Marcant Estil a l'ombra de Camarasa

Avui hem quedat amb el Pep, el Mario i el Manel. Amb els dos darrers feia molt temps que no coincidíem i ha estat un plaer retrobar-nos. Vaig proposar de buscar algun sector a l'ombra i hem anat a Camarasa a la dreta, on jo només havia estat un cop fa molts anys. Avui ens hem quedat a tocar la carretera, en part perquè s'ha de caminar un trosset i no volem pas caminar més del compte, i en part perquè hi hem trobat prou feina.

Ems hem repartit, en Pep i en Mario per una banda i el Manel i jo per l'altra. Amb el Manel ens posem a Miss Doga (V). Els inicis són plaqueros, amb prou bon canto, però controlant bé quin forat és bo i quin no. Les vies estan una mica patinoses i la humitat i la calor, malgrat l'ombra, no ajuden gaire. S'ha d'escalar, també a la part final on cal encarar el desplom, millor un xic per la dreta. L'he trobat dura.

En Manel, a Miss Doga.

A continuació, ens posem a El Descendiente (V), que hauria de ser del mateix estil. Però no, l'entrada és molt, molt dura. Vertical a tope, amb canto molt justet. Després la cosa es torna plaquera amb regletes xiques d'anar fent i després ve un terreny amb bona ganda. Una rampa porta al desplom final, on les xapes estan a la dreta de la línia evident i cal fer unes tibades de ca l'ample.

 

 En Manel, a El Descendiente i en Pep a Miss Doga.

Per més que ho hem anat comptant, del dret i del revés, no ens hauríem d'haver equivocat de vies: Miss Doga ataca el desplom final per la dreta i El Descendiente per l'esquerra. El Descendiente està completament desfasada.

Anem un xic més a la dreta i ens posem a Los Panchetas (V). Aquí hi ha un tram on s'ha de tibar després de la segona xapa i, sobretot, procurar no caure per xapar la segona perquè l'escalador aniria a terra. El xapatge de la tercera és agònic a més no poder. A partir d'aquí la cosa es suavitza moltíssim i només queden algunes contorsions senzilles per entrar a la reunió.

Jo mateix a Los Panchetas, a dalt, i en Manel a la mateixa via, a baix.

Anem cap a l'esquerra i ens posem a Lo Moni (6a). Via molt senzilla, amb una apretada forta per entrar a la reunió. És un ressalt lleugerament desplomat després de molts metres de via ramposa. Per tant, caiguda potencial molt dolenta. La darrera xapa queda molt a desmà de la línia evident, un xic per l'esquerra i jo la xapa mentre decideixo si xapar la reunió o la darrera.

 

 

Fent Lo Moni.

Els companys han fet, en primer lloc, algun dels IV's que hi ha a la vora i després els hem anat deixant top-ropes muntats. Al final de tot, encara li fem un top-rope a Pelae Free (6a+). No m'he atrevit a fer-la per sota per les greus incoherències de grau que hem anat veient aquí. Aquesta té una tibada forta al ressalt desplomat: bústia amb dreta, regleta bona amb l'esquerra, pujar peus i remada amb ganes fins pillar algun canto/regleta. Aviat es posen peus prou bons i la via acaba igual que Los Panchetas, que és el top-rope que hem deixat muntat. Aquesta no està refotudament desfasada, segurament sols li posaria algun plus.

Jo mateix, tibant a Pelae Free.

En uns moments entrarà el sol i, a més, volem ser a dinar a casa. Al final hem fet 5 vies que no està malament (el Mario un més crec) i marxem ben satisfets! Hem estat a l'ombra, però la temperatura i humitat ambiental són molt altes. No sé si això ha influït en la nostra capacitat escaladora d'avui, però ens ha semblat un sector dur: estic ben content d'haver encadenat algun V pelat!