dissabte, 12 de novembre de 2016

Can Jorba


Avui havíem tornat a quedar amb la Cristina, després de molt de temps. Ha vingut ben acompanyada de l'Ester i plegats ens n'hem anat a can Jorba al sector columpi, que jo feia algun temps que no visitava. Ara, repassant el blog, veig que feia 6 anys des de la darrera visita, ni més ni menys!

Arribats al sector columpi hem començat per la Casa de Juegos (6a) a la dreta de tot. Recordava que era guapa malgrat les aparences i així és. Té un inici interessant on cal anar per la placa de l'esquerra sobre roca un pèl sobada. Aviat es pot anar cap a la dreta i per fer-ho es pot xapar un bolt diferent per desxapar-lo després. Després ve un terreny d'anar fent i es torna a redreçar cap al final. Ha servit per escalfar-nos ben escalfats, potser un xic massa i tot.

 La Cristina, a la Casa de Juegos, assegurada per l'Ester.

Després hem fet la 31 de Diciembre, que comença igual i se'n va cap a l'esquerra a la quarta o cinquena xapa, seguint un díedre que fa una "C" cap a l'esquerra. Passos verticals amb bona roca fins que toca fer el desplomet. Aquí s'ha d'apretar una mica amb canto raonablement bo. I quan es xapa la darrera, queda l'apretada més curiosa per entrar a la reunió: fins aquí hi havia canto bo però s'acaba sobtadament i s'ha de fer alguna filigrana.

  A 31 de Diciembre.

A continuació he proposat de fer La Hora Violeta (6b) fins dalt (35m). El primer llarg és V+ segons la guia, però està d'allò més sobat. Fins i tot m'ha patinat un peu, per sort sense conseqüències, però et trobes tibant molt més del que tocaria. Des de la reunió cal anar cap a l'esquerra a buscar una primera xapa que convé desxapar una vegada agafada la següent. Aquí cal anar una mica amb tendència a l'esquerra. El següent xapatge m'ha fos bastant i la continuació no és evident. Total, que he hagut de reposar per mirar-m'ho. He acabat sortint una mica per la dreta i baixant encara he vist un forat boníssim que se m'ha escapat pujant. Diria que en aquest indret la clau és xapar ben estirat des d'una pedra cantelluda amb dreta, agafar la bústia de l'indret de la xapa amb l'esquerra i buscar la bústia que he comentat. Fins la següent xapa hi ha una bona excursió on una cinta pànic va bé fins i tot amb les cintes posades ;) Després encara queda un altre pas dur, on cal anar una mica cap a l'esquerra. Jo recordo una bustieta estreta, que té una pedra que es deixa pinçar bé amb l'esquerra. Després anar aguantant...

Per acabar el dia ens hem posat a la igualment llarga Tic-Tac-Toe (6a+). El primer llarg comença un xic més tieso i igual de sobat. Estressant! El segon és un xic més suau, amb un únic tram dur al mur de dalt, abans de la franja horitzontal que ratlla la via. Des d'un forat gran per dues mans no massa bo cal estirar-se cap a l'esquerra controlant bé els peus i aguantant l'esquerra en algun lloc no massa bo. Es pilla algun canto raonable però queda una apretada per xapar la següent, amb presa molt escassa. Un cop s'arriba a la franja només queda aguantar sobre canto suficientment bo. Inflat com he quedat a la d'abans, aquí també m'he hagut de penjar...

D'aquestes darreres vies no en tinc fotos perquè el mòbil xino ha tornat a fer de les seves...

Ha estat una matinal perfecte, amb un companyia d'excepció. A veure si aconsegueixo repetir :) Hem acabat fent una bona colla de metres ben exigents que m'han deixat baldadet. Havia dit alguna vegada que la pila es perd molt ràpid si no es treballa? Doncs si no, queda dit ara! Les vies són totes bones, excepte els primers llargs de la Violeta i la Tic-Tac que són asquerosets amb la sobamenta actual.