Cavallers, sector Formigaz

Avui volem estrenar-nos en adherència fent una vieta de quatre llargs, la Formigaz. Ens ha costat trobar el camí d'aproximació perquè no hem mirat bé la guia. Al final, la millor descripció, l'hem trobat en un blog que tenia una foto panoràmica de l'aproximació i la via.

Just creuada la presa, toca pujar unes escales a la dreta fins una caseta. I d'aquí seguir en una llarga diagonal ascendent cap a la dreta, indicada amb alguna fita. Trobarem una feixa que permet passar cap a l'esquerra. Després passem per un forat on sembla que hi surt aigua a dojo quan n'hi ha (i aleshores s'ha de passar per sobre) i trobem una corda que permet baixar quatre metres fins una repisa on trobem el peu de via. 

Començo amb el primer llarg. Anar fent i en algun punt toca fer moviments de decisió. M'hi trobo estrany, amb poca confiança, però vaig fent. La distància entre xapes tampoc no ajuda a sentir-se segur, però és el que hi ha... Poc a poc, amb una apretada més forta que la resta, vaig pujant i acabo arribant a la reunió, en un bon replà.

Al primer llarg.

El Ramon es veu animat i es posa al segon llarg, segurament el més guapo de la via. Surt en vertical de la reunió per terreny prou amable i després va en lleugera diagonal a l'esquerra. En un punt hi ha un tram un xic més dret i veig que hi té dificultats però les resol la mar de bé! Anant de segon també m'ha costat, fins i tot, amb relliscada de peu inclosa, sense arribar a penjar-me perquè he quedat aturat uns centímetres més avall...

 

 El segon és el llarg estrella, segurament. 

El tercer llarg és més suau i amb més aire entre les xapes. També en tendència cap a l'esquerra.

 
Tercera tirada, molt més suau. 

El darrer llarg és més atípic. Trobem un ressalt bloquero al principi, un tram de rampa i un ressalt bloquero al final. El darrer és el més exigent i cal saber trobar el millor camí, perquè la via directa no porta enlloc.

Darrera tirada. Un parell de ressalts i trossos suaus. 

Hem anat amb corda d'esportiva de 70 m per poder fer esportiva després, així que fem un primer ràpel fins una instal·lació intermitja que hi ha lleugerament a l'esquerra del recorregut de pujada. Després, un ràpel des de les reunions restants fins a peu de via.

Seguint amb l'objectiu de fer adherència, em poso a una via d'esportiva, la #9 Quinto Levanta (V+). Déu n'hi do per ser un vulgar quinto! He suat tinta per treure-la, però ha sortit. Molt variada, amb alejillos en algun punt més senzill i amb una placa final que m'ha semblat bastant més difícil que cap de les plaques de la via que hem fet abans.

A Quinto Levanta!. 

No m'atreveixo a posar-me des de sota a la #10 Artimañas (6a+), així que li fem un top-rope aprofitant que les reunions estan properes. Una entrada una mica més dura que l'anterior, un tram central de tràmit i una placa final de traca i mocador. Cal entrar-hi superant un petit desplomet, posant un peu en bona adherència a un sortint de la visera. Però després, el no-res! Després de mirar-ho però, apareix un cigronet de peu i un altre i després he vist un canvi en la textura de la roca que puja en diagonal a la dreta... Ballant per sobre d'aquestes coses, aconsegueixo anar fent passos, amb les mans no sé gaire bé on fins trobar un fissura cega on els dits s'hi queden una mica, el suficient per anar pujant peus. Un viot!

A posteriori, potser m'atreviria a fer-la, però si m'hi arribo a posar des de sota, abandono segur!

Els Bombers han tingut feina per aquí a la vora, sembla...