dissabte, 7 de gener de 2023

Encetem l'any al Grau de la Mola

Avui hem anat amb l'Ernest i el Ramon al Grau de la Mola, on jo no havia estat mai. L'Ernest fa temps que tampoc hi ha anat i té ganes de provar unes vies noves, que no surten a la guia, publicades aquí i que he copiat al final.

Així que hem començat amb un servidor enfilant-se per la Via E (V). No és una via gaire agradable de fer, les sensacions són força estranyes. Abans de cedir el torn als companys, encara em poso a la Via D (6a+). Aquí hi ha una entrada de tibar-li, amb un semi-llançament a un canto bo només per entrar a la roca. Després, diverses zones de posar-s'hi bé, amb un darrer xapatge incòmode que faig amb la cinta força avall.



A la Via D (a dalt) i Via E (a baix).

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra de de tot, a fer la Opi (6b). M'hi poso amb un cert cangueli perquè hi ha trams que semblen molt i molt llisos. Poc a poc, però, vaig fent, trobant la millor seqüència per progressar. Aviat em planto a la placa final, on t'ajudes d'unes gotes d'aigua miraculoses. Aixecar-se d'aquí té la seva història i m'ho miro una bona estona fins que veig com fer-ho per anar a buscar les preses bones que permeten xapar la última assegurança. Per sortir d'aquí també cal mirar-s'ho una mica. Jo he resolt canviant mans i anant a buscar un canto amunt i a l'esquerra i sortint per una fissura fins la R. Ha sortit a vista, però bastant inflat, la veritat! Una via molt guapa i variada.


Gaudint de Opi.

Aprofitant la corda li faig un top-rope a la veïna de l'esquerra, la també nova Oju Eh? (6c+). En top-rope em surt a vista a la primera. L'Ernest s'hi posa des de sota i l'ha de lluitar per allà al mig però l'encadena a la primera. Jo li faig un segon pegue des de sota i també encadeno. Diria que és suau pel grau, però he arribat a dalt esbufegant a tope. La via és ben variada, amb unes bones tibades a una bavaresa de dits al principi, seguida d'una zona plaquera on s'ha de flanquejar a l'esquerra i que a l'Ernest gairebé li costa l'encadene, seguit d'un tram amb bon canto. Al final, uns moviments tècnics de passar de la fissura de l'esquerra a la dreta i, al final, una tibada bastant dura per acabar de sortir de les dificultats -comuna amb la via anterior.



A la Oju Eh?

El Ramon, mentrestant, s'ha posat a la Via C (IV) de primer i ens ha sorprès encadenant en top rope el 6b! A ell no li cal sortir amb freqüència, sembla!




El Ramon, triomfant!

Per acabar, l'Ernest s'ha posat a una de les vies antigues, segurament la Grisú (6b+). Però ja no ha donat temps per fer-hi cap més pegue! Queda anotada per una propera visita.


L'Ernest a Grisú.

El lloc ens ha agradat molt. És estrany que no hi havia estat mai encara... tocarà repetir ben aviat perquè la roca és molt bona, les vies són guapes i l'entorn acompanya!