diu que és del 2015... un misteri. Es veu una via exigent i ho és. En Josep va fent fins a sota un desplomet que hi ha a la paret dreta del díedre i des d'aquí toca passar mans a una vira que se'n va a l'esquerra i aquí s'ha de penjar. L'acaba i m'hi poso jo, també des de sota. Vaig fent bé fins on hi ha el crux i em decideixo a provar-lo. L'he trobat extra-mega-dur! Un bidit prop de la fissura estava moll i he creuat dreta fins un foradet no massa bo, amb el peu esquerra en una depressió en adherència. He fet força amb tot, creuant mans, movent una mica peus, rebuscant mans... Finalment, he pogut pujar una mica el peu dret i, amb esforços, acabar pillant alguna cosa acceptable a l'esperó. Després toca tornar cap al díedre però ja hi ha millor canto. He esbufegat com una bèstia, però ha sortit, també. 


A Tenemos que Hablar.

Després, en Josep li ha fet un segon pegue i també l'ha tret. Ens ha semblat igual de difícil que les d'abans, aquesta amb un aire més clàssic. Amb aquesta hem arrodonit un dia de collita excepcional :) A veure si dura una mica la bona ratxa post-confinament... Per cert, avui sí que tinc fotos on surto jo ;)

dimecres, 17 de juny del 2020

11 anys després...


Aquesta tarda hem tornat al Prohibitivo amb el Josep. Tenim esperit masoquista, jaja! Tot i que el company pensa que es pot escalar on sigui, ni que sigui reposant a cada xapa, jo prefereixo el procediment clàssic de començar per coses assequibles... Així que ens posem a Esquirol Lladre (6a+). Comença el Josep i se les veu ja per aixecar-se de terra... i és que aquí no regalen res, més aviat escatimen alguna cosa! Quan ha estat el meu torn és ben bé perquè m'he dit "Amunt, no fracassis aquí!" Hi ha alguns passets ben burros i, a sobre, amb els peus diminuts i patinosos... Encadenada i no caldrà tornar-hi!

Després ens n'hem anat a Riss (6b+), la meva bèstia negra particular. Fa onze anys li vaig fer un parell de pegues en les dues visites que vam fer a la zona. I tenia anotat que "El proper dia, dos pegues més i així successivament". Doncs avui li he fet un pegue després de que en Josep li posés cintes a vista i s'hagués de penjar. He anat fent sorprenentment bé, fins xapar la penúltima. D'aquí he anat a la fissura, on hi ha un canto boníssim però vas tan inflat que no ho sembla. I de sobte he recordat que era aquí on m'havia quedat les altres vegades! I, per no ser menys, també m'hi he quedat avui!

El Josep ha fet el segon intent i la treu. La pressió ara és insuportable :) Així que m'hi poso i vaig fent. Supero amb solvència els alejillos de baix, ataco el deplom, en surto, vaig a la fissura i em poso bé de peus, amunt i avall, buscant la posició, fins que en trobo una que em permet reposar una mica i estudiar el que queda: xapar des de la part de dalt de la fissura (encara no ho he fet!) moure peus amunt i buscar alguna cosa que permeti entrar en terreny més senzill. Per sort, surt! La Riss tatxada onze anys després, això sí, esbufegant de mala manera, que no sé si és la via, el confinament o la Covid ;)

Al desplomet de Riss.

Després d'aquesta, ens n'hem anat a Per a Penélope (6c) una mica a l'esquerra. No m'hi havia fixat mai i es veu una via ben guapa! A més, ho és, tot i que està sobadadeta, perquè deu ser on escalfen tots els que venen per aquí. El Josep va enxufat i s'hi posa. S'equivoca en algun lloc i s'ha de penjar però la va traient. Jo tinc els braços com botifarres encara i la faig en top-rope i em surten tots els moviments excepte l'entrada a la reunió!

En Josep li fa un segon intent i aquest l'encadena. Jo hi torno en top-rope i faig com abans, però la tinc controlada ja. A la propera visita hauria de caure (la via, no jo)! Val la pena que algú posi les cintes, però. La segona, sobretot, està alta i una caiguda podria tenir conseqüències...

Placa espectacular Per a Penélope.

El soci encara té ganes de gresca i es posa a la de la seva dreta, que no està a ClimbAround, El Pas de la Discòrdia (6c+/7a). Aquí hi ha més feina, sobretot concentrada a un passet, que deu ser el de la discòrdia. Jo no tinc necessitat de tibar més així que pleguem!

Lluitant sense èxit contra el Pas de la Discòrdia.

Ha estat una tarda ben intensa, amb 5 pegues intensos per la meva part. Anem bé!

dissabte, 13 de juny del 2020

Tatxant a Can Guies


Avui hem anat a Can Guies amb en Josep mentre l'altre membre del trio està refent-se... D'entrada jo no tenia massa clar què fer-hi, però en Josep sí, i al final tots dos hem gaudit de valent.

Avui em tocava a mi posar seny, així que hem escalfat com l'altre dia, a l'Agulla Maria de l'esquerra de Can Placa. Avui hem fet les dues que faltaven.

Comença en Josep amb el Senderista Naturista (V). Una via amb una arrencada un xic exigent, però que després es torna plaent, com diria un ex bloguer que recentment ha tancat la parada. Molt recomanable i amb assegurances a dojo.

Escalfant a Senderista Naturista.

Després ens hem posat a Ripoll-Comellas (V+), a la dreta del 6a de l'altre dia. Aquí hi ha alguna tibada més, però es deixa fer molt bé també.

Resseguint un diedret a Ripoll-Comellas.

Després hem anat a buscar coses més intenses. En Josep se n'ha anat a l'esquerra de tot, a Naboo (6b+), la que vaig fer l'altre dia. Ha de lluitar però la treu amb solvència!

A Naboo.

Jo, en canvi, em poso a la #13 (6b+) on no fa gaire li havia fet un tast en top-rope i ni així m'havia sortit. Avui l'he encadenat, gràcies al Josep que ha cantat les preses bones a la zona del desplom. El començament és agònic, amb peus en adherència i algunes gotes d'aigua i dits a gotes d'aigua. L'agonia dura fins la tercera xapa on es pot agafar una mica d'aire. Després toca anar una mica a l'esquerra, superar un ressaltillo aguantant un aleje interessant. Pillar la franja horitzontal bona i posar-hi els peus per encarar el mur i desplomet final. L'aixecada aquí s'ha de fer amb peus en adherència i molt poca cosa de mans fins agafar una pedra a la fissura al fil del desplom. Una remada per empotrar mà dreta pujar peus i pillar un bec dins la fissura. Després ja només s'ha d'aguantar! M'ha fet molta il·lusió encadenar-la posant cintes!

Després en Josep s'ha posat a Pancho Colate (7a) on fa dies que hi ha posat la banya. Sembla que avui es sent prou fort com per encadenar-la posant cintes, però finalment ha hagut de fer alguns reposos. Jo li faig un tast en top-rope, però les tres xapes inicials són inhumanes, amb nyapes molt merdoses i uns peus de pena... Total que decideixo no seguir perquè em queden els dits petats.
En Josep li fa un altre pegue, aquest en top-rope, i la treu... La té madura!


Lluitant el que no està escrit a Pancho Colate.

Per acabar el dia, en Josep em munta la Snob (6b+), sense pretendre encadenar-la (ho ha donat bastant tot a Pancho) una via amb sabor dels '80: dura i amb aire entre químics, tot i que s'ha de reconèixer que estan ben posats. Amb les cintes posades vaig fent les primeres assegurances apretant de valent. M'he fixat bé en com fer-la i vaig encadenant, fins on em diu que s'acaben les dificultats, però encara queda una bona apretada: des d'un forat no massa bo de dretes, una presa pse d'esquerra, pujar peus i una allargada béstia. Pillar franja amb alejillos i una bona opció per reposar. Suposadament ara hi ha bon canto... i n'hi ha, però no pas tan bo com voldria. Malgrat tot, aguanto fins al final i encadeno també!

Arribats aquí donem el matí per tancat. He tatxat 4 vies, dues de les quals ben dures... Mica en mica es van acabant les coses que ara semblen factibles per aquí, aviat tocarà picar més alt!

dimarts, 9 de juny del 2020

Prohibitivo i pla B: Mal Balç


Aquesta tarda ens hem tornat a acostar al Prohibitivo, que encara hi ha feina. Hem començat per L'Esperonet del Cigronet (6a) i hem deixat que l'Ernest hi fes el primer tast. De tant en tant se sent algun tro...

El Josep no la troba atractiva. De fet, veient les contorsions de l'Ernest, no és que vinguin ganes de fer-la però potser serà la única cosa que es pugui encadenar el dia d'avui, així que em preparo per fer-la mentre comença a caure alguna gota. Quan estic a punt, ja plou i la roca, ja de per sí sobadeta, està que rellisca de valent. Llàstima d'haver tibat la corda perquè ara tocarà pujar sí o sí com sigui. Vaig pujant en off-width, amb les xapes a l'esquena, fins que toca fer servir la paret de la dreta obligatòriament, però està feta un marbre... xop! Els companys em pugen la canya i xapo la següent i d'aquí a la R i d'aquí a baix, ben xop ja.

Recollim trastos i ens refugiem en una zona balmada fins que para de ploure. Ha plogut a bots i barrals, amb pedra, i ha quedat tot xop... Ens n'anem cap al cotxe amb la cua entre cames...

Ruixat curt però intens que ha deixat Montserrat xop.

Tornat a casa veiem que aquí no ha plogut i amb l'Ernest (en Josep ha abandonat) ens hem acostat al Mal Balç, on hem estat alguna vegada i d'on no existeix gaire informació...  Abans, però, toca passar per casa a agafar roba eixuta...


La zona central, apurant fins dalt.

Aquí he acabat de fer alguna via que quedava pendent al mur central i després hem anat a la dreta, a fer una de les dues vies que hi ha. La de l'esquerra és bloquera, amb passets concentrats per superar els trams llisos.

De franja a franja...

Després l'Ernest s'ha tornat a barallar amb la via dura del sector, lleugerament desplomada. A la primera no aconsegueix xapar la segona xapa. M'hi poso jo i arribo més o menys on ell i no m'atreveixo a intentar el xapatge. Al final l'Ernest deixa la via muntada en top-rope i hi fem alguns pegues. Ell acaba treient els passos però jo he perdut les piles en alguna banda i no me'n surto d'una de les tibades.

Dues xapes, que fan un 7a, diuen.

Avui l'aire portava un tuf desagradable, però hem pogut treure'ns una mica el cuquet...

divendres, 5 de juny del 2020

Tarda de Can Guies


Avui, amb l'Ernest i el Josep hem tornar a terres berguedanes. Els companys proposaven Can Guies i cap allà hem anat. Ahir va ploure a bots i barrals però aquest matí ha fet bon temps i trobarem la roca perfecte.

Amb en Josep baixem cap a l'Agulla Maria, a l'esquerra de Can Placa, per poder escalfar en alguna cosa mitjanament digne mentre l'Ernest fa de les seves. Comencem per El Gaucho Català (V), que comença a la part baixa de l'agulla i va per l'esquerra. Es veu similar a la de la seva dreta, però potser la línia sembla més interessant. Té una entrada curiosa i la resta és d'anar fent.

A la primera del dia, El Gaucho Català.

Mentre estem fent la via apareixen uns coneguts que també es posaran per aquí. Nosaltres pugem uns metres i jo em poso a Megapubilla (6a). Hi ha algun passet de mirar-s'ho una mica, però m'ha semblat molt similar a l'anterior. En Josep no la fa i ens n'anem a Can Guies, a l'esquerra de tot.

Aquí en Josep es posa a Weeds (6b) i la fa sense entrebancs. Jo també m'hi poso i vaig fent bé fins la zona on la placa es redreça i es torna una mica més compacte. Curiosament, van apareixen alguns bonyets per als peus, alguna lateral i algun rom i vas pujant com per sorpresa. Després d'això queden algunes xapes en una zona de fissuretes verticals, on s'ha navegar bé per no tibar massa. Tot i així, per assegurar l'encadene, jo acabo infladet, tibant en bavaresa i aguantant l'aire en alguns punts, també a l'entrada a la reunió, prou tensa. L'encadeno, però!


En Josep, a dalt, i jo mateix a Weeds.

Després que l'Ernest també l'encadeni, deixa cintes a la del costat, Naboo. Després que en Josep s'entretingui una estona amb el seu projecte, jo em poso a Naboo (6b+). Des de sota ja s'intueix tomàquet a una placa compacte, amb un arbret característic. Per arribar-hi primer hi ha uns metres d'anar fent, però aviat toca controlar molt bé peus, equilibri i adherència fins arribar al crux. Aquí aconsegueixo posar-m'hi bé per reposar i intentar veure una seqüència bona. Trobo una lateral roma però suficient per passar peus una mica a l'esquerra per una mena de franja roma i estirant-me puc trobar un bon canto d'esquerra i sortir de les dificultats. El cor s'accelera: ja he fet el que semblava el més difícil, ara toca la part final, de característiques similars a Weeds, de fet els darrers metres són comuns. Aquesta vegada m'ho munto una mica millor, potser és que vaig més decidit, i arribo a la R. Un bon encadene!

Arribant, més que satisfet, a la R de Naboo.

Baixant d'aquí encara li faré un tast al projecte dels companys i aviat donem la sessió per tancada. Avui marxo amb un molt bon gust de boca, amb una bona colla de vies a vista a la butxaca, en un entorn perfecte!

dimarts, 2 de juny del 2020

Desconfinament al Prohibitivo


Avui és una gran tarda, podem escalar! Com que la meteo pinta inestable, ens encaminem cap al Prohibitivo, sota Santa Cecília, a Montserrat. Repassat el blog veig que la darrera visita aquí va ser el 2009... fa uns quants dies d'això!

Avui amb l'Ernest i el Josep ens n'hem anat a l'esquerra, on gràcies a l'app ClimbAround hem situat unes vies que tots teníem pendents. Gem començat per Losi (6a+). La via té les xapes a la placa de la dreta (molt cap a la placa) però es fa en díedre, a no ser que es vulgui apretar un parell de graus més. Anar fent, amb alguna apretada, ha sortit després de molts mesos de no tocar roca!

A Losi, la més senzilla... gràcies al díedre!

Després el Josep s'ha enfilat per la de la seva esquerra, Desperta Ferro (6b+). Aquí hi ha bastanta més feina, tot i que els companys la treuen amb solvència. Jo m'he hagut de penjar després del ressalt lleugerament desplomat i, a partir d'aquí, a les dues altres xapes que falten. Deixo la via muntada per una altre pegue posterior, perquè tampoc és que hi hagi moltes més alternatives...

L'Ernest, a punt d'atacar el ressaltillo de Desperta Ferro,
on jo passaré la resta de la tarda:)

Els companys es posen a la placa de la dreta, a Chochín (6c+) aprofitant que hi hem deixat la corda baixant de Losi. Per cert, té reunió separada tot i que el croquis marca que la comparteixen. En Josep ha estat entrenant molt durant el confinament i se la treu a la primera. L'Ernest ha de mirar-s'ho molt més i acaba fent els passos, però s'hi veu tomàquet del bo.

A Chochín hi ha un mur brutal, amanit amb alguns forats bons...

Jo, en canvi, prefereixo tornar-me a barallar amb Desperta Ferro. El segon intent no és gaire millor que el primer, però. Crec que la millor opció per mi és anar cap a l'esquerra després de xapar sobre el ressalt, movent peus ràpidament. Després ve algun passet fi fins pillar una bona bústia que, probablement, sigui millor agafar-la amb dreta.

En Josep li fa un intent a Heidi (7a) a la dreta de l'anterior i aquí ja ha de lluitar-ho una mica més. Es veu una placa de forats molt contundent, de fet, com Chochín, però més xunga encara. Diria que l'Ernest li ha fet un altre top a Chochín i jo he acabat la sessió amb un altre intent, aquest en top, a la "meva" Desperta Ferro. Potser en una altra visita, amb la ment i el cos una mica més rodats, poden haver-hi possibilitats...

La tarda ha aguantat tot i que se sentia tronar i es veien cortines d'aigua no massa lluny. Estàvem prop del cotxe per si de cas, però hem acabat quan el cos ens ha dit prou després de quatre pegues cadascú, que no està gens malament.

dissabte, 7 de març del 2020

Racó Tranquil


Seguim visitant sectors berguedans amb l'Ernest i en Josep. Avui ens n'hem anat al Racó Tranquil, esperant tenir bon temps i tranquil·litat. Però hem passat fresca i hem constatat que aquí també hi arriba la penya!

Hem començat per la Mas de Gats (6a), al roc de la dreta del sector Racó Tranquil (2) de la guia, amb un peu de via inclinat. La via comença amb un pas de mirar-s'ho però acaba fent-se prou bé. Roca verdoniana d'adherència però d'anar fent fins al mur vertical on s'ha de tibar de valent i cercar la millor forma de resoldre'l. La presa és petita i més val decidir-se ràpid perquè si no et vas inflant a base d'anar tastant aquí i allà... Així que toca apretar i amunt! Déu n'hi do per ser la la primera del dia!

Al muret de Mas de Gats s'ha d'apretar...

A continuació, l'Ernest proposa fer la de la seva esquerra, Passarell (6b). Té algunes xapes comunes amb l'anterior però segueix cap a l'esquerra. Allà on se separa hi ha uns passos d'adherència ben curiosos. Després també toca atacar el mur on, aquí també, hi ha el crux de la via. Novament no val a badar i s'ha de tibar fort. Potser és més evident on s'ha d'anar, però la feina hi és.


 
Els tres protagonistes d'avui a Passarell.

Després d'aquesta ens hem posat a Simfonia Alpina (6b+). Hi havia fet un tast en top-rope fa mooolts anys, 12 exactament, quan encara estava de 6c. L'Ernest l'ha fet havent-s'ho de mirar una mica, cosa que m'ha fet dubtar, però m'hi he posat des de baix. Qüestió d'anar fent fins a sota el mini-sostret a sota del mur on ja s'endevina que hi ha feineta. Aquí he xapat posat cinta a la cinta posada, tot i que hagués pogut xapar esforçant-me una mica. Des d'un bon canto d'esquerra toca anar a la dreta per uns plans que s'han de tibar de costat i pillar un bec o forat que queda a la dreta. Aquí m'he penjat perquè no veia clara la continuació: toca obrir la mà esquerra a un esperó rom amb els peus sobre unes preses raonables. Després hi ha una regleta bona per la dreta i una lateral d'esquerra que permet pujar els peus a sobre del sostre. Per xapar la següent m'he posat malament i m'he penjat -l'encadenada ja estava perduda. Toca moure els peus a la dreta, amb el dret primer, mig abraçar el bloc de la dreta i estirar-se a pillar un bon canto per la dreta amagat a l'esperó de la dreta. Després és qüestió d'anar fent fins la reunió.

En Josep la treu sense despentinar-se massa i jo, que li he vist possibilitats, li he fet un segon intent quan ha estat el meu torn. He anat força bé fins al crux però aquí he pujat massa els peus i no he aguantat bé amb la dreta al foradet... i m'he penjat! En comptes del foradet, al bec, i en comptes de pujar tant els peus, mantenir-los més baixos: s'arriba a l'esperó rom de l'esquerra i a la regleta! Anotat per la propera! 

Aquí ja es poden posar els peus sobre el sostret! Crux superat.

I aquí es supera el segon crux...



La mateixa via, des de sota.

Mentrestant els companys havien muntat Dilluns de Pasqua (6b+), l'Ernest encadenant-la i en Josep fent-li un bon intent però fracassant al crux. Jo m'hi he posat en top-rope i encara no veig la manera de fer-lo amb solvència... Per mi, un bon 6c!

A Dilluns de Pasqua.

I l'Ernest encara ha tingut força per tastar el 7a de l'esquerra en top-rope, no fins dalt perquè aprofitava la reunió de Dilluns de Pasqua. Diu que en surt una variant ben xula!

Amb aquesta feina feta ens hem donat per satisfets ja que també tocava dinar a casa... El 6b+ s'ha resistit, tocarà tornar-hi!

diumenge, 1 de març del 2020

Segona visita a Can Guies


Fa uns pocs mesos vam anar a Can Guies amb en Josep. Avui hi hem tornat amb ell i amb l'Ernest, que tenia ganes d'escalar-hi i aprofitar per fer un arreglillo. Aquella vegada no vam encadenar gairebé res, així que avui anava un xic encongit, tot i la promesa de l'Ernest que triomfaríem!

Hem començat per la dreta de tot, amb la Te la Dedico (6a). Vista des de baix sembla un rostoll sense interès, però la via està prou bé. A més, serveix per escalfar perquè hi ha algun passet tens, tot i que es deixa fer ben bé.

Començant la feina a Te la Dedico.
 
A continuació l'Ernest s'ha posat a Petits Miracles (6a+). L'altre dia vam haver de fer filigranes per sortir-ne i no la vam pas encadenar. L'Ernest la treu amb soltura i comenta que la roca està "al punt"... En Josep ha de penjar-se a la penúltima perquè ell fa l'opció per l'esquerra i no ha encertat el lateral bo. Jo segueixo les passes de l'Ernest, un xic per la dreta i xapo bé la darrera. Per sortir-ne, però he de fer Petits Miracles en roms... L'encadeno però agonitzant!

A Petits Miracles.

Després d'aquí ens hem posat a Esplendor Geométrico (6b+). L'Ernest la fa sense massa dificultats i em deixa un allargo en un parell de xapes. En Josep s'hi posa en top-rope i la fa ben bé: diu que se'n recorda de fa unes setmanes quan va venir-hi. Finalment és el meu torn i la provo des de baix. La via s'enfila a un gendarme separat i després cal entrar a l'agulleta pròpiament dita per on va la via. Als primers metres s'aprofita l'esperó de la dreta, i hi ha alguns passets de colocar-se amb finura. Després ve el tram complicat, on la cosa es redreça. Aquí cal anar mirant bé peus i aprofitar alguna presa a la paret de la dreta i quedes en un punt on encara hi ha un moviment tens fins pillar un canto bo. Aquí he aprofitat l'allargo per xapar i treure tensió: realment sols és un moviment més, però la xapa queda una mica llunyet... Per arribar al sostret queden uns moviments curiosos encara. Jo ho he estat lluitant una bona estona, amb una mà dreta en una presa xica que mica en mica em va inflant. Per sort, trobo una posició on puc espolsar-me una mica i agafo confiança per fer una tibada de dreta, agafar una esquerra acceptable i una rebava per la dreta que permet xapar. Una remada fins un bec amb l'esquerra i estic a la fissura on em dic que no he de caure passi el que passi. Vaig inflat a tope i queda un moviment dur que acabo fent bé. Després bon canto, més suau i xapar la darrera (alejillo) i d'aquí un pas i la reunió. Encadenada, però donant-ho tot! Buff!!


L'Ernest (a dalt) i jo mateix Esplendor Geométrico.

Després d'aquesta l'Ernest volia fer la Gampiro (6c+). Aquí hi ha hagut una baga que penja d'un parabolt des de la seva obertura perquè hi ha una nata dolenta contra una rampa. Avui tocava corregir això però abans li ha fet un pegue a mort i l'ha tret! En Josep li havia fet un parell d'intents fa unes setmanes i avui, en top-rope, l'ha fet excepte un moviment on s'ha equivocat. Jo m'hi he posat en top-rope també perquè no estic totalment recuperat i, a més, és dura de pebrots. El començament és de passos ben llargs on has de saber on anar. Primer, a pillar un canto amb dreta, després moure peus per l'esquerra i pas llarg fins pillar unes punxes amb la dreta. A partir d'aquí hi ha peus i gotes d'aigua que permeten anar pujant fins a la zona desplomada. Aquí toca espatarrar-se en díedre, ajudant-se amb una regleta d'esquerra i fer una estirada a una presa que no aconsegueixo veure per molt que me la cantin. Em penjo després d'una relliscada, m'ho miro i veig la presa per la dreta. Després toca mà esquerra a una regleta vertical per moure els peus cap a la dreta, a sobre d'un bony on es pot agafar una mica d'aire. (A la dreta hi ha un bon esperó i l'esquerra queda mig bé en una invertida). Invertida d'esquerra, pujar molt els peus i pillar una lateral amb la dreta, millor la de sobre, n'hi ha dues i la de baix no m'ha estat suficient per tibar amb dignitat. Després pinça per mà esquerra a la dreta del parabolt, una lateral per la dreta i anar a buscar la llastra invertida a l'esquerra (els companys van de la pinça fins dalt d'un bony, jo no hi he vist color). Des d'aquí pujar peus i llençar-se a un forat per la dreta des d'on s'agafa la reunió... M'ha semblat molt dura. Un altre dia, més fresquet, potser ho trobo diferent...


L'Ernest resolent (a dalt) i jo tastant Gampiro.

Hem deixat l'Ernest treballant i nosaltres ens n'hem anat a Stock Options (6a+) on l'altre dia tampoc vam encadenar. Avui ha sortit, però amb aiais i uiuis! Els primers metres són de bavaresa amb peus en (poca) adherència (el company ha fet un parell de patinades...) fins pillar una franja bona des d'on xapar la segona. Moure peus en adherència a la dreta però ara amb bon canto i anar fent. Queden uns passos interessants, un aleje de collons i s'entra al mur on s'ha de donar la talla. Per l'esquerra hi ha una fissura vertical però cal moure's cap a la dreta per anar seguint les xapes. El moviment a la dreta és molt exigent per la manca de peus prou bons i aquí he tingut algun dubte sobre les meves forces. Per sort no se m'ha obert la pinça d'esquerra creuada i aconsegueixo pillar canto i posar-me fora de perill. Per entrar a la reunió queda un moviment curiós, però relativament suau. 

Avui he tatxat, finalment, Stock Options.

Amb aquesta via ens donem per més que satisfets. Fotre cinc pegues ja està prou bé, tenint en compte que el del 6b+ m'ha semblat que ja seria la darrera cosa bona que faria en el dia! Baixant he agafat aigua a al font de la Salamandra i hem arribat a dinar a casa. Matí rodó, amb quatre vies tatxades!

Per cert, la meteo ha estat curiosa: al principi sol a tope, després algun núvol, després tot núvol i en baixar algunes gotes...



dimecres, 26 de febrer del 2020

Camarasa: Cova de l'Escaleta


Amb en Pep hem anat cap a Camarasa, un xic més enllà del Solàrium, a la Cova de l'Escaleta on havíem estat una vegada ja -aleshores amb força calor! Arribem d'hora i al Solàrium encara hi toca l'ombra i al nostre sector tot just hi acaba d'arribar una cordada. Poc a poc s'anirà farcint de gent...

Nosaltres comencem amb The Gardner (6a+). És una vieta d'anar fent, amb uns primers metres més exigents, però que més amunt es deixa fer molt bé. Molt xula!

En Pep a The Gardner.

Mentrestant han arribat uns companys de la zona, de Balaguer, que finalment es posen també a la que acabem de fer i ens deixen continuar una progressió més sua amb Marumi Wall (6a+), com a mínim en teoria! La veritat és que aquesta és bastant més exigent que l'anterior. Els primers metres no són senzills i cal treballar per abastar una bona llastra/regleta horitzontal i arribar a la bavaresa. Després ja hi ha més bon canto, tot i que la via és lleugerament desplomada fins dalt. Només cal procurar no equivocar-se massa de cantos i no entretenir-se gaire. És destacable també que hi ha una mica d'aire entre les darreres xapes. En resum, una via molt guapa, com l'anterior, però més exigent!

En Pep a Marumi Wall.

Els companys de Balaguer han fet fotos xules! Gràcies!

Després m'he posat a Solstici (6b). Aquí ja es veu que els primers metres seran els durs. Per sort, aconsegueixo llegir-ho bé i acabarà sortint a vista... Tot i això han calgut unes bones tibades, alguna de bidits amb un desplom més acusat  que abans. A la part final torna a sortir canto, però també cal fer treballar el coco, per exemple en anar a buscar la reunió des de la darrera xapa... Guapa via i exigent també, més que l'anterior.

Al darrer tram de Solstici.

Per acabar la feina, ens posem a Ni oblit ni petó (o Ni oblit ni perdó segons la guia) (6c). La cordada de Balaguer han estat lluitant aquesta via i li han vist els passos. Quan he baixat de la primera via ja me l'he mirat una mica i ha semblat que la tralla està al principi i així és. Li faig un pegue al flash i m'he d'agafar a la tercera perquè no m'atreveixo a xapar. A banda d'aquest punt on he reposat i estudiat de valent, la resta ha anat sortint. Després de l'intent d'en Pep ho provo en top-rope i encadeno prou bé. La meva seqüència als primers metres és: invertida d'esquerra, dreta a pinça i rebot amb dreta a la frangeta de més a l'esquerra (n'hi ha tres a la banda dreta). La mà esquerra oberta a unes rebaves queda prou bé per anar a pillar la bústia amb dreta i creuar esquerra just a sobre, en una regleta prou bona. Per fer-ho cal que el company indiqui on queda el forat pel peu dret, que no es veu mentre estàs per feina! Xapar d'aquí o moure dreta a una presa vertical i fer-ho allà, no ho tinc clar. Pujar molt els peus per regletes xiques però franques i, sense res per l'esquerra, anar-la estirant fins un rom gris alt prou bo. Aquí obrir la mà dreta i passar a la dreta i ja està. A dalt de tot, controlar també un peu a una franja que queda oculta quan estàs a sobre, pillant la bavaresa final. Penso que pot sortir prou bé en una altra visita... si no oblido la seqüència (i per això l'apunto aquí, jeje).

Al pegue que he fet en top-rope al 6c.


El sector s'ha anat farcint d'una quantitat enorme de penya! I mentre passàvem per sota el Solàrium, tres quarts del mateix... Aquí caldrà venir-hi no sé quan! I és que les vies que hi he fet són molt i molt guapes!