Aquesta tarda hem tornat al Prohibitivo amb el Josep. Tenim esperit masoquista, jaja! Tot i que el company pensa que es pot escalar on sigui, ni que sigui reposant a cada xapa, jo prefereixo el procediment clàssic de començar per coses assequibles... Així que ens posem a Esquirol Lladre (6a+). Comença el Josep i se les veu ja per aixecar-se de terra... i és que aquí no regalen res, més aviat escatimen alguna cosa! Quan ha estat el meu torn és ben bé perquè m'he dit "Amunt, no fracassis aquí!" Hi ha alguns passets ben burros i, a sobre, amb els peus diminuts i patinosos... Encadenada i no caldrà tornar-hi!
Després ens n'hem anat a Riss (6b+), la meva bèstia negra particular. Fa onze anys li vaig fer un parell de pegues en les dues visites que vam fer a la zona. I tenia anotat que "El proper dia, dos pegues més i així successivament". Doncs avui li he fet un pegue després de que en Josep li posés cintes a vista i s'hagués de penjar. He anat fent sorprenentment bé, fins xapar la penúltima. D'aquí he anat a la fissura, on hi ha un canto boníssim però vas tan inflat que no ho sembla. I de sobte he recordat que era aquí on m'havia quedat les altres vegades! I, per no ser menys, també m'hi he quedat avui!
El Josep ha fet el segon intent i la treu. La pressió ara és insuportable :) Així que m'hi poso i vaig fent. Supero amb solvència els alejillos de baix, ataco el deplom, en surto, vaig a la fissura i em poso bé de peus, amunt i avall, buscant la posició, fins que en trobo una que em permet reposar una mica i estudiar el que queda: xapar des de la part de dalt de la fissura (encara no ho he fet!) moure peus amunt i buscar alguna cosa que permeti entrar en terreny més senzill. Per sort, surt! La Riss tatxada onze anys després, això sí, esbufegant de mala manera, que no sé si és la via, el confinament o la Covid ;)
Al desplomet de Riss.
Després d'aquesta, ens n'hem anat a Per a Penélope (6c) una mica a l'esquerra. No m'hi havia fixat mai i es veu una via ben guapa! A més, ho és, tot i que està sobadadeta, perquè deu ser on escalfen tots els que venen per aquí. El Josep va enxufat i s'hi posa. S'equivoca en algun lloc i s'ha de penjar però la va traient. Jo tinc els braços com botifarres encara i la faig en top-rope i em surten tots els moviments excepte l'entrada a la reunió!
En Josep li fa un segon intent i aquest l'encadena. Jo hi torno en top-rope i faig com abans, però la tinc controlada ja. A la propera visita hauria de caure (la via, no jo)! Val la pena que algú posi les cintes, però. La segona, sobretot, està alta i una caiguda podria tenir conseqüències...
Placa espectacular Per a Penélope.
El soci encara té ganes de gresca i es posa a la de la seva dreta, que no està a ClimbAround, El Pas de la Discòrdia (6c+/7a). Aquí hi ha més feina, sobretot concentrada a un passet, que deu ser el de la discòrdia. Jo no tinc necessitat de tibar més així que pleguem!
Lluitant sense èxit contra el Pas de la Discòrdia.
Ha estat una tarda ben intensa, amb 5 pegues intensos per la meva part. Anem bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada