La Placeta

A La Placeta sols hi havia estat una vegada, fa gairebé tres anys. Avui li he proposat al Manel d'anar-hi i ha acceptat. Ell hi ha estat unes quantes vegades amb en Pep i en Mario.

Sort del 4x4 del Manel perquè si no tinc dubtes que s'hi pugui arribar amb segons quin vehicle... Hem aparcat al lloc "oficial", al revolt, i en uns minuts baixant per la pista hem arribat al primer sector, el que mira a oest. El Manel no ha estat mai a l'altra banda i avui fa fresca així que ens n'hem anat a l'altra banda. Allà jo hi havia fet un parell de vies. Després de situar-nos, proposo que ens posem a Bufa (V+). El nom li escau bastant bé perquè he bufat! Déu n'hi do de la feina que hi ha. Ens ha semblat dura!

A la primera del dia. S'ha de tibar!

Baixant hem posat cintes a la del costat perquè m'ha semblat del mateix estil. El Manel pregunta si la faig des de sota i dic que sí. Abans de posar-m'hi però miro la guia i m'adono que es tracta de Pam i Pipa (6b+). Com que la corda és a terra toca posar-s'hi com sigui. El començament és vertical, amb presa xica però franca. La veritat és que va sortint la mar de bé, amb alguna remadeta en algun punt i presa xica i peus xics en algun altre. Me'n surto tan bé que penso que les dificultats deuen estar més amunt, al segon mur. Però no, també es deixa fer la mar de bé. M'ha semblat suau. Ara bé, al Manel no li ha semblat igual. En top-rope l'ha anat fent prou bé (és un dir: ho ha donat tot i l'ha encadenat!) i ha baixat ben satisfet.

Tibant més a Pam i Pipa.

Busquem una altra feina i ens plantem al peu de Tocatiuevi (6a+). Suposadament hauria de ser més senzilla que l'anterior... però no és així. A la planxa d'entrada hi ha bastanta feina i toca apretar de valent fins la tercera xapa, que aleshores la via canvia de banda. Per fer el canvi hi ha un tram de roca dubtosa però no hem arrencat res. Aviat es xapa la primera del segon tram i és l'hora de posar-se a la feina. Xapar la segona s'endevina complicat, a banda que queda força amunt. No és evident que hi hagi cap canto bo per fer-ho. Pujo i baixo unes quantes vegades però tinc dubtes: la intuïció diu que hi deu haver un bon canto per xapar-la però una cosa és la intuïció i l'altre la certesa. A més, una caiguda aquí vol dir caure a sobre la repisa que baixa en diagonal, cosa que no em ve de gust. Al final, aconsegueixo xapar des d'una bústia bona que hi ha molt a l'esquerra. Aleshores torno a baixar i m'enfilo més o menys recte i sí, trobo bon canto per xapar però no caiguis aquí! A partir d'aquí hi ha un tram amb bon canto que, de sobte, desapareix. No ho veig per enlloc i em penjo. Després trobo un canto lateral que no havia vist i faig el pas sense complicacions. A la darrera xapa la cosa es repeteix: no veig canto i em torno a penjar. Ara resulta que s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb unes bústies raonables. I xapar la reunió també té la seva història: jo ho he fet des d'una bústia d'esquerres, en una remada llarga fins agafar descaradament la cadena. Segurament en un segon intent, sabent on s'ha d'anar, la faria sense massa problema. Però m'ha semblat absolutament desfasada (probablement 6b/+). En tot cas, és més difícil que Pam i Pipa.

Tibant molt més aquí.

En Manel s'hi posa i ha de penjar-se unes quantes vegades. L'ha trobat molt dura també. Aprofitant el top-rope li faig un pegue a Bansky (6c) que arriba a la mateixa reunió per la dreta. Aquesta és un viot amb totes les lletres! Gairebé tota ella és de bústies, algunes de millors que altres, alguna de xica i alguna remada llarga. En tot cas, s'arriba a la franja horitzontal força bé. A partir d'aquí també va sortint canto variat. En algun moment s'aprofita alguna pedra de la via veïna. La part dura de la via és el darrer tram, d'entrada a la reunió. En top-rope he tibat sense manies d'alguna pedreta fosca i he trobat alguna bustieta dolenta però suficient per entrar a la reunió bastant des de la dreta. Apuntada per un altre dia!

A Bansky. Un viot que tocarà intentar algun dia des de sota.

El Manel no la fa i busquem alguna cosa factible més a la dreta. Així, em poso a Cames de Periquito (6a+), que ja s'endevina dura veient-la des de sota. Efectivament, és dura! És molt llisa i amb canto bastant romo fins bastant amunt. De fet, els que semblen els forats salvadors vistos des de terra són bastant roms quan hi arribes! I el pas més dur, per mi, encara és per sortir-ne, on cal  fer treballar molt bé els peus i la presa de ma no és gaire abundant ni agraïda. He hagut d'apretar de valent per encadenar-la! Equipament generós, cosa que s'agraeix aquí!

A la darrera del dia ho he donat tot per encadenar-la. Quin patiment!

Amb aquesta feina feta ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada. Les vies ens han agradat molt, però la graduació de la guia pensem que no serveix per triar on et poses. En seria l'excepció Bansky. Pam i Pipa és més senzilla que qualsevol dels suposats 6a+'s que hem atacat. La meva proposta, per ordre de dificultat, Bufa, que seria 6a a molts llocs, Pam i Pipa (6b), Cames de Periquito (6b), Tocatiuevi (6b+) i Banski (6c). Ja se sap que per gustos, graus. Però l'ordenació seria aquesta (ep, això és només per la meva orientació si hi torno!). En tot cas, les vies són guapíssimes, que és del que es tracta. L'equipament genial, amb mosquetons a les reunions. Sols he vibrat una mica a Tocatiuevi. Hi tornarem!