Avui hem quedat amb el Tati, l'Ernest i el Salva amb qui feia temps que no coincidia! La idea era anar a un sector del Grau dels Matxos on el sol marxava relativament d'hora... Però quan m'he llevat el terra estava moll i no feia pinta de que el sol hagués de sortir de cap manera. Així que hem anat al sector clàssic. Hem aparcat més o menys aquí (més enllà hi ha la pista tallada, sembla que per algunes desavinences).
Seguim la pista un trosset fins que fa un gir. Aquí hi ha el corriolet a la dreta que ressegueix el peu de les parets. Per algun motiu hem muntat el camp base en un díedre. L'Ernest i jo ens posarem a Díedre d'en Roc (6a). Triem aquesta per la graduació, que volem començar suaus... I ens equivoquem clarament, de fet des de baix ja es veu que aquí hi haurà tomàquet. M'hi poso i sí, confirmo que hi ha tomàquet. Cal combinar díedre i placa. De fet, en un punt jo opto per anar per la placa però he de fer esforços importants per anar de regleta en regleta roma i patinosa (a sobre, està sobadet). Després, díedre gens regalat... En fi, encadenada però esbufegant de mala manera!
Diversos moments i maneres de fer Díedre d'en Roc.
Els companys han fet Valls Rocs i Llachs (6a+) i també avisen que és guapa però que hi ha feina. Ens hi posem i sí, aquesta sí que val la pena! Ara bé, també hi ha alguna apretada al diedret del mig. I, per acabar, una placa final ben vertical on, per sort, hi van apareixent cantos (que, evidentment, demanen tibar proporcionalment).
Valls, Rocs i Llachs, bona!
Després ens posem a Thycodromo Mururaria (6b) que jo havia fet amb en Jortx (!) el 2009 i no me'n recordava. Com deia aleshores, una bavaresa amb bon canto que, quan s'acaba, et deixa en terreny de ningú i cal anar cap a la dreta, fins i tot baixant una mica per acabar-la sense massa problemes.
Fotogènica via!
Després jo volia fer la Dels Cunyats (6b). Té una entrada tensa, de tibar-li i poc a poc es suavitza. Vaig pujant i pujant i busco la següent assegurança... que no existeix. Hi ha un aleje de 6-7 metres amb un pas de decisió amb l'assegurança anterior a una distància excessiva sota els peus. No hi ha cap motiu que justifiqui equipar una via d'esportiva d'aquesta forma. Un friend xic salvaria la jugada. M'estimo molt la meva integritat física així que desgrimpo i flanquejo cap a l'esquerra i acabo per De Conya (6a+). Aquí també hi ha alegria i terreny lleugerament tombat (mala combinació) però res comparat amb l'anterior.
La combinació del covard, Cunyats de Conya. L'Ernest opta per fer-la de segon...
Els companys han fet la Mat 2008 (6c), que jo havia fet amb l'Ernest (!) el 2016 i tampoc me'n recordava. Hi han suat de valent i jo opto per aprofitar el top-rope i li faig un pegue de segon. Ha sortit, però he hagut d'apretar! Al primer tram he resolt prou bé, pujant per la fissura fins agafar unes bones bústies que permeten pujar peus a una regleta i palmejar la part superior del ressalt per acabar passant a la dreta. Després ve un tram de díedre tancat, amb una apretada en una llastreta invertida. Toca moure molt bé els peus fins agafar algun bon punt de la fissura. I després, el que m'ha costat més: un bon canto de mà en una zona ben roma sense gaire res més per ajudar. Al final, alguna contorsió, recolzant esquena a la paret dreta i fotre-li morro per acabar encadenant.
Mat 2008, també amb algun alejillo, també...
Constato algunes coses. La primera, que la meva memòria és molt limitada. Es pot argumentar que, després de 10 i 17 anys respectivament, tinc dret a no recordar-ho... La segona és que l'escalada aquí és molt atlètica. Ara porto una temporada sense practicar aquest tipus d'escalada i ho he notat! La tercera és que cal mirar qui equipa què i que cal conèixer les peculiaritats de cadascú (nota mental: jo he d'anar amb compte si l'equipador = P. Vila. Clar que, si no em miro al blog abans de tornar-hi, de poc servirà, jeje). La quarta és que l'arenisca és desagradable d'escalar i no dóna confiança d'entrada. Cal acostumar-s'hi! La cinquena és que el sector és infinit i amb molt bones vies (intercalades amb altres de menys afortunades). Val la pena tornar-hi!
.jpeg)
