Bola de la Partió: Núria

Avui hem tornat a sortir amb en Toni, aprofitant que està de visita per les nostres terres -molt més caloroses que les seves!

Teníem intenció de fer una vieta ràpida i hem acabat escollint la Núria a la Bola de la Partió. Malgrat no ser especialment assoleiada, el dia d'avui havia de permetre fins i tot escalar a l'ombra sense massa problemes. Després de tornar a casa a buscar uns gats que preferien l'escalfor de la casa a ser passejats per la muntanya ens hem plantat novament a Can Massana. Després de triar material, hem enfilat cap a peu de via, no sense fer l'inevitable volta de rigor :)

Després d'identificar l'inici, veiem que el segon llarg pinta bastant vertical i llis... ja veurem quan hi siguem: la ressenya no marca grans dificultats. Això sí: es veu una bona quantitat de parabolts, un nombre no despreciable d'espàrrecs i bona part dels burins originals.

Comença en Toni lluitant amb uns primers passos relliscosos, mig terrosos i poc agraïts. De seguida, però, la tònica canvia i estem sobre una bona i típica placa montserratina no massa vertical.

En Toni, després dels primers metres patinosos.

Em poso al segon llarg i de seguida veig que la cosa canvia. La ressenya marca un pas d'A1 al principi i una combinació de V+/A0 després, abans del tram de 6a+. La segona xapa s'agafa sense massa dificultats. D'aquí he pogut xapar un xic amunt i intentar fer aquest tram en lliure agònic. Inflat, em penjo sense contemplacions, com faré a partir d'aquí durant una bona colla de xapes. Alguns trams surten en lliure però a altres acabo tibant del ferro. El terreny aquí és molt vertical, amb presa majoritàriament petita i roma i, sobretot, molt llis de peus. Un xic més amunt fins i tot fa una petita panxeta, però aquí comença a aparèixer canto -no massa generós, però canto al cap i a la fi. Aquí encara em penjo per resposar en algun punt però els passos surten tots, no com més avall. Després les dificultats baixen fins arribar a la R.

Treient el cap en terreny més còmode.

En aquest segon llarg hi ha un munt de xapes, algunes molt -massa- juntes. No les he xapades totes, perquè si no no hagués pas arribat: duia 14 cintes i he arribat completament escurat.

La tercera tirada és molt més agraïda: comença amb un flanqueig delicat, descendent al principi, per seguir en vertical primer i passar a sobre la R2 després. Just quan es passa a sobre la R2, sobre un bon topi, hi ha un parabolt sense xapa (aquí en fan un comentari) on en Toni, aprofitant que li he donat el moscata dels invents, escanya l'espàrrec amb un tascó xic. A partir d'aquí el terreny és senzill i progressa en diagonal cap a l'esquerra a buscar unes xapes visibles des de la R. Aquí torna la verticalitat i la presa petita, però surt sense massa dificultats.

Al flanqueig inicial del tercer llarg.

En Toni, al tram vertical abans de la R3.

De la R3, ja sota la bola, fem un canvi de reunió flanquejant una desena de metres fins a la R de la Sidharta, just a sota de la línia de parabolts d'aquesta via.

Ataco la bola amb un pedal que després faig arribar a en Toni una vegada superat el desplom. Aviat estic en terreny apte per sortir en lliure i de seguida sóc al cim de la Bola de la Partió -la meva primera vegada.

Els darrers metres abans de fer cim.

Un cop dalt, muntem un ràpel fins al peu de la bola i un altre fins la canal. Diria que amb un única ràpel de 60 s'arriba, però nosaltres portem una corda de 60 i una de 45 (de les clàssiques).

La via ens ha agradat molt malgrat que al segon llarg hem hagut de servir-nos de les xapes. El segon llarg es veu factible en lliure (molt dur!), però encadenar-lo no sembla pas gens senzill, almenys a vista. També val la pena comentar que hi ha un munt d'espàrrecs sense xapa. De ben segur que el reequipament va ser excessiu (a alguns llocs no cal estirar-se gens per xapar la següent), però deixar els espàrrecs nus és un perill, a banda de poc estètic. Tampoc no estaria de més apretar algunes xapes perquè n'hi ha una bona colla que estan molt fluixes.