La Placeta

A La Placeta sols hi havia estat una vegada, fa gairebé tres anys. Avui li he proposat al Manel d'anar-hi i ha acceptat. Ell hi ha estat unes quantes vegades amb en Pep i en Mario.

Sort del 4x4 del Manel perquè si no tinc dubtes que s'hi pugui arribar amb segons quin vehicle... Hem aparcat al lloc "oficial", al revolt, i en uns minuts baixant per la pista hem arribat al primer sector, el que mira a oest. El Manel no ha estat mai a l'altra banda i avui fa fresca així que ens n'hem anat a l'altra banda. Allà jo hi havia fet un parell de vies. Després de situar-nos, proposo que ens posem a Bufa (V+). El nom li escau bastant bé perquè he bufat! Déu n'hi do de la feina que hi ha. Ens ha semblat dura!

A la primera del dia. S'ha de tibar!

Baixant hem posat cintes a la del costat perquè m'ha semblat del mateix estil. El Manel pregunta si la faig des de sota i dic que sí. Abans de posar-m'hi però miro la guia i m'adono que es tracta de Pam i Pipa (6b+). Com que la corda és a terra toca posar-s'hi com sigui. El començament és vertical, amb presa xica però franca. La veritat és que va sortint la mar de bé, amb alguna remadeta en algun punt i presa xica i peus xics en algun altre. Me'n surto tan bé que penso que les dificultats deuen estar més amunt, al segon mur. Però no, també es deixa fer la mar de bé. M'ha semblat suau. Ara bé, al Manel no li ha semblat igual. En top-rope l'ha anat fent prou bé (és un dir: ho ha donat tot i l'ha encadenat!) i ha baixat ben satisfet.

Tibant més a Pam i Pipa.

Busquem una altra feina i ens plantem al peu de Tocatiuevi (6a+). Suposadament hauria de ser més senzilla que l'anterior... però no és així. A la planxa d'entrada hi ha bastanta feina i toca apretar de valent fins la tercera xapa, que aleshores la via canvia de banda. Per fer el canvi hi ha un tram de roca dubtosa però no hem arrencat res. Aviat es xapa la primera del segon tram i és l'hora de posar-se a la feina. Xapar la segona s'endevina complicat, a banda que queda força amunt. No és evident que hi hagi cap canto bo per fer-ho. Pujo i baixo unes quantes vegades però tinc dubtes: la intuïció diu que hi deu haver un bon canto per xapar-la però una cosa és la intuïció i l'altre la certesa. A més, una caiguda aquí vol dir caure a sobre la repisa que baixa en diagonal, cosa que no em ve de gust. Al final, aconsegueixo xapar des d'una bústia bona que hi ha molt a l'esquerra. Aleshores torno a baixar i m'enfilo més o menys recte i sí, trobo bon canto per xapar però no caiguis aquí! A partir d'aquí hi ha un tram amb bon canto que, de sobte, desapareix. No ho veig per enlloc i em penjo. Després trobo un canto lateral que no havia vist i faig el pas sense complicacions. A la darrera xapa la cosa es repeteix: no veig canto i em torno a penjar. Ara resulta que s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb unes bústies raonables. I xapar la reunió també té la seva història: jo ho he fet des d'una bústia d'esquerres, en una remada llarga fins agafar descaradament la cadena. Segurament en un segon intent, sabent on s'ha d'anar, la faria sense massa problema. Però m'ha semblat absolutament desfasada (probablement 6b/+). En tot cas, és més difícil que Pam i Pipa.

Tibant molt més aquí.

En Manel s'hi posa i ha de penjar-se unes quantes vegades. L'ha trobat molt dura també. Aprofitant el top-rope li faig un pegue a Bansky (6c) que arriba a la mateixa reunió per la dreta. Aquesta és un viot amb totes les lletres! Gairebé tota ella és de bústies, algunes de millors que altres, alguna de xica i alguna remada llarga. En tot cas, s'arriba a la franja horitzontal força bé. A partir d'aquí també va sortint canto variat. En algun moment s'aprofita alguna pedra de la via veïna. La part dura de la via és el darrer tram, d'entrada a la reunió. En top-rope he tibat sense manies d'alguna pedreta fosca i he trobat alguna bustieta dolenta però suficient per entrar a la reunió bastant des de la dreta. Apuntada per un altre dia!

A Bansky. Un viot que tocarà intentar algun dia des de sota.

El Manel no la fa i busquem alguna cosa factible més a la dreta. Així, em poso a Cames de Periquito (6a+), que ja s'endevina dura veient-la des de sota. Efectivament, és dura! És molt llisa i amb canto bastant romo fins bastant amunt. De fet, els que semblen els forats salvadors vistos des de terra són bastant roms quan hi arribes! I el pas més dur, per mi, encara és per sortir-ne, on cal  fer treballar molt bé els peus i la presa de ma no és gaire abundant ni agraïda. He hagut d'apretar de valent per encadenar-la! Equipament generós, cosa que s'agraeix aquí!

A la darrera del dia ho he donat tot per encadenar-la. Quin patiment!

Amb aquesta feina feta ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada. Les vies ens han agradat molt, però la graduació de la guia pensem que no serveix per triar on et poses. En seria l'excepció Bansky. Pam i Pipa és més senzilla que qualsevol dels suposats 6a+'s que hem atacat. La meva proposta, per ordre de dificultat, Bufa, que seria 6a a molts llocs, Pam i Pipa (6b), Cames de Periquito (6b), Tocatiuevi (6b+) i Banski (6c). Ja se sap que per gustos, graus. Però l'ordenació seria aquesta (ep, això és només per la meva orientació si hi torno!). En tot cas, les vies són guapíssimes, que és del que es tracta. L'equipament genial, amb mosquetons a les reunions. Sols he vibrat una mica a Tocatiuevi. Hi tornarem!

Casanova

Avui havien de començar a baixar les temperatures i amb en Ramon teníem ganes d'escalar. Havíem de ser molts més, però al final hem quedat nosaltres dos. Havia sorgit la idea d'anar pel Berguedà i no se m'ha acudit millor idea que anar a Casanova, pensant que hi podríem estar bé.

Comencem per la par de la dreta, amb la Pels Nens (V+). Vieta d'anar fent. Als trams que toca el sol, quedem rostits. A l'ombra d'un arbret, s'hi pot estar prou bé.

Escalfant la musculatura. El sol ja ens escalfa el cap per una altra banda...

Per algun motiu, al Ramon li ha semblat que podríem provar Carn Dolça (6a+) que va just per l'esquerra. Jo recordava que alguna vegada els experts m'havien dit que no era gaire agraïda de fer, però he pensat: posa-t'hi! 

Aquí el sol hi toca de valent i no passa ni gota d'aire. Faig els primers metres i quan venen les complicacions m'entra una mena de mandra que fa que em pengi. Penjat, em miro el pas que ve i m'entra més mandra. Hi ha una bona tibada, des d'una regleta de dretes fins a un bon (?) forat per l'esquerra més amunt, tot això amb una mica de desplom i pocs peus. No sé per què, però no m'he motivat gens a fer el pas i he optat per sortir cap a la dreta a buscar una reunió propera i acabar així la segona via.

Amb el sol que cau pensem que podem anar a mirar a la dreta de tot. Per sort, allà hi ha un peu de via amb molts arbres i s'hi està fresquet i tot! Una mica més animats hi portem els trastos i jo em decideixo a posar-me a la #38 (6a). Comença amb uns passets estranys i aviat em trobo penjat novament. Faig algun moviment més i poso alguna cinta més, en A0 i opto per baixar. El Ramon està motivat i diu que s'hi posa! Aprofita la corda en top-rope fins on he arribat i a partir d'aquí va tirant amb vibracions (pel que diu) i aparent solvència.

Quan baixa, jo li faig un top-rope. Al pas que m'he penjat li hem tret l'entrellat: no aprofitar un canto gran que hi ha més a l'esquerra i, en canvi, anar a buscar un hombro rom a la fissura i un pas acrobàtic per pujar peus i tibar de la fissura en lateral. Acabaré fent el pas 3 vegades i, al final, ja no em sembla tan complicat! Més amunt hi ha més canto però encara s'han de fer unes bones tibades.

En Ramon resolent el 6a.

Baixant, em miro la Directa Esperó (7a) que encara no sortia a la guia. Li he fet un intent per mirar els passos, evidentment en top-rope! L'entrada és cabrona com a l'anterior, però ara ja es deixa fer. Després ve una remada molt llarga a buscar una cosa roma però però bona per la dreta. Jo hi arribo, però el Ramon no. D'aquí, unes llastretes, un pas de contorsió mantenint l'equilibri i agafar un foradet prou bo. Pujar peus i una bona remada per pillar un bidit de dretes. Fins aquí, bé. Ara, a partir d'aquí no tinc ni idea de com seguir (tampoc no hi ha magnesi que ajudi). Sembla que per la dreta hi ha manera de pujar algun metre però després hi ha el no-res. Per l'esquerra, com no sigui molt per l'esquerra, no hi ha sabut trobar res. Algú ja m'ho explicarà!

Provant algun pas del 7a.

Darrerament porto una bona ratxa, encadenant quintos! Avui la calor, però sobretot la manca d'aire, ens ha jugat una mala passada. Després d'aquests quatre intents hem recollit trastos i cap a casa.

Marcant Estil a l'ombra de Camarasa

Avui hem quedat amb el Pep, el Mario i el Manel. Amb els dos darrers feia molt temps que no coincidíem i ha estat un plaer retrobar-nos. Vaig proposar de buscar algun sector a l'ombra i hem anat a Camarasa a la dreta, on jo només havia estat un cop fa molts anys. Avui ens hem quedat a tocar la carretera, en part perquè s'ha de caminar un trosset i no volem pas caminar més del compte, i en part perquè hi hem trobat prou feina.

Ems hem repartit, en Pep i en Mario per una banda i el Manel i jo per l'altra. Amb el Manel ens posem a Miss Doga (V). Els inicis són plaqueros, amb prou bon canto, però controlant bé quin forat és bo i quin no. Les vies estan una mica patinoses i la humitat i la calor, malgrat l'ombra, no ajuden gaire. S'ha d'escalar, també a la part final on cal encarar el desplom, millor un xic per la dreta. L'he trobat dura.

En Manel, a Miss Doga.

A continuació, ens posem a El Descendiente (V), que hauria de ser del mateix estil. Però no, l'entrada és molt, molt dura. Vertical a tope, amb canto molt justet. Després la cosa es torna plaquera amb regletes xiques d'anar fent i després ve un terreny amb bona ganda. Una rampa porta al desplom final, on les xapes estan a la dreta de la línia evident i cal fer unes tibades de ca l'ample.

 

 En Manel, a El Descendiente i en Pep a Miss Doga.

Per més que ho hem anat comptant, del dret i del revés, no ens hauríem d'haver equivocat de vies: Miss Doga ataca el desplom final per la dreta i El Descendiente per l'esquerra. El Descendiente està completament desfasada.

Anem un xic més a la dreta i ens posem a Los Panchetas (V). Aquí hi ha un tram on s'ha de tibar després de la segona xapa i, sobretot, procurar no caure per xapar la segona perquè l'escalador aniria a terra. El xapatge de la tercera és agònic a més no poder. A partir d'aquí la cosa es suavitza moltíssim i només queden algunes contorsions senzilles per entrar a la reunió.

Jo mateix a Los Panchetas, a dalt, i en Manel a la mateixa via, a baix.

Anem cap a l'esquerra i ens posem a Lo Moni (6a). Via molt senzilla, amb una apretada forta per entrar a la reunió. És un ressalt lleugerament desplomat després de molts metres de via ramposa. Per tant, caiguda potencial molt dolenta. La darrera xapa queda molt a desmà de la línia evident, un xic per l'esquerra i jo la xapa mentre decideixo si xapar la reunió o la darrera.

 

 

Fent Lo Moni.

Els companys han fet, en primer lloc, algun dels IV's que hi ha a la vora i després els hem anat deixant top-ropes muntats. Al final de tot, encara li fem un top-rope a Pelae Free (6a+). No m'he atrevit a fer-la per sota per les greus incoherències de grau que hem anat veient aquí. Aquesta té una tibada forta al ressalt desplomat: bústia amb dreta, regleta bona amb l'esquerra, pujar peus i remada amb ganes fins pillar algun canto/regleta. Aviat es posen peus prou bons i la via acaba igual que Los Panchetas, que és el top-rope que hem deixat muntat. Aquesta no està refotudament desfasada, segurament sols li posaria algun plus.

Jo mateix, tibant a Pelae Free.

En uns moments entrarà el sol i, a més, volem ser a dinar a casa. Al final hem fet 5 vies que no està malament (el Mario un més crec) i marxem ben satisfets! Hem estat a l'ombra, però la temperatura i humitat ambiental són molt altes. No sé si això ha influït en la nostra capacitat escaladora d'avui, però ens ha semblat un sector dur: estic ben content d'haver encadenat algun V pelat!

Totxo de Ponent

Avui hem sortit amb en Pep. Hem buscat un sector a l'ombra i ha sorgit la idea del Totxo de Ponent. Repassant el blog veig que li he fet visites el 2009, 2010, 2012, 2018 i el 2021. A la darrera visita també hi havia en Pep.

Hem escalfat amb Argan (V+). En Pep també la fa des de baix i li surt excepte un pas on s'ho ha de mirar una mica.

En Pep, a Argan.

Després hem fet Teaman (6a+). Per mi ha estat com tornar a anar a vista i confirmo la impressió de les altres vegades: és bastant exigent. Una entrada tiesa amb algun forat, seguida d'un bon tram on s'ha d'anar tastant a dreta i esquerra, amb llastres, laterals i roms... De fet, fins que no he tingut el peu sobre d'una pedra marronosa, bastant amunt, no he respirat alleugerit!

En Pep, a Teaman.

Per continuar amb el mateix tarannà, ens n'anem a l'esquerra de tot, a fer la Cafeïna (6a+). Un mur vertical amb els forats justos, un tram d'escalar amb les mans baixes, en equilibri, i un tram més vertical però on va sortint la presa suficient et deixen a la diagonal final que mena a la reunió. Aquí aprofito per passar la corda per la reunió de la Kilibri King (7a) a la que li vull treure l'entrellat. En Pep fa la Cafeïna força bé però s'ha de penjar en un punt. Llàstima!

A Cafeïna.

Després li faig un top-rope a Kilibri King i vaig treient tots els passos. En Pep també li fa un tast i va fent la majoria de trams, excepte el crux. Després li faig un segon pegue en top-rope i encadeno. Un altre dia hauria de sortir des de sota!

Al meu projecte, Kilibri King.

M'apunto coses: entrada per la dreta, anant a buscar una llastreta vertical per mà esquerra i la mateixa llastra per la dreta horitzontal un xic més amunt, pujar peus, bustieta de dreta, pujar  (no per la franja roma d'esquerra) i bona bústia per xapar la segona. D'aquí, aprofitar un sistema de bustietes per anar a buscar una mitja lluna per mà esquerra a l'esquerra de la tercera xapa. Un canto marronós a l'esquerra d'això pot facilitar el xapatge però cal mantenir esquerra a la mitja lluna. D'aquí, pujar peu dret a un bolo bo, peu esquerre a una pedra que fa baixada en diagonal i remada fins pillar amb dreta una regleta que queda alta en diagonal a la dreta, força amunt. Esquerra a regleta romilla. Creuar dreta a una altra regleta romilla, moure peus i pillar el bidit bo amb esquerra. Xapar la quarta. Pujar peus i remada amb dreta a una altra regleta, alta i en diagonal a dreta. Esquerra a pinça, dreta a cantillo marronós punxegut, moure peus i pillar bústia bona d'esquerres. Remada amb dreta al forat final, bo en lateral. Xapar cinquena. A partir d'aquí buscar-se la vida: bastanta cosa roma, cal aprofitar bé el gran bolo que surt enfora i que costa de fer treballar bé.

Hem marxat just quan el sol entrava al peu de via. Hem suat per la xafogor, però hem estat a l'ombra!

Bagergue

Entre caminades i visites culturals, avui ens n'hem anat a Bagergue, primer a visitar el poble, amb visita al museu inclosa, i després a escalar una estona amb la Rosa. El sector me'l va proposar el Pep P., que hi havia estat fa temps. Gràcies! Hi ha tota la informació del sector a la web de Roca en Aran.

Ens hem posat al Sector Iniciació i aquí hem optat per començar per la més evident, El Diedro (V), en part perquè hi ha gent a altres vies.

No és una via gaire senzilla, de fet demana algunes bones tibades en bavaresa i no sempre hi ha bons peus.

Una de les fàcils, però no ho és pas tant com sembla...

A continuació m'he posat a La Placa (6a). Aquí hi ha algunes complicacions importants a la part inicial. S'ha de fer una bona tibada i una remada a una lateral d'hombro d'esquerra que se les porta. Després toca anar un xic cap a la dreta i ja van apareixent llastretes i peus suficients. S'ha de treballar. A la Rosa li costa l'entrada però la resta va fent. Més tard s'hi posarà una colla de joves i també els ha costat un munt...

La Placa de l'esquerra és molt guapa però dóna feina al principi!

A continuació hem anat cap a l'esquerra i hem fet La d'en Bernat (V). No és senzilla per ser un quintu!

Un quintu...

A continuació hem fet la Vestidos de Verde (6a). Aquí hi ha una tibada de regleta xica que deu ser el que li dóna el grau a la via perquè jo l'he trobat bastant igual que l'anterior, si no més fàcil...

A Vestidos de Verde hi ha una tibada al principi i anar fent després.

Després de dinar ens n'he anat al sector Dur de Pelar confiant en que potser estarà a l'ombra... No, encara no li ha arribat del tot, com a mínim a la banda esquerra que és on penso que puc fer-hi alguna cosa.

Em poso a Friqui Emotions (6a). Té alguns moviments curiosos al principi. Després es separa cap a l'esquerra i va a una reunió ben amunt, que comparteix amb la seva veïna.

Baixo i em poso directament a la següent que la Rosa ja ha escalat prou per avui. Overbooking de Vias (6a) té una entrada ben curiosa! Es xapa la segona relativament bé, des de l'esquerra, però després no és gens evident com continuar. Desgrimpo i m'ho miro des de la distància i sembla que veig com fer-ho. Toca posar-se al mig de l'esperó desplomadet i fer alguna tibada aprofitant el bon canto que hi ha en un punt. Ara bé, després només hi ha coses romes romes. Vaig fent però acabo xapant la següent in extremis, agafat a la cinta. Recollons, quins passos! La resta, anar fent. M'ha semblat estratosfèrica pel grau proposat, igual té algun truc amagat, però com l'he fet hi ha una apretada de Déu!

Aquí no tinc cap foto, així que poso una foto de la paret. La Friqui Emotions va més o menys pel símbol femení i Overbooking de Vias per l'esperó desplomat negre de la seva esquerra.

Foto de les vies de la part esquerra del sector Dur de Pelar.

El sector és ben guapo. Amb més temps per dedicar-hi hi he vist algunes línies que mereixerien ser provades amb una mica de ganes! És difícil que hi torni a venir, però es mereixeria unes quantes visites!

Adjunto les ressenyes del blog web de Roca en Aran:

Cavallers, placa Xalmet

Avui ha de fer més calor i ens plantegem la placa Xalmet, a l'ombra al matí. Cada dia hi hem vist gent, sembla que és un sector popular. Efectivament, quan hi arribem, després de diversos contratemps amb mossos inclosos, hi ha força gent.

Ens plantegem la #25 de la guia, Arfonzopenco (6a) però diu 38 metres 10 seguros i ens comenten que cal anar bé de coco... Així que, canviem de plans!

Anem cap a l'esquerra i comencem amb el que deu ser una combinació La Farradura i Directa Fiebre (V+). Uns metres d'anar fent però amb alejillos importants em porten a un lloc on gairebé segueixo recte amunt, però toca anar més a l'esquerra! Via d'anar fent, molt xula!

A la primera del dia.

Després, ens posem a La Farradura (6a+), una via de quatre estrelles segons el llibre del Luichy. Des de sota, la placa sembla que serà impossible. Però van sortint llastretes i regletes que permeten anar progressant prou bé. A la part final toca agafar quelcom a sota un sostret i fer un pas cap a la dreta, per mi, el crux de la via, i m'ha costat de llegir i d'executar. Per sort, surt a vista!

Una via quatre estrelles!

Aprofitem la reunió per anar fent coses. Primer, El Tío Calambres (6b+) en top rope. De l'estil de l'anterior, amb passos fins, algun de molt fi, i un crux per pillar un invertit. Molt guapa. Surt a la primera, però des de sota no hagués tingut el coco per fer els moviments.

Som els reis del top-rope!

Des de la mateixa reunió, un altre top-rope a Cándida Ingenuidad (6c). Passos de regletes de pocs milímetres. Crux per creuar a una visera vertical que queda molt a l'esquerra, en un moviment amb peus molt llisos (roca sense granets). Surt amb un repòs posterior per no haver visualitzat que toca sortir del bec anant a buscar laterals d'esquerra. D'aquí, rebotar dreta a una lateral vertical bona i pujar peus. La resta, molt bé!

Fins i tot ens atrevim amb els 6c's...

La segona anècdota del dia el protagonitza una cordada alemanya. Sento que ella li diu a ell que ens demani informació. Em pregunten en anglès sobre una via i li responc en alemany. Fins aquí, ho han donat tot per "normal"! Però després ella em sent parlar amb en Ramon, lògicament en català, i va i em diu:

- "Com és que parles tan bé el català?" I jo:

- "Voldràs dir-me: com és que parles tan bé l'alemany?" Ella:

- wtf??

- XD

El vam fer ahir, però és el tancament del RockTrip d'enguany!

Cavallers, Pic de Comalestorres (2812 m)

El meu cos no està fet per escalar quatre dies seguits. Així que avui tocava una activitat diferent... En principi, hauria d'haver estat descans actiu, però al final ens hem fotut una bona pallissa, amb més de 1000 metres de desnivell, pujant al Comalestorres des de l'aparcament de baix. Si a algú li interessa el track, està aquí.

L'excusa era conèixer l'aproximació i el descens per si algun dia ens posem a alguna de les agulles de Comalestorres... A la pràctica ha estat una bona patejada que ens ha portat a un cim dels que no es deuen fer gaire perquè no és un dels clàssics.

Ha estat una activitat xula, molt més cansada del que ens havíem proposat i amb força caloreta. No estic acostumat a fer aquests desnivells, segons el track 1100 metres de pujada i 1100 metres de baixada en només 3.5 km d'anada i 3.5 km de tornada (!?) i això em donarà agulletes per uns quants dies, jejeje

Cavallers, el Casco i Plaka Tuka

Tercer dia d'activitat. Avui fem una volta pels sectors de Cavallers per anar-nos situant. Ahir vam veure gent escalant al sol sense morir en l'intent i avui acabem al Casco, a la cara sud. El sol és intens però l'aire és fresc fins al punt que, estant a l'ombra dels arbres, convé posar-se una capa més.

A la cara sud del Casco hi ha, sobretot, adherència. Comencem amb la #18, Hot Rock (V). Una xapa per protegir un ressalt finet d'entrada, molts metres de tràmit i segona xapa bastant amunt, en terreny vertical, cosa que vol dir que s'ha de tibar de fissura. Bon canto i algunes contorsions per agafar bones preses de mà. Alejes que et fan vibrar i una entrada a la reunió fina, fina.

Vibrant amb la primera del dia.

Decideixo que no vull passar més por i fem la 0% de Materia Grisa (V+) en top-rope, aprofitant que comparteixen reunió. Del mateix estil: un tram vertical amb fissura que s'ha de treballar en bavaresa i uns trams fins, fins, fins. 5 xapes en 25 metres això sí, la primera és molt amunt i és realment fàcil. Tot i així...

A Materia Grisa.

Després fem Pánfila (IV+). Surt bé, com no podria ser d'altra forma, però "si això és IV+, jo sóc monja". La reunió serveix per muntar un top rope accidentat a la següent via.

Lluitant de valent als IV+!

Fem Muerde el Polvo (6a). Passos de levitació, però li anem agafant el truc. Cal aprofitar coses mínimes de peus i empènyer molt sovint avall. I, curiosament, els peus aguanten! Molt agònicament però va sortint.

Contorsions després dels incidents per muntar el top-rope...

Després fem Amor de Gato (6b+). Té un pas bloquero als voltants de la segona xapa, on cal arribar a una "bona" presa de mà esquerra i pujar peus fins pillar quelcom raonable de mans. Després, van sortint cosetes, serà que ens acostumem al tacte. El Ramon la prova baixant de l'anterior i té problemes per arribar a la "bona" presa i li cosa algunes relliscades avall. Em surt a la primera i no tinc clar que el 6a d'abans sigui tant més fàcil...

El Ramon al 6b+. Assegurant còmodament des de l'ombra...

Mengem una mica i passem a la Plaka Tuka.

Això ja és diferent, més "normal": terreny vertical i canto. Em poso a La Brigada (V) acompanyat d'algun friend perquè veig un aleje que m'hi sobra. Via d'anar fent, poso un camalot groc al darrer tram abans de la reunió.

Aquí ens atrevim amb els quintos!

Per variar, m'atreveixo a fer-ne una altra des de sota, la Asco de Casco (6a). Molt guapa, canto bo amb un crux un pel més picant, però bé.

El Ramon a Asco de Casco.

El Ramon ha acabat per avui i jo encara li faré un top-rope a Lindo Pulgoso (6a+). De l'estil de l'anterior, amb una apretada més intensa.

Entre una cosa i una altra he acabat fent 8 vietes... Pocs rotpunkts però vies molt disfrutades! Poc a poc li anem trobant el gust a l'adherència. Ara bé, el coco no s'acaba de motivar entre el terreny desconegut i els alejillos. Però ja n'aprendrem algun dia!

Cavallers, sector Formigaz

Avui volem estrenar-nos en adherència fent una vieta de quatre llargs, la Formigaz. Ens ha costat trobar el camí d'aproximació perquè no hem mirat bé la guia. Al final, la millor descripció, l'hem trobat en un blog que tenia una foto panoràmica de l'aproximació i la via.

Just creuada la presa, toca pujar unes escales a la dreta fins una caseta. I d'aquí seguir en una llarga diagonal ascendent cap a la dreta, indicada amb alguna fita. Trobarem una feixa que permet passar cap a l'esquerra. Després passem per un forat on sembla que hi surt aigua a dojo quan n'hi ha (i aleshores s'ha de passar per sobre) i trobem una corda que permet baixar quatre metres fins una repisa on trobem el peu de via. 

Començo amb el primer llarg. Anar fent i en algun punt toca fer moviments de decisió. M'hi trobo estrany, amb poca confiança, però vaig fent. La distància entre xapes tampoc no ajuda a sentir-se segur, però és el que hi ha... Poc a poc, amb una apretada més forta que la resta, vaig pujant i acabo arribant a la reunió, en un bon replà.

Al primer llarg.

El Ramon es veu animat i es posa al segon llarg, segurament el més guapo de la via. Surt en vertical de la reunió per terreny prou amable i després va en lleugera diagonal a l'esquerra. En un punt hi ha un tram un xic més dret i veig que hi té dificultats però les resol la mar de bé! Anant de segon també m'ha costat, fins i tot, amb relliscada de peu inclosa, sense arribar a penjar-me perquè he quedat aturat uns centímetres més avall...

 

 El segon és el llarg estrella, segurament. 

El tercer llarg és més suau i amb més aire entre les xapes. També en tendència cap a l'esquerra.

 
Tercera tirada, molt més suau. 

El darrer llarg és més atípic. Trobem un ressalt bloquero al principi, un tram de rampa i un ressalt bloquero al final. El darrer és el més exigent i cal saber trobar el millor camí, perquè la via directa no porta enlloc.

Darrera tirada. Un parell de ressalts i trossos suaus. 

Hem anat amb corda d'esportiva de 70 m per poder fer esportiva després, així que fem un primer ràpel fins una instal·lació intermitja que hi ha lleugerament a l'esquerra del recorregut de pujada. Després, un ràpel des de les reunions restants fins a peu de via.

Seguint amb l'objectiu de fer adherència, em poso a una via d'esportiva, la #9 Quinto Levanta (V+). Déu n'hi do per ser un vulgar quinto! He suat tinta per treure-la, però ha sortit. Molt variada, amb alejillos en algun punt més senzill i amb una placa final que m'ha semblat bastant més difícil que cap de les plaques de la via que hem fet abans.

A Quinto Levanta!. 

No m'atreveixo a posar-me des de sota a la #10 Artimañas (6a+), així que li fem un top-rope aprofitant que les reunions estan properes. Una entrada una mica més dura que l'anterior, un tram central de tràmit i una placa final de traca i mocador. Cal entrar-hi superant un petit desplomet, posant un peu en bona adherència a un sortint de la visera. Però després, el no-res! Després de mirar-ho però, apareix un cigronet de peu i un altre i després he vist un canvi en la textura de la roca que puja en diagonal a la dreta... Ballant per sobre d'aquestes coses, aconsegueixo anar fent passos, amb les mans no sé gaire bé on fins trobar un fissura cega on els dits s'hi queden una mica, el suficient per anar pujant peus. Un viot!

A posteriori, potser m'atreviria a fer-la, però si m'hi arribo a posar des de sota, abandono segur!

Els Bombers han tingut feina per aquí a la vora, sembla...