Casanova

Avui havien de començar a baixar les temperatures i amb en Ramon teníem ganes d'escalar. Havíem de ser molts més, però al final hem quedat nosaltres dos. Havia sorgit la idea d'anar pel Berguedà i no se m'ha acudit millor idea que anar a Casanova, pensant que hi podríem estar bé.

Comencem per la par de la dreta, amb la Pels Nens (V+). Vieta d'anar fent. Als trams que toca el sol, quedem rostits. A l'ombra d'un arbret, s'hi pot estar prou bé.

Escalfant la musculatura. El sol ja ens escalfa el cap per una altra banda...

Per algun motiu, al Ramon li ha semblat que podríem provar Carn Dolça (6a+) que va just per l'esquerra. Jo recordava que alguna vegada els experts m'havien dit que no era gaire agraïda de fer, però he pensat: posa-t'hi! 

Aquí el sol hi toca de valent i no passa ni gota d'aire. Faig els primers metres i quan venen les complicacions m'entra una mena de mandra que fa que em pengi. Penjat, em miro el pas que ve i m'entra més mandra. Hi ha una bona tibada, des d'una regleta de dretes fins a un bon (?) forat per l'esquerra més amunt, tot això amb una mica de desplom i pocs peus. No sé per què, però no m'he motivat gens a fer el pas i he optat per sortir cap a la dreta a buscar una reunió propera i acabar així la segona via.

Amb el sol que cau pensem que podem anar a mirar a la dreta de tot. Per sort, allà hi ha un peu de via amb molts arbres i s'hi està fresquet i tot! Una mica més animats hi portem els trastos i jo em decideixo a posar-me a la #38 (6a). Comença amb uns passets estranys i aviat em trobo penjat novament. Faig algun moviment més i poso alguna cinta més, en A0 i opto per baixar. El Ramon està motivat i diu que s'hi posa! Aprofita la corda en top-rope fins on he arribat i a partir d'aquí va tirant amb vibracions (pel que diu) i aparent solvència.

Quan baixa, jo li faig un top-rope. Al pas que m'he penjat li hem tret l'entrellat: no aprofitar un canto gran que hi ha més a l'esquerra i, en canvi, anar a buscar un hombro rom a la fissura i un pas acrobàtic per pujar peus i tibar de la fissura en lateral. Acabaré fent el pas 3 vegades i, al final, ja no em sembla tan complicat! Més amunt hi ha més canto però encara s'han de fer unes bones tibades.

En Ramon resolent el 6a.

Baixant, em miro la Directa Esperó (7a) que encara no sortia a la guia. Li he fet un intent per mirar els passos, evidentment en top-rope! L'entrada és cabrona com a l'anterior, però ara ja es deixa fer. Després ve una remada molt llarga a buscar una cosa roma però però bona per la dreta. Jo hi arribo, però el Ramon no. D'aquí, unes llastretes, un pas de contorsió mantenint l'equilibri i agafar un foradet prou bo. Pujar peus i una bona remada per pillar un bidit de dretes. Fins aquí, bé. Ara, a partir d'aquí no tinc ni idea de com seguir (tampoc no hi ha magnesi que ajudi). Sembla que per la dreta hi ha manera de pujar algun metre però després hi ha el no-res. Per l'esquerra, com no sigui molt per l'esquerra, no hi ha sabut trobar res. Algú ja m'ho explicarà!

Provant algun pas del 7a.

Darrerament porto una bona ratxa, encadenant quintos! Avui la calor, però sobretot la manca d'aire, ens ha jugat una mala passada. Després d'aquests quatre intents hem recollit trastos i cap a casa.